El cuaenlairat, un ocell simpàtic i eixerit
El cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) és un petit moixò inexistent a Catalunya, i que per trobar-lo poc o molt a la vora hem d’anar fins a la meitat sud de la Península. És de caràcter migrador, bàsicament provinent de terres africanes, i no sabem per quins set sous no puja més enllà de l’Ebre. Amb tot, tampoc té una distribució uniforme allà on va a passar l’estiu i a nidificar, de manera que el trobem en àrees disperses, ara aquí, ara allà.
Aquesta primavera del 2024 l’hem anat a buscar a Extremadura, prop de la localitat d’Almendralejo, en una zona d’ambients oberts i cultius de secà, amb un clar predomini de la vinya que és on diuen que aquest ocell s’hi troba millor. El cert és que no l’havíem observat mai, i la primera vegada que ho fem és per capturar-ne un seguit d’imatges molt il·lustratives del comportament d’aquesta espècie. Atret per alguns cucs que li haviem posat d’esquer –ja sabeu que l’estómac ens perd a tots–, el vèiem com s’acostava terranejant i fent saltirons, i un cop a lloc, ens deleitava amb un seguit de moviments ràpids i compulsius, elèctrics, dels que destacava el moviment de la cua posant-la gairebé en vertical. D’aquí li ve el nom. Més enllà d’això, és una au inconfusible, de la mida i aspecte semblant a un rossinyol, amb un bec llarg i prim, la cella ben marcada i una cua rogenca, amb els extrems de les plomes negres i blancs.
Bones sensacions haver passat una llarga estona amb un paio tan simpàtic, expressiu i eixerit com aquest, la veritat …