L’astor i l’aligot; aventures de la vida al mig del bosc

L’astor i l’aligot; aventures de la vida al mig del bosc

Publicat per Ramon Fortià a Les darreres imatges

Passaven pocs minuts de les vuit del matí quan l’astor (Accipiter gentilis) aparegué davant nostre amb un colom acabat de capturar entre les potes. Era un individu jove que una estona abans ja havíem vist aturat a la brancada, amb aquell posat altiu que només tenen els rapinyaires que se saben invulnerables.

El colom movia les ales de manera compulsiva mentre el rei del bosc l’engrapava fortament i amb el bec ja el començava a desplomar. L’escena succeïa damunt d’un bloc calcari bellament enflocat per una mata de romaní, tot plegat a una vintena de metres de l’amagatall on ens enforinyàvem. Després de cada becarrada, l’astor s’exposava amb elegància damunt d’aquella petita talaia sense deixar d’inspeccionar el seu entorn.

De cop i volta arribà un vigorós aligot (Buteo buteo), que feu fora sense dilacions al jove astor amb l’objectiu de repassar la carnassa que encara hi quedava. És el que tenen aquests rodals de forest enmig d’un paisatge en mosaic, que hi ha una mica de tot. L’astor, genuïnament boscà, i l’aligot, d’espais més diàfans però que també s’endinsa als ambients arbrats si això paga la pena.

El darrer dels comensals, amb un plomatge molt bigarrat de blanc i d’aspecte rodanxó, és aquell que tots haurem vist aturat dalt d’un pal o filat a tocar qualsevol carretera. Ja ho diuen …, si observeu una àliga de mida mitjana, plomatge marronós mig tacat de clar i amb aquell posat d’estar com a cal sogre, poseu-li aligot. Molt probablement l’encerteu.

L’aligot, doncs, amb aquella cara que es veia de lluny que no se n’acabava de refiar, va seguir escurant la presa –primer dalt de la pedra i més tard a peu pla– fins que satisfeta la fartanera i d’una revolada va tocar el dos.

Perquè efectivament aquell mati de mitjans de novembre varen ser dos. Un matí assolellat en la penombra del bosc, una roca de naturalesa calcària, una mata de romaní tot l’any florit i un individu enganxat al visor de la càmera per poder copsar dos esplendorosos rapinyaires en una vintena d’imatges.

 

30 nov. 2016 1 comentari
  • JOSEP MARIA MASSIP 1 de desembre de 2016 at 17:15 / Respon

    Molt bé, Ramon. Una descripció molt encertada. Records.

Entra un comentari

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies