Període 2001-2005

Any 2001

Parelles nidificants i èxit reproductor

La localització després d’anys d’absència de parelles en espais agrícoles, la incorporació al cens d’una parella situada dins dels límits del P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà, així com el manteniment dels nials als sectors d’Avinyonet-Vilanant i del massís del Montgrí, ha fet que aquest any 2001 s’arribi a una xifra màxima mai assolida d’11 parelles –4 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 4 als espais de plana agrícola i marjalenca i 3 al massís del Montgrí–, de les quals 9 han reeixit i han envolat un total de 25 joves (un 86% del total de polls nascuts).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2001.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 3 3
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 3 3
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 4 4
A4 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 2 2

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

14 12 12
P1 Viladamat Conreu de blat 0
P2 Viladamat Conreu de blat 5 2 2
P3 La Gallinera (Riumors) Conreu de blat 3 3
P4 Gola del Fluvià (Sant Pere Pescador) Jonquera-herbassar halòfil 3

Total plana agrícola-marjalenca

11 mínim 8 mínim 8 mínim
M1 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 5 4 3
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 2 mínim 0
M3 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 2

Total massís del Montgrí

11 mínim 9 mínim 5

TOTAL EMPORDÀ

36 mínim 29 mínim 25 mínim

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

La temporada ha tingut com a fet més significatiu la retroballa de nius en zones de conreu de cereal, la qual cosa –a banda de comportar una feina afegida no prevista– ha de significar un replantejament de les tasques de prospecció de cares a anys propers.

De forma concreta, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant hem d’assenyalar com a fet més destacat la construcció d’un habitatge al bell mig de l’àrea de nidificació de l’espècie –on s’hi ha aixecat la construcció, l’any 2000 s’hi establiren 2 parelles. Malgrat aquest fet tant negatiu –no debades es tracta d’una obra del tot il·legal–, el nombre de parelles s’ha mantingut en 4. Val a dir que aquesta zona és avui per avui la que es presenta com a més favorable per a la nidificació de l’espècie, ja que en una superfície relativament reduïda i homogènia és on s’hi concentren un major nombre de parelles. En aquest sentit, la reducció de l’àrea potencial de cria –tal i com ha significat la ocupació de l’habitatge– condicionarà també les possibilitats de creixement d’aquesta reeixida població de cendrosos. Tanmateix, i com a fet positiu al sector d’Avinyonet-Vilanant, hem d’esmentar el que totes les parelles hagin prosperat, cosa a tenir molt en compte si considerem els elevats percentatges de pèrdues per predació que es produïren en edicions anteriors.

Pel que fa al massís del Montgrí, s’han mantingut les 3 parelles dels anys 1999 i 2000, si bé hem de lamentar la desaparició d’un dels nials –M2–, talment com ja succeí la temporada anterior. En aquesta zona ens permetem fer el mateix recordatori d’altres temporades, i és la necessitat d’ordenar alguns dels espais de garriga dels planells de la Muntanya Gran, on el creixement dels pins feu desaparèixer bones zones per a la nidificació del cendrós. El manteniment d’espais oberts, l’eliminació d’algunes de les artificioses repoblacions de coníferes i la potenciació de la garriga poden ser aspectes clau per tal que la població de cendrosos del Montgrí superi el llistó de les 3 parelles en què ja fa anys sembla estar ancorada.

Ja per últim, enguany hem considerat en un únic i gran sector anomenat genèricament plana agrícola i marjalenca, les parelles localitzades en conreus de cereals dels plans del Ter i el Fluvià, així com la parella establerta a la marge dreta de la desembocadura del Fluvià i dins dels límits del P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà. De les 3 parelles conegudes en conreus de cereal, 2 han pogut ser localitzades a temps mentre que en una tercera s’hi ha fet tard. Val a dir que a les 2 parelles en què s’ha actuat s’ha comptat amb una molt bona col.laboració dels agricultors afectats. Pel que fa a la superfície de cereal mantinguda, cal dir que en tots dos casos han estat suficients no pas més de 2.500 m2 (polígon de 50 x 50 m aprox.).

Tal i com ja s’ha esmentat, la troballa d’aquestes parelles significa un replantejament logístic de les operacions de localització de les nierades d’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà, atès que s’amplia considerablement la zona a prospectar així com la prestesa amb què caldrà fer aquestes tasques en anys propers. Una dada que ens pot fer entendre la importància d’intervenir en els espais agrícoles és que a banda de les 3 parelles enguany localitzades –2 a Viladamat i 1 a Riumors–, un dels agricultors ens ha manifestat l’existència de 2 altres nials en conreus propers i que li han estat comunicats per companys pagesos que els trobaren al fer la collita. Si això es confirmés, doncs, estaríem parlant ja de 4 parelles només al sector de Viladamat.

Pel que fa als marcatges, s’anellen fins a 20 polls del total de 29 nascuts (dels 25 envolats, 20 d’anellats).

 

Any 2002

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquesta temporada 2002 es localitzen a les comarques de l’Empordà un total de 7 parelles: 3 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 1 als espais de plana agrícola i marjalenca i 3 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 18 (2 han estat introduits en un dels nius), fet que representa el 94% del total de polls nascuts.

Val a dir que el nombre de nierades ha estat lleugerament inferior al del 2001, atès que les parelles a la plana agrícola han passat de 4 a 1 i a la garriga d’Avinyonet-Vilanant també s’han reduït en 1 parella –de 4 a 3.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2002.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 4 2 2
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 3 3
A3 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 4 4

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

11 mínim 9 9
P1 Albons Conreu de blat 3 3 3

Total plana agrícola-marjalenca

3 3 3
M1 Massís del Montgrí Garriga 2 3(1)
M2 Massís del Montgrí Garriga amb pins dispersos 3 2 2
M3 Massís del Montgrí Garriga 3 1 1

Total massís del Montgrí

8 mínim 5 6

TOTAL EMPORDÀ

22 mínim 17 18

(1) Dos del joves voladors han estat aportats al niu, després que dels polls nascuts, un fos baixa.

 
5055

Àrea de garriga amb pins dispersos al massís del Montgrí, on s’hi instal·là la parella M2 aquest any, ben arran de mar.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

A la garriga d’Avinyonet-Vilanant cal assenyalar com a fet negatiu i destacat la consolidació de l’habitatge que de forma incomprensible s’hi començà a construir l’any passat, i del qual hem comprobat que les obres han prosseguit fins a deixar totalment acabada la casa. Curiosament, enguany una parella s’ha establert a un centenar de metres d’aquesta construcció, segurament per raó de que la vivenda encara no ha estat habitada. En qualsevol cas i sense cap mena de dubte, aquest fet ha comportat una significativa reducció de l’hàbitat pel cendrós en tot aquest sector. Bona prova d’això ha estat la reducció ja aquest any d’una parella en relació el 2001. Tanmateix, i com a fet positiu al sector d’Avinyonet-Vilanant, hem d’esmentar el que les 3 parelles hagin prosperat, cosa a tenir molt en compte si considerem els elevats percentatges de pèrdues per predació que s’havien produït en alguna edició anterior.

En relació als espais agrícoles de la plana, únicament s’ha localitzat una parella –en contra de les 3 que es trobaren l’any passat. En qualsevol cas, la gran extensió del territori a prospectar i l’arbitrarietat de localització de les nierades converteix aquesta tasca de control en extremadament complexa. És per això doncs que malgrat els esforços en la recerca, la parella que enguany s’ha localitzat molt probablement no tanqui la relació de nierades realment existents.

Al marge de la parella localitzada al municipi d’Albons –i relativament propera a les dues que el 2001 s’instal·laren a Viladamat–, cal destacar la troballa feta per J. Martí d’una niarada d’arpelles (Circus aeruginosus) a Riumors, en un camp de blat molt proper a un gran sector d’arrossars. En aquest cas la mecànica ha estat la mateixa que pels cendrosos, consistent en deixar un troç sense segar tot al voltant del niu. Val a dir que d’aquest niu d’arpella n’han arribat a volar els 2 polls que s’hi trobaren, els quals foren oportunament anellats. Pel que fa a la superfície de cereal mantinguda, cal dir que en tots dos casos han estat suficients no pas més de 2.500 m2 (polígon de 50 x 50 m aprox.).

Respecte al massís del Montgrí, s’han mantingut les 3 parelles existents d’ençà l’any 1999, tot i que com ja ve essent habitual en aquest espai es donen sovint petites resituacions de les nierades. Talment com ja hem fet en altres edicions, ens permetem recordar altra volta la necessitat d’ordenar alguns dels espais de garriga dels planells de la Muntanya Gran, on el creixement dels pins feu desaparèixer bones zones per a la nidificació del cendrós. El manteniment d’espais oberts, l’eliminació d’algunes de les artificioses repoblacions de coníferes i la potenciació de la garriga poden ser aspectes clau per tal que la població de cendrosos del Montgrí es consolidi i s’incrementi.

Tot i això, es fa difícil interpretar la raó per la qual aquesta població no augmenta, ja que les zones de garriga són encara molt importants i aporten una gran quantitat d’hàbitat, a l’hora que les taxes d’envolament de joves són també prou reeixides –enguany, per exemple, han aribat a volar 6 nous cendrosos– com per esperar un increment de les parelles nidificants a la zona.

Un comentari especial mereix també la fenologia d’una parella del Montgrí –M3–, en la qual l’eclosió de la posta tingué lloc a finals del mes de juliol i l’envol de l’únic jove no es produí fins a les darreries del mes d’agost.

Esmentem que tots els polls han estat convenientment marcats amb anella metàl·lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha pres mesura del tars i de la 4a. primària en visitar el nial, al mateix temps que se’n ha determinat el sexe –quan això ha estat possible per les condicions o l’edat dels polls en visitar el niu.

 

Any 2003

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2003 un balanç de fins a 7 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 1 als aspres i a cavall entre la plana agrícola i els sectors de l’Albera, i 4 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de només 4, fet que representa un índex realment baix si ho comparem amb el d’altres temporades.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2003.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 3 0 0
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga 1(1) 0

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

4 mínim 1 0
P1 Rabós Conreu d’ordi 4 1 0

Total aspres/plana agrícola-marjalenca

3 3 3
M1 Massís del Montgrí Garriga 4 0 0
M2 Massís del Montgrí Garriga 6 2 2
M3 Massís del Montgrí Garriga 2 2
M4 Massís del Montgrí Garriga 2 0

Total massís del Montgrí

14 mínim 6 4

TOTAL EMPORDÀ

22 mínim 8 4

(1) A aquest niu s’hi aporten dos polls, que finalment acaben sent predats juntament amb el poll originari.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Seguint amb la línia ja iniciada fa un parell de temporades, també aquest any 2003 s’ha hagut de fer un esforç suplementari per prospectar extenses zones de planura i cerealistes, finalment sense resultats positius tot i l’observació aquí i allà d’individus mascles. En darrera instància, i a banda dels sectors ja tradicionals de la garriga d’Avinyonet-Vilanant i del massís del Montgrí, s’ha obert un nou front de cares a properes temporades a la zona dels aspres empordanesos, i més concretament al sector de Mollet-Rabós on s’hi ha localitzat una parella nidificant i diversos exemplars poc o molt establerts.

De forma concreta, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant hem d’assenyalar com a fet negatiu i destacat la consolidació de l’habitatge que de forma incomprensible s’hi començà a construir ara fa dos anys, i on a hores d’ara ja s’hi fa la vida amb tota quotidianitat. El cert és que a la zona de la garriga d’Avinyonet-Vilanant el nombre de parelles s’ha reduït a només dos, fet que ens retorna al número de parelles existent quan fou localitzat aquest nucli reproductor l’any 1990. A banda de la davallada en el nombre de parelles cal destacar també el fracàs d’ambdues, fet que comporta que enguany no hi hagi hagut cap poll volador a la zona. Dir en aquest sentit que una de les nierades fou predat –precisament aquella a la qual s’hi havien afegit dos individus–, mentre que l’altra no arribà a eclosionar en ser una posta molt tardana.

En relació als sectors agrícoles, enguany s’ha ampliat l’àrea de control als espais d’aspres a cavall entre la plana i l’Albera, i més concretament a la zona de Mollet-Rabós, per la qual cosa hem considerat un únic i gran sector anomenat genèricament aspres/plana agrícola i marjalenca. Pel que fa als plans de Viladamat i Albons on en anys anteriors hi trobàrem parelles, únicament s’hi han observat mascles que finalment s’ha deduït que es corresponien a aquelles parelles establertes a la zona propera del Montgrí. Tanmateix al municipi de Rabós s’hi ha localitzat l’única parella d’enguany en conreu cerealista –l’únic poll nascut fou trobat mort al niu en estranyes condicions–, malgrat que han estat nombroses les observacions d’exemplars fetes en aquest indret.

Pel que fa al massís del Montgrí, el nombre de parelles ha acabat essent de 4, xifra que ens iguala els nivells màxims localitzats fins ara a la zona. Aquest increment s’ha produït a partir d’un nou sector de cria, just al nord de la pista que des de Sobrestany va a trobar aquella altra que mena de l’Estartit a l’Escala. Com a fet negatiu hem d’esmentar al Montgrí la pèrdua de dues de les nierades existents, una en la fase d’incubació i l’altra quan els dos joves ja estaven a punt d’envolar-se. Un fet també singular i a destacar és la troballa d’un niu –M2– amb 6 ous, tot i que finalment només dos han acabat eclosionant.

Esmentem que tots els polls han estat convenientment marcats amb anella metàl.lica i de plàstic de colors. Igualment, se’ls hi ha pres mesura del tars i de la 4a primària en visitar el nial.

 

Any 2004

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2004 un balanç de fins a 7 parelles: 1 als conreus de la plana agrícola, 2 a la garriga de Llers i conreus annexes, així com 3 al massís del Montgrí. El nombre de polls envolats ha estat finalment de només 4, fet que representa un índex realment baix si ho comparem amb el d’altres temporades.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2004.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
L1 Garriga de Llers Conreu de civada 0
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 2 1 1

Total garriga de Llers i espais annexos

2 mínim 1 mínim 1
M1 Massís del Montgrí Garriga 3 0
M2 Massís del Montgrí Garriga ?
M3 Massís del Montgrí Garriga 1 1 1

Total massís del Montgrí

4 mínim 4 mínim 1 mínim
P1 Plans de Viladamat-Albons Conreu de blat 3 2 2

Total aspres/plana agrícola i marjalenca

3 2 2

TOTAL EMPORDÀ

9 mínim 7 mínim 4 mínim

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Un aspecte de gran rellevància i que hem de qualificar de molt negatiu i pas enrera ha estat la no nidificació de cap parella a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, sector que des de l’any 1990 acollia l’única població de cendrós en hàbitat natural de la comarca altempordanesa. Tot i que sempre fa de mal saber els motius d’aquests abandonaments, podem pronosticar d’antuvi les conseqüències derivades de la construcció a la zona ja fa tres anys d’una gran casa al terme de Vilanant. Val a dir que en aquell indret hi acostumaven a nidificar unes 2 parelles de cendrós, i que aquest 2004 l’esmentat habitatge ja es trobava en plena activitat i estat de consolidació.

Com a contrapunt a aquest fet, però, hem de fer esment a la localització d’un nou punt de cria a la garriga de Llers, on hi ha nidificat una parella –L2– així com molt probablement una altra –L1– en un conreu proper –hom no va arribar a temps de localitzar el niu i avisar a l’agricultor. En qualsevol cas, la troballa d’aquesta nova àrea de cria no ens pot fer despertar massa esperances si tenim en compte el context en el qual se situa: a banda que l’espai és de reduïdes dimensions, es troba molt a prop de l’actual carretera N-II, damunt mateix d’una àrea industrial en procés de creació, i molt proper a la traça pel costat de ponent del futur Tren de Gran Velocitat (TGV). És per això que les possibilitats de continuïtat d’aquest nou sector al municipi de Llers no les podem contemplar amb massa optimisme.

Ja per últim i pel que fa al massís del Montgrí, el cert és que malgrat el pas dels anys la població no creix tal i com s’hauria d’esperar. Ans al contrari, d’ençà els seus inicis ens trobem estables en un nombre que segons els anys oscil·la entre les 3 i 4 parelles. Enguany al Montgrí els resultats han estat molt discrets, de tal manera que únicament podem garantir que hagi envolat un sol exemplar de cendrós –M3.

De l’experiència acumulada d’edicions anteriors, durant la present campanya es va prendre la determinació d’anellar només el 50% de les llocades a fi i efecte de no entrar als niu i reduir així el risc de predació. La primera experiència al massís del Montgrí, on es va perdre el niu M1 dos dies després d’haver-hi entrat, ens va portar encara a ser més restrictius en aquest plantejament i es va optar per no entrar a cap més nial si és que no era d’extrema necessitat.

 

Any 2005

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2005 un balanç de fins a 4 parelles: 2 als conreus de la plana agrícola i 2 a la garriga de Llers. El nombre de polls envolats ha estat finalment d’un mínim de 6, atès que a la garriga de Llers els controls han estat fets sempre des de l’exterior i sense entrar als nius.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2005.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 4 mínim(1)
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos

Total garriga de Llers i espais annexos

4 mínim 4 mínim 4 mínim
P1 Plans de Viladamat-Albons Conreu de blat 4 0 0
P2 Plans de Ventalló Conreu de blat 3 2 2

Total aspres/plana agrícola i marjalenca

7 2 2

TOTAL EMPORDÀ

11 mínim 6 mínim 6 mínim

(1) Aquests 4 joves es corresponent a la suma dels dos nius L1 i L2.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

El fet més destacable –i negatiu alhora– d’aquest any 2005 ha estat la inexistència de cap parella establerta al massís del Montgrí, cosa que no passava des de l’any 1990 quan es localitzà per primera vegada aquest nucli de cria, i que estiu rera estiu havia tingut entre 2 i 4 parelles nidificant a la zona. Aquest fet, sense una explicació lògica per nosaltres, no hauria de suposar una pèrdua definitiva d’aquest espai com a punt de reproducció del cendrós, atès que l’hàbitat es manté en similars condicions que en temporades anteriors i que a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on també s’ha donat una situació similar, sembla haver-s’hi constatat una significativa recuperació si més no pel que fa a la presència d’individus.

En efecte, a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on el 2004 no s’hi localitzà cap parella de cendrós, enguany s’hi han vist reiteradament individus –en ocasions fins a 4/5– totalment vinculats al sector, on hi restaven durant llargues estones tot i que sense actituds aparents de nidificació. Malgrat l’absència de nials, doncs, podem dir que l’espècie ha tornat novament a ocupar aquesta garriga. Esperem que això signifiqui en anys posteriors altra volta el seu establiment en tant que nidificant.

El nucli de la garriga de Llers enguany s’ha mantingut també amb un total de 2 parelles, malgrat que cal fer evident l’estat de degradació progressiva que manté el context d’aquest espai. Si bé la garriga en si ja apareix força segmentada per diversos camins i tallafocs que impedeixen una certa continuïtat de l’hàbitat, a llevant del sector i a uns escassos 150 m s’hi està desenvolupant un complex polígon industrial, amb la construcció de vials i diverses naus de grans dimensions. Per acabar-ho d’adobar, cal fer també esment de la previsió que hi ha de pas del TGV a ponent de la zona.

En referència a la plana agrícola i marjalenca empordanesa, a banda del niu que fa alguns anys es va localitzant al sector de Viladamat-Albons –i que enguany ha acabat essent abandonat sense raons aparents–, aquest estiu s’ha trobat un segon niu pocs quilòmetres més al nord i a la zona de Ventalló –sector de l’Arbre Sec–, del qual hi han envolat 2 polls.
 
1797

Niu P1 als plans entre Viladamat i Albons, i que finalment seria abandonat per la femella per raons desconegudes.
 
Resultat de l’experiència acumulada d’edicions anteriors i tal i com ja es fa ver el 2004, enguany s’ha optat també per no entrar als nials llevat que sigui estrictament necessari –és el cas dels nius que es localitzen en conreus–, raó per la qual no es disposa del nombre d’ous per posta i polls nascuts.

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR