Iniciem un projecte de recuparació del jonc florit a l’estany de Boada

Aquesta primavera de 2022, personal del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) comandat per la investigadora Sandra Saura, ha iniciat un projecte de recuperació del jonc florit (Butomus umbellatus) al sector d’aigües temporals de l’estany de Boada. El jonc florit és una bonica planta de port herbaci de fins a 1 m d’alçada que viu a les vores d’estanys o en recs amb aigua poc o molt permanent, i que en l’actualitat a Catalunya només la trobem de forma molt localitzada a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. És per això que se la considera una espècie molt rara i en perill d’extinció a casa nostra.

 

Exemplar crescut i ben ufanós de jonc florit (Butomus umbellatus) corresponent a una de les poques clapades que trobem de l’espècie a la zona del Baix Ter.

 

L’objectiu del projecte és disposar d’una població natural però en condicions controlades d’aquesta espècie d’espectaculars inflorescències de color púrpura, que a la vegada serveixi com a banc de producció d’exemplars que puguin ser trasplantats posteriorment a altres indrets i que conformin nous nuclis de població.

La proposta es va iniciar amb el cultiu en viver a partir de llavors recollides als pocs llocs on l’espècie encara es pot trobar, de manera que quan els nous exemplars han tingut una mida suficient per ser plantats al medi natural, això s’ha fet de forma experimental i amb previsió d’un seguiment continuat dels seus paràmetres de creixement.

 

Exemplars de jonc florit (Butomus umbellatus) cultivats en viver a partir de llavors de peus salvatges, a punt de ser plantats a l’estany de Boada aquest proppassat mes de maig.

 

En el moment d’ensotar a l’estany de Boada els 50 exemplars de jonc florit, es varen identificar una a una totes les plantes, mesurant la seva llargada i comptant el nombre de fulles a fi i efecte de poder avaluar amb el pas del temps el seu creixement i l’adaptació al nou hàbitat.

 

Procés d’amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d’aigües temporals de l’estany de Boada.

 

Preses les mesures i anotades les seves característiques, els petits joncs florits ja pogueren ser plantats en una raconada de l’estany on l’aigua hi és present durant gairebé tot l’any.

 

Una vegada conclòs el procés de plantació dels exemplars de jonc florit, la zona –d’uns 70 m² de superfície– fou delimitada amb estaques i cordes. No debades recordem que aquest sector d’aigües temporals de l’estany de Boada, d’aproximadament 1,5 hectàrees de superfície, s’utilitza d’ençà fa uns anys pel cultiu de l’arròs en modalitat ecològic.

 

Espai ja delimitat amb estaques i cordes a l’extrem nord-est de la zona d’aigües temporals de l’estany de Boada, un cop s’hi hagueren plantat una cinquantena d’exemplars de jonc florit.

 

Però com totes les operacions experimentals, sempre cal estar pendents de l’evolució de l’assaig … I així fou com en el primer control que es feu de la nova plantació de jonc florit per part dels membres del CREAF, es comprovà com algun herbívor havia fet de les seves malmetent un bon nombre dels exemplars. Qui deuria ser? L’anàlisi de les proves recollides, l’aplicació del sentit comú i l’observació directa sobre el terreny per part de membres del Cos d’Agents Rurals, ens portà a identificar als coipús (Myocastor coipus) com a responsables de la malifeta. Val a dir que aquest rosegador originari de l’Amèrica del Sud fa anys que és present com a espècie invasora a terres empordaneses, i que aquest any 2022 ha experimentat un fort creixement poblacional a tota la zona d’arrossars del Baix Ter.

És així com s’hagué de respondre a aquesta nova situació, de manera que personal del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter instal·là tot volt de la zona de plantació un tancat amb tela de galliner per evitar l’accés dels rosegadors. Esperem a partir d’ara no tenir més ensurts, que els joncs florits evolucionin favorablement, i que serveixin de banc d’exemplars i com a població donant per a noves localitzacions d’aquesta bella i acolorida planta de les nostres zones humides.

 

La presència inicialment no prevista dels coipús a la zona ha acabat obligant a fer un tancat amb tela de galliner per evitar així que aquests rosegadors de caràcter invasor “pasturin” l’espai i es mengin els exemplars de jonc florit.