Com fer un aigua-aguait

D

e les tres menes d’amagatalls que hi ha en aquest portal web, l’aigua-aguait que ara us presentem és el que segurament menys dependrà de la vostra traça a l’hora de construir-lo. No debades a part de la coberta de roba, el cos de l’aparell serà de fibra de vidre, per la qual cosa haureu de recórrer a un professional o especialista en treballar aquest tipus de material.

Si busqueu per internet, ja ho veureu, trobareu diversos blocs on s’hi explica com fer-se un mateix i de forma artesanal un aigua-aguait (allà en diuen “hidrohide”). En tots els casos recorren a l’encolat de planxes de materials com són el poliestirè, fustes i similars, que si bé les pot manipular un mateix a casa si disposa d’algunes eines bàsiques de bricolatge, tanmateix el resultat acaba essent una andròmina matussera i de durada incerta. No debades el fet de transitar dins l’aigua fa que tots aquests elements acabin amb un cert desgast o que es desenganxin, cosa gens recomanable si tenim en compte que damunt seu hi acabem posant sovint equips fotogràfics que costen alguns milers d’euros.

Així doncs, si bé en l’estratègia que proposem us caldrà anar a buscar algú que ens faci el cos del nostre aigua-aguait i segurament no sigui pas barat (al mercat, no coneixem cap marca que comercialitzi aquesta mena d’aparells), si que per contra tindreu un instrument 100% fiable i de durada il.limitada, amb un cost de manteniment zero.

I on poder trobar algú que donant-li les mides i característiques que ara veureu us pugui fabricar l’aparell en qüestió? El més fàcil és anar a una empresa nàutica, on si és que ells no treballen la fibra de vidre ben segur que tenen col.laboradors que efectivament dominen la tècnica. Es tracta doncs d’explicar la proposta a partir de la informació que aquí trobareu, i fer pressupost atenent el material que caldrà i les hores de feina necessàries.

De moment, us passem les mides del cos de l’aigua-aguait, que veureu que té forma de “U” i fa genèricament 90 cm x 90 cm –i una alçada de 18 cm–, per la qual cosa el podem fer cabre pel seu transport i sense problemes en el maleter d’un cotxe mitjà.

 

Imatge 1

 

Respecte a les característiques tècniques d’aquesta estructura de fibra de vidre –buida per dintre–, dir-vos que el seu pes volta els 10 kg i que pot suportar al seu damunt fins a 90 kg.

La següent informació que us passem és la d’aquells elements singulars que formen part d’aquesta carcassa, i que alguns d’ells seran fonamentals per a completar l’estructura general del nostre aigua-aguait. Vegem-los …

 
Imatge 2

 

De tots aquests elements, un dels que té major importància i a l’hora un disseny específic és la planxa d’acer inoxidable on se subjectarà la ròtula i, en conseqüència, el conjunt de l’equip fotogràfic. És per això que us en fem una explicació amb tot detall de les parts que la constitueixen, de la peça que s’hi adapta –2 espàrrecs soldats entre ells– i que suportarà el pes de la càmera i el teleobjectiu, així com de la manera que tot plegat s’ajusta al cos principal de fibra de vidre.

 

Imatge 3

 

Per manipular còmodament a l’interior del cos de fibra de vidre a l’hora de collar-hi la planxa d’acer inoxidable i els angles de reforç, ens servirem del forat de 20 cm x 14 cm que hi ha al costat esquerra, i que aprofitarem a l’ensems per fer-hi una mena de calaix de 7 cm de fons que ens servirà per deixar-hi coses (el mòbil, les claus del cotxe …) una vegada siguem dins l’aigua.

 

Imatge 4

 

Suposem que hàgim trobat qui ens faci el cos principal de l’aigua-aguait amb fibra de vidre i algú amb traça que ens hi munti la planxa acer inoxidable i ens construeixi la barra roscada que aguantarà la ròtula i l’equip fotogràfic, el que ve ara ja és més senzill.

Per començar haureu de menester unes varetes flexibles de les de les tendes de campanya. En una botiga d’esports ho trobareu, tot i que altre cop us recomanem les de la cadena Decathlon –secció Càmping– on n’hi ha de diverses mides i nombre de peces. Us faran falta dues unitats, que instal.lades en forma de creu seran el suport del barretó de roba del nostre amagatall. Nosaltres hem fet 2 unitats de 5 peces cadascuna, d’una llargada per cada unitat de 250 cm, i que un cop muntades dibuixen una cúpula sobre el cos de l’aigua-aguait de 75 cm.

 

Imatge 5

 

Assagem ara com queda l’estructura del nostre aigua-aguait, amb la ròtula roscada a l’espàrrec i l’equip fotogràfic al damunt. A partir d’aquí, ja només ens falta posar-hi la coberta de roba que ho emmantellarà tot.

 

Imatge 6

 

La coberta o caputxó de l’aigua-aguait el farem amb roba de camuflatge o una altra de tonalitat verdosa o marró o verdosa, millor si és xispejada o amb aigües. Com que tenim les mides del cos de fibra de vidre on encaixarà per sota i de la cúpula definida per les varetes que hi hem posat, ho podrem encarregar a una modista de manera poc o molt precisa.

Òbviament, hi haurem de posar una mena de mànega al frontal –amb un cordill tot volt i un “escanyador” per poder ajustar l’obertura– per on traurem el teleobjectiu, així com també tres finestres-espia –una al frontal i una altra a cadascun dels laterals– per on les veurem venir. Val a dir que per les finestres-espia utilitzarem tela mosquitera o, si no ens volem complicar la vida i fer-ho fàcil, comprar una tela de camuflatge que venen a la cadena Decathlon –secció de Caça–, on la peça sencera amida 145 cm x 220 cm i els retalls que en fem van molt bé per aquesta mena de finestres.

 

Imatge 7

 

Aquesta coberta, a banda de les tres finestres-espia i la mànega per on traurem l’objectiu, té però encara alguns altres petits detalls que es fan necessaris per tal que to vagi rodó. Penseu que ens mourem dins de l’aigua, en un medi que no ens és propi i on tindrem poca capacitat de maniobra un cop ja ens hi hàgim posat. És per això que caldrà tenir-ho tot ben calculat i no deixar res a la improvització.

Un d’aquests detalls són els 5 parells de betes que cosirem a la coberta –1 a la part de dalt i 4 més a cadascuna de les arestes. La seva funció serà lligar-hi la xarxa de camuflatge 3D que posarem al damunt de tot plegat i que farà que l’aigua-aguait s’acabi d’integrar en l’entorn. Ull amb les betes de les arestes, doncs si bé les del davant poden anar cap a la part baixa, les del darrera hauran d’estar més cap a dalt per així poder entrar a l’interior de l’amagatall un cop estacada la xarxa.

 

Imatge 8

 

Uns altres elements molt importants per tal de que la coberta de roba quedi ben fixada al cos de fibra de vidre de l’aigua-aguait, són uns petits cordills a la part inferior i allà on hi ha els angles. Aquests cordills els farem passar per un “ullet” metàl.lic a cada extrem, de manera que faran la feina per simple tensió i sense necessitat que els hàgim d’estrènyer. Això si, a la part del darrera i allà on hi ha la porta, cosirem a sota unes tires amb una sivella de clip que farà que tot tibi, que els cordills del darrera no es desencaixin de l’aresta i evitant així que la roba ens quedi solta.

 

Imatge 9

 

I per dins de la coberta també hi ha algun detall a observar. Un d’ells són les butxaques per posar estris que hi hem cosit als laterals. En haver-nos de moure dins l’aigua, sempre és convenient disposar de llocs on deixar les coses sense el risc de que acabin remullades. Un altre element són les tires amb “velcro” que hi ha en cadascun dels costats d’aquesta coberta, i que ens serviran per “collar” la roba a les varetes.

 

Imatge 11

 

El darrer dels passos serà cobrir tota la coberta de l’amagatall amb una xarxa de camuflatge 3D. En podeu trobar a força llocs si busqueu per internet, tot i que altra cop us recomanem la que venen a la cadena Decathlon –secció de Caça– i que fa 3,0 m x 2,4 m –en conseqüència, l‘haureu de tallar una mica per tal que no us pengi més del compte i s’acabi enganxant amb la vegetació palustre.

 

Imatge 10

 

Abans de posar el nostre aparell dins l’aigua, us recomanem que el guarniu amb branques i tiges de la vegetació palustre que hi hagi a la zona, ja que això contribuirà a donar-li un aspecte molt més natural, com si fos un tros de terra amb brancada o una petita illa que va a la deriva. Val a dir que l’estructura amb forats de la xarxa de camuflatge ens facilitarà molt aquesta tasca de posar relligades aquestes restes vegetals al damunt de la coberta.

 

Imatge 12

 

I encara que sembli una obvietat, un complement que us serà del tot necessari és un vestit impermeable que ens permeti remullar-nos fins a l’alçada del pit. Aquesta és la fondària màxima a la que ens podrem endinsar a les aigües ja sigui d’un estany, un riu o un embassament.

 

Imatge 13

 

I aquí el teniu ja surant damunt les aigües, amb l’equip ben a apunt per anar repassant tots els racons d’un estany a veure quin ocell se’ns posa al davant. Malgrat el seu aspecte discret, però, serà fonamental que ens desplacem amb molta suavitat i sense fer moviments sobtats.

 

Imatge 14

 

I fins aquí les nostres recomanacions per fer un aigua-aguait. Ja sabem que no haurà pas estat fàcil arribar fins aquest punt, però si heu aconseguit construir-vos l’aparell, penseu que serà una joguina pràcticament de per vida, i les estones que podreu passar dins les aigües només acompanyats pel reclam de les aus aquàtiques i de ribera seran úniques i inoblidables. A gaudir-ne doncs!

 

Imatge A

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR