L’adequació de les eres com a zones d’estada
Les dues eres que es troben al llarg d’aquest itinerari s’han intentat arbrar per convertir-les en espais d’ombra i estada. Aquí us hi podeu asseure i reposar sota freixes i saules, sovint amb el cant del balquer o el crit del rascló sentit de ben a prop.
L’any 2010, a l’era del sud, allà on hi ha l’estany restaurat, fins i tot hi vàrem retirar una gran llosa de ciment que s’hi construí fa molts anys quan això eren arrossars –s’utilitzava aquesta era per a batre.
Tanmateix l’era de la banda nord, allà on hi ha l’estany d’aigües temporals que acaba assecant-se a l’estiu, fou refeta l’any 2012 i d’ençà llavors s’hi han plantat arbres –freixes, vimeteres i àlbers– que esperem que es facin grossos ben aviat i així fer un xic d’ombra.