D’ençà el 2020 intentem fer compatibles la finalitat ambiental i el cultiu de l’arròs en una part de l’estany de Boada

D’ençà el 2020 intentem fer compatibles la finalitat ambiental i el cultiu de l’arròs en una part de l’estany de Boada

A la meitat nord de l’estany de Boada recuperat –i que considerem com a sector d’aigües temporals–, l’any 2020 hem iniciat una experiència consistent en intentar fer compatibles el manteniment de la seva capacitat com a zona de gran valor ecològic i d’alt interès per la fauna, amb el rendiment agrícola de la parcel·la –d’uns 14.000 m² de superfície– sota condicions de baix impacte damunt l’entorn i els ecosistemes. És per això que hem establert un acord de col·laboració amb un agricultor de la zona el qual, a canvi de mantenir la finca en condicions pel que fa al desbrossat i la retirada de la vegetació de creixement espontani que s’hi desenvolupi –i en tot cas atenent les indicacions que en qualsevol moment en pugui fer la propietat–, hi podrà cultivar arròs en la modalidat “ecològic”.

 

A començaments d’estiu es planta l’arròs, en sec, amb una màquina que escampa les llavors en unes regues que la mateixa eina obre primer i tanca després un cop ha dipositat la sement.

 

En aquest sentit, si tenim en compte que l’arròs d’aquesta varietat “ecològic” es planta d’ençà mitjans de juny i es recull al novembre –amb un cicle més retardat que l’arròs convencional–, les interferències per exemple amb l’ús que en puguin fer d’aquest camp les aus en el pas prenupcial o com a zona de nidificació –és el cas del cames-llargues (Himantopus himantopus) o la fredeluga (Vanellus vanellus)– han de ser mínimes. A banda, l’acord al que s’ha arribat ha de permetre que precisament durant l’època de nidificació –període abril-juny– el sector estigui lliure de vegetació alta, situació la qual esdevé un dels principals obstacles per tal que aquestes espècies hi acabin bastint els nials.

 

Sembrat l’arròs, el camp es comença a inundar per gravetat a partir del rec que passa just al costat. És important destacar que l’època en què s’hi posa aigua per fer-hi arròs, coincideix precisament amb el període de més eixut i en el qual la parcel·la quedaria completament seca.

 

Un cop collit l’arròs, a finals de novembre o durant el mes de desembre el camp es treballa amb l’objectiu de deixar-lo lliure de vegetació i de rostolls, a fi i efecte que pugui ser lloc d’estada, alimentació i nidificació al llarg de tot l’hivern i la primavera que tindrem per davant.

 

El sector d’aigües temporals de l’estany de Boada, una vegada s’ha collit l’arròs i s’hi han trinxat els rostolls. Al llarg de l’hivern i de la primavera, els nivells d’inundació variaran en funció de les pluges i de l’acció combinada de la insolació i l’efecte de la tramuntana.

 

08 gen. 2021 1 comentari
  • Jordi Martí 9 de gener de 2021 at 6:46 / Respon

    Només una suggerència: la no retirada del rostoll ara a l’hivern podria facilitar l’estada del becadell comú, que de ben segur hi trobaria més refugi que en un camp tan nét de vegetació.

Entra un comentari

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies