Hi ha força gent a qui li agraden els ocells. Però també me n’he trobat molts a qui no els plauen … o com a mínim els són absolutament indiferents. Mai han entès la dèria que tenim alguns per encalçar-los. Tu fes el que vulguis,…
Llegir més
L’àguila calçada (Aquila pennata) és un rapinyaire de mida mitjana que ens visita durant el bon temps per reproduir-se. A Catalunya hi nidifiquen uns pocs centenars de parelles, tot i que el gruix de la població europea el trobem al centre i a l’oest de…
Llegir més
Aquest mes d’abril de 2108 en el que la primavera ha esclatat amb força, hem fet un parell de sortides a l’entorn de la ciutat de Girona per intentar localitzar les diferents espècies d’amfibis que se’ns posaven a l’abast. La primera escapada fou en una…
Llegir més
L’octubre del 2016 publicàvem una petita nota on ens felicitàvem d’haver pogut obtenir una imatge del rascló (Rallus aquaticus) a l’estany de Boada. Després de 35 anys d’anar amb la càmera amunt i avall, era la primera vegada que podíem prendre una fotografia d’aquest ocell,…
Llegir més
El torlit (Burhinus oedicnemus) és un atractiu ocell de prop de dos pams d’alçada que a casa nostra viu bàsicament als secarrals de la plana de Lleida, l’Empordà i el Camp de Tarragona. Camina més que no pas vola, i pel que fa a l’aspecte…
Llegir més
El becplaner (Platalea leucorodia) és un ufanós ardèid d’un blanc immaculat, que amida poc menys d’un metre i té una amplada d’ales de fins a 135 cm. Allò que més el caracteritza i li dóna nom és el bec en forma d’espàtula. Això vol dir…
Llegir més
Menut i més aviat li agrada córrer abans que volar. El que li va posar nom va aplicar la lògica més intuïtiva, no debades d’aquí li ve el nom de corriol petit (Charadrius dubius). A banda de la seva mida i la pressa que sempre…
Llegir més
Un dia a mitja tarda a les acaballes d’aquest mes de maig arribàvem al principat d’Andorra i poc després ja enfilàvem muntanya amunt. Una hora de pujada carregats amb tots els estris que s’escauen per dormir dins d’un aguait per sobre de la cota dels 2.000…
Llegir més
Era un matí esplèndid de primavera en un paratge inhòspit a ponent de la Península. Costava resistir la temptació d’acostar-se a l’aigua d’aquell riu encaixat entre penyes. Cap construcció, cap persona … només un ramat d’ovelles als pendents de la vall. Quines sorpreses et pot…
Llegir més
La cua-rogenca (Cecropis daurica) és d’entre totes les orenetes la més bonica. Ja sé que això de la bellesa va a gustos, però ningú no ens negarà que és la més llampant i això sempre alegra la vista. Amb el característic plomatge blau-negre de reflexes…
Llegir més