L’espècie a l’Empordà, any a any

Any 1991

Parelles nidificants i èxit reproductor

 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1991.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos ? ? 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 3 3

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

4 mínim 3 mínim 3
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4 4
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 3 3

Total massís del Montgrí

8 mínim 7 7

TOTAL EMPORDÀ

12 mínim 10 mínim 10

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

 

Any 1992

Parelles nidificants i èxit reproductor

 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1992.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 mínim 3 4(1)
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 mínim 2 3(1)

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

5 mínim 5 7
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 ? 0
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 3 4(1)

Total massís del Montgrí

11 mínim 7 8

TOTAL EMPORDÀ

16 mínim 12 mínim 15

(1) Afegim un poll als que ja hi ha el niu.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

 

Any 1993

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1993 un balanç de fins a 6 parelles: 3 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 més també als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 16 (amb un dels joves que ha estat aportat a un dels nius).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1993.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 mínim 2 2+(1)(1)
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 ? 0(2)
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos ? 4 4

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

11 mínim 6 mínim 7
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? ? 0(3)
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? 5 5

Total massís del Montgrí

9 mínim 9 mínim 9

TOTAL EMPORDÀ

20 mínim 15 mínim 16

(1) Un poll forani ha estat aportat al niu.
(2) Niu perdut molt probablement per depredació.
(3) Niu perdut per causa desconeguda.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Tot i que fins a la data aquest ha estat l’any en què han arribat a volar un major nombre de joves esparvers, cal lamentar la pèrdua de 2 dels 6 nius existents. Si bé en el cas del niu A2 de la garriga d’Avinyonet sembla clar que s’ha tractat de causes naturals, en el cas del niu M1 de massís del Montgrí les raons no has estat tant clares, ja que es diverses ocasions s’ha vist passar gent per una pista adjacent a la zona on sembla que es trobava el nial.

En el cas del montgrí, si bé ja és aquest el segón any consecutiu en què s’hi han localitzat 3 parelles, a la zona de la garriga d’Avinyonet i Llers aquest fet encara no havia passat mai, la qual cosa significa un salt quantitatiu important.

Com a fet absolutament negatiu a ressaltar, hem d’esmentar la roturació d’una important zona de garriga al massís del Montgrí, precisament en un sector on feia ja dos anys que s’hi instal·lava una parella. Cal lamentar una falta de coordinació tant important, més greu si considerem els efectes produïts sobre el medi, el qual trigarà a partir d’ara força anys (recordem el lent creixement del garric) en recuperar el seu aspecte original.

Esmentem finalment que els polls d’A1 i M2 i M3 es marquen amb anella metàl·lica i es pesen.
 

Any 1994

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1994 un balanç de 5 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 més també als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 13 (3 dels quals han estat aportats a 2 nius del massís del Montgrí).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1994.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 3 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 5 5 5

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

8 8 5
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 2 2+(2)(1)
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 0 0
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? 3 3+(1)(1)

Total massís del Montgrí

11 mínim 5 8

TOTAL EMPORDÀ

19 mínim 13 13

(1) Entre parèntesi els polls foranis introduïts al niu.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Com a fets negatius la temporada de 1994 cal esmentar la pèrdua de dues de les nierades (M2 al Montgrí i A1 a Avinyonet-Vilanant), una en fase de covament i l’altre quan els polls ja tenien una mitjana edat. En cap cas se’n arriben a saber les causes.

Al massís del Montgrí, talment com feiem la temporada anterior quan havíem de lamentar la roturació d’una àrea de garric –on tradicionalment s’hi instal·lava una parella de cendrosos– amb la finalitat d’afavorir el creixement de les repoblacions amb pins, hem de tornar a insistir altre cop en la mala gestió que dels plans superiors s’en fa, tot propiciant la conversió de les zones de garric en artificiosos boscos de coníferes.

Així doncs, aquest 1994 qualifiquem ja d’urgent la necessitat de confegir un pla de distribució de la vegetació a tot el massís del Montgrí, a fi i efecte d’assegurar el manteniment i la recuperació de les àrees de brolla i garric. En aquest sentit hem d’alertar de la progressiva regressió d’aquestes comunitats naturals, fet que pot portar, de no prendre’s mesures, no només a la impossibilitat d’expansió de la població de cendrosos sinó també a una desaparició de les parelles actuals. Recordem que una de les parelles que la temporada anterior va acabar el procés reproductor amb éxit, enguany ha variat el lloc de cria, suposadament per raó de les considerables dimensions dels pins de l’àrea on havia instal·lat el nial.

També la zona del marge dret de la pista transversal en direcció a Sobrestany, un dels sectors més recurrents pels cendrosos a l’hora d’instal·lar les nierades –aquest any 1994 hi han criat les parelles M2 i M3–, presenta també una situació de densitat i dimensions dels pins al límit de la tolerància pel que són les preferències de C. pygargus.

Esmentem ja per últim que els polls de A2 i M3 es marquen amb anella metàl·lica i de colors a ambdues potes. També es pesen i prenem mesures de l’ala.

 

Any 1995

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1995 un balanç de només 2 parelles, ambdues a la garriga d’Avinyonet-Vilanant. El nombre de polls envolats ha estat de 3 (amb 2 polls aportats), tots en un mateix niu ja que l’atre s’ha perdut per raons desconegudes.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1995.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 1 1+(2)(1)
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

5 1 3

TOTAL EMPORDÀ

5 1 3

(1) Entre parèntesi els polls foranis introduïts al niu.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

La temporada del 1995 actual s’ha presentat com la més negativa de totes d’ençà que es localitzaren les primeres postes en hàbitat de garriga.

El fet més decebedor, sense cap dubte, ha estat la no localització de cap niarada al sector del massís del Montgrí. En aquest espai, si bé força dies s’hi han observat concentracions de mascles al captard (dormiders), hom pot afirmar pràcticament amb tota seguretat que el cendrós no s’ha instal·lat a la zona, ja que s’han prospectat intensament les àrees tradicionals de cria i, fins i tot, molts altres nous sectors poc o molt idonis per a l’espècie. Davant d’aquesta manca d’observacions positives al massís, cal esmentar que també s’han controlat zones cerealistes del pla empordanès (estany de Bellcaire, Albons, Viladamat, Ventalló, Torroella de Fluvià), així com espais de brolles a la propera serra de Garrigoles i Ventalló. 

La provinença dels mascles observats a la zona del Montgrí (fins a 5 a l’hora) queda doncs com un gran interrogant, ja que desconeixem si es tracta d’individus instal·lats com a nidificants en espais propers o de si en realitat són exemplars divagants. Caldrà ara veure en properes temporades si la desaparició d’aquest important nucli de cria (important, més que no pas per la seva realitat –3 parelles l’any 1994–, per les seves característiques potencials) ha estat només un fet cojuntural o respón definitivament a un canvi d’hàbit de l’espècie.

En relació a la zona de garriga d’Avinyonet-Vilanant, hem de constatar la dificultat d’aquesta població per experimentar un creixement definitiu. En aquest sentit recordarem que el nombre de parelles establertes aquest any ha estat el mateix –2– que el del 1990, any en què es localitzà per primera vegada aquest nucli reproductor.

Els resultats d’aquesta temporada al sector altempordanès, però, han estat encara més preocupants si considerem la baixa taxa de posta de les parelles (2 i 3 ous), així com la pèrdua d’una de les nierades per raons que es desconeixen.

Com a dada d’interès per a l’estudi i l’evolució de l’espècie, cal destacar al sector d’Avinyonet-Vilanant la observació d’una femella marcada a l’ala i alliberada per la tècnica de hacking a la zona dels aiguamolls de l’Alt Empordà.

Esmentem ja per últim que els polls de l’únic niu reeixit es marquen amb anella metàl·lica i de colors a ambdues potes. També es pesen i prenem mesures de l’ala.

 

Any 1996

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1996 un balanç de 5 parelles: 4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 13 (1 dels quals ha estat aportat a un dels nius de la zona d’Avinyonet-Vilanant).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1996.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 4 4
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 2 2+(1)(1)
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 3 3
A4 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos ?(2) 0 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

11 mínim 9 10
M1 Massís del Montgrí Garriga 3

Total massís del Montgrí

3 mínim 3 mínim 3

TOTAL EMPORDÀ

14 mínim 12 13

(1) Entre parèntesi, els polls foranis introduïts al niu.

(2) Localitzat el niu amb cloves d’ou a l’interior. Es desconeixen les causes d’aquesta pèrdua.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Com a dada més destacable aquest any 1996 cal esmentar el fet de que enguany s’hagi arribat a la xifra de 4 parelles establertes a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, cosa que encara mai no havia succeït (el nombre màxim fins enguany era de 3). Recordem que el 1995, es van trobar en aquest indret 2 nius –un dels quals va fracassar per raons que es deconeixen–, alhora que una tercera parella va manifestar intencions d’establir-se a la zona. Precisament la femella d’aquesta parella, fàcilment identificable per tenir una marca blava a l’ala dreta, ha aconseguit criar a la garriga durant la present temporada.

En aquest indret de l’Alt Empordà, és també d’assenyalar la instal·lació d’una parella en un dels turons de la garriga més proper a la carretera d’Avinyonet a Llers, àrea molt idònia i amb grans possibilitats, però que encara mai no havia estat ocupada.

Al massís del Montgrí, tanmateix, s’ha localitzat una única parella en una fase del procés reproductiu força avançat. Malgrat que en anteriors temporades s’havien establert a l’àrea fins a 3 parelles, cal que ens satisfem de la troballa després de que l’any 1995 es donés a l’espècie per desapareguda de la zona. D’aquesta manera, doncs, es mantenen les espectatives de que el Montgrí es consolidi un dia o altre com a un nucli important i amb garanties per a la reproducció del cendrós a Catalunya. En aquest sentit, però, si que volem insistir altre volta en la conveniència de limitar les àrees de repoblacions per pins als planells i turons del massís. No pas en va, alguns dels sectors anys enrera més utilitzats pels esparvers com a indrets de reproducció –en l’actualitat abandonats–, són al mateix temps espais en els que les plantacions de pins hi abundoses i els arbres cada cop de majors dimensions. 

Llevat del niu del Montgrí, trobat quan els joves ja pogueren fer la primera volada, la resta de polls han estat tots convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. També se’ls hi ha près la mesura del tars i de la 4a. primària en visitar el nial.

 

Any 1997

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1997 un balanç de 4 parelles: 3 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat de només 3 tots al Montgrí i en un únic niu, on 2 dels polls hi han estat aportats, després que es perdessin la totalitat de les nierades de la zona d’Avinyonet-Vilanant.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1997.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 5 2 mínim 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 5 0
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

14 2 mínim 0
M1 Massís del Montgrí Garriga 2 1 1+(2)(1)

Total massís del Montgrí

2 1 3

TOTAL EMPORDÀ

16 3 mínim 3

(1) Entre parèntesi, els polls foranis introduïts al niu.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Al sector d’Avinyonet-Vilanant, destaca especialment el fet que si bé s’ha mantingut el nombre de parelles establertes o amb intencions al qual ja es va arribar l’any passat, cap d’elles no ha finalitzat amb èxit les tasques reproductores. Dels tres nius localitzats de manera efectiva, tots en la fase d’incubació, un va desaparèixer –A1– quan els polls amb prou feines tenien 15 dies d’edat, mentre que els dos restants –A2 i A3– ho van fer quan els ous probablement encara havien d’eclosionar. Finalment, una quarta parella que voltava per la zona mai es va localitzar, tot i que és possible que havés construit el niu.

Aclarir que en cap del casos s’ha pogut saber amb certesa les causes de la pèrdua de la posta o llocada, malgrat que el que si podem dir és que no s’han trobat indicis clars d’una intervenció humana directa.

També en aquest sector de l’Alt Empordà, un altre aspecte a considerar és la localització de dos dels nius a la banda més propera a la carretera de Llers, la qual cosa significa la consolidació d’aquesta zona –l’any passat ja s’hi va trobar un niu– com a àrea de reproducció de l’espècie. Tanmateix als espais de garriga situats més a ponent, ja al terme de Vilanant, i que és on tradicionalment s’hi havia instal.lat el gruix de la població, únicament hi hem vist voltar una parella que finalment tampoc ha reeixit. Dir també que aquest sector ha estat tancat enguany amb una estructura metàl·lica, tot i que desconeixem a hores d’ara les intencions ni la finalitat d’aquesta operació.

Ja per últim, destaquem l’alta taxa de posta dels tres nius localitzats, fet que hauria pogut significar un gran pas per a la recuperació del cendrós en el cas d’haver-se arribat a bon fi.

En relació al massís del Montgrí, s’ha localitzat una única parella exactament al mateix indret on ja es va instal·lar l’any passat. Tot i això, s’han prospectat també les àrees de nidificació de l’espècie utilitzades en campanyes anteriors, sense que s’hagi obtingut però cap resultat positiu. En aquest sentit, cal destacar l’estat realment precari en que es troba el cendrós en aquest espai, més si tenim en compte que a principis d’aquesta dècada s’havien arribat a instal·lar a la zona fins a tres parelles.

Tal i com ja hem fet en temporades anteriors, però, insistim novament en la conveniència d’aturar les repoblacions de pins a la zona, així com la necessitat d’eliminar aquest arbre d’alguns dels sectors especialment cobejats pels cendrosos –les àrees aturonades de la part central del massís. No debades als indrets on l’ocell havia nidificat en anys anteriors, avui en dia hi sobresurten els pins per damunt del garric de manera destacada. Aquesta mena d’estructuració vegetal, i així efectivament ho hem comprovat, és menystinguda pels cendrosos com a àrea de cria i fins i tot de caça.

Val a dir que el poll del massís del Montgrí ha estat convenientment marcat –així com els 2 que hi foren introduïts– amb anella metàl.lica i de plàstic de colors. També se’ls hi ha près la mesura del tars i de la 4a. primària.

 

Any 1998

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquest any 1998 únicament s’ha localitzat una parella al conjunt de l’Empordà, i que concretament s’ha establert al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats en aquest únic niu ha estat de 4.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1998.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4

Total massís del Montgrí

4 mínim 4 4

TOTAL EMPORDÀ

4 mínim 4 4

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant cal destacar la no nidificació de cap parella d’esparver cendrós, fet que podem confirmar del tot si ens atenem a la facilitat que comporta el prospectar aquest espai (bons punts d’observació i visió òptima del conjunt de la garriga). L’absència d’individus de l’espècie establerts a l’àrea esdevé especialment preocupant, ja que aquests espais acollien des de força anys enrera una mitjana de tres parelles (aquest fou, per exemple, el nombre de nials localitzats l’any 1997, malgrat que al final totes les llocades acabessin perdent-se).

És igualment simptomàtic el fet que al llarg de les 25 hores d’observació esmerçades a la zona, només s’hagin efectuat dos controls d’individus –ambdós mascles. Tanmateix, i pel que fa a les possibles causes d’aquesta devallada, val a dir que no s’han observat canvis aparents en la composició de l’ecosistema ni en l’estructuració de l’hàbitat.

Com a dada a tenir en compte i que si més no pot aportar algun aclariment respecte a la sobtada desaparició de les tres nierades la temporada anterior –1997– així com a l’existència d’un factor de pressió damunt els possibles nius a la zona, hem d’esmentar la coneguda presència de porcs senglars i de guineus a l’interior de l’espai. Com a fet prou il·lustratiu, hom pot assenyalar que en una ocasió que un pastor ens alliçonava sobre l’existència d’aquests animals, una parella de guilles sortides de la garriga escortaven el ramat a l’espera que es produís alguna baixa o possibilitats de captura.

A banda d’aquestes consideracions, però, allò més destacable és que per segon any consecutiu no s’envola cap exemplar de cendrós a la zona, fet veritablement preocupant si tenim en compte les bones taxes enregistrades des de la localització d’aquest nucli de cria –l’any 1990– i fins el 1996.

En relació al massís del Montgrí, s’ha trobat un únic niu al mateix sector on ja es va instal·lar una parella els anys 1996 i 1997, tot i que enguany desplaçat uns 400 m cap a llevant i en una zona de difícil control, fet aquest que retardà la seva localització per damunt d’allò que hauria estat previsible.

La reiterada presència a la zona d’una segona parella ha introduit un nou factor de confusió, i ens ha portat a invertir un gran nombre d’hores en l’exhaustiva prospecció de les possibles àrees de cria. Finalment, però, davant la manca d’evidències clares i després de força temps de prospecció, hom pot pensar que es tractava d’una parella no nidificant o be que hauria perdut la posta just abans que comencés a ser observada per nosaltres.

