Període 1996-2010

De la sentència del Tribunal Suprem a la declaració del Parc Natural (període 1996-2010)

 

M

algrat la sentència del Tribunal Suprem de l’abril de 1996 ratificant aquella altra del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de l’any 1991, la qual declarava els aiguamolls de Pals zona no urbanitzable sotmesa a protecció especial, el cert és que el sector de les basses d’en Coll va continuar essent punt de permanent conflicte, i el camí cap a l’establiment d’una figura de protecció específica es presentava encara costerut. Caldria esperar 13 anys més, fins el maig del 2010 –27 anys després de la preservació dels aiguamolls de la badia de Roses–, perquè els aiguamolls del Daró i el conjunt de les zones humides del Baix Empordà fossin declarades Parc Natural.

En aquesta darrera etapa, però, ja perduda la batalla del port esportiu a la platja de Pals i de la urbanització de les basses d’en Coll, el focus mediàtic se centraria molt especialment en la plana agrícola de la dreta del Ter, en bona part lliurada al conreu de l’arròs. Vegem-ne doncs la cronologia de com va anar tot plegat.

15 d’abril de 1997

La Comissió d’Urbanisme de Girona fa efectiu el compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que preveia la requalificació en sòl no urbanitzable i de protecció especial de la zona de les basses d’en Coll, coneguda també com els aiguamolls de Pals. Això era així després de la ratificació que de la sentència n’havia fet el Tribunal Suprem feia un any. Paral·lelament, es dóna a conèixer que els propietaris de les basses d’en Coll i del càmping que hi ha al seu costat –“Playa Brava”–, volen aprofitar la presència de la zona humida per valoritzar l’equipament turístic.

Abril de 1998

Es denuncien obres d’ampliació il·legal del càmping “Playa Brava” dins l’àrea dels aiguamolls de Pals, fet que comporta una permanent regressió de la zona humida. Això succeeix malgrat que el sector es troba inclòs dins del PEIN i que existeix una sentència del Tribunal Suprem que declara la zona com a no urbanitzable sotmesa a protecció especial. Tant el Servei d’Urbanisme de Girona com l’Ajuntament de Pals diuen que investigaran els fets.

29 de maig de 1998

L’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) presenta una denúncia davant la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Girona per les obres d’ampliació del càmping “Playa Brava”, les quals comporten una substancial regressió dels aiguamolls de Pals, suposadament preservats pel govern català –mitjançant el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)– i sentència del Tribunal Suprem.

Anys 1998-99

Malgrat la sentència que obliga a preservar els aiguamolls de Pals o de les basses d’en Coll, el cert és que les zones humides de la comarca segueixen en un estat general d’indefenció atès que no disposen de cap figura jurídica que en garanteixi la seva continuïtat. La reculada de la seva superfície al conjunt de la zona del Baix Ter és ben evident en aquests darrers anys.

Abril del 2000

La Generalitat de Catalunya anuncia que cedirà mitjançant conveni la gestió dels aiguamolls de Pals a l’empresa Arenales de Mar, S.A. Cal recordar que aquesta empresa és la propietària del càmping que hi ha a la zona –“Playa Brava”– i que fins l’any 1996, quan va haver-hi la sentència del Tribunal Suprem que definitivament preservava el sector, va maldar per la seva urbanització.

El mateix dia que es dóna a conèixer la notícia, l’Associació de Naturalistes de Girona exposa els seus temors, i en el cas concret dels aiguamolls de Pals qüestiona que en faci la gestió l’empresa que fins fa ben poc havia impulsat un projecte de construcció a la zona de 400 habitatges i un port esportiu. El “Diari de Girona” tracta la notícia com un autèntic escàndol i afegeix que Arenales de Mar, S.A., va ser sancionada fa dos anys per urbanisme per ampliar il·legalment el càmping en detriment dels aiguamolls que ara gestionarà.

Tanmateix el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, se’n mostra ben satisfet el dia –8 d’abril– de la signatura del conveni mitjançant el qual la immobiliària gestionarà la zona dels aiguamolls, i es retrata ben cofoi al mateix embarcador que el càmping ha construït de forma il·legal junt a les basses d’en Coll i a partir del qual es promou la navegació en barca i surf de vent pels seus usuaris. Entitats conservacionistes i agrupacions polítiques també critiquen durament aquesta signatura.

5 de març de 2004

En l’obertura del III Debat Costa Brava que se celebra a Roses, el Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, anuncia que es crearà un gran Parc Natural que inclogui els aiguamolls dels Baix Empordà (Pals, Pletera i Ter Vell), el massís del Montgrí i les illes Medes, tots aquests espais a la comarca del Baix Empordà.

24 de novembre de 2005

La Generalitat de Catalunya presenta l’avantprojecte del Parc Natural, en el que s’hi inclouen sectors dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i l’Escala, amb una superfície total de 7.378 ha.

Setembre de 2006

Sembla que hi ha un cert consens entre administracions per tal que la seu del futur Parc Natural sigui a l’antiga depuradora de l’Estartit. La Generalitat avança també per tal de contentar als diferents municipis implicats que hi haurà seus a Can Quintana –Torroella de Montgrí– i als edificis de l’antiga Radio Liberty –Pals.

Març de 2008

L’Ajuntament de Pals, en boca del seu alcalde Joan Silvestre, declara que al·legaran en el període d’exposició pública del Parc Natural en el sentit que es redueixi el seu àmbit al municipi. L’alcalde ja ha fet saber als representats de la Generalitat que vol que els arrossaires puguin seguir treballant i que no es posin d’esquenes al turisme.

L’endemà mateix la premsa publica que el Centre de tecnificació d’esquí nàutic que es volia fer temps enrrera a Torroella de Montgrí i que va rebutjar l’Ajuntament, ara es planteja situar-lo dins del municipi de Pals. Concretament s’emplaçaria en terrenys del Mas Carles –propietat de Baltasar Parera Coll– dedicats al conreu de l’arròs, al bell mig de la plana i dins l’àmbit del que ha de ser el futur Parc Natural. L’alcalde de Pals diu que no veu pas malament que es faci aquesta instal·lació. Tanmateix l’Ajuntament de Torroella s’oposa a aquest llac artificial doncs afectarà terrenys de la futura zona protegida i posa en risc el desenvolupament sostenible de la zona del Baix Ter.

Del Departament de Medi Ambient surten unes sorprenents declaracions segons les quals no es pot barrejar el projecte de construcció d’un llac artificial d’esquí nàutic a Pals amb la creació del Parc Natural. Argumenten que encara que els límits del futur espai protegit entren dins la finca on es preveu l’equipament esportiu, aquests límits són ara per ara teòrics i no estan definits. L’oposició a l’Ajuntament de Pals rebutja també aquestes instal·lacions i se sorprèn de l’ambigüitat en aquest afer de la Conselleria que precisament promou el Parc Natural.

Curiosament, el diari “El Punt” es fa ressò que l’any 1997 el mateix alcalde de Pals, Joan Silvestre, va aprovar en Comissió de Govern del seu Ajuntament una proposta en la que s’oposava a la recuperació de l’antic estany de Boada, al municipi veí de Palau-sator, i que es feia excavant aproximadament 1 m del terreny sobre una superfície de poc més d’1 hectàrea. La restauració d’aquesta zona humida, amb criteris i finalitats estrictament ambientals, mereixia llavors frases com ara “la creació artificial d’aquest ambient aquàtic representa una alteració d’aquesta zona tradicionalment de conreu, i desequilibra la relació home-natura actual”, o “una àrea permanentment inundada a la zona constitueix un impacte al medi existent i no assegura les condicions d’ús ni la preservació dels interessos agrícoles, que són especialment protegits al municipi de Pals”. Ja veieu, a l’alcalde li semblava molt desaconsellable la recuperació d’una zona humida sobre una hectàrea de superfície al municipi veí de Palau-sator, i tanmateix es mostrava encantat amb que s’excavessin fins a 8 hectàrees a 3 m de fondària –com veurem més endavant– per a fer-hi esquí nàutic al seu propi poble. Quina barra!

9 d’abril de 2008

El president de la Federació Catalana d’esquí nàutic, Albert Camprobí, presenta les característiques constructives del centre d’esquí nàutic que es vol fer en terrenys del Mas Carles de Pals. Es tracta de construir dos estanys paral·lels un de l’altre i excavats en el terreny a una fondària de 3 m. Un d’ells tindria 600 m de llargada i 90 m d’amplada, i l’altre 495 m de cap a cap i 55 m d’ample (en total les noves làmines d’aigua on es practicaria l’esquí ocuparien prop de 8 hectàrees). A banda, hi hauria una àrea de serveis i una residència-hotel. Camprobí es permetia la frivolitat encara de dir que “no és un bolet, sinó un equipament integrat al territori”, “no es toca el medi ambient” o “volem deixar clar que és d’interès públic”, com per fer-nos creure que val la pena prostituir un grapat d’hectàrees d’aquesta fèrtil planura per tal que, encara no sabem quí, hi anés a lliscar arrapat darrera d’unes potents motores. Absolutament delirant!

19 d’abril de 2008

El delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, declara que no veu bé el projecte d’un centre d’esquí nàutic als terrenys del Mas Carles, a Pals, atès que és incompatible amb l’àmbit del futur Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, així com també amb el Pla Territorial de l’Empordà que qualifica els terrenys d’alt valor agrícola.

20 d’abril de 2008

A Ca la Pruna de Pals es presenta en roda de premsa la Plataforma contra l’equipament esportiu d’esquí nàutic al Mas Carles, la qual està integrada per una trentena d’entitats i col·lectius.

Maig de 2008

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya anuncia que un cop fets els tràmits consultius amb tots els ajuntament afectats i els diferents sectors relacionats amb l’àmbit de Parc, és ja imminent la publicació de l’avantprojecte de Llei el nou espai protegit a fi i efecte d’iniciar un període d’exposició pública. La superfície total serà de 8.061 ha, de les quals 6.090 ha seran terrestres i la resta marines. La part emergida de les illes Medes serà reserva natural integral, mentre que l’àmbit marí del seu entorn, les basses de Ter Vell, la Pletera, la bassa del Fra Ramon així com les basses d’en Coll, seran reserves naturals parcials.

En un altre ordre, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, malgrat que el seu equip de govern no s’ha manifestat encara en relació als llacs d’esquí nàutic, anuncia  a la premsa un “sí rotund” a favor d’aquest equipament. Parlant en nom dels pagesos, esmenta que ells tampoc veuen malament que es faci aquesta instal·lació, a diferència del perjudici que suposaria la inclusió d’aquestes terres dins del Parc Natural.

També aquest mes l’Associació Turística de Pals es manifesta a favor del centre d’esquí nàutic al Mas Carles i demana el suport de les institucions per tal que es faci realitat. Esmentem que aquesta associació és presidida pel fill de Baltasar Parera Coll, propietari del Mas Carles on es vol fer l’equipament, i alhora també del càmping “Playa Brava” així com de bona part dels terrenys de les basses d’en Coll, on durant tants i tants anys s’ha intentar fer-hi una marina residencial i un port esportiu.

Maig-juny de 2008

Conegudes les intencions del Departament de Medi Ambient pel que fa a la delimitació de l’àmbit del futur Parc Natural, col·lectius vinculats al món agrari (Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs de Pals i Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals) expressen la seva disconformitat amb que els conreus d’arròs formin part de la zona protegida. També es manifesten contraris al Parc Natural els alcaldes dels municipis de Pals, Palau-sator i Fontanilles, així com l’Associació Turística de Pals –aquesta última exigeix que s’exclogui el municipi del Parc Natural atès que es pot “provocar la pèrdua de centenars de llocs de treball i el tancament d’indústries i empreses”.

