La garsa a qui haurien d’haver dit princesa
Mira que n’és de bonica la garsa blava (Cyanopica cyanus), però si la volem veure hem d’anar-nos-en a la meitat occidental de la Península. Tan bellugadissa com és, encara no ens expliquem que de tantes revolades no s’hagi acostat fins aquí, i més si tenim en compte que li agraden les zones arbrades de les quals mig país n’és ple.
Aquest ocell de la família dels còrvids té una semblança tipològica a la nostra garsa (Pica pica), tot i que se’n diferencia clarament pel capell negre i els colors canyella i blau del seu plomatge, a banda que és força més menuda i estilitzada. Igualment sorollosa i gregària, s’acosta encuriosida allà on hi ha menjar.
Com que a Catalunya no en trobem, l’hem anat a fotografiar a terres de Castella i ara us la mostrem aquí amb tot detall. Per cert, observant la seva airositat i finor, no trobeu desencertat que algú li digués garsa?
És un ocell magnífic i vaig veure que prou confiat. En vàrem trobar un grupet que s’atipava d’un piló de taronges passades que algú havia llençat en un racó de bosc, prop de la vall del Jerte, a Extremadura. Aquestes teves fotos són magnífiques, Ramon.
Caram! Tot un honor venint de qui vé. Gràcies Mestre!