Tal i com ja hem fet en temporades anteriors, però, insistim de nou en la conveniència d’aturar les repoblacions de pins a la zona, així com en la necessitat d’eliminar aquest arbre d’alguns dels sectors especialment cobejats pels cendrosos –les àrees aturonades de la part central del massís. No debades als indrets on l’ocell havia nidificat en anys anteriors, avui en dia hi sobresurten els pins per damunt del garric de manera destacada. En qualsevol cas, cal també destacar que aquest no és ara per ara motiu suficient per tal que la població no pugui créixer per damunt de les xifres actuals, doncs la superfície de garriga que ofereix òptimes condicions d’hàbitat pel cendrós és suficient com per permetre unes densitats força més superiors que no pas les d’aquesta única parella.

Val a dir que els polls de l’únic niu trobat han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha près mesura del tars i de la 4a. primària.
 

Any 1999

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant la temporada de l’any 1999 ens ofereixen un total de 4 parelles: 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 més també als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 15 (1 dels quals ha estat aportat al niu de la garriga d’Avinyonet-Vilanant), El nombre de polls envolats ha estat finalment de 15 –1 dels quals ha estat aportat al niu de la garriga d’Avinyonet-Vilanant–, fet que representa el 100% del total de polls nascuts.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1999.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 2 2+(1)(1)

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

3 2 3
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4

Total massís del Montgrí

12 mínim 12 mínim 12

TOTAL EMPORDÀ

15 mínim 14 15

(1) Entre parèntesi els polls foranis introduïts al niu.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant cal destacar la nidificació d’una parella de cendrosos, fet que té una especial transcendència si considerem que l’any 1998 no s’en va establir cap en aquest sector. Els resultats d’enguany, si més no, continuen validant aquests espais de garriga com a zones d’interès per a la reproducció de l’espècie.

Una dada igualment interessant ha estat el significatiu desplaçament del període reproductor fins ben entrat l’estiu. Aquest fet, que s’ha constatat igualment en una de les parelles del massís del Montgrí, ha significat en aquest sector que els ous eclosionessin a començaments de juliol i que els polls no fossin voladors fins entrat el mes d’agost. Val a dir, en aquest sentit, que després de força anys de control i observació de l’espècie no ens havien trobat mai amb una fenologia com aquesta. Només en alguna ocasió, quan encara el cendrós nidificava en camps de cereals, poguérem veure com postes excessivament tardanes acabaven sent abandonades a mitja incubació. Aquest temor, malgrat que enguany el tinguérem en els dies previs a l’eclosió, no s’acabà finalment confirmant.

En relació al massís del Montgrí, els resultats han estat del tot satisfactoris, fins al punt que es tracta de la temporada en la que més polls –12 polls en un total de 3 nius– han aconseguit envolar-se a la zona. Definitivament es confirma la consolidació com a espais de nidificació de l’espècie dels turons amb garriga i pins dispersos situats a l’extrem sud del massís. Tanmateix, les àrees més properes a la pista que puja de Sobrestany i on es localitzaren algunes nierades ja fa alguns anys, en l’actualitat es troben ocupades per plantacions de pins en un estat de creixement força important, cosa que dificulta la seva ocupació per part dels cendrosos.

Tal i com ja s’ha dit en el cas de la garriga d’Avinyonet-Vilanant, és significatiu el desplaçament fenològic que ha tingut una de les postes –M2–, de tal manera que en aquest cas l’eclosió dels ous també s’ha produït a principis de juliol i l’envol dels joves a començaments d’agost.

Esmentem finalment que tots els polls han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha pres mesura del tars i de la 4a. primària en visitar el nial, al mateix temps que se’n ha determinat el sexe –a excepció del niu M1.
 

Any 2000

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2000 un balanç de fins a 7 parelles, 4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment d’11, fet que representa el 44% del total de polls nascuts.

Pel conjunt dels sectors de l’Empordà que habitualment es controlen, hem de destacar l’elevat nombre de parelles localitzades aquesta temporada, fet que fins a la data suposa una xifra màxima en tots aquests anys que es fa el seguiment de l’espècie. Al massís del Montgrí, si bé l’any 1999 per exemple ja s’hi establiren també 3 parelles, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant en cap ocasió s’havia arribat als 4 nials.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2000.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 3 mínim 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 mínim 4 0
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 2 mínim 1
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 4 4

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

16 mínim 13 mínim 5
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 0
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 2

Total massís del Montgrí

12 mínim 12 6

TOTAL EMPORDÀ

28 mínim 25 11

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant hem d’assenyalar com a fet especialment a tenir en compte l’elevat percentatge de nials que suposadament són predats. Així doncs, l’any 1997 desaparegueren els 3 nius localitzats durant la temporada. Aquest 2000 han estat 2 els nius perduts, i que en tots els casos això suposa la desaparició del conjunt dels joves, els quals són predats encara que estiguin ja a punt d’iniciar les primeres volades (aquest ha estat, per exemple, el cas del niu A2).

També aquesta temporada s’ha de lamentar la roturació d’una part de la garriga, ja al terme de Vilanant. Això s’ha produït en plena època de reproducció i només l’atzar ha fet que no afectés els dos nius existents en aquest extrem de ponent. Recordem que els treballs es van aturar pel cap de setmana a només uns 5 m d’on hi havia el niu A3, encara amb el poll al seu interior. Precisament en aquest niu cal fer notar la seva estranya evolució: 4 ous en la primera visita efectuada, 2 polls i dos ous en la segona anada al niu, i finalment un únic poll en la tercera visita que afortunadament s’acabà envolant.

Pel que fa al massís del Montgrí, s’han mantingut les 3 parelles de l’any 1999, si bé una parella –M3– ha ocupat el sector a llevant de la pista que va de l’Estartit a l’Escala. Val a dir que en aquesta zona mai encara s’hi havia localitzat cap nial. Com a fets negatius, hem de dir la predació d’un niu –M1–, cosa de la que fins ara no hi havia cap precedent a la zona d’ençà l’any 1990 que es fa el control. També hem d’esmentar la presumpta desaparició de 2 dels polls en un dels nius –M3–, fet singular si considerem que en tots el casos en els que hem comprovat predació aquesta ha afectat al conjunt de la llocada.

Esmentem ja per últim que aquest any 2000 s’anellen 14 polls sobre un total de 25 nascuts a la zona (dels 11 envolats, 10 d’anellats).
 

Any 2001

Parelles nidificants i èxit reproductor

La localització després d’anys d’absència de parelles en espais agrícoles, la incorporació al cens d’una parella situada dins dels límits del P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà, així com el manteniment dels nials als sectors d’Avinyonet-Vilanant i del massís del Montgrí, ha fet que aquest any 2001 s’arribi a una xifra màxima mai assolida d’11 parelles –4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 4 als espais de plana agrícola i marjalenca i 3 al massís del Montgrí–, de les quals 9 han reeixit i han envolat un total de 25 joves (un 86% del total de polls nascuts).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2001.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 3 3
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 3 3
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 4 4
A4 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 2 2

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

14 12 12
P1 Viladamat Conreu de blat 0
P2 Viladamat Conreu de blat 5 2 2
P3 La Gallinera (Riumors) Conreu de blat 3 3
P4 Gola del Fluvià (Sant Pere Pescador) Jonquera-herbassar halòfil 3

Total plana agrícola-marjalenca

11 mínim 8 mínim 8 mínim
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 5 4 3
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 2 mínim 0
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 2

Total massís del Montgrí

11 mínim 9 mínim 5

TOTAL EMPORDÀ

36 mínim 29 mínim 25 mínim

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

La temporada ha tingut com a fet més significatiu la retroballa de nius en zones de conreu de cereal, la qual cosa –a banda de comportar una feina afegida no prevista– ha de significar un replantejament de les tasques de prospecció de cares a anys propers.

De forma concreta, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant hem d’assenyalar com a fet més destacat la construcció d’un habitatge al bell mig de l’àrea de nidificació de l’espècie –on s’hi ha aixecat la construcció, l’any 2000 s’hi establiren 2 parelles. Malgrat aquest fet tant negatiu –no debades es tracta d’una obra del tot il·legal–, el nombre de parelles s’ha mantingut en 4. Val a dir que aquesta zona és avui per avui la que es presenta com a més favorable per a la nidificació de l’espècie, ja que en una superfície relativament reduïda i homogènia és on s’hi concentren un major nombre de parelles. En aquest sentit, la reducció de l’àrea potencial de cria –tal i com ha significat la ocupació de l’habitatge– condicionarà també les possibilitats de creixement d’aquesta reeixida població de cendrosos. Tanmateix, i com a fet positiu al sector d’Avinyonet-Vilanant, hem d’esmentar el que totes les parelles hagin prosperat, cosa a tenir molt en compte si considerem els elevats percentatges de pèrdues per predació que es produïren en edicions anteriors.

Pel que fa al massís del Montgrí, s’han mantingut les 3 parelles dels anys 1999 i 2000, si bé hem de lamentar la desaparició d’un dels nials –M2–, talment com ja succeí la temporada anterior. En aquesta zona ens permetem fer el mateix recordatori d’altres temporades, i és la necessitat d’ordenar alguns dels espais de garriga dels planells de la Muntanya Gran, on el creixement dels pins feu desaparèixer bones zones per a la nidificació del cendrós. El manteniment d’espais oberts, l’eliminació d’algunes de les artificioses repoblacions de coníferes i la potenciació de la garriga poden ser aspectes clau per tal que la població de cendrosos del Montgrí superi el llistó de les 3 parelles en què ja fa anys sembla estar ancorada.

Ja per últim, enguany hem considerat en un únic i gran sector anomenat genèricament plana agrícola i marjalenca, les parelles localitzades en conreus de cereals dels plans del Ter i el Fluvià, així com la parella establerta a la marge dreta de la desembocadura del Fluvià i dins dels límits del P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà. De les 3 parelles conegudes en conreus de cereal, 2 han pogut ser localitzades a temps mentre que en una tercera s’hi ha fet tard. Val a dir que a les 2 parelles en què s’ha actuat s’ha comptat amb una molt bona col·laboració dels agricultors afectats. Pel que fa a la superfície de cereal mantinguda, cal dir que en tots dos casos han estat suficients no pas més de 2.500 m2 (polígon de 50 x 50 m aprox.).

Tal i com ja s’ha esmentat, la troballa d’aquestes parelles significa un replantejament logístic de les operacions de localització de les nierades d’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà, atès que s’amplia considerablement la zona a prospectar així com la prestesa amb què caldrà fer aquestes tasques en anys propers. Una dada que ens pot fer entendre la importància d’intervenir en els espais agrícoles és que a banda de les 3 parelles enguany localitzades –2 a Viladamat i 1 a Riumors–, un dels agricultors ens ha manifestat l’existència de 2 altres nials en conreus propers i que li han estat comunicats per companys pagesos que els trobaren al fer la collita. Si això es confirmés, doncs, estaríem parlant ja de 4 parelles només al sector de Viladamat.

Pel que fa als marcatges, s’anellen fins a 20 polls del total de 29 nascuts (dels 25 envolats, 20 d’anellats).
 

Any 2002

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquesta temporada 2002 es localitzen a les comarques de l’Empordà un total de 7 parelles: 3 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 1 als espais de plana agrícola i marjalenca i 3 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 18 (2 han estat introduits en un dels nius), fet que representa el 94% del total de polls nascuts.

Val a dir que el nombre de nierades ha estat lleugerament inferior al del 2001, atès que les parelles a la plana agrícola han passat de 4 a 1 i a la garriga d’Avinyonet-Vilanant també s’han reduït en 1 parella –de 4 a 3.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2002.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 2 2
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 3 3
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 4

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

11 mínim 9 9
P1 Albons Conreu de blat 3 3 3

Total plana agrícola-marjalenca

3 3 3
M1 Massís del Montgrí Garriga 2 3(1)
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 2 2
M3 Massís del Montgrí Garriga 3 1 1

Total massís del Montgrí

8 mínim 5 6

TOTAL EMPORDÀ

22 mínim 17 18

(1) Dos del joves voladors han estat aportats al niu, després que dels polls nascuts, un fos baixa.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant cal assenyalar com a fet negatiu i destacat la consolidació de l’habitatge que de forma incomprensible s’hi començà a construir l’any passat, i del qual hem comprobat que les obres han prosseguit fins a deixar totalment acabada la casa. Curiosament, enguany una parella s’ha establert a un centenar de metres d’aquesta construcció, segurament per raó de que la vivenda encara no ha estat habitada. En qualsevol cas i sense cap mena de dubte, aquest fet ha comportat una significativa reducció de l’hàbitat pel cendrós en tot aquest sector. Bona prova d’això ha estat la reducció ja aquest any d’una parella en relació el 2001. Tanmateix, i com a fet positiu al sector d’Avinyonet-Vilanant, hem d’esmentar el que les 3 parelles hagin prosperat, cosa a tenir molt en compte si considerem els elevats percentatges de pèrdues per predació que s’havien produït en alguna edició anterior.

En relació als espais agrícoles de la plana, únicament s’ha localitzat una parella –en contra de les 3 que es trobaren l’any passat. En qualsevol cas, la gran extensió del territori a prospectar i l’arbitrarietat de localització de les nierades converteix aquesta tasca de control en extremadament complexa. És per això doncs que malgrat els esforços en la recerca, la parella que enguany s’ha localitzat molt probablement no tanqui la relació de nierades realment existents.

Al marge de la parella localitzada al municipi d’Albons –i relativament propera a les dues que el 2001 s’instal·laren a Viladamat–, cal destacar la troballa feta per J. Martí d’una niarada d’arpelles (Circus aeruginosus) a Riumors, en un camp de blat molt proper a un gran sector d’arrossars. En aquest cas la mecànica ha estat la mateixa que pels cendrosos, consistent en deixar un troç sense segar tot al voltant del niu. Val a dir que d’aquest niu d’arpella n’han arribat a volar els 2 polls que s’hi trobaren, els quals foren oportunament anellats. Pel que fa a la superfície de cereal mantinguda, cal dir que en tots dos casos han estat suficients no pas més de 2.500 m2 (polígon de 50 x 50 m aprox.).

Respecte al massís del Montgrí, s’han mantingut les 3 parelles existents d’ençà l’any 1999, tot i que com ja ve essent habitual en aquest espai es donen sovint petites resituacions de les nierades. Talment com ja hem fet en altres edicions, ens permetem recordar altra volta la necessitat d’ordenar alguns dels espais de garriga dels planells de la Muntanya Gran, on el creixement dels pins feu desaparèixer bones zones per a la nidificació del cendrós. El manteniment d’espais oberts, l’eliminació d’algunes de les artificioses repoblacions de coníferes i la potenciació de la garriga poden ser aspectes clau per tal que la població de cendrosos del Montgrí es consolidi i s’incrementi.

Tot i això, es fa difícil interpretar la raó per la qual aquesta població no augmenta, ja que les zones de garriga són encara molt importants i aporten una gran quantitat d’hàbitat, a l’hora que les taxes d’envolament de joves són també prou reeixides –enguany, per exemple, han aribat a volar 6 nous cendrosos– com per esperar un increment de les parelles nidificants a la zona.

Un comentari especial mereix també la fenologia d’una parella del Montgrí –M3–, en la qual l’eclosió de la posta tingué lloc a finals del mes de juliol i l’envol de l’únic jove no es produí fins a les darreries del mes d’agost.

Esmentem que tots els polls han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha pres mesura del tars i de la 4a. primària en visitar el nial, al mateix temps que se’n ha determinat el sexe –quan això ha estat possible per les condicions o l’edat dels polls en visitar el niu.

