Corriols petits entre codolars

Menut i més aviat li agrada córrer abans que volar. El que li va posar nom va aplicar la lògica més intuïtiva, no debades d’aquí li ve el nom de corriol petit (Charadrius dubius). A banda de la seva mida i la pressa que sempre sembla tenir, aquest limícola crida l’atenció per les bandes negres que llueix al cap i al coll, així com un anell d’un groc intens al voltant de l’ull. També és cert que totes aquestes coloraines de tan bon veure les té només en temps de reproducció, de manera que durant la tardor i l’hivern esdevé força més críptic i grisós.

Aquesta primavera, voltant per vores de rius, embassaments i antigues graveres n’hem trobat alguns exemplars en ple procés de nidificació. L’estratègia que utilitza és la de posar els ous enmig dels codolars, per la qual cosa es fa gairebé impossible de trobar una posta que imita un grapat de pedres en aquests ambients riberencs. En passejar-hi, si no ens hi fixem massa, mig llucarem un ocell que corre davant nostre però que no sabrem mai d’on ha sortit. El niu, ni el veurem, i l’ocell se’ns farà fonedís en un escenari tan esbatanat com el que caracteritza aquests terreguers on el corriol petit habita.

Precisament per aquesta dificultat de poder observar amb tot detall aquest ocell –tal vegada relativament habitual a casa nostra–, us en mostrem unes imatges en les que hem volgut que allò fugisser i mig desdibuixat aparegui ara amb plena lucidesa.