4 de juny de 2008

La Generalitat de Catalunya, a través del delegat del Govern a Girona –Josep Martinoy–, defensa que els conreus d’arròs formin part del futur Parc Natural. Això ho fa en una visita a la zona de les basses d’en Coll i acompanyat de gent del sector agrari i del mateix alcalde de Pals. El delegat del Govern argumenta que la inclusió dels arrossars en la zona protegida garantirà la disponibilitat d’aigua i la projecció de l’activitat en els mercats.

5 de juny de 2008

El Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà denuncia públicament que darrere el projecte dels llacs per a la pràctica de l’esquí nàutic de Pals hi ha els interessos empresarials de la família Parera Coll. Es fa saber que la finca del Mas Carles va ser adquirida per Baltasar Parera Coll l’estiu del 2007, i casualment ara resulta que diversos estudis presenten aquesta zona com la millor per construir-hi l’equipament.

Dies més tard el “Diari de Girona” explica altre cop la vergonyosa contradicció de l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, quan onze anys enrere s’oposava a la recuperació de dues hectàrees de l’estany de Boada al municipi veí, al·legant motius ambientals i d’afectació a l’espai agrícola, i tanmateix ara ha esdevingut un destacat entusiasta de les basses d’esquí nàutic sobre més de 8 hectàrees d’arrossars al seu propi municipi.

Mentrestant, el govern a l’Ajuntament de Pals segueix dividit i sense posicionar-se en relació a les basses d’esquí nàutic, atès que no existeix una unanimitat de criteris.

9 de juliol del 2008

Publiquem al diari El Punt un article titulat “Aiguamolls de Pals: la veritat” en el qual, davant les veus contràries al municipi de Pals a la inclusió d’importants parts del seu terme en el futur Parc Natural, es fa un repàs històric als poderosos interessos especulatius i urbanístics que d’ençà la tramitació del primer projecte de llei de protecció dels aiguamolls empordanesos, a inicis dels anys 80 del segle passat, han maldat de forma constant i barroera contra qualsevol forma de preservació d’aquest territori.

11 de juliol de 2008

Baltasar Parera Coll, principat al·ludit en l’article publicat dos dies abans al diari El Punt, escriu a la mateixa publicació la seva carta de rèplica, certament sense massa suc ni bruc. En dies successius aquest escrit i el seu autor rebran el recolzament incondicional en sengles cartes publicades al mateix diari de Lluís Torrent –entre d’altres càrrecs, president de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics– i de Martí Sabrià –Gerent de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre.

Aquest mateix dia el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya posa a exposició pública per un període de dos mesos l’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

19 de juliol de 2008

La premsa es fa ressò d’un comunicat del grup del PSC a l’Ajuntament de Pals en que aquests també es mostren contraris a la inclusió de la plana agrícola dins del Parc Natural, i defensen que únicament s’hi inclogui pel que fa al seu municipi el sector de les basses d’en Coll i de l’antiga Radio Liberty. Aquest posicionament és defensat pel cap del PSC a Pals, Joan Trias, en un article d’opinió al “Diari de Girona”.

24 de juliol de 2008

El Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà diu haver recollit més d’un miler de signatures en contra del projecte de l’equipament d’esquí nàutic a Pals, en bona part de gent del mateix municipi. Aquest col·lectiu també reclama al Departament de Medi Ambient que faci públic el seu posicionament sobre l’afer, atès que s’ha evidenciat fins al moment una actitud poc o molt pusil·lànime.

31 de juliol de 2008

Té lloc a Pals una xerrada informativa a càrrec de representants del Departament de Medi Ambient en relació al futur Parc Natural, on els sectors agrícola i turístic que s’oposen a la inclusió dins l’àmbit de protecció d’àmplies zones del municipi de Pals –els arrossars, la platja, terrenys de l’antiga Radio Liberty– es fan sentir.

Agost de 2008

Unió de Pagesos demana que es tregui tota la zona agrícola de l’àmbit del Parc Natural i que se li apliqui la figura de protecció de parc agrari. Aquest mateix mes el Museu de la Mediterrània i el Patronat Montgrí-Medes fan saber que han elaborat un pla de gestió del patrimoni natural en l’àmbit del futur Parc Natural, el qual serà tramès al Departament de Medi Ambient per tal que l’inclogui en el document a aprovar. Aquest pla sosté que la declaració de Parc Natural pot suposar una bona oportunitat perquè el patrimoni cultural esdevingui una eina per a la potenciació del territori i els seus valors.

5 d’agost de 2008

La premsa publica que el Departament de Medi Ambient i la Federació Catalana d’Esquí estan buscant un espai alternatiu per emplaçar-hi el centre d’esquí nàutic que es volia fer al Mas Carles de Pals, atès que ja és clar que en l’àmbit del que ha de ser el futur Parc Natural aquesta activitat hi és incompatible.

13 d’agost de 2008

Els alcaldes de Pals –Joan Silvestre–, Palau-sator –Joan Sabrià– i Fontanilles –Salvador Coll– signen un manifest sota el lema “Parc Natural, així no!” demanant que s’excloguin del projecte les zones agrícoles –bàsicament arrossars– dels seus municipis. Això suposaria que Palau-sator i Fontanilles quedarien fora de l’àmbit del Parc i que Pals passi de les 562 ha aportades actualment a només 78 ha –les corresponents únicament a les basses d’en Coll i als terrenys de l’antiga Ràdio Liberty. Signen també el manifest altres entitats com ara la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, l’ADV de l’Arròs del Molí de Pals, l’Associació de Turisme de Pals o les comunitats de propietaris Golf Mar I i Golf Mar II i Villa de Golf.

Aquest manifest  és criticat per ERC de Pals, atès que diu que és un posicionament en negatiu i que no aporta idees constructives al projecte de Parc Natural. Val a dir també que el dia abans, el ple de l’Ajuntament de Pals, amb els vots a favor de CiU i del PSC, havia aprovat una proposta on es demanava que s’excloguin de la zona protegida tant els espais agrícoles com la platja de Pals.

Agost-setembre de 2008

Durant aquests dos mesos i per raó del període d’al·legacions que hi ha obert per la presentació de l’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, els contraris a la consideració de les zones agrícoles es mobilitzen amb tots els seus mitjans i la més gran demagògia possible.

A banda dels Ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles així com diferents sectors agrícoles i empresarials de Pals, també s’hi posicionen en contra el sindicat Unió de Pagesos i l’Institut Agrícola de Sant Isidre. El director d’aquest darrer, Baldiri Ros, declara en una reunió amb arrossaires a Pals que ”el Parc Natural té per objectiu afavorir la flora i la fauna, i això deixa de banda qualsevol criteri econòmic”.

L’Ajuntament de Pals, en el seu escrit d’al·legacions preparat per l’exdiputat de CiU Josep López de Lerma –i que pertany al bufet de Miquel Roca–, arriba a dir que amb l’aprovació del Parc el municipi deixarà de tenir les competències respecte a la gestió del medi ambient, l’ordenació i la gestió del territori (com si aquest fos el primer parc natural que es fa al país i Pals el primer municipi que es veurà afectat per un Parc Natural arreu del món).

19 de setembre de 2008

Iniciativa per Catalunya-Verds, en tant que és qui porta les regnes del Departament de Medi Ambient, per boca del seu diputat Lluís Postigo declara que el Parc Natural persegueix compatibilitzar la protecció i la conservació amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants. Insisteix també en dir que la declaració comportarà una dinamització turística del territori i un increment dels recursos públics, consolidarà les ajudes agroambientals i garantirà la disponibilitat d’aigua –tot al contrari del que argumenten els opositors al Parc.

En tota aquesta batalla mediàtica que s’està vivint al voltant de la creació del nou Parc Natural, les posicions d’uns i altres i els interessos particulars que defensen no passen desapercebudes a l’opinió pública.

Octubre de 2008

La premsa recull que les entitats ecologistes gironines troben insuficient –i així ho han fet saber en les seves respectives al·legacions– el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en ser aquesta només una proposta de mínims en un territori abastament fragmentat i amenaçat pel fet constructiu i urbanístic.

Sorprenentment s’hi detalla l’al·legació feta per un grup d’empresaris turístics de Pals, en la qual aquests afirmen que el Parc Natural farà reduir les condicions higièniques i de salubritat tant de la sorra com de l’aigua de la platja. Argumenten que les activitats lúdiques de la platja quedaran subjectes a la protecció de l’entorn i que quedarà prohibida la construcció d’instal·lacions nàutiques i marítimes en un indret que es considera idoni per posar-hi amarradors.

L’alcalde de Pals, Joan Silvestre, declara un dia més tard que li semblaria bé la possibilitat d’una marina seca o fins i tot un port esportiu a la zona de la platja que ara s’inclou dins de l’àmbit del futur Parc Natural. Al llarg de tot aquest mes va transcendint el posicionament dels diferents agents implicats respecte a la proposta de Parc Natural.

3 d’octubre de 2008

Manel Nadal, president de Ports de Catalunya, tanca qualsevol possibilitat a que es construeixi cap mena de marina, port o amarrador a la platja de Pals. Literalment els hi diu que “se n’oblidin”. L’endemà mateix el grup del PSC, que governa al municipi juntament amb CiU, es manifesta també contrari a la possibilitat que es faci un port esportiu a la platja. ERC, sempre contrària al port, critica l‘actitud ambigua dels socialistes.

18 d’octubre de 2008

25 d’octubre de 2008

La premsa fa saber que fins al moment s’han rebut unes 1.500 al·legacions a l’avantprojecte de Parc Natural, la meitat de les quals corresponen a sectors contraris dels municipis de Pals, Palau-sator i Fontanilles.

29 d’octubre de 2008

El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, declara en comissió al Parlament que els ajuntaments tindran un pes molt important en la Junta Rectora del Parc Natural. Respecte a la demanda que la zona arrossaire quedi exclosa de l’espai protegit, el Conseller comenta els aspectes beneficiosos que la seva inclusió té en una altra zona protegida com és el Delta de l’Ebre.

Novembre de 2008

Els Ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles, amb el suport d’altres entitats que fins ara s’han mostrat contràries al Parc Natural, convoquen pel dissabte 15 de novembre un acte a la carretera de Torroella a Pals per demanar que el conjunt de zones agrícoles d’aquests municipis –i fins i tot també de la platja de Pals– restin al marge de l’espai protegit.

A primers de mes, l’alcalde de Pals, en una àmplia entrevista a la premsa, deixa anar frases com ara “crec que han de fer més cas –dirigint-se a la Conselleria de Medi Ambient– a la gent del territori i no pas a uns quants personatges”, o “Pals és un exemple del creixement urbanístic, i no els castiguem ara amb un Parc Natural”. En preguntar-li per les instal·lacions d’esquí nàutic que es volien fer en terrenys d’arrossars del Mas Carles, respon que “crec que era una oportunitat per a Pals”.

14 de novembre de 2008

Aprofitant la cloenda d’una jornada tècnica a Torroella de Montgrí, la Directora General de Medi Natural, Núria Buenaventura, rep a representants de les entitats conservacionistes que li demanen que la Generalitat es mantingui ferma en el que són els límits de la proposta de Parc Natural. La Directora General afirma que sense arrossars no cal declarar el Parc i que el compromís és clar, doncs no mouran la seva posició inicial respecte als límits. Fins i tot arriba a dir que no es descarta que s’ampliï l’àmbit.

15 de novembre de 2008

17 de novembre de 2008

L’executiva de la Federació de Girona del PSC aprova donar suport als pagesos afectats pel projecte de Parc Natural, i que demanen que no s’hi incloguin dins l’àmbit els conreus i arrossars. Aquest posicionament enfronta clarament els socialistes catalans amb el grup d’ICV, ambdós integrants del Govern tripartit a la Generalitat.

20 de novembre de 2008

Les 32 entitats naturalistes i de defensa del territori que dies enrrera havien signat el manifest en defensa del manteniment íntegre dels límits del Parc Natural en l’acte a Torroella de Montgrí, fan una nota en la qual qualifiquen d’inexplicable la posició del PSC, que ha donat suport a l’exclusió de les zones d’arrossar de l’àmbit a protegir. El comunicat acaba demanant al conseller de Política Territorial, Joaquin Nadal, que reconsideri la seva posició davant el que es qualifica de clara i inexplicable deserció dels idearis progressistes.

12 de desembre de 2008

El diari “La Vanguardia” publica un ampli reportatge sobre els diferents punts de vista que es tenen en relació al futur Parc Natural.

Març de 2009

El Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà presenta al·legacions al Pla Especial que està tramitant el càmping “Playa Brava”, i que se situa al sector dels aiguamolls de Pals. Això és així en gran part perquè amb aquest document el càmping pretén que se li reconeguin les zones ampliades il·legalment amb el pas dels anys, i que ja han estat abastament denunciades. Dies més tard, aquesta mateixa associació trasllada les denuncies d’ampliacions irregulars al Síndic de Greuges, qui es compromet a estudiar el cas.

21 de març de 2009

Els grups polítics del PSC, CiU i Escalens Independents a l’Ajuntament de l’Escala, juntament amb altres entitats i associacions del municipi, presenten un manifest en el qual s’oposen a que terrenys del sector de les Corts i Vilanera –on temps enrrera s’hi pretengué fer un camp de golf– formin part de l’àmbit del Parc Natural.

Val a dir que aquesta zona té una especial importància en tant que espai de connexió biològica entre el PN dels Aiguamolls –al nord– i el futur PN del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter –al sud. Vuit municipis més de l’Alt i el Baix Empordà –Roses, l’Armentera, Albons, la Tallada, Figueres, Ventalló, Viladamat i Sant Pere Pescador– se sumen també a aquest manifest per evitar protegir Vilanera.

20 d’agost de 2009

A l’Escala es fa la sessió constitutiva de l’associació de propietaris i pagesos que, entre d’altres qüestions, s’oposen a la creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter així com també a l’aprovació del Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Allà s’hi senten expressions tan reaccionaries –però a la vegada àmpliament compartides per la major part dels assistents– com que “els terrenys inclosos dins d’un espai protegit perden valor”, que “suposa a la pràctica una expropiació encoberta i gratuïta”, que “amb un parc natural s’apoderen de casa teva sense comprar”, o que “es gestiona el territori amb criteris urbanites, no es respecta la gent del territori ni els seus costums i es desvaloritza el patrimoni”. Val a dir que aquesta associació s’acaba finalment anomenant “Plataforma Defensem Catalunya” i formant part de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

5 de gener de 2010

El Govern aprova el projecte de Llei per a la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el qual haurà d’iniciar a partir d’aquest moment la seva tramitació parlamentària. El Parc Natural tindrà una superfície de 8.192 ha, 6.155 ha de les qual són terrestres i la resta en l’àmbit marí. En el seu conjunt s’abasten els municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire, l’Escala, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta. Després del període d’al·legacions la zona protegida no només no s’ha reduït, sinó que s’ha ampliat en 131 ha.

Mentre l’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, se’n felicita i diu que això refà un greuge històric amb el Baix Ter i blinda el territori pel futur, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, qui veu com finalment no se n’exclouen les zones agrícoles del municipi per les qual havia maldat sense treva en els darrers mesos, parla dient que el Govern ha actuat amb mala fe. Unió de Pagesos manifesta que mobilitzarà al sector si no s’exclouen els espais agraris en el tràmit parlamentari, i el grup de CiU diu que el Parc ja neix mort.

Tres dies més tard, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, amb to conciliador diu que s’han fet moltes reunions amb Ajuntaments i afectats i que s’han donat moltes explicacions, afirmant també que el Parc serà un dinamitzador econòmic i social del territori. Afegeix que la Generalitat aportarà al Parc un total de 22 milions en els propers cinc anys. El secretari general d’UDC, Josep Maria Pelegrí, i el diputat baix-empordanès de CiU, Xavier Dilmé, posen com a exemple de mala gestió la tramitació del nou Parc Natural i qüestionen d’on sortiran els recursos promesos pel Conseller.

16 de febrer de 2010

El diari “El Punt” publica a portada que Urbanisme obligarà al càmping “Playa Brava”, que se situa als aiguamolls de Pals, a desfer una ampliació il·legal atès que ocupa 50.000 m2 més dels permesos. Val a dir que aquests terrenys es troben en bona part dins d’una futura Reserva Natural Parcial del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que s’està tramitant al Parlament. Val a dir que la major superfície d’ocupació d’aquesta instal·lació ha estat un fet reiteradament denunciat per les entitats conservacionistes davant de les administracions, sense que per ara hagi tingut mai cap resposta positiva.

L’anunci el fa el mateix Director General d’Urbanisme, Pere Solà, qui declara que s’obligarà als propietaris o a l’Ajuntament a restaurar la part ocupada il·legalment. Ara, tothom sembla veure allò que era una evidència i que fins avui tots se n’havien fet l’orni, i el mateix regidor d’urbanisme de Pals, Joan Trias, afirma que això és conseqüència de la permissivitat d’altres èpoques. Paral·lelament, el Grup de Defensa dels Patrimoni del Baix Empordà assegura que seguirà l’evolució de l’expedient per tal que la restauració de la zona ocupada de manera irregular es faci realment efectiva.

3 de març de 2010

En el tràmit parlamentari, la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya acorda que la ponència del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter tindrà fins a 19 compareixents, els quals defensaran postures i visions ben diverses en relació al futur espai protegit. A la vista que el procés de tramitació segueix endavant sense dilacions, el grup de CiU i sectors afins es mostren clarament contrariats.

5 de març de 2010

El diari “La Vanguardia” treu un nou reportatge sobre el futur Parc Natural, on es dóna un especial protagonisme als seus detractors i no ressalta cap dels aspectes positius que aquestes figures de protecció tenen arreu del món. Els seus titulars, “Temor al parc”, “Desconfiats del parc” i “Moltes exigències i cap compensació”, són ben significatius.

16 de març de 2010

La ponència de la Comissió de Medi Ambient del Parc Natural escolta als 19 participants convocats. Els contraris a que el conjunt de la plana arrossaire del Baix Ter s’inclogui dins de l’àmbit –amb l’alcalde de Pals al capdavant i el propi grup parlamentari de CiU– plantegen una darrera fórmula per salvar una situació que, pels esforços que hi esmercen, sembla que consideren dramàtica: que el Parc es faci en dues etapes, tot deixant per més endavant la incorporació dels espais d’arrossars.

L’estratègia és tan clara com enganyosa, doncs únicament es pretén guanyar temps atès que passat l’estiu hi ha d’haver convocatòria d’eleccions al Parlament català, on les enquestes pronostiquen una victòria del CiU que així recuperaria el Govern. Esmentem que en no sortir-se’n amb la seva, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, en una grotesca reacció de despit, qualifica de “xarlotada” les compareixences en Comissió al Parlament.

5 de maig de 2010

La Comissió de Medi Ambient del Parlament català aprova la incorporació de diverses esmenes a la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, resultat de les al·legacions i de les converses amb els diferents grups i sectors afectats pel futur parc.

13 de maig de 2010

El Parlament de Catalunya, amb 70 vots a favor, 59 en contra i 3 abstencions, aprova la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. D’aquesta manera es posa fi a un greuge històric que s’ha allargat 27 anys d’ençà la declaració del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, l’any 1983, i que tingué com a torna l’exclusió de la totalitat de les zones humides baix-empordaneses. Aquest és, sense cap mena de dubte, un dia per la història.

3 de juny de 2010

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el seu número 5.642, publica la Llei 15/2010, de 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de dues reserves naturals parcials i d’una reserva natural integral.