 

Any 2003

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2003 un balanç de fins a 7 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 1 als aspres i a cavall entre la plana agrícola i els sectors de l’Albera, i 4 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de només 4, fet que representa un índex realment baix si ho comparem amb el d’altres temporades.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2003.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 3 0 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 1(1) 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

4 mínim 1 0
P1 Rabós Conreu d’ordi 4 1 0

Total aspres/plana agrícola-marjalenca

3 3 3
M1 Massís del Montgrí Garriga 4 0 0
M2 Massís del Montgrí Garriga 6 2 2
M3 Massís del Montgrí Garriga 2 2
M4 Massís del Montgrí Garriga 2 0

Total massís del Montgrí

14 mínim 6 4

TOTAL EMPORDÀ

22 mínim 8 4

(1) A aquest niu s’hi aporten dos polls, que finalment acaben sent predats juntament amb el poll originari.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Seguint amb la línia ja iniciada fa un parell de temporades, també aquest any 2003 s’ha hagut de fer un esforç suplementari per prospectar extenses zones de planura i cerealistes, finalment sense resultats positius tot i l’observació aquí i allà d’individus mascles. En darrera instància, i a banda dels sectors ja tradicionals de la garriga d’Avinyonet-Vilanant i del massís del Montgrí, s’ha obert un nou front de cares a properes temporades a la zona dels aspres empordanesos, i més concretament al sector de Mollet-Rabós on s’hi ha localitzat una parella nidificant i diversos exemplars poc o molt establerts.

De forma concreta, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant hem d’assenyalar com a fet negatiu i destacat la consolidació de l’habitatge que de forma incomprensible s’hi començà a construir ara fa dos anys, i on a hores d’ara ja s’hi fa la vida amb tota quotidianitat. El cert és que a la zona de la garriga d’Avinyonet-Vilanant el nombre de parelles s’ha reduït a només dos, fet que ens retorna al número de parelles existent quan fou localitzat aquest nucli reproductor l’any 1990. A banda de la davallada en el nombre de parelles cal destacar també el fracàs d’ambdues, fet que comporta que enguany no hi hagi hagut cap poll volador a la zona. Dir en aquest sentit que una de les nierades fou predat –precisament aquella a la qual s’hi havien afegit dos individus–, mentre que l’altra no arribà a eclosionar en ser una posta molt tardana.

En relació als sectors agrícoles, enguany s’ha ampliat l’àrea de control als espais d’aspres a cavall entre la plana i l’Albera, i més concretament a la zona de Mollet-Rabós, per la qual cosa hem considerat un únic i gran sector anomenat genèricament aspres/plana agrícola i marjalenca. Pel que fa als plans de Viladamat i Albons on en anys anteriors hi trobàrem parelles, únicament s’hi han observat mascles que finalment s’ha deduït que es corresponien a aquelles parelles establertes a la zona propera del Montgrí. Tanmateix al municipi de Rabós s’hi ha localitzat l’única parella d’enguany en conreu cerealista –l’únic poll nascut fou trobat mort al niu en estranyes condicions–, malgrat que han estat nombroses les observacions d’exemplars fetes en aquest indret.

Pel que fa al massís del Montgrí, el nombre de parelles ha acabat essent de 4, xifra que ens iguala els nivells màxims localitzats fins ara a la zona. Aquest increment s’ha produït a partir d’un nou sector de cria, just al nord de la pista que des de Sobrestany va a trobar aquella altra que mena de l’Estartit a l’Escala. Com a fet negatiu hem d’esmentar al Montgrí la pèrdua de dues de les nierades existents, una en la fase d’incubació i l’altra quan els dos joves ja estaven a punt d’envolar-se. Un fet també singular i a destacar és la troballa d’un niu –M2– amb 6 ous, tot i que finalment només dos han acabat eclosionant.

Esmentem que tots els polls han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha pres mesura del tars i de la 4a primària en visitar el nial.

 

Any 2004

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2004 un balanç de fins a 7 parelles: 1 als conreus de la plana agrícola, 2 a la garriga de Llers i conreus annexes, així com 3 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de només 4, fet que representa un índex realment baix si ho comparem amb el d’altres temporades.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2004.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
L1 Garriga de Llers Conreu de civada 0
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 2 1 1

Total garriga de Llers i espais annexos

2 mínim 1 mínim 1
M1 Massís del Montgrí Garriga 3 0
M2 Massís del Montgrí Garriga ?
M3 Massís del Montgrí Garriga 1 1 1

Total massís del Montgrí

4 mínim 4 mínim 1 mínim
P1 Plans de Viladamat-Albons Conreu de blat 3 2 2

Total aspres/plana agrícola i marjalenca

3 2 2

TOTAL EMPORDÀ

9 mínim 7 mínim 4 mínim

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Un aspecte de gran rellevància i que hem de qualificar de molt negatiu i pas enrera ha estat la no nidificació de cap parella a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, sector que des de l’any 1990 acollia l’única població de cendrós en hàbitat natural de la comarca altempordanesa. Tot i que sempre fa de mal saber els motius d’aquests abandonaments, podem pronosticar d’antuvi les conseqüències derivades de la construcció a la zona ja fa tres anys d’una gran casa al terme de Vilanant. Val a dir que en aquell indret hi acostumaven a nidificar unes 2 parelles de cendrós, i que aquest 2004 l’esmentat habitatge ja es trobava en plena activitat i estat de consolidació.

Com a contrapunt a aquest fet, però, hem de fer esment a la localització d’un nou punt de cria a la garriga de Llers, on hi ha nidificat una parella –L2– així com molt probablement una altra –L1– en un conreu proper –hom no va arribar a temps de localitzar el niu i avisar a l’agricultor. En qualsevol cas, la troballa d’aquesta nova àrea de cria no ens pot fer despertar massa esperances si tenim en compte el context en el qual se situa: a banda que l’espai és de reduïdes dimensions, es troba molt a prop de l’actual carretera N-II, damunt mateix d’una àrea industrial en procés de creació, i molt proper a la traça pel costat de ponent del futut Tren de Gran Velocitat (TGV). És per això que les possibilitats de continuïtat d’aquest nou sector al municipi de Llers no les podem contemplar amb massa optimisme.

Ja per últim i pel que fa al massís del Montgrí, el cert és que malgrat el pas dels anys la població no creix tal i com s’hauria d’esperar. Ans al contrari, d’ençà els seus inicis ens trobem estables en un nombre que segons els anys oscil·la entre les 3 i 4 parelles. Enguany al Montgrí els resultats han estat molt discrets, de tal manera que únicament podem garantir que hagi envolat un sol exemplar de cendrós –M3.

De l’experiència acumulada d’edicions anteriors, durant la present campanya es va prendre la determinació d’anellar només el 50% de les llocades a fi i efecte de no entrar als niu i reduir així el risc de predació. La primera experiència al massís del Montgrí, on es va perdre el niu M1 dos dies després d’haver-hi entrat, ens va portar encara a ser més restrictius en aquest plantejament i es va optar per no entrar a cap més nial si és que no era d’extrema necessitat.
 

Any 2005

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2005 un balanç de fins a 4 parelles: 2 als conreus de la plana agrícola i 2 a la garriga de Llers. El nombre de polls envolats ha estat finalment d’un mínim de 6, atès que a la garriga de Llers els controls han estat fets sempre des de l’exterior i sense entrar als nius.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2005.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 4 mínim
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos

Total garriga de Llers i espais annexos

4 mínim 4 mínim 4 mínim
P1 Plans de Viladamat-Albons Conreu de blat 3 0 0
P2 Plans de Ventalló Conreu de blat 3 2 2

Total aspres/plana agrícola i marjalenca

7 2 2

TOTAL EMPORDÀ

11 mínim 6 mínim 6 mínim

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

El fet més destacable –i negatiu alhora– d’aquest any 2005 ha estat la inexistència de cap parella establerta al massís del Montgrí, cosa que no passava des de l’any 1990 quan es localitzà per primera vegada aquest nucli de cria, i que estiu rera estiu havia tingut entre 2 i 4 parelles nidificant a la zona. Aquest fet, sense una explicació lògica per nosaltres, no hauria de suposar una pèrdua definitiva d’aquest espai com a punt de reproducció del cendrós, atès que l’hàbitat es manté en similars condicions que en temporades anteriors i que a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on també s’ha donat una situació similar, sembla haver-s’hi constatat una significativa recuperació si més no pel que fa a la presència d’individus.

En efecte, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on el 2004 no s’hi localitzà cap parella de cendrós, enguany s’hi han vist reiteradament individus –en ocasions fins a 4/5– totalment vinculats al sector, on hi restaven durant llargues estones tot i que sense actituds aparents de nidificació. Malgrat l’absència de nials, doncs, podem dir que l’espècie ha tornat novament a ocupar aquesta garriga. Esperem que això signifiqui en anys posteriors altra volta el seu establiment en tant que nidificant.

El nucli de la garriga de Llers enguany s’ha mantingut també amb un total de 2 parelles, malgrat que cal fer evident l’estat de degradació progressiva que manté el context d’aquest espai. Si bé la garriga en si ja apareix força segmentada per diversos camins i tallafocs que impedeixen una certa continuïtat de l’hàbitat, a llevant del sector i a uns escassos 150 m s’hi està desenvolupant un complex polígon industrial, amb la construcció de vials i diverses naus de grans dimensions. Per acabar-ho d’adobar, cal fer també esment de la previsió que hi ha de pas del TGV a ponent de la zona.

En referència a la plana agrícola i marjalenca empordanesa, a banda del niu que fa alguns anys es va localitzant al sector de Viladamat-Albons –i que enguany ha acabat essent abandonat sense raons aparents–, aquest estiu s’ha trobat un segon niu pocs quilòmetres més al nord i a la zona de Ventalló –sector de l’Arbre Sec–, del qual hi han envolat 2 polls.

Resultat de l’experiència acumulada d’edicions anteriors i tal i com ja es fa ver el 2004, enguany s’ha optat també per no entrar als nials llevat que sigui estrictament necessari –és el cas dels nius que es localitzen en conreus–, raó per la qual no es disposa del nombre d’ous per posta i polls nascuts.

 

Any 2006

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2006 un balanç de fins a 3 parelles: 1 als conreus de la plana agrícola, 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 a la garriga de Llers. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 6.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2006.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

3 mínim 3 mínim 3
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 3

Total garriga de Llers

3 mínim 3 mínim 3
P1 Plans de Vilamacolum Conreu de blat 4 0 0

Total plana agrícola i marjalenca

4 0 0

TOTAL EMPORDÀ

10 mínim 6 mínim 6

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Malgrat els intensos esforços de prospecció als espais de plana agrícola entre els termes de Torroella de Fluvià –al nord– i Albons –al sud–, únicament es localitza una parella –P1– al terme de Vilamacolum, en un sector on fins aquest any no s’hi havia trobat mai cap niarada. L’aspecte negatiu el trobem en el fracàs d’aquesta posta la qual, tal i com ja succeí l’any passat, ha estat abandonat després d’haver-se superat amb escreix el període d’incubació i sense que els ous arribessin a eclosionar.

0869 (Niu P1 en conreu de blat al municipi de Vilamacolum)

També a la plana és oportú assenyalar l’observació de nombrosos exemplars en actitud tothora divagant. Només en una ocasió veiérem una parella construint el niu a la zona de Viladamat –on ja feia anys que hi trobàvem una parella establerta–, malgrat que això no passà de ser un intent de cria que no va anar mes enllà per causes que desconeixem.

Ja als ambients de bosquines, assenyalem la presència d’una parella –L1– que s’ha reproduït amb èxit a la garriga de Llers, entre la carretera N-II i les obres de construcció del Tren de Gran Velocitat (TGV). Val a dir que és sorprenent la nidificació d’aquesta parella en aquest indret, doncs el niu s’ha trobat a poc més de 50 m d’una àrea de deposició de terres i adjacent a les obres de construcció d’aquesta infraestructura –recordem que l’any 2005 foren dues les parelles establertes en aquest espai.

Igualment a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on d’ençà el 2004 no s’hi localitzava cap parella, enguany se’n hi ha establert una –A1–, la qual s’ha reproduït amb èxit. Esperem que aquest ressorgiment es consolidi en anys posteriors, tot i que difícilment es podrà arribar al nombre de quatre parelles nidificants a la dècada dels 90 després de que s’hi construís al sector de Vilanant un habitatge en un dels indrets més cobejats pel cendrós de tota aquesta garriga.

Pel que fa al massís del Montgrí, aquest és el segon any consecutiu d’ençà el 1990 que no s’estableix cap parella a la zona. Enguany la situació ha arribat a l’extrem de no observar-hi mai cap individu, fet que se’ns presenta com a totalment incomprensible. Recordem que l’àrea havia arribat a acollir fins a quatre parelles, i que les condicions ambientals i d’estructuració d’hàbitat són poc o molt similars a les existents en les èpoques de més presència del cendrós al massís.
 

Any 2007

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2007 un balanç de fins a 4 parelles: 1 als conreus de la plana agrícola, 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 2 a la garriga de Llers.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2007.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 1 mínim

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

1 mínim 1 mínim 1
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 3 2
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos

Total garriga de Llers

3 mínim 3 mínim 2
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de blat 2 2 2

Total plana agrícola i marjalenca

2 2 2

TOTAL EMPORDÀ

6 mínim 6 mínim 5 mínim

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Com ja ha estat habitual aquests darrers anys, els esforços de prospecció més importants s’han centrat en la plana agrícola, atès l’extensió de l’àmbit territorial així com la no afinitat dels cendrosos per uns espais concrets i que obliga a visitar el conjunt de l’àmbit. Així doncs, aquest 2007 ha estat localitzada una parella –P1– en aquests ambients agrícoles, i en un indret on fins ara mai se n’hi havia trobat cap –als plans entre l’Armentera i Viladamat. Tanmateix podem afirmar que als llocs emprats altres anys com a punts de cria, durant la present temporada no s’hi ha establert cap parella. Esmentem també que malgrat haver localitzat una niarada en aquests ambients agrícoles, no descartem la presència d’una segona parella atès les observacions d’individus mascles que s’han fet.

6433 (Niu P1 en conreu d’ordi, als plans d’entre l’Armentera i Viladamat. La foto és feta el mateix dia de la sega del camp)

Ja a les bosquines, assenyalem la presència de fins a 2 parelles a la garriga de Llers, entre la carretera N-II i les obres ja gairebé finalitzades del Tren de Gran Velocitat (TGV). Val a dir que és sorprenent la nidificació d’aquestes parelles en aquest indret, doncs els nius se situen en una matriu territorial altament transformada per les infraestructures i els processos d’urbanització. En qualsevol cas, recordem que si bé una de les parelles ha reixit –L1–, de l’altra –L2– no en tenim pas la certesa atès que en les darreres fases s’hi han deixat de veure els adults així com tampoc s’hi han vist els joves voladors.

4075 (Zona de nidificació del cendrós a Llers. Observi’s el polígon industrial “Can Pedrosa” a la part de sota –llevant. A ponent el sector es troba totalment fragmentat pel pas del TGV)

Igualment a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, enguany s’hi ha establert una parella –A1–, la qual s’ha reproduït amb èxit. Tot i això hem de destacar la potencialitat d’aquest lloc com a punt de nidificació de l’espècie, per la qual cosa fóra desitjable l’increment de nidificants en un futur –recordem que a la dècada dels 90, abans de que es construís al sector de Vilanant un habitatge en un dels indrets més cobejats pel cendrós de tota aquesta garriga, s’arribà al nombre de 4 parelles establertes.

Pel que fa al massís del Montgrí, aquest és el tercer any consecutiu d’ençà el 1990 que no s’estableix cap parella a la zona. Recordem també aquí que l’àrea havia arribat a acollir fins a 4 parelles, i que les condicions ambientals i d’estructuració d’hàbitat són poc o molt similars a les existents en les èpoques de més presència del cendrós al massís.

Resultat de l’experiència acumulada d’edicions anteriors i tal i com ja es fa des del 2004, s’opta també per no entrar als nials llevat que sigui estrictament necessari –és el cas per exemple dels nius que es localitzen en conreus–, raó per la qual no es disposen de dades relatives al nombre d’ous per posta i polls nascuts.
 

Any 2008

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà ofereixen durant la temporada de l’any 2008 un balanç de fins a 7 parelles: 5 als conreus de la plana agrícola, 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 a la garriga de Llers.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2008.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

1 mínim 1 mínim
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 4

Total garriga de Llers

4 mínim 4 mínim 4
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat 5 4 4+1(1)
P2 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de Cereal 4 3 3+1(2)
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de Cereal 5 3 0
P4 Plans entre Bellcaire i Tor Conreu de blat 5 0(3)
P5 Cabanes Camp de cereal 3 0(4)

Total plana agrícola i marjalenca

22 mínim 18 9(5)

TOTAL EMPORDÀ

27 mínim 23 mínim 13 mínim

(1) Un dels polls prové del niu P4, esclafat per la màquina.
(2) Un dels polls prové del niu P5, esclafat per la màquina.
(3) D’aquest niu, esclafat per la màquina, se salven 3 polls. Un és portat a P1 i els altres dos al centre de Vallcalent depenent del Dept. de Medi Ambient i Habitatge.
(4) L’únic poll que sobreviu al pas de la màquina és portat a P2.
(5) Es consideren només els polls envolats a la zona. Cal considerar doncs a part 2 polls de P4, que són portats a Vallcalent.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Durant la temporada 2008 els treballs prospectius en els ambients de plana agrícola s’han intensificat especialment, per raó de les observacions que s’hi anaven fent i el nombre de nius que s’hi han localitzat respecte als espais de garriga. Així, tres nierades s’han trobat al terme de l’Armentera –P1, P2 i P3– i a pocs metres l’un de l’altre –al sector on ja hi nidificà una parella el 2007–, un a la Tallada –P4– i un darrer a Cabanes –P5. Val a dir que d’aquest últim se’n ha conegut l’existència per un agricultor que alertà als Agents Rurals un cop la màquina havia esclafat el niu. Això evidencia la possibilitat d’altres situacions similars que de ben segur es deuen donar, de postes que són destruides sense que ni se’n tingui coneixement. Dissortadament la manca de recursos, que reculen i es fan més migrats amb el pas dels anys, no permeten majors intensitats de prospecció.

4450 (Niu P1, a l’Armentera, amb 5 polls en diferent estat de creixement)

4683 (Polls ja emplomats al niu P2, a l’Armentera)

4398 (2 polls acabats de sortir de l’ou i 2 més encara per eclosionar al niu P3, a l’Armentera)

Com a fet més lamentable aquesta temporada tenim l’esclafament d’un niu a la Tallada d’Empordà –P4–, tot i que el pagès havia estat avisat de la situació. Val a dir que d’aquest fet se’n derivaran causes penals per raó de les denuncies fetes pel cos d’Agents Rurals (anys més tard el propietari seria condemnat a una multa de 6.000 €, després d’un judici al qual hi intervinguerem com a testimonis). Esmentar a més que la presència en aquest indret d’una niarada obre un nou front de recerca en ser la primera vegada que apareix un niu de cendrós en un conreu de cereal al sud del nucli d’Albons, ja de ple dins de la plana del Baix Empordà i a la zona d’influència del riu Ter.

4435 (La segadora al fons segueix treballant un cop el niu P4 –en primer terme– ja ha estat esclafat)

4432 (Dramàtica imatge del niu P4, a la Tallada, un cop la segadora havia esclafat el niu. S’hi veuen 2 polls encara vius i uns altres 2 ja morts)

Pel que fa als ambients de bosquines, assenyalem la presència d’una parella –L1– a la garriga de Llers, entre la carretera N-II i les obres ja gairebé finalitzades del Tren de Gran Velocitat (TGV). Igualment a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, enguany s’hi ha establert una parella –A1–, de la qual en desconeixem l’èxit reproductor ja que només s’ha efectuat una visita a la zona.
 

Any 2009

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2009 un balanç de fins a 9 parelles: 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 3 a la garriga de Llers, 1 a la garriga de Sant Climent Sescebes i 4 als conreus de la plana agrícola i marjalenca.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2009.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 mínim

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

2 mínim 2 mínim 2 mínim
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 0 0
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 2 mínim 2 mínim 1 mínim
L3 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 2 mínim 2 mínim 3 mínim

Total garriga de Llers

4 mínim 4 mínim 3 mínim
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de cereal 2 1 1
P2 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 4 0 0
P3 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 2 0 3(1)
P4 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de cereal 4 4(2) 0

Total plana agrícola i marjalenca

12 5 4
T1 Garriga de Sant Climent Sescebes Garriga amb pins dispersos 4 3 1 mínim

Total terraprims i aspres

4 3 1 mínim

TOTAL EMPORDÀ

22 mínim 14 mínim 10 mínim

(1) Aquí s’hi trasloquen 2 ous i 1 poll procedents del niu P4, atès que els 2 ous originaris no arriben a eclosionar.
(2) Niu segat tot i que se salva la posta. Els 4 ous són portats a Torreferrussa. 2 ous i 1 poll es porten posteriorment al niu P3. Un quart poll acaba essent sacrificat per malformacions.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

En relació a les àrees de garriga on l’espècie nidifica, s’han vigilat tots els sectors existents, alguns d’ells no prospectats mai de forma exhaustiva. És així com s’ha localitzat un nou sector de cria a la serra de l’Albera, i de manera concreta al municipi de Sant Climent Sescebes –T1. Tanmateix al massís del Montgrí, lloc on el cendrós hi nidificà anys enrera, podem gairebé assegurar que continua sense acollir nierades de l’espècie malgrat la idoneïtat de l’hàbitat. Per altra banda es mantenen dues localitats ja clàssiques en aquestes darreres temporades i que són les garrigues d’Avinyonet-Vilanant i de Llers. A la primera, malgrat la disponibilitat d’habitat, s’hi ha establert una única parella –A1–(recordem que anys enrera el sector acollí fins a 4 parelles). A Llers, sorprenentment, tot i la degradació de la zona per la presència de nombrosos tallafocs, infraestructures –TGV, N-II, estesa elèctrica … – o activitats industrials diverses –polígon “Pedrosa”–, s’hi han establert fins a 3 parelles –L1, L2 i L3–, amb una distància entre nius que en cap cas ha superat els 150 m.

Pel que fa a les zones cerealistes, a banda dels espais més habituals d’aquests darrers anys i que se situen a la plana agrícola entre Castelló d’Empúries i Verges, enguany s’han pogut també prospectar força altres indrets, entre els que destaquem els sectors d’Ordis i Navata on s’hi localitzaren les primeres parelles a principis de la dècada dels 80 del segle passat, així com també els plans d’entre Peralada i Masarac, on l’any 2008 s’hi troba una parella al municipi de Cabanes. El resultat en aquests hàbitats de cultiu ha estat de 4 nials, 2 a l’Armentera –P1 i P4–, 1 a la Tallada –P2– així com 1 darrer a Bellcaire –P3. Val a dir que en aquests sectors els resultats no han estat massa bons atès que la parella P1 només envolà un poll sobre una posta de 2 ous, la parella P2 perdé la posta possiblement per predació, la parella P3 feu una posta de només 2 ous que no arribaren a eclosionar, i la parella P4 es perdé ja que el niu es trobà un cop el camp fou segat –sortosament es pogueren traslocar 3 dels ous que arribaren a envolar-se a P3.
 

Any 2010

Parelles nidificants i èxit reproductor

Per l’any 2010, les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten un balanç de 5 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 als conreus de la plana agrícola i marjalenca.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2010.

Niu Zona Hàbitat Mida de la posta Polls nascuts Polls en vol
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

2 mínim 2 mínim 2 mínim
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de cereal 2 1 1
P2 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 4 4
P3 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 4 (1)

Total plana agrícola i marjalenca

9 5

TOTAL EMPORDÀ

9 mínim 5 mínim

(1) Un cop segat el camp, es perd la pista dels joves. Es desconeix si és que s’envolen lluny del sector o és que han estat predats o el niu espoliat.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

D’entre les àrees de garriga on l’espècie nidifica, s’han vigilat els sectors de Llers, Avinyonet-Vilanant, així com també de Sant Climent Sescebes, tots amb presència de cendrosos les darreres temporades. Així, dues visites a la garriga d’Avinyonet-Vilanant han estat suficients per constatar l’existència de dues parelles –A1 i A2–, tot i que no s’ha fet cap seguiment en relació al seu èxit reproductor. A la garriga de Llers, on recordem que l’any 2009 hi nidificaren tres parelles, s’hi ha fet també dues visites, pensem que suficients com per afirmar que cap cendrós no s’hi ha establert. Val a dir que aquestes esperes al sector han tingut lloc la segona quinzena de juny, época en la que els cendrosos presenten ja una gran activitat per coincidir amb l’etapa de creixement dels joves. Respecte a Sant Climent Sescebes, també podem afirmar amb seguretat que no ha nidificat al vessant junt a la carretera de Capmany on ja s’establí l’any 2009, malgrat que és probable que si que ho fés en algun indret proper atès que s’ha anat observant algun exemplar per la zona.

Pel que fa a les zones cerealistes de la plana agrícola entre els municipis de Castelló d’Empúries i Verges, s’han localitzat 2 parelles al terme de l’Armentera –P1 i P2–, així com 1 parella ben a la vora del poble de Tor (t.m. de la Tallada d’Empordà). Si bé les dues parelles de l’Armentera han prosperat amb total normalitat, la de Tor –P3– ha esdevingut una autèntica incògnita ja que una vegada el camp fou segat –amb 4 polls que tenien al voltant de 20 dies–, la propera visita feta passats 8 dies ja no ens portà a cap observació dels joves –ni al mateix camp ni als sectors del voltant. En aquest sentit, desconeixem si els polls varen ser predats o el niu espoliat, o bé si es desaplaçaren cap a altres zones on s’iniciaren en l’envolament. Cal tenir en compte que el cereal d’aquest camp estava del tot aixafat, i que des de l’exterior del sembrat es podien veure els joves sense cap mena de problema.

7131 (Niu P3 a la Tallada d’Empordà, el dia que el camp fou segat i amb els polls ja molt crescuts)

Respecte als sectors de terraprims i aspres, i que esdevenen ambients bàsicament de secà entre els municipis de Cabanes i Sant Climent Sescebes, tampoc s’hi ha localitzat cap parella tot i que s’han prospectat amb una relativa intensitat. Només destacar la presència d’una parella amb comportament de festeig a inicis de temporada a la zona de Delfià, però que desaparegué en ser tallat el camp de cereal al voltant del qual evolucionaven.
 

Any 2011

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2011 un balanç de 6 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 1 a la garriga de Sant Climent Sescebes, i 3 als conreus de la plana agrícola i marjalenca.
 
Nidificació de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2011.

Niu Zona Hàbitat Comentaris
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos No s’entra al niu ni es fa seguiment.
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos No s’entra al niu ni es fa seguiment.
T1 Garriga de Sant Climent Sescebes Garriga amb pins dispersos En una visita al niu s’hi localitzen 4 ous.
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi Al niu, amb 4 ous, només hi acaba reeixint un poll, que s’envola amb normalitat.
P2 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat Al niu, amb 3 ous, hi reeixen dos polls, que s’envolen amb normalitat.
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Guaret Niu amb 3 ous, que no arriben a eclosionar.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Les cada cop més severes limitacions pressupostàries fan que l’esforç prospectiu se centri a les zones de cereals, atès que és allà on s’hi donen les urgències per a la localització de les postes. Tanmateix als ambients de garriga les visites han estat les mínimes, únicament per constatar o no la presència i nidificació de l’espècie.

Així doncs, a les àrees de garriga, s’han vigilat els sectors de Llers, d’Avinyonet-Vilanant i Sant Climent Sescebes, tots amb presència de cendrosos en temporades recents. Dues visites a la garriga d’Avinyonet-Vilanant han estat suficients per constatar l’existència de 2 parelles –A1 i A2–, tot i que no s’ha fet cap seguiment en relació al seu èxit reproductor. A la garriga de Llers, on recordem que l’any 2009 hi nidificaren 3 parelles, s’hi ha fet també 2 visites, pensem que suficients com per afirmar que cap cendrós no s’hi ha establert. Val a dir que aquestes esperes al sector han tingut lloc a partir de mitjans de juny, época en la que els cendrosos presenten ja una gran activitat per coincidir amb l’etapa de creixement dels joves. Respecte a Sant Climent Sescebes, 1 parella hi ha arribat a nidificar, justament al mateix sector de garriga on ja s’establí el propassat 2009.

Pel que fa a les zones cerealistes de la plana agrícola entre els municipis de Castelló d’Empúries i Verges, s’han localitzat 2 parelles al terme de l’Armentera –P1 i P2–, així com una altra al terme de Ventalló –tot i que ben a tocar de l’Armentera. Si bé les 2 parelles de l’Armentera han prosperat amb total normalitat, la de Ventalló –P3– s’ha perdut en la fase d’incubació i per causes desconegudes. D’aquest niu és destacable que s’ha localitzat en un camp abandonat aquest mateix any, i que havia estat colonitzat per vegetació espontània de caràcter herbaci.

4580 (Niu P3, a Ventalló, al bell mig d’un camp sense cultivar i colonitzat per umbel·líferes. La femella acabaria abandonant la posta)

9963 (Niu P2, amb els 2 polls ben eixerits a mitjans de juliol)

Respecte als sectors de terraprims i aspres entre els municipis de Cabanes i Sant Climent Sescebes, tampoc s’hi ha localitzat cap parella tot i que s’hi han efectuat diverses visites.
 

Any 2012

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2012 un balanç de 5 parelles: 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 1 a la garriga de Sant Climent Sescebes i 3 als conreus de la plana agrícola i marjalenca (sector entre l’Armentera i Viladamat).
 
Nidificació de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2012.

Niu Zona Hàbitat Comentaris
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos Es té coneixement de la nidificació per l’observació d’un jove de l’any volant pel sector, ja avançada la temporada.
T1 Garriga de Sant Climent Sescebes Garriga amb pins dispersos S’hi envolen un mínim de 2 joves.
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi Niu amb 4 ous, d’on neixen 4 polls. Es desconeix quan joves envolen, tot i que com a mínim un poll mor al niu.
P2 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi Niu amb 3 ous, d’on neixen 2 polls. Es desconeix quans s’envolen.
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat Niu amb 4 ous, d’on neixen 3 polls. S’hi envolen un mínim de 2 joves.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Aquest 2012 i per primer cop d’ençà molt anys, les tasques de recerca no han comptat amb cap mena d’ajut econòmic –fins ara la Generalitat de Catalunya pagava una petita quantitat per les despeses de kilometratge i manteniment de vehicle–, per la qual cosa tant la prospecció com el seguiment s’ha optimitzat fins on ha estat possible, a la vegada que els treballs de seguiment de les nierades de ben segur no han tingut la intensitat que hauria estat necessària.

Allò més destacable aquesta temporada és el foc que el dia 22 de juliol es va iniciar al municipi de la Jonquera i que cremà prop de 14.000 hectàrees a la meitat nord de la comarca de l’Alt Empordà. Resultat d’això fou que les zones de garriga de Llers i d’Avinyonet-Vilanant quedaren totalment calcinades. Si bé a Llers ja fa dues temporades que el cendrós no hi fa niu, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant si que hi ha estat nidificant fins a la data una parella, i que aquest 2012 també s’hi ha establert. Sortosament el foc arribà quan els joves ja volaven, i la prova d’això és que en vàrem veure un ja avançada la temporada. Respecte a la garriga de Sant Climent, les flames arribaren a uns pocs centenars de metres del punt de nidificació, per la qual cosa la cria no s’ha vist enguany afectada ni tampoc s’hipoteca per les temporades futures.
 

Any 2013

Parelles nidificants i èxit reproductor

Únicament constatem la nidificació d’una parella a la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat, així com una altra en hàbitat de garric al municipi de Sant Climent Sescebes. Mentre la parella en cereal acaba abandonant la niarada, la que s’estableix en garric si que prospera amb normalitat, tot i que no arribem a concretar quants polls s’acaben envolant.
 
Nidificació de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2013.

Niu Zona Hàbitat Comentaris
T1 Garriga de Sant Climent Sescebes Garriga amb pins dispersos Per l’actitud de la parella a finals de juliol, entenem que la nidificació ha anat bé.
P1 Plans entre Viladamat i l’Arbre Sec Camp de blat Niu amb 4 ous. Acaba essent abandonat.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

La campanya del 2013 ha tingut com a fet destacable l’observació d’un mínim de dos parelles aparentment establertes als sectors cerealistes d’entre l’Armentera i Viladamat, amb comportament reproductor, però que no han acabat nidificant. Fins i tot la única parella que sí que ha acabat fent niu, ha abandonat la posta desprès d’unes setmanes d’incubació. Una possible hipòtesi és que l’estranya primavera que hem tingut, amb abundància de pluges i temps inestable fins molt avançada l’estació, ha fet que les aus hagin retardat tant els seus cicles reproductius que aquests s’han fet temporalment inviables.

Si a això hi sumem que els focs de l’estiu del 2012 varen cremar bona part de les àrees tradicionals de cria en garric de la comarca de l’Alt Empordà (a la garriga d’Avinyonet-Vilanant per exemple, totalment debastada pels incendis, hi nidificava de manera fixa una parella), el resultat que tenim és que només dues parelles han fet el niu en terres empordaneses –de les quals una va abandonar la posta suposadament per les raons abans ja esmentades.

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies