Període 1996-2000

Any 1996

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1996 un balanç de 5 parelles: 4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 13 (1 dels quals ha estat aportat a un dels nius de la zona d’Avinyonet-Vilanant).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1996.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 4 4
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 2 2+(1)(1)
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 3 3
A4 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos ?(2) 0 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

11 mínim 9 10
M1 Massís del Montgrí Garriga 3

Total massís del Montgrí

3 mínim 3 mínim 3

TOTAL EMPORDÀ

14 mínim 12 13

(1) Entre parèntesi, els polls foranis introduïts al niu.
(2) Localitzat el niu amb cloves d’ou a l’interior. Es desconeixen les causes d’aquesta pèrdua.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Com a dada més destacable aquest any 1996 cal esmentar el fet de que enguany s’hagi arribat a la xifra de 4 parelles establertes a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, cosa que encara mai no havia succeït (el nombre màxim fins enguany era de 3). Recordem que el 1995, es van trobar en aquest indret 2 nius –un dels quals va fracassar per raons que es deconeixen–, alhora que una tercera parella va manifestar intencions d’establir-se a la zona. Precisament la femella d’aquesta parella, fàcilment identificable per tenir una marca blava a l’ala dreta, ha aconseguit criar a la garriga durant la present temporada.

En aquest indret de l’Alt Empordà, és també d’assenyalar la instal.lació d’una parella en un dels turons de la garriga més proper a la carretera d’Avinyonet a Llers, àrea molt idònia i amb grans possibilitats, però que encara mai no havia estat ocupada.

Al massís del Montgrí, tanmateix, s’ha localitzat una única parella en una fase del procés reproductiu força avançat. Malgrat que en anteriors temporades s’havien establert a l’àrea fins a 3 parelles, cal que ens satisfem de la troballa després de que l’any 1995 es donés a l’espècie per desapareguda de la zona. D’aquesta manera, doncs, es mantenen les espectatives de que el Montgrí es consolidi un dia o altre com a un nucli important i amb garanties per a la reproducció del cendrós a Catalunya. En aquest sentit, però, si que volem insistir altre volta en la conveniència de limitar les àrees de repoblacions per pins als planells i turons del massís. No pas en va, alguns dels sectors anys enrera més utilitzats pels esparvers com a indrets de reproducció –en l’actualitat abandonats–, són al mateix temps espais en els que les plantacions de pins hi abundoses i els arbres cada cop de majors dimensions.

Llevat del niu del Montgrí, trobat quan els joves ja pogueren fer la primera volada, la resta de polls han estat tots convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. També se’ls hi ha près la mesura del tars i de la 4a. primària en visitar el nial.

 

Any 1997

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 1997 un balanç de 4 parelles: 3 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat de només 3 tots al Montgrí i en un únic niu, on 2 dels polls hi han estat aportats, després que es perdessin la totalitat de les nierades de la zona d’Avinyonet-Vilanant.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1997.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 5 2 mínim 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 5 0
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

14 2 mínim 0
M1 Massís del Montgrí Garriga 2 1 1+(2)(1)

Total massís del Montgrí

2 1 3

TOTAL EMPORDÀ

16 3 mínim 3

(1) Entre parèntesi, els polls foranis introduïts al niu.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Al sector d’Avinyonet-Vilanant, destaca especialment el fet que si bé s’ha mantingut el nombre de parelles establertes o amb intencions al qual ja es va arribar l’any passat, cap d’elles no ha finalitzat amb èxit les tasques reproductores. Dels tres nius localitzats de manera efectiva, tots en la fase d’incubació, un va desaparèixer –A1– quan els polls amb prou feines tenien 15 dies d’edat, mentre que els dos restants –A2 i A3– ho van fer quan els ous probablement encara havien d’eclosionar. Finalment, una quarta parella que voltava per la zona mai es va localitzar, tot i que és possible que havés construit el niu.

Aclarir que en cap del casos s’ha pogut saber amb certesa les causes de la pèrdua de la posta o llocada, malgrat que el que si podem dir és que no s’han trobat indicis clars d’una intervenció humana directa.

També en aquest sector de l’Alt Empordà, un altre aspecte a considerar és la localització de dos dels nius a la banda més propera a la carretera de Llers, la qual cosa significa la consolidació d’aquesta zona –l’any passat ja s’hi va trobar un niu– com a àrea de reproducció de l’espècie. Tanmateix als espais de garriga situats més a ponent, ja al terme de Vilanant, i que és on tradicionalment s’hi havia instal.lat el gruix de la població, únicament hi hem vist voltar una parella que finalment tampoc ha reeixit. Dir també que aquest sector ha estat tancat enguany amb una estructura metàl.lica, tot i que desconeixem a hores d’ara les intencions ni la finalitat d’aquesta operació.

Ja per últim, destaquem l’alta taxa de posta dels tres nius localitzats, fet que hauria pogut significar un gran pas per a la recuperació del cendrós en el cas d’haver-se arribat a bon fi.

En relació al massís del Montgrí, s’ha localitzat una única parella exactament al mateix indret on ja es va instal·lar l’any passat. Tot i això, s’han prospectat també les àrees de nidificació de l’espècie utilitzades en campanyes anteriors, sense que s’hagi obtingut però cap resultat positiu. En aquest sentit, cal destacar l’estat realment precari en que es troba el cendrós en aquest espai, més si tenim en compte que a principis d’aquesta dècada s’havien arribat a instal·lar a la zona fins a tres parelles.

Tal i com ja hem fet en temporades anteriors, però, insistim novament en la conveniència d’aturar les repoblacions de pins a la zona, així com la necessitat d’eliminar aquest arbre d’alguns dels sectors especialment cobejats pels cendrosos –les àrees aturonades de la part central del massís. No debades als indrets on l’ocell havia nidificat en anys anteriors, avui en dia hi sobresurten els pins per damunt del garric de manera destacada. Aquesta mena d’estructuració vegetal, i així efectivament ho hem comprovat, és menystinguda pels cendrosos com a àrea de cria i fins i tot de caça.

Val a dir que el poll del massís del Montgrí ha estat convenientment marcat –així com els 2 que hi foren introduïts– amb anella metàl.lica i de plàstic de colors. També se’ls hi ha près la mesura del tars i de la 4a. primària.

 

Any 1998

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquest any 1998 únicament s’ha localitzat una parella al conjunt de l’Empordà, i que concretament s’ha establert al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats en aquest únic niu ha estat de 4.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1998.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4

Total massís del Montgrí

4 mínim 4 4

TOTAL EMPORDÀ

4 mínim 4 4

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant cal destacar la no nidificació de cap parella d’esparver cendrós, fet que podem confirmar del tot si ens atenem a la facilitat que comporta el prospectar aquest espai (bons punts d’observació i visió òptima del conjunt de la garriga). L’absència d’individus de l’espècie establerts a l’àrea esdevé especialment preocupant, ja que aquests espais acollien des de força anys enrera una mitjana de tres parelles (aquest fou, per exemple, el nombre de nials localitzats l’any 1997, malgrat que al final totes les llocades acabessin perdent-se).

És igualment simptomàtic el fet que al llarg de les 25 hores d’observació esmerçades a la zona, només s’hagin efectuat dos controls d’individus –ambdós mascles. Tanmateix, i pel que fa a les possibles causes d’aquesta devallada, val a dir que no s’han observat canvis aparents en la composició de l’ecosistema ni en l’estructuració de l’hàbitat.

Com a dada a tenir en compte i que si més no pot aportar algun aclariment respecte a la sobtada desaparició de les tres nierades la temporada anterior –1997– així com a l’existència d’un factor de pressió damunt els possibles nius a la zona, hem d’esmentar la coneguda presència de porcs senglars i de guineus a l’interior de l’espai. Com a fet prou il.lustratiu, hom pot assenyalar que en una ocasió que un pastor ens alliçonava sobre l’existència d’aquests animals, una parella de guilles sortides de la garriga escortaven el ramat a l’espera que es produís alguna baixa o possibilitats de captura.

A banda d’aquestes consideracions, però, allò més destacable és que per segon any consecutiu no s’envola cap exemplar de cendrós a la zona, fet veritablement preocupant si tenim en compte les bones taxes enregistrades des de la localització d’aquest nucli de cria –l’any 1990– i fins el 1996.

En relació al massís del Montgrí, s’ha trobat un únic niu al mateix sector on ja es va instal·lar una parella els anys 1996 i 1997, tot i que enguany desplaçat uns 400 m cap a llevant i en una zona de difícil control, fet aquest que retardà la seva localització per damunt d’allò que hauria estat previsible.

La reiterada presència a la zona d’una segona parella ha introduit un nou factor de confusió, i ens ha portat a invertir un gran nombre d’hores en l’exhaustiva prospecció de les possibles àrees de cria. Finalment, però, davant la manca d’evidències clares i després de força temps de prospecció, hom pot pensar que es tractava d’una parella no nidificant o be que hauria perdut la posta just abans que comencés a ser observada per nosaltres.

Tal i com ja hem fet en temporades anteriors, però, insistim de nou en la conveniència d’aturar les repoblacions de pins a la zona, així com en la necessitat d’eliminar aquest arbre d’alguns dels sectors especialment cobejats pels cendrosos –les àrees aturonades de la part central del massís. No debades als indrets on l’ocell havia nidificat en anys anteriors, avui en dia hi sobresurten els pins per damunt del garric de manera destacada. En qualsevol cas, cal també destacar que aquest no és ara per ara motiu suficient per tal que la població no pugui créixer per damunt de les xifres actuals, doncs la superfície de garriga que ofereix òptimes condicions d’hàbitat pel cendrós és suficient com per permetre unes densitats força més superiors que no pas les d’aquesta única parella.

Val a dir que els polls de l’únic niu trobat han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha près mesura del tars i de la 4a. primària.

 

Any 1999

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant la temporada de l’any 1999 ens ofereixen un total de 4 parelles: 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 més també als ambients de garriga del massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 15 (1 dels quals ha estat aportat al niu de la garriga d’Avinyonet-Vilanant), El nombre de polls envolats ha estat finalment de 15 –1 dels quals ha estat aportat al niu de la garriga d’Avinyonet-Vilanant–, fet que representa el 100% del total de polls nascuts.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 1999.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3 2 2+(1)(1)

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

3 2 3
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 4

Total massís del Montgrí

12 mínim 12 mínim 12

TOTAL EMPORDÀ

15 mínim 14 15

(1) Entre parèntesi els polls foranis introduïts al niu.
 
231-15

Joves perfectament emplomats del niu M1 al massís del Montgrí, quan ja feien les primeres volades.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant cal destacar la nidificació d’una parella de cendrosos, fet que té una especial transcendència si considerem que l’any 1998 no s’en va establir cap en aquest sector. Els resultats d’enguany, si més no, continuen validant aquests espais de garriga com a zones d’interès per a la reproducció de l’espècie.

Una dada igualment interessant ha estat el significatiu desplaçament del període reproductor fins ben entrat l’estiu. Aquest fet, que s’ha constatat igualment en una de les parelles del massís del Montgrí, ha significat en aquest sector que els ous eclosionessin a començaments de juliol i que els polls no fossin voladors fins entrat el mes d’agost. Val a dir, en aquest sentit, que després de força anys de control i observació de l’espècie no ens havien trobat mai amb una fenologia com aquesta. Només en alguna ocasió, quan encara el cendrós nidificava en camps de cereals, poguérem veure com postes excessivament tardanes acabaven sent abandonades a mitja incubació. Aquest temor, malgrat que enguany el tinguérem en els dies previs a l’eclosió, no s’acabà finalment confirmant.

En relació al massís del Montgrí, els resultats han estat del tot satisfactoris, fins al punt que es tracta de la temporada en la que més polls –12 polls en un total de 3 nius– han aconseguit envolar-se a la zona. Definitivament es confirma la consolidació com a espais de nidificació de l’espècie dels turons amb garriga i pins dispersos situats a l’extrem sud del massís. Tanmateix, les àrees més properes a la pista que puja de Sobrestany i on es localitzaren algunes nierades ja fa alguns anys, en l’actualitat es troben ocupades per plantacions de pins en un estat de creixement força important, cosa que dificulta la seva ocupació per part dels cendrosos.

Tal i com ja s’ha dit en el cas de la garriga d’Avinyonet-Vilanant, és significatiu el desplaçament fenològic que ha tingut una de les postes –M2–, de tal manera que en aquest cas l’eclosió dels ous també s’ha produït a principis de juliol i l’envol dels joves a començaments d’agost.

Esmentem finalment que tots els polls han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha pres mesura del tars i de la 4a. primària en visitar el nial, al mateix temps que se’n ha determinat el sexe –a excepció del niu M1.

 

Any 2000

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2000 un balanç de fins a 7 parelles, 4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment d’11, fet que representa el 44% del total de polls nascuts.

Pel conjunt dels sectors de l’Empordà que habitualment es controlen, hem de destacar l’elevat nombre de parelles localitzades aquesta temporada, fet que fins a la data suposa una xifra màxima en tots aquests anys que es fa el seguiment de l’espècie. Al massís del Montgrí, si bé l’any 1999 per exemple ja s’hi establiren també 3 parelles, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant en cap ocasió s’havia arribat als 4 nials.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2000.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 3 mínim 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 mínim 4 0
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 2 mínim 1
A4 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 4 4

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

16 mínim 13 mínim 5
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 0
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 4
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 4 mínim 4 2

Total massís del Montgrí

12 mínim 12 6

TOTAL EMPORDÀ

28 mínim 25 11

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant hem d’assenyalar com a fet especialment a tenir en compte l’elevat percentatge de nials que suposadament són predats. Així doncs, l’any 1997 desaparegueren els 3 nius localitzats durant la temporada. Aquest 2000 han estat 2 els nius perduts, i que en tots els casos això suposa la desaparició del conjunt dels joves, els quals són predats encara que estiguin ja a punt d’iniciar les primeres volades (aquest ha estat, per exemple, el cas del niu A2).

També aquesta temporada s’ha de lamentar la roturació d’una part de la garriga, ja al terme de Vilanant. Això s’ha produït en plena època de reproducció i només l’atzar ha fet que no afectés els dos nius existents en aquest extrem de ponent. Recordem que els treballs es van aturar pel cap de setmana a només uns 5 m d’on hi havia el niu A3, encara amb el poll al seu interior. Precisament en aquest niu cal fer notar la seva estranya evolució: 4 ous en la primera visita efectuada, 2 polls i dos ous en la segona anada al niu, i finalment un únic poll en la tercera visita que afortunadament s’acabà envolant.
 
248-36

Niu A4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on els 4 polls acabarien envolant-se.
 
Pel que fa al massís del Montgrí, s’han mantingut les 3 parelles de l’any 1999, si bé una parella –M3– ha ocupat el sector a llevant de la pista que va de l’Estartit a l’Escala. Val a dir que en aquesta zona mai encara s’hi havia localitzat cap nial. Com a fets negatius, hem de dir la predació d’un niu –M1–, cosa de la que fins ara no hi havia cap precedent a la zona d’ençà l’any 1990 que es fa el control. També hem d’esmentar la presumpta desaparició de 2 dels polls en un dels nius –M3–, fet singular si considerem que en tots el casos en els que hem comprovat predació aquesta ha afectat al conjunt de la llocada.

Esmentem ja per últim que aquest any 2000 s’anellen 14 polls sobre un total de 25 nascuts a la zona (dels 11 envolats, 10 d’anellats).

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR