L’àguila daurada als Arribes del Duero

Per fotografiar a l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) que veureu a la galeria de la web, vàrem anar fins als Arribes del Duero, a la província de Zamora i en un punt fronterer entre l’estat espanyol i Portugal. De fet les imatges les poguérem prendre al vessant esquerra del riu Duero i tinguent just a l’altre costat terres lusitanes. Al lloc, entre Fermoselle i Pinilla de Fermoselle, ens hi portà l’amic Carlos Sánchez, de l’empresa Náyade Nature, amb seu a Medina del Campo (Valladolid).

Allà en Carlos hi havia instal·lat un aguait perfectament camuflat i orientat a nord, a uns 20 m d’una gran roca arrodonida damunt la qual hi havia anat posant menjar per tal que una parella de daurades que criaven en aquests marges del riu s’acostumessin a anar-hi. La tècnica consisteix en aconseguir que els ocells aprenguin que en aquell indret hi trobaran menjar de manera fàcil. Dit així, sembla que tothom ho pugui fer, però té la seva murga tot plegat. En primer lloc, identificar el territori on volta la parella, després anar-los a portar aliment diversos cops per setmana fins aconseguir que les aus agafin la confiança necessària i acabin baixant a menjar, i finalment instal·lar l’amagatall des d’on poder prendre les imatges, tot plegat amb els corresponents permisos administratius.

Roca arrodonida i prominent, damunt la qual es posà l’esquer per atraure a les àguiles. Al fons hi veiem el poble de Pinilla de Fermoselle.

Les fotografies que aquí podeu veure de la daurada foren fetes el 25 de novembre de l’any 2015, però ja un any abans havíem fet un primer intent que no reeixí –vaja, que l’àguila, per la raó que fos, no acabà baixant malgrat haver estat tot un dia fent l’espera. De fet, el dia 24 de novembre d’aquell 2015 també havíem anat a l’aguait i tampoc l’ocell no acudí al reclam. Recordo que en Carlos, després d’aquella primera jornada en la que li havia posat un conill, em digué que al dia següent li posaria una llebre a veure si així les àguiles trobaven l’esquer més llaminer. I en efecte, l’endemà, a migdia i després d’observar en diverses ocasions l’ombra de la daurada sobrevolar la carnassa, finalment va baixar. En total foren unes 3 hores que tingué davant meu a la magnífica àguila del clatell daurat, que anava i venia mentre es cruspia a estones una ufanosa llebre –val a dir que la “presa” s’estaca amb un  fil i un clau a la roca, de manera que l’àguila no se la pugui endur, i tanmateix l’obligui a menjar-se-la allà mateix.

Aguait des del qual vàrem poder fotografiar a l’àguila daurada, als Arribes del Duero. Observi’s que les imatges es prenen darrera d’un vidre-espia, que vist de fora fa efecte mirall i impossibilita que l’ocell ens vegi.