Període 1991-1995

Any 1991

Parelles nidificants i èxit reproductor

Per l’any 1991, les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten un balanç de 4 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 2 al massís del Montgrí. En total s’envolen fins a 10 joves esparvers.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1991.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos ? ? 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 3 3

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

4 mínim 3 mínim 3
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4 4
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 3 3

Total massís del Montgrí

8 7 7

TOTAL EMPORDÀ

12 mínim 10 mínim 10

 
105-8

Niu A2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on dels 4 ous de la posta en sortiren 3 polls que s’acabaren envolant amb tota normalitat.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Es manté el camí iniciat l’any passat amb la presència de dues parelles a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i d’altres dues al massís del Montgrí, totes en ecosistemes naturals de desenvolupament espontani.

Aquest manteniment de la tendència és sense cap mena dubte la millor notícia per a la recuperació de les poblacions d’esparver cendrós a l’Empordà, doncs si bé al sector d’Avinyonet-Vilanant l’espai de l’hàbitat de garriga és limitat, al Montgrí tanmateix hi ha grans extensions com per què s’hi puguin establir un nombre significatiu de parelles.

Amb tot, esmentem també que en aquest massís baix-empordanès hi trobem importants zones de garriga –és el cas per exemple dels espais a banda i banda de la pista que mena de Sobrestany i que recorre el Montgrí en sentit Oest-Est– els quals, si bé ara són de petita alçada i es confonen amb la bosquina, quan creixin anularan per complert la capacitat d’aquests amplis espais oberts per acollir futures poblacions de cendrós.
 

106-1

Niu M1 al massís del Montgrí, amb 4 polls mig crescuts just passat Sant Joan.

 

Any 1992

Parelles nidificants i èxit reproductor

Per aquest any 1992 les dades relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a l’Empordà presenten un balanç de 5 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 al massís del Montgrí. Malgrat que una de les nierades no va endavant, en total s’envolen fins a 15 joves esparvers –3 d’ells aportats.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1992.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 mínim 3 4(1)
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 mínim 2 3(1)

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

5 mínim 5 7
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 ? 0
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 3 4(1)

Total massís del Montgrí

11 mínim 7 8

TOTAL EMPORDÀ

16 mínim 12 mínim 15

(1) Afegim un poll als que ja hi ha el niu.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

El millor any de tots els fins ara enregistrats en tant que s’assoleix el nombre màxim de parelles nidificants així com també de polls envolats. A la garriga d’Avinyonet-Vilanant es manté el nombre de nials, mentre que al Montgrí s’arriba ja a les tres parelles.

Com a fet a destacar esmentem també que aquest any, al massís del Montgrí, es fa l’intent de captura d’exemplars adults de cendrós mitjançant la utilització d’un duc –provinent del centre de recuperació de Torreferrussa– com a reclam, el qual se situa prop del niu i darrera d’una xarxa. L’experiment no fou reeixit, doncs si bé en diverses ocasions una femella d’esparver atacava a aquest gran mussol, o bé passava damunt la xarxa o bé, quan hi impactava, no hi quedava atrapada.
 

Duc

Duc provinent de centre de recuperació, i utilitzat aquest any 1992 en l’intent de captura d’exemplars adults d’esparver cendrós.

 

Any 1993

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1993 un balanç de fins a 6 parelles: 3 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 més també als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 16 (amb un dels joves que ha estat aportat a un dels nius).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1993.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 mínim 2 2+(1)(1)
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 ? 0(2)
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos ? 4 4

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

11 mínim 6 mínim 7
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? ? 0(3)
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? 5 5

Total massís del Montgrí

9 mínim 9 mínim 9

TOTAL EMPORDÀ

20 mínim 15 mínim 16

(1) Un poll forani ha estat aportat al niu.
(2) Niu perdut molt probablement per depredació.
(3) Niu perdut per causa desconeguda.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Tot i que fins a la data aquest ha estat l’any en què han arribat a volar un major nombre de joves esparvers, cal lamentar la pèrdua de 2 dels 6 nius existents. Si bé en el cas del niu A2 de la garriga d’Avinyonet sembla clar que s’ha tractat de causes naturals, en el cas del niu M1 de massís del Montgrí les raons no has estat tant clares, ja que es diverses ocasions s’ha vist passar gent per una pista adjacent a la zona on sembla que es trobava el nial.

En el cas del montgrí, si bé ja és aquest el segón any consecutiu en què s’hi han localitzat 3 parelles, a la zona de la garriga d’Avinyonet i Llers aquest fet encara no havia passat mai, la qual cosa significa un salt quantitatiu important.

Com a fet absolutament negatiu a ressaltar, hem d’esmentar la roturació d’una important zona de garriga al massís del Montgrí, precisament en un sector on feia ja dos anys que s’hi instal.lava una parella. Cal lamentar una falta de coordinació tant important, més greu si considerem els efectes produïts sobre el medi, el qual trigarà a partir d’ara força anys (recordem el lent creixement del garric) en recuperar el seu aspecte original.

Esmentem finalment que els polls d’A1 i M2 i M3 es marquen amb anella metàl.lica i es pesen.

 

Any 1994

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1994 un balanç de 5 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 més també als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 13 (3 dels quals han estat aportats a 2 nius del massís del Montgrí).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1994.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 3 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 5 5 5

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

8 8 5
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 2 2+(2)(1)
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 0 0
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos ? 3 3+(1)(1)

Total massís del Montgrí

11 mínim 5 8

TOTAL EMPORDÀ

19 mínim 13 13

(1) Entre parèntesi els polls foranis introduïts al niu.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Com a fets negatius la temporada de 1994 cal esmentar la pèrdua de dues de les nierades (M2 al Montgrí i A1 a Avinyonet-Vilanant), una en fase de covament i l’altre quan els polls ja tenien una mitjana edat. En cap cas se’n arriben a saber les causes.

Al massís del Montgrí, talment com feiem la temporada anterior quan havíem de lamentar la roturació d’una àrea de garric –on tradicionalment s’hi instal.lava una parella de cendrosos– amb la finalitat d’afavorir el creixement de les repoblacions amb pins, hem de tornar a insistir altre cop en la mala gestió que dels plans superiors s’en fa, tot propiciant la conversió de les zones de garric en artificiosos boscos de coníferes.

Així doncs, aquest 1994 qualifiquem ja d’urgent la necessitat de confegir un pla de distribució de la vegetació a tot el massís del Montgrí, a fi i efecte d’assegurar el manteniment i la recuperació de les àrees de brolla i garric. En aquest sentit hem d’alertar de la progressiva regressió d’aquestes comunitats naturals, fet que pot portar, de no prendre’s mesures, no només a la impossibilitat d’expansió de la població de cendrosos sinó també a una desaparició de les parelles actuals. Recordem que una de les parelles que la temporada anterior va acabar el procés reproductor amb éxit, enguany ha variat el lloc de cria, suposadament per raó de les considerables dimensions dels pins de l’àrea on havia instal.lat el nial.

També la zona del marge dret de la pista transversal en direcció a Sobrestany, un dels sectors més recurrents pels cendrosos a l’hora d’instal.lar les nierades –aquest any 1994 hi han criat les parelles M2 i M3–, presenta també una situació de densitat i dimensions dels pins al límit de la tolerància pel que són les preferències de C. pygargus.

Esmentem ja per últim que els polls de A2 i M3 es marquen amb anella metàl·lica i de colors a ambdues potes. També es pesen i prenem mesures de l’ala.

 

Any 1995

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1995 un balanç de només 2 parelles, ambdues a la garriga d’Avinyonet-Vilanant. El nombre de polls envolats ha estat de 3 (amb 2 polls aportats), tots en un mateix niu ja que l’atre s’ha perdut per raons desconegudes.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1995.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 1 1+(2)(1)
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

5 1 3

TOTAL EMPORDÀ

5 1 3

(1) Entre parèntesi els polls foranis introduïts al niu.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

La temporada del 1995 actual s’ha presentat com la més negativa de totes d’ençà que es localitzaren les primeres postes en hàbitat de garriga.

El fet més decebedor, sense cap dubte, ha estat la no localització de cap niarada al sector del massís del Montgrí. En aquest espai, si bé força dies s’hi han observat concentracions de mascles al captard (dormiders), hom pot afirmar pràcticament amb tota seguretat que el cendrós no s’ha instal.lat a la zona, ja que s’han prospectat intensament les àrees tradicionals de cria i, fins i tot, molts altres nous sectors poc o molt idonis per a l’espècie. Davant d’aquesta manca d’observacions positives al massís, cal esmentar que també s’han controlat zones cerealistes del pla empordanès (estany de Bellcaire, Albons, Viladamat, Ventalló, Torroella de Fluvià), així com espais de brolles a la propera serra de Garrigoles i Ventalló.

La provinença dels mascles observats a la zona del Montgrí (fins a 5 a l’hora) queda doncs com un gran interrogant, ja que desconeixem si es tracta d’individus instal.lats com a nidificants en espais propers o de si en realitat són exemplars divagants. Caldrà ara veure en properes temporades si la desaparició d’aquest important nucli de cria (important, més que no pas per la seva realitat –3 parelles l’any 1994–, per les seves característiques potencials) ha estat només un fet cojuntural o respón definitivament a un canvi d’hàbit de l’espècie.

En relació a la zona de garriga d’Avinyonet-Vilanant, hem de constatar la dificultat d’aquesta població per experimentar un creixement definitiu. En aquest sentit recordarem que el nombre de parelles establertes aquest any ha estat el mateix –2– que el del 1990, any en què es localitzà per primera vegada aquest nucli reproductor.

Els resultats d’aquesta temporada al sector altempordanès, però, han estat encara més preocupants si considerem la baixa taxa de posta de les parelles (2 i 3 ous), així com la pèrdua d’una de les nierades per raons que es desconeixen.

Com a dada d’interès per a l’estudi i l’evolució de l’espècie, cal destacar al sector d’Avinyonet-Vilanant l’observació d’una femella marcada a l’ala i alliberada per la tècnica de hacking a la zona dels aiguamolls de l’Alt Empordà.

Esmentem ja per últim que els polls de l’únic niu reeixit es marquen amb anella metàl·lica i de colors a ambdues potes. També es pesen i prenem mesures de l’ala.

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR