Una visita en imatges

  • Una història per explicar

    Una història per explicar


    Hola! Teniu temps per que us expliqui una bonica història d’un petit paradís al cor de l’Empordà? Si? Doncs acompanyeu-me ...

  • Comprar la terra, recuperar la història

    Comprar la terra, recuperar la història


    L’any 1991, enmig d’una trajectòria personal marcada pel capteniment en la salvaguarda dels aiguamolls baixempordanesos, vàrem comprar una de les cubetes de l’antic estany de Boada, al municipi de Palau-sator (Baix Empordà). Aquest estany, dessecat al s. XVIII, s’inundava en èpoques de fortes pluges. L’escassa fondària, però, feia que restés eixut bona part de l’any i que el canyís colonitzés la seva superfície.

  • Tot i que ara sembli increïble ... això va passar

    Tot i que ara sembli increïble ... això va passar


    Sis anys més tard, el 1997, tinguerem la voluntat de restaurar les 2 ha adquirides tot rebaixant els terrenys. Així tindríem aigües permanents i una major diversitat vegetal per raó del gradient de fondàries. Malgrat que la Comissió d'Urbanisme de Girona autoritzà les actuacions de recuperació d'aquesta zona humida, l’Ajuntament de Palau-sator denegà la sol·licitud, de manera que no fou fins el 2003, després d’un llarg procés judicial, que se’ns donà la raó per poder efectuar els treballs.

  • Posem-nos-hi!

    Posem-nos-hi!


    I és així que ens hi vàrem posar! Els anys 2003 i 2004, sempre a les darreries d’estiu, que és quan el sòl d’aquest antic estany és més sec, les màquines treballàren per extreure prop de 500 camions de terra i rebaixar la cota fins a 1,5 m al punt de màxima fondària. L’aigua desseguida hi començà a aflorar ...

  • Enginyeria ambiental

    Enginyeria ambiental


    Els treballs foren absolutament planificats, tant pel que fa al disseny i a la tipologia del nou estany com a la logística de la maquinària que hi intervingué. Així per exemple, calgué habilitar un pas damunt d’un rec a fi i efecte que els camions poguessin evacuar la terra que s’anava extraient, tot i tinguent cura però que aquest rec seguís essent funcional.

  • Prenent forma

    Prenent forma


    Mica en mica el nou estany anava agafant forma. L’octubre de 2004, ja finalitzats els treballs, només faltava que les aigües ocupessin plenament l’espai i que la vegetació cicatritzés les ferides obertes per la maquinària.

  • El nou estany

    El nou estany


    I aquí el teniu! Concloses les obres, mig ufanós en arribar la primavera del 2005, amb una bona part de la superfície dominada per les aigües lliures i un incipient cinyell de vegetació palustre que permetia ja l’arrecerament de la fauna.

  • Aigües lliures

    Aigües lliures


    D’ençà llavors, la profunditat de l’excavació ha impedit el creixement del canyís en bona part de l’estany. Recordem que aquest era –a banda de tenir aigües permanents durant tot l’any– un dels objectius bàsics de l’actuació.

  • El Montgrí de fons

    El Montgrí de fons


    El massís del Montgrí, el botó de la roda de l’Empordà –tal i com el batejà Josep Plà–, ofereix un marc de fons incomparable a aquest estany. L’aigua i la pedra calcària són símbols indestriables de la plana del Baix Ter i els seus ecosistemes associats.

  • Una pedra a la sabata

    Una pedra a la sabata


    La bona conducció de la part recuperada de l’estany de Boada tenia però una important dificultat: l’existència d’un camp annex que s’explotava com a arrossar, amb aspectes de gestió totalment contraposats als que s’aplicaven a la meitat restaurada (presència de maquinària agrícola, canons espantaocells, nul•la consideració per les aus nidificants, tractaments fitosanitaris amb drenatge de les aigües cap a l’estany ...).

  • Teixint complicitats

    Teixint complicitats


    I és aquí on intervé un bon amic, qui va voler compartir aquest projecte. Així, la primavera del 2010 s’adquirien les 1,5 ha de l’estany que completaven la unitat de gestió. En aquest cas no caldria rebaixar el terreny, doncs la inundabilitat temporal d’aquest nou sector esdevenia el complement perfecte per les zones d’aigües permanents. Ara els diferents hàbitats representats podien ja satisfer a la major part de la fauna i la flora de les zones humides de plana i litoral.

  • El mirador

    El mirador


    Amb l’objectiu de poder visitar la zona s’ha condicionat un petit itinerari d'anada i tornada de prop d'1 km de recorregut, així com també un mirador que ens situa a la part central de l'estany, amb una de les illes a cada costat i el massís del Montgrí just al davant.

  • Des del cel

    Des del cel


    I aquí ho teniu; 35.000 m2 de l’antic estany de Boada recuperat, al bell mig de la plana del Baix Ter, i amb una gestió tothora pensant en la potenciació dels seus valors naturals.

  • La casa de tots

    La casa de tots


    I la natura, que n’és molt d’agraïda, ens obsequia any rera any amb la nidificació de l’arpella, que escull els canyissars del nostre estany per a tirar-hi endavant la llocada.

  • Colors en moviment

    Colors en moviment


    I que el blauet no deixi de capbussar-se a les aigües pregones per a pescar-hi els petits peixos dels quals s’alimenta.

  • Ocells d'aigua

    Ocells d'aigua


    O que els menuts xarxets sovintejin l’estany durant els mesos d’hivern quan els caçadors no els hi fan la guitza. En temps de pas, però, altres ànecs com el cullerot o el xarrasclet també hi són habituals, a banda del collverd que hi és molt freqüent tot l'any, en ocasions amb centenars d'individus.

  • Elegància sublim

    Elegància sublim


    I que els cames-llargues, aixerits com són, que acostumin a establir una colònia nidificant d’entre 10 i 15 parelles al sector d’aigües somes.

  • Magnificència altiva

    Magnificència altiva


    I que el majestuós bernat pescaire esdevingui omnipresent a l’estany, sigui quina sigui l’època de l’any en la que ens trobem.

  • Sense parar

    Sense parar


    A més, durant tots aquests anys i de manera constant, no hem deixat de fer coses en bé de la potenciació ambiental del sector. Parlem de la plantada d’arbres en llocs estratègics, la reintroducció de la quasi extinguda tortuga d’estany, la instal•lació de caxes-niu, l’erradicació d’espècies invasores, el manteniment i la consolidació de l’itinerari de visita ...

  • La visita

    La visita


    I és que tal i com ja us hem dit, per conèixer la zona s’hi manté amb accés lliure un itinerari que ens permet recórrer bona part del seu perímetre, sempre entre canyissos i lliris d'aigua, trepitjant l'herba i acompanyats del reclam del rascló que s'amaga entre la vegetació palustre.

  • Fins aviat!

    Fins aviat!


    Bé, i acabem el nostre passeig a l’antiga era, a l’ombra de freixes i saules, ran d’aigua i acompanyats del cant del balquer. Aquest és el punt de bon repós, on fer-la petar, i de retrobar-nos amb tots aquells que encara creuen que els somnis són possibles.

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies