Abillat de negre i de blanc, i embellit amb un vermell ben viu al cul

El picot garser gros (Dendrocopos major) és un bonic ocell que podem trobar a tots els ambients boscosos del país, malgrat que prefereix els de la muntanya mitjana i encara millor si estan ben conservats. Allà sentirem sovint el persistent repicar del bec en colpejar els troncs dels arbres, on s’hi passa el dia enfilat cercant tota mena de larves, insectes i fins i tot aquells petits fruits que se li posin a l’abast.

A banda del vol ondulant i els moviments compulsius en la frondositat de la forest, allò que més ens atraurà d’aquesta au és el contrastat plomatge negre i blanc de bona part del seu cos, bellament acolorit amb traces de vermell al cul i també –en el cas dels mascles– al clatell.

Amagats en un boscany a 800 m d’alçada, hem tingut la gran fortuna que una parella d’aquests ocells aparegués just enfront del nostre objectiu. Primer ha estat la femella qui ha tret el cap darrera l’escorça i s’hi ha ben posat d’escairell. Tot seguit és el mascle que ha fet presència al mateix lloc, mostrant a la perfecció l’elegant silueta del seu perfil alineat amb el tronc de l’arbre de manera tant magnífica com acrobàtica. Quatre salts a la vertical, uns segons més en planer damunt d’unes soques i ja els hem vist prou!

Tot plegat dos minuts … potser tres … No ho sé. Però suficients per tornar cap a casa amb el bon regust de les grans ocasions. Segurament que al llit s’hi hauria estat més bé, però matinant per ser a trenc d’alba al mig del bosc n’hem pogut viure una altra per explicar!