Període 2006-2010

Any 2006

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2006 un balanç de fins a 3 parelles: 1 als conreus de la plana agrícola, 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 a la garriga de Llers. El nombre de polls envolats ha estat finalment de 6.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2006.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 3

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

3 mínim 3 mínim 3
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 3

Total garriga de Llers

3 mínim 3 mínim 3
P1 Plans de Vilamacolum Conreu de blat 4 0 0

Total plana agrícola i marjalenca

4 0 0

TOTAL EMPORDÀ

10 mínim 6 mínim 6

 
Circus pygargus

Niu P1 en conreu de blat al municipi de Vilamacolum.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Malgrat els intensos esforços de prospecció als espais de plana agrícola entre els termes de Torroella de Fluvià –al nord– i Albons –al sud–, únicament es localitza una parella –P1– al terme de Vilamacolum, en un sector on fins aquest any no s’hi havia trobat mai cap niarada. L’aspecte negatiu el trobem en el fracàs d’aquesta posta la qual, tal i com ja succeí l’any passat, ha estat abandonat després d’haver-se superat amb escreix el període d’incubació i sense que els ous arribessin a eclosionar.

També a la plana és oportú assenyalar l’observació de nombrosos exemplars en actitud tothora divagant. Només en una ocasió veiérem una parella construint el niu a la zona de Viladamat –on ja feia anys que hi trobàvem una parella establerta–, malgrat que això no passà de ser un intent de cria que no va anar mes enllà per causes que desconeixem.

Ja als ambients de bosquines, assenyalem la presència d’una parella –L1– que s’ha reproduït amb èxit a la garriga de Llers, entre la carretera N-II i les obres de construcció del Tren de Gran Velocitat (TGV). Val a dir que és sorprenent la nidificació d’aquesta parella en aquest indret, doncs el niu s’ha trobat a poc més de 50 m d’una àrea de deposició de terres i adjacent a les obres de construcció d’aquesta infraestructura –recordem que l’any 2005 foren dues les parelles establertes en aquest espai.

 
0861

Joves d’esparver nascuts al niu de la garriga de Llers. Observi’s la maquinària treballant al darrera en les obres de construcció del Tren d’Alta Velocitat.
 
Igualment a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on d’ençà el 2004 no s’hi localitzava cap parella, enguany se’n hi ha establert una –A1–, la qual s’ha reproduït amb èxit. Esperem que aquest ressorgiment es consolidi en anys posteriors, tot i que difícilment es podrà arribar al nombre de quatre parelles nidificants a la dècada dels 90 després de que s’hi construís al sector de Vilanant un habitatge en un dels indrets més cobejats pel cendrós de tota aquesta garriga.

Pel que fa al massís del Montgrí, aquest és el segon any consecutiu d’ençà el 1990 que no s’estableix cap parella a la zona. Enguany la situació ha arribat a l’extrem de no observar-hi mai cap individu, fet que se’ns presenta com a totalment incomprensible. Recordem que l’àrea havia arribat a acollir fins a quatre parelles, i que les condicions ambientals i d’estructuració d’hàbitat són poc o molt similars a les existents en les èpoques de més presència del cendrós al massís.

 