Període 1983-1996

La llei de protecció dels Aiguamolls de l’Empordà i l’inici d’un greuge històric (període 1983-1996)

 

L

’octubre de l’any 1983 culminava en part un procés començat set anys enrere per a la salvaguarda dels aiguamolls empordanesos. La victòria tenia un gust agredolç, doncs del projecte de llei inicial i després de la seva tramitació parlamentària, en quedaven al marge el conjunt de zones humides baixempordaneses. Aquest és el motiu pel qual l’actual Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà comprèn únicament paratges de la comarca de l’Alt Empordà. Ses senyories varen modificar l’àmbit de protecció però tanmateix no tingueren prou cura per renomenar el títol considerat inicialment.

Val a dir que si bé en tots el documents i textos de la campanya de defensa es donava un tractament unitari al conjunt dels aiguamolls empordanesos i s’exigia la seva total i íntegra protecció, l’aprovació de la Llei marcà un punt d’inflexió de cabdal importància pel que fa al replantejament final del sostre reivindicatiu. Acomodaments polítics, instal.lacions burocràtiques i desmobilització d’entitats convertiren allò que podria haver estat una de les pàgines més completes dels moviments de defensa de l’entorn en una absurda història de renúncies, desercions i vanitats. El discurs sempre hegemoni i ortodoxe de la lluita per la defensa dels aiguamolls empordanesos, i que ens presenta la declaració de l’actual Parc Natural com el capítol final d’un combat amb tota la seva èpica, té un altre punt de vista volgudament silenciat i que suposà el menysteniment de llavors ençà de les zones humides de la comarca del Baix Empordà, en bona part colgades anys més tard sota la major de les indiferències.

Aquest altre combat per a la protecció dels aiguamolls baixempordanesos, i que s’allargà doncs del 1983 fins a l’any 2010 amb la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, és el que volem detallar en tant que hi dedicàrem –com deia aquell– els millors anys de la nostra vida. Vegem tot seguit com va anar repassant-ne els fets més destacats.

13 d’octubre de 1983

18-34

Després de set anys de lluites i controvèrsies, el Parlament de Catalunya aprova la Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració com a Paratges Naturals d’Interès Nacional i Reserves Integrals Zoològiques i Botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà. Per raons clarament especulatives, en queden excloses la totalitat de les zones humides de la comarca del Baix Empordà.

Tardor-hivern del 1983

Interessant i clarificador article d’opinió al diari “Avui” de Pius Pujades, escrit amb posterioritat a l’aprovació de la Llei que protegeix els aiguamolls altempordanesos. L’articulista palesa l’estat de decepció que tenen els membres del Centre d’Estudis del Baix Empordà Pere Vè després de veure que de la proposta final en queden excloses la totalitat de les zones humides baixempordaneses. Pius Pujades escriu: “El que més sorprèn els membres del centre bisbalenc és que entitats i persones que havien fet pinya amb ells per salvar totes aquestes zones humides de la Catalunya Vella, ara es mostrin plenament satisfets per l’abast de la llei i no semblin recordar-se del que s’ha quedat pel camí”. I ho remata dient: “m’agradaria que els polítics, les entitats i les persones que són al·ludides pels ecologistes baixempordanesos s’expliquessin”.

Potser cercant resposta a aquests interrogants desmuntaríem tant de cofoisme sota el qual, al llarg d’aquestes darreres dècades, ens han volgut amagar una realitat molt menys gloriosa, segurament farcida de vanitats i matussers posicionaments personals.

27 de desembre de 1984

El Ministeri de Cultura guardona amb un accèssit al Premi Internacional “Príncipe de Astúrias” per a joves investigadors de la natura, el treball presentat pel biòleg Ramon Fortià a l’entorn d’un projecte de conservació i recuperació dels aiguamolls del Baix Empordà, al terme municipal de Pals. Aquest fet és només significatiu en tant que posa el focus mediàtic damunt les zones humides de la comarca del Baix Empordà, les quals havien esdevingut la torna en la negociació per a la declaració de l’actual Parc Natural dels Aiguamolls.

Juliol-agost de 1985

Punt-Diari, 20-7-1985

El Pla General d’Ordenació del Municipi de Pals es posa a exposició pública, causant un gran rebombori mediàtic. El document preveu la construcció d’una marina residencial a la zona dels aiguamolls, amb una capacitat per a 6.000 persones. Un gran nombre d’entitats conservacionistes, científiques, cíviques i culturals presenten al.legacions al projecte. També veïns de Pals i algunes formacions polítiques s’oposen a aquest planejament urbanístic.

7 de setembre de 1985

En un debat organitzat al mateix poble de Pals, es dóna a conèixer una enquesta realitzada pel Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà (GDABE) en què es rebel·la que un 65% de la gent del municipi està a favor de la preservació dels seus aiguamolls.

17 de setembre de 1985

Diferents entitats conservacionistes denuncien davant dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia i Pesca el colgament d’una part de les basses d’en Coll –concretament, un dels ramals a la zona de rereduna– així com també de l’ampliació de l’embarcador que el càmping té al costat mateix de les basses d’en Coll. Els responsables de l’activitat responen amb evasives i fent-se l’orni, mentre que el representat de la Generalitat –Salvador Alemany, traspassat directament de l’antic ICONA–, diu que el possible delicte ja ha prescrit. Les entitats denunciants afirmen que el càmping “Playa Brava” té com a única finalitat contribuir de manera efectiva a la degradació de la zona, seguint una política de fets consumats i a fi i efecte d’assolir la total urbanització dels aiguamolls de Pals.

Setembre de 1985

El Partit dels Socialistes de Catalunya presenta una proposició no de llei en la qual insta al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que protegeixi un bon nombre d’espais naturals gironins, entre els quals hi ha els aiguamolls de Pals. Aquesta proposta no acabaria prosperant per la  oposició del grup de Convergència i Unió, que al.legà que el futur Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) era el que havia de garantir aquesta protecció.

17 d’octubre de 1985

Es fa pública una carta tramesa pel Director General de Política Territorial al recentment constituït Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà (GDABE), en què aquest manifesta el convenciment que els aiguamolls de Pals seran protegits en virtut de la recentment aprovada Llei d’Espais Naturals.

Novembre de 1985

Igualment, la premsa publica el contingut d’una carta tramesa pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Miró i Ardèvol, en la qual es manifesta contrari a la urbanització dels aiguamolls de Pals.

10 de desembre de 1985

Publiquem al “Punt-Diari” un article d’opinió on es vol explicar l’evidència de que a Pals hi ha aiguamolls, bàsicament fonamentant-nos en criteris científico-tècnics i en allò escrit al llarg dels anys pels més il·lustres geògrafs i escriptors del país.

11 de desembre de 1985

Esquerra Republicana de Catalunya presenta al Parlament català una proposició no de lleu en la qual demana al Govern de la Generalitat iniciar de manera immediata tots els tràmits legals necessaris per tal d’incloure en el Pla d’Espais Naturals els aiguamolls de Pals, així com dictar les disposicions preventives previstes per la Llei d’Espais Naturals. Val a dir que aquesta proposició seria desestimada mesos més tard pels vots en contra de la majoria parlamentària de CiU.

12 de desembre de 1985

El GDABE fa pública la seva ofensiva jurídica per tal d’aconseguir la total protecció dels aiguamolls de Pals. En destaca l’anunci d’una querella pels tribunals ordinaris contra l’aleshores titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà. La revista “El Llamp” denuncia amb gran duresa la conxorxa d’obscurs interessos i el predomini del caciquisme en tot aquest afer. En general, mitjans de comunicació i opinió pública segueixen en diferent mesura tota la polèmica al voltant dels aiguamolls de Pals.

20 de febrer de 1986

Los Sitios, 21-2-1986

L’Ajuntament de Pals, desatenent totes les al·legacions presentades, aprova el Pla General del Municipi, que qualifica l’àrea de les basses d’en Coll com a zona urbanitzable. Pere Servià, alcalde de la població, declara a la premsa: “A Pals no tenim aiguamolls. El que hi ha són basses d’aigua”. Tot queda ara pendent de la decisió que adopti la Comissió Provincial d’Urbanisme, qui haurà de donar el vist-i-plau o desestimar el planejament fet pel Consistori.

22 de febrer de 1986

La premsa publica una filtració provinent de la Comissió Provincial d’Urbanisme segons la qual el Pla General d’Ordenació de Pals serà aprovat per aquest organisme, donat que ja ha estat prèviament consensuat des de la mateixa Direcció General. Aquest dia també té lloc una cimera a Torroella de Montgrí de persones i entitats, on es planifica l’estratègia pel que es preveu serà una feixuga batalla mediàtica i administrativa per salvaguardar aquestes zones humides.

25 de febrer de 1986

Los Sitios, 26-2-1986

Un grup de veïns, enmig de trompades i d’un ambient fortament crispat, interromp un ple de l’Ajuntamentde Pals. Es despleguen pancartes i, custodiat per la policia municipal, un portaveu llegeix un manifest en defensa dels aiguamolls de la població. “Per un pla més just”, “Salvem els aiguamolls”, o “A Pals hi ha aiguamolls” són algunes dels eslògans i crits que es deixen sentir. L’alcalde de Pals no ha contestat cap de les sol.licituds d’entrevista que els veïns li han fet arribar en els darrers mesos. Les dramàtiques imatges són captades pels diferents mitjans de comunicació i donen la volta a tot l’Estat.

Febrer de 1986

L’oposició política al Parlament de Catalunya (PSC, PSUC i ERC) anuncia la presentació de sengles proposicions no de llei per tal de que les zones humides del Baix Empordà siguin incloses en l’àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del qual no n’haurien d’haver estat mai excloses. Paral·lelament l’alcalde de Pals, Pere Servià –que rep el suport del seu partit (CDC)–, manifesta que la idea clara és fer una marina residencial a la zona dels aiguamolls.

28 de febrer de 1986

La premsa rebel·la un informe de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, en el qual aquest organisme manifesta el seu suport a la iniciativa de l’Ajuntament de Pals de construir una marina residencial d’alt estànding a la zona dels aiguamolls. La Cambra de Comerç qualifica d’adequat l’emplaçament d’aquesta instal.lació nàutico-esportiva.

Febrer de 1986

Un grup d’onze professors del Col.legi Universitari de Girona signen un document on posen de relleu la importància científica dels aiguamolls del Baix Empordà, i s’ofereixen per tal d’elaborar un estudi que aporti criteris per determinar el futur de la zona. A la vegada, davant la greu amenaça que recau sobre els aiguamolls de Pals, el GDABE demana al Síndic de Greuges, Frederic Rahola, que intervingui de manera urgent en l’afer.

1 de març de 1986

Es fa conèixer un informe del gremi de promotors i constructors de les comarques gironines, on aquests donen el seu total suport a la construcció d’una marina residencial als aiguamolls de Pals.

Març de 1986

Amb tàctiques de guerra bruta, es crea confusió entre els pagesos de Pals fent-los arribar un plànol sobre la zona que es vol preservar que no coincideix –en ser força més àmplia– amb la que es reclama a la proposta presentada al Parlament per la oposició.

4 de març de 1986

El Síndic de Greuges, interessat per l’afer dels aiguamolls, declara que pensa demanar un informe a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques sobre el Pla General de Pals. “La defensa ecològica del país és important”, afirma Frederic Rahola.

5 de març de 1986

Pagesos de Pals signen un document favorable a la construcció d’una marina residencial a la zona dels aiguamolls, i es manifesten contraris a qualsevol intent de preservació de l’indret. Entre allò que argumenten hi ha que “els ecologistes volen fer uns aiguamolls artificials”. Membres del GDABE acusen els promotors de la marina de manipular la pagesia, donat que són ells qui han redactat la nota, empenyent els pagesos a avalar-la amb mètodes caciquils. Paral.lelament, professors del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona signen un nou document demanant la protecció dels aiguamolls de Pals.

6 de març de 1986

En un acte informatiu celebrat a la ciutat de Girona, Lluís Medir, alcalde de Palafrugell i diputat al Parlament català a l’anterior legislatura, manifesta que la llei dels aiguamolls exclogué la zona de Pals per qüestions estrictament polítiques: “O s’aprova sense aquell sector, ens digueren, o no s’aprova cap protecció per als aiguamolls”, afirmà l’ex-parlamentari.

7 de març de 1986

El Conseller d’Agricultura, Josep Miró i Ardèvol, que dies enrere s’havia manifestat per carta contrari a la urbanització dels aiguamolls de Pals, en una visita al Parc Natural dels Aiguamolls, a l’Alt Empordà, matisa la seva opinió dient que “potser després d’analitzar el tema dels aiguamolls conjuntament amb altres departaments de la Generalitat s’arribarà a la conclusió que l’opció de l’Ajuntament de Pals, per una sèrie de raons de caràcter econòmic, és la més raonable. Això podria passar tranquil.lament”. I en efecte, ho deia així de tranquil el màxim responsable de la preservació de la natura a Catalunya, i del qual depenien la totalitat dels espais naturals protegits!

8 de març de 1986

6353

Cinc-centes persones es manifesten en defensa dels aiguamolls a la zona dels masos de Pals. La concentració hagué de canviar sobtadament de lloc per tal d’evitar incidents, ja que pocs dies abans l’Ajuntament havia donat permís per fer una ballada de sardanes a pocs metres del punt previst inicialment. Aquest acte, al qual hi assistí l’alcalde Pere Servià i en el que es demanava la urbanització dels aiguamolls, era suposadament organitzat per un grup de pagesos.

10 de març de 1986

L’Institut d’Estudis Catalans acorda donar suport a la protecció dels aiguamolls de Pals. La declaració, signada per l’il.lustre botànic Oriol de Bolós, considera que “l’alteració d’aquest espai seria una gran pèrdua per a Catalunya”. Paral·lelament l’alcalde de Pals, Pere Servià, s’adreça al president del Parlament de Catalunya, Miquel Coll i Alentorn, per seguir insistint en la “inexistència d’aiguamolls a Pals”. Per sostenir aquest argumentari es recolza en el fet que el Parlament de Catalunya no els va incloure en la Llei de protecció dels aiguamolls empordanesos l’any 1983.

12-14 de març de 1986

La premsa avança que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà, ha donat el seu vist-i-plau a que la Comissió d’Urbanisme de Girona mantingui la qualificació de sòl urbanitzable dels aiguamolls, amb un 30% de terreny edificable i el 70% restant com a zona verda. Des del GDABE es continua insistint en que cal la preservació total dels aiguamolls de Pals. En aquestes mateixes dates, la revista El Món publica un dur article sota el títol “Aigües corruptes als aiguamolls de Pals”.

14 de març de 1986

Los Sitios, 15-3-1986

La Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona fa l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació de Pals, segons les directrius marcades ja uns dies abans per la pròpia Direcció General, alts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya –partit en el Govern– i l’Ajuntament de Pals. Segons Urbanisme, la zona dels aiguamolls passa a ser en la seva totalitat zona urbanitzable no programada, amb un 30% de sòl edificable –amb capacitat per acollir-hi 400 habitatges– i el 70% restant com a sòl de lliure cessió. Mentre la Direcció General d’Urbanisme de Girona considera definitivament resolt el tema, el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà declara que presentarà recurs per tal d’aconseguir una protecció total i efectiva dels aiguamolls.

16 de març de 1986

El GDABE fa saber la seva disconformitat amb la decisió presa per la Comissió d’Urbanisme de Girona i anuncia que presentarà recurs d’alçada davant del Conseller. També, atès que es té escassa confiança en el titular del Departament atès que és qui va pactar l’acord finalment adoptat, s’afirma que s’anirà amb tota seguretat al contenciós administratiu i, si cal, fins al Tribunal Suprem. En dies successius diversos científics alerten que la urbanització de qualsevol part dels aiguamolls, ni que sigui mínima, afectarà la seva funcionalitat global.

Abril/maig de 1986

El GDABE i Alternativa Verda anuncien el mes d’abril que mitjançant un diputat való portaran l’afer dels aiguamolls de Pals al Parlament Europeu. Durant aquest mes i el vinent, apareixen diverses informacions i escrits a la premsa on es critica durament la posició del partit en el Govern de Catalunya –CiU– en tot aquest afer.

16 de maig de 1986

La premsa avança que les entitats que defensen la protecció íntegra dels aiguamolls de Pals estan ja treballant en l’elaboració de recursos d’alçada davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

20 de maig de 1986

Membres del GDABE i representants de diferents opcions polítiques es reuneixen amb el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà. El Conseller no vol rebre als conservacionistes, els quals finalment participen a la trobada mercès a la intercessió dels representants dels partits. La reunió és tensa i acaba sense cap acord.

22 de maig de 1986

La premsa es fa ressò que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà, no té cap intenció de modificar la resolució de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona sobre el planejament urbanístic de Pals, ja que considera que el tractament que fa de la zona dels aiguamolls és correcte.

23 de maig de 1986

La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya desestima  les proposicions no de llei presentades pels grups d’ERC, PSC i PSUC. Paral·lelament i per primera vegada davant les fortes crítiques rebudes en els darrers mesos, CiU es desmarca del Consistori i admet l’existència de zones humides a Pals. Dies més tard, en el marc d’actuacions a tots nivells que s’estan portant a terme per salvaguardar els aiguamolls de Pals, es dóna a conèixer una iniciativa que per la via del parlament europeu proposarà annexionar els aiguamolls baixempordanesos als de la comarca veïna de l’Alt Empordà, on d’ençà l’any 1983 les seves zones humides ja han estat preservades sota la figura de Parc Natural.

15 de juny de 1986

Es celebra una concentració a la platja de Pals per reivindicar la total salvaguarda dels aiguamolls del Baix Empordà. A l’acte, en què es fa una monumental arrossada, hi assisteix l’eurodiputada Vera Squarcialupi, qui es compromet a portar l’afer a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu. De forma prèvia, el GDABE i les entitats i grups polítics que li donen suport, conviden a alts dirigents de CiU –Jordi Pujol, Miquel Roca, Xavier Bigatà– així com als caps de llista gironins.

25 de juny de 1986

Marc-Aureli Vila, advocat i geògraf –en aquells moments diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya–, fill del també il·lustre geògraf Pau Vila, publica al diari “Avui” un interessant article sobre la necessitat de preservar els aiguamolls catalans. I ho fa amb el pretext dels aiguamolls de Pals, després d’una visita compartida amb Heribert Barrera, Francesc Vicens i Marçal Casanovas.

26 de juny de 1986

El Parlament de Catalunya rebutja les proposicions de llei que pretenien declarar Parc Natural els aiguamolls del Baix Empordà. Aquestes iniciatives parlamentàries, talment com altres d’anteriors, havien estat presentades per ERC, PSC i PSUC. La majoria de CiU evità en tots els casos que prosperessin.

8 de juliol de 1986

Membres del GDABE i dels partits polítics es reuneixen amb el Síndic de Greuges, Frederic Rahola, qui endegarà diverses actuacions davant l’administració catalana a fi i efecte d’aconseguir la protecció dels aiguamolls baixempordanesos. Entre d’altres, el Síndic es compromet a intentar comparèixer al tràmit de recurs d’alçada contra l‘aprovació del Pla General del municipi de Pals.

28 de juliol de 1986

La Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) fa públic un dur comunicat en el qual denuncia que la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona està al servei de l’especulació en lloc de procurar per una ordenació racional del territori. De fet la postura mantinguda pels organismes del Govern i la totalitat dels membres de la coalició de CiU és tan incongruent i fora de tota lògica, que en dies successius ja apareixen acudits a la premsa sobre aital posicionament.

23 d’agost de 1986

Dos artefactes de diferent potència exploten de matinada a les instal.lacions que l’empresa de l’alcalde de Pals, Pere Servià, té prop de la població. L’acció, que causà danys per valor de tres milions de pessetes, és reivindicada per l’organització terrorista Terra Lliure.

Setembre de 1986

L’eurodiputada Dolors Renau presenta al Parlament Europeu una proposició de resolució en què sol.licita, a la Comissió del Medi Ambient, que en l’elaboració del mapa ecològic de la Comunitat sigui inclosa com a zona de protecció d’interès comunitari la totalitat de les zones humides del Baix Empordà.

30 d’octubre de 1986

Diari de Girona, 23-10-1986

Es presenten a la delegació d’Urbanisme de Girona un total de 12 recursos d’alçada dirigits al Conseller de Política Territorial, al qual se l’hi demana l’anul.lació del Pla General d’Ordenació de Pals, aprovat el proppassat 14 de març. Aquests recursos es fonamenten bàsicament en el que es considera una clara vulneració de la Llei d’Espais Naturals (Llei 12/1985, de 13 de juny).

Novembre de 1986

Frederic Rahola, Síndic de Greuges, davant la impossibilitat de la seva institució de comparèixer al tràmit del recurs d’alçada, fa una recomanació a la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques on suggereix que deixi sense efectes el Pla General de Pals.

26 de novembre de 1986

La Fundació Roca Galès atorga el premi Jaume Salvador Pedrol sobre treballs d’estudi i defensa de la natura, a l’obra Els aiguamolls del Baix Empordà; un recorregut per la història, el paisatge i les essències d’una comarca, de Ramon Fortià i Joaquim Franch. El treball, de caire eminentment didàctic, és publicat poc després per la Diputació de Girona com a primer volum de la seva col.lecció Els Espais Naturals de les Comarques Gironines.

30 de novembre de 1986

El Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà presenta a les formacions polítiques que els recolzen en la campanya de defensa dels aiguamolls de Pals –PSC, ERC i PSUC– la proposta que per via del parlament europeu demana annexionar les zones humides baixempordaneses a les de la comarca veïna de l’Alt Empordà, protegides d’ençà l’any 1983 sota la figura de Parc Natural. El mes de febrer de l’any vinent el parlament europeu ja haurà rebut l’esmentada proposta.

22 de desembre de 1986

El representant de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, en resposta a una pregunta de l’eurodiputada italiana Vera Squarcialupi, manifesta que la CEE, a través del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), no donarà cap ajut econòmic per a la construcció d’habitatges o equipaments que afectin les zones humides del Baix Empordà.

Desembre de 1986

El GDABE denuncia davant el Ministeri d’Obres Públiques la possible afectació del Pla General de Pals a la zona marítimo-terrestre. Per això se suposa que algunes fites haurien estat mogudes i es permetria d’aquesta manera ocupar com a zona d’aparcament una sector de la rereduna annexa als aiguamolls.

Març de 1987

Exhaurit el termini per presentar al·legacions al Pla d’Ordenació Urbana de Pals, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques té ara fins a tres mesos per donar-hi resposta. Amb tot, les entitats conservacionistes i els partits polítics que han comparegut a aquest tràmit tenen poques esperances de que es rebi cap mena de resposta i ja compten haver d’anar a la via judicial mitjançant l’interposició d’un recurs contenciós-administratiu.

Maig de 1987

El Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà i partits polítics que els donen suport –ERC i PSUC– presenten recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del planejament urbanístic de Pals que declara zona urbanitzable el sector dels seus aiguamolls, a les basses d’en Coll. Això és així davant la pràctica certesa que els recursos d’alçada ja formulats de forma prèvia no seran atesos.

Novembre de 1987

Diari de Girona, 17-11-1987

L’Audiència de Barcelona admet a tràmit el recurs contenciós-administratiu presentat per sis membres del Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà i els partits polítics ERC i PSUC. Esgotada ja definitivament la via administrativa, s’inicien ara els tràmits judicials.

1 de març de 1988

Membres del GDABE denuncien abocaments il.legals de terres als aiguamolls de Pals. La zona afectada abasta una superfície d’uns 2.000 m2.

2 de març de 1988

S’inicia una ocupació dels aiguamolls per tal d’evitar nous colgaments. Per això es planta una tenda i pancartes al lloc on s’han fet els abocaments. Membres del GDABE passen la nit allà.

3 de març de 1988

Diari de Girona, 4-3-1988

Com a protesta simbòlica, un grup de 30 persones porten terra dels abocaments davant l’entrada de la casa de la vila de Pals, alhora que es presenten denúncies contra l’Ajuntament per permetre aquestes accions.

4 de març de 1988

L’alcalde de Pals, a instàncies de la Conselleria de Política Territorial, ordena suspendre els abocaments als aiguamolls, i requereix a la propietària dels terrenys i titular d’una de les empreses que pretén urbanitzar els aiguamolls, per tal de que manifesti els motius pels quals s’han fet aquests moviments de terres. Finalment, la versió argumentada pels autors de l’abocament –i oficialment acceptada– és que es tractava de fer camps d’arròs (?).

Abril de 1989

Des de la recentment creada Direcció General del Medi Ambient (Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques) es dóna a conèixer el projecte de Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). En roda de premsa s’informa de la inclusió dels anomenats “Aiguamolls del Baix Empordà” en el projecte, encara que no es fa saber què inclou ni quina és la seva delimitació exacta.

3 de maig de 1989

Punt-Diari, 5-5-1989

Es coneix definitivament que en el projecte de PEIN presentat a consulta als ajuntaments afectats no s’inclouen els aiguamolls de Pals dins l’epígraf “Aiguamolls del Baix Empordà”. Membres del Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà tenen accés a un off de record de la pròpia Direcció General segons el qual el mateix conseller Joaquim Molins va ordenar la retirada dels marjals de Pals dos dies abans d’ésser fer públic el document. Els mitjans de comunicació recullen aquest fet i critiquen durament la postura de la Conselleria.

5 de maig de 1989

Joaquim Molins, Conseller de Política Territorial, tot desconcertat, desmenteix l’intervencionisme de la direcció del seu Departament en les apreciacions dels tècnics, i diu que encara no hi ha cap postura en ferm en relació a l’afer.

12 de maig de 1989

L’Ajuntament de Pals, a proposta d’un regidor de l’oposició i membre del GDABE –Joan Hontangas–, debat la no inclusió dels aiguamolls de la població en el PEIN. El batlle, Pere Servià, diu que el PEIN ja li està bé doncs no protegeix res del terme de Pals. De manera paral.lela, l’Associació Espanyola de Limnologia, en un manifest fet públic al Vè. Congrés Espanyol de Limnologia que se celebra en aquelles dates a Banyoles, fa saber el seu total recolzament a qualsevol proposta de protecció dels aiguamolls de Pals, i lamenta la seva exclusió inicial del PEIN.

16 de maig de 1989

El grup d’Unitat i Progrés Municipal (UPM) a l’Ajuntament de Pals presenta al Consell Comarcal del Baix Empordà una al·legació demanant que els aiguamolls de la població siguin inclosos dins del PEIN. Paral.lelament, el grup del PSC a la Diputació de Girona també té previst demanar –en l’al.legació que ha de fer aquesta institució– que s’incloguin els aiguamolls de Pals dins del PEIN.

2 de juny de 1989

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, declara a la Bisbal que ell no ha fet cap mena actuació per tal que es treguin els aiguamolls del PEIN. Afirma igualment que si aquestes zones humides no hi són és perquè es vol analitzar a fons les implicacions del planejament vigent amb els drets contrets pels propietaris.

5 de juny de 1989

El grup de Convergència i Unió del Baix Empordà presenta una proposta al ple de Consell Comarcal segons la qual no creu que els aiguamolls s’hagin de protegir. Finalment el text queda pendent d’aprovació, atès que el seu president, Albert Vancells, diu voler conèixer el parer de cadascun dels municipis de la comarca. D’aquesta manera ja es comença a veure la temença de determinats càrrecs de CiU per posicionar-se en relació a aquest tema, davant el caire d’autèntic escàndol que comencen a prendre els esdeveniments.

El dia següent, el regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Pals, Joan Hontangas, es manté en les seves declaracions quan va dir en una sessió plenària que l’equip de govern era corrupte i s’havia prostituït.

Paral·lelament, l’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) i la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), demanen per carta als consellers d’Agricultura i Política Territorial, Josep Miró i Ardèvol i Joaquim Molins, de fer una reunió per aclarir el motiu pel qual no s’han inclòs els aiguamolls de Pals en el PEIN. Els aiguamolls de Pals no paren de generar polèmica i comentaris de tota mena.

18 de juny de 1989

Una carta filtrada al periòdic gironí “Punt-Diari”, en què el Director General del Medi Ambient –Jacint Mateu– convoca a l’alcalde de Pals a una reunió amb motiu de la inclusió al PEIN de sectors del terme municipal, bé a demostrar de manera pública que inicialment els aiguamolls de la població estaven inclosos en el PEIN, i que a darrera hora varen ésser trets. La crítica del mitjà de comunicació esdevé a partir d’aquells moments més dura i punyent que mai davant d’un Conseller –Joaquim Molins– que es comprova clarament que ha mentit quan assegurava que no s’havia exclòs cap zona de Pals del Pla d’Espais.

19 de juny de 1989

La premsa informa que conclòs el període d’informació a les administracions locals del Pla d’Espais d’Interès Natural, aquest ha rebut més d’un centenar d‘al.legacions. El futur dels aiguamolls de Pals és a hores d’ara un dels grans interrogants d’aquest pla territorial sectorial.

20 de juny de 1989

El periòdic “Punt-Diari” publica un extens escrit de la biòloga i educadora del Museu del Montgrí i del Baix Ter, Elena Padró, on exposa el gran valor dels aiguamolls de Pals en tant que eina pedagògica i de formació dels joves.

20 de juny de 1989

La Diputació de Girona aprova una tímida i ambigua –però també històrica– moció (és la primera vegada en set anys de reivindicacions que un organisme en mans de la coalició que governa Catalunya pren una postura favorable en relació a aquest afer) en que es demana a la Generalitat la “protecció integral dels aiguamolls del Baix Empordà”.

Juliol de 1989

Tot l’enrenou polític al voltant dels aiguamolls de Pals és motiu de permanent befa per parts d’uns i altres, precisament pel negacionisme en el que ha caigut CiU i del que és una clara evidència. La premsa no és aliena a aquest fet.

7 de juliol de 1989

Punt-Diari, 11-7-1989

El conseller de Política Territorial, Joaquim Molins, aprofitant una visita a les comarques gironines i davant el caire que han près els esdeveniments, visita les dependències del “Punt-Diari” per tal de fer marxa enrere i clarificar la seva postura en relació a l’afer dels aiguamolls de Pals. En declaracions al seu director i als redactors del rotatiu (es publiquen el dimarts 11 de juliol), manifesta que “a Pals hi ha aiguamolls i s’han de protegir”.

El Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà qualifica les declaracions del Conseller com d’una gran transcendència, atès que és la primera vegada en set anys que un representant del Govern de la Generalitat expressa públicament una postura clarament proteccionista envers els aiguamolls de Pals.

Agost de 1989

En un acte de cinisme difícilment qualificable, l’Ajuntament de Pals al.lega contra el port que Begur vol fer al seu terme adduint raons paisatgístiques. La premsa compara la negació que el Consistori ha fet sempre del valor del paisatge dels seus aiguamolls amb l’interès que li desperta ara el del municipi veí.

Setembre de 1989

Punt-Diari, 16-9-1989

En una nova revisió al projecte de PEIN s’inclou el 70% dels aiguamolls de Pals (allò que el Pla General defineix com espais de cessió municipal), mentre que continua exclosa, i per tant sense protecció, el 30% restant de la superfície dels aiguamolls i que ve qualificat al Pla General com d’àrea edificable. Davant aquesta nova proposta del PEIN, l’Ajuntament mostra la seva total oposició. És per això que, amb els vots favorables de l’equip de govern, el ple de data 15 de setembre de 1989 acorda al·legar contra el Pla d’Espais d’Interès Natural perquè aquest contempla ara com a zona protegida part dels aiguamolls de Pals o basses d’en Coll.

Tanmateix el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà, tot i que veu positiva la intenció de protegir una part dels aiguamolls, manifesta la seva voluntat de lluitar fins arribar a assolir la total salvaguarda de les zones humides de Pals.

23 de setembre de 1989

El conseller Joaquim Molins manifesta la impossibilitat de construir qualsevol marina residencial a la zona dels aiguamolls de Pals, donades les característiques hidrològiques del sector.

Octubre de 1989

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, manifesta en una entrevista al “Punt-Diari” que el seu govern aplicarà la llei en allò que fa referència al tema dels aiguamolls de Pals.

1 de febrer de 1990

Punt-Diari, 3-3-1990

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta sentència en relació al recurs contenciós administratiu interposat per membres del GDABE i dos partits polítics contra l’aprovació del Pla General d’Ordenació de Pals feta per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat. La sentència, fonamentada en la mateixa Llei d’Espais Naturals del Parlament de Catalunya, dictamina que les zones humides de Pals han d’ésser classificades com a sòl no urbanitzable subjecte a protecció especial. La notícia no transcendeix als interessats i a la pròpia premsa fins al cap d’un mes.

Val a dir que es traca d’una sentència històrica, bàsicament per dues raons: és la primera resolució judicial que es fonamenta en la Llei d’Espais d’Interès Natural, i a la vegada estableix jurisprudència en relació a les zones humides atès que es resol que tota àrea d’aquestes característiques ja gaudeix de protecció pel sol fet de ser-ho i sense necessitat que hi hagi una declaració explícita.

7 de març de 1990

Malgrat que la premsa anuncia que els serveis jurídics de la Generalitat recorreran la sentència que obliga a protegir els aiguamolls de Pals, dos dies més tard el propi Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, declara que la Generalitat accepta la sentència i no recorrerà davant el Tribunal Suprem la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix sí que ho fa Baltasar Parera Coll, en representació de la societat “Playa Brava, S.A.”, propietària del càmping que ocupa la zona i promotora del projecte urbanístic que pretén colgar els aiguamolls de Pals.

Juliol de 1991

Baltasar Parera, president del consell d’administració de la societat “Marina Brava de Golf, S.A.” –de la mateixa propietat que “Playa Brava, S.A.”–, presenta a la Direcció General de Ports i Costes de la Generalitat un projecte faraònic de construcció d’un port esportiu de més de 1.000 amarraments al bell mig de la platja de Pals, enfront mateix dels aiguamolls. La proposta té el total suport de l’Ajuntament, segons paraules del seu alcalde, Pere Servià. Val a dir que aquest port es trobaria a dos km del que també es vol fer a Begur. Amb tot, el Conseller Joaquim Molins declara que no creu encertat fer dos ports esportius a la platja de Pals.

27 de febrer de 1992

El Punt, 5-3-1992

La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Pals i els titulars de les empreses “Arenals de Mar, S.A.” i “Playa Brava, S.A.”, signen un protocol pel qual s’acorda que mentre un 70% aproximat de la zona dels aiguamolls passarà a mans del Departament de Medi Ambient perquè en faci la gestió, l’altra 30% restant podrà ser urbanitzat –amb uns 400 habitatges– d’acord amb les limitacions que en suggereixi la mateixa Conselleria.

Tanmateix, i com a punt més important, la Conselleria de Medi Ambient assegurarà la viabilitat de construcció d’un port esportiu enfront mateix de la zona dels aiguamolls, vetllant però, en la mesura que sigui possible, per la correcció de l’impacte ambiental que aquest equipament origini. Òbviament el protocol no tindrà cap efecte en el cas que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència del TSJC.

El sector conservacionista, davant el secretisme amb què s’han portat les negociacions, reacciona amb contundència i denúncia la marginalització de què ha estat objecte. Accepta un cert consens, exigeix intervenir-hi de manera directa i demana una revisió del protocol que rebaixi les superfícies urbanitzables, ofereixi bones contrapartides i restituí en l’espai i limiti les dimensions del port esportiu.

Març de 1992

El protocol entre les empreses promotores, l’Ajuntament de Pals i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya és durament criticat per partits polítics i l’opinió pública. L’empresa promotora declara que treballa per completar els tràmits que li permetin obtenir el permís per poder fer el desitjat port esportiu a la zona dels aiguamolls.

Abril de 1992

El grup d’Unitat i Progrés Municipal a l’Ajuntament de Pals i el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà són convidats a participar del protocol entre la Conselleria de Medi Ambient, l’Ajuntament de Pals i els titulars de les empreses promotores del port esportiu.

Per la seva part, el Partit dels Socialistes de Catalunya insisteix en la necessitat de preservar els aiguamolls baixempordanesos i s’oposa a qualsevol intent de construir un port esportiu a la platja de Pals.

23 d’abril de 1992

El ple de l’Ajuntament de Pals aprova tirar endavant una modificació puntual del Pla General que incorpora el conveni al que s’ha arribat amb la Conselleria de Medi Ambient i els promotors del port esportiu. Això implica que de les 56 hectàrees del polèmic polígon de les basses d’en Coll, 19 ha es podran urbanitzar i les 37 ha restants seran cedides a la Conselleria. Atès que no hi ha entesa, el grup d’Unitat i Progrés Municipal, a l’oposició, es desmarca d’aquest acord i amenaça amb accions penals si s’urbanitzen els aiguamolls. Els grups polítics a l’oposició al Parlament i el municipi veí de Torroella també declaren que denunciaran el conveni pels mitjans que els sigui possible.

5 de juny de 1992

La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya aprova una proposició no de llei presentada pel grup d’Iniciativa per Catalunya, en la que s’insta al Consell Executiu de la Generalitat a protegir la zona de les basses d’en Coll –aiguamolls de Pals– així com a incloure-la dins del PEIN. En qualsevol cas la resolució és prou ambigua com per no deixar clar si es refereix al conjunt de la zona on se centra la polèmica o bé es circumscriu només a l’àmbit que segons el conveni signat entre les parts seria cedit a la Conselleria de Medi Ambient per a la seva gestió.

16 d’octubre de 1992

En una reunió mantinguda a Barcelona a la Conselleria de Medi Ambient, l’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) –provinent del que havia estat el GDABE– accepta inicialment formar part del conveni ja subscrit entre la Conselleria, l’Ajuntament i els promotors a la zona. En qualsevol cas el conveni s’haurà de reformular en els següents termes: (a) concentrar el fet edificatori a tocar la carretera d’accés a la platja i en els terrenys ja ocupats pel càmping “Playa Brava”, (b) recuperar com a hàbitat d’aiguamolls una part de la superfície de l’esmentat càmping “Playa Brava”, (c) ampliar la zona PEIN per la part interior de les basses d’en Coll, duplicant així la superfície actual, i (d) acceptar la possibilitat que es pugui construir un port esportiu al sector, tot i que aquest haurà de ser a l’espai lliure que queda entre el polígon de “les Illes” i els primers edificis de la platja de Pals.

En tot cas això només serà així si el Tribunal Suprem revoca la sentència del TSJC i si finalment els organismes competents autoritzen construir un port a la zona –tal i com declara a la premsa Baltasar Parera, màxim responsable del grup promotor.

Agost de 1993

El conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, declara a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prades de Conflent, que la Generalitat podria adquirir part dels aiguamolls de Pals abans d’acabar l’any. Paral.lelament l’Ajuntament de Pals es lamenta que no s’ha avançat en la redacció del nou protocol, mentre que membres de l’Associació Cipsela endureixen la seva posició i afirmen que no acceptaran cap acord que inclogui la construcció d’un port esportiu a la zona.

16 d’octubre de 1993

Diari de Girona, 4-11-1993

L’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) refusa en assemblea general la signatura de cap pacte amb el govern català, els promotors del port esportiu i l’Ajuntament de Pals, ja que creu que un possible acord no ha d’estar supeditat a construir un port esportiu a la zona, en raó de la no existència de cap dret adquirit, així com de l’impacte que un equipament d’aquest tipus tindria sobre els aiguamolls de Pals i tota la badia del Ter. L’entitat també esmenta com a clau per no adherir-se al protocol, el fet que se’ls obligava a renunciar a emprendre qualsevol tipus d’acció en cas que finalment s’autoritzés una instal.lació nàutica a la platja de Pals.

30 de maig de 1994

La premsa avança que la Direcció General de Ports i Costes estudia la denegació dels dos projectes de ports esportius que s’estan tramitant a la platja de Pals, un per part de Marina Brava de Golf, S.A., al municipi de Pals, i l’altre per part de Port de Begur, S.A., una mica més al sud i al terme de Begur. Dies més tard aquesta possibilitat es veu més refermada amb les declaracions del titular de la Direcció General, Ramon Pous.

20 d’octubre de 1994

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Mª Cullell, d’acord amb la proposta desfavorable de la Direcció General de Ports i Costes, resol desestimar els projectes de construcció de ports esportius a Pals i Begur. La decisió es basa en el greu impacte ambiental d’ambdues instal.lacions així com en la forta contestació social que han tingut els projectes.

23 d’abril de 1996

En un dia per a la història, el Tribunal Suprem ratifica la sentència del TSJC i desestima en tots els seus termes els recursos d’apel.lació interposats per l’empresa Playa Brava, S.A. i l’Ajuntament de Pals. En conseqüència, els aiguamolls de Pals seran ja definitivament zona no urbanitzable sotmesa a protecció especial.

Mentre el Tribunal Suprem escriu que els aiguamolls situats entre el diu Daró i les urbanitzacions de la platja de Pals “constitueixen una zona humida d’excepcional importància, amb uns valors ecològics molts elevats”, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, declara –força dies més tard quan es fa pública la sentència i transcendeix la notícia–, que “si s’havés pogut fer una marina es generarien molts llocs de treball. Em sembla bé que es protegeixi la natura, però amb mesura. No crec que hàgim d’avantposar els interessos dels animals als dels homes”.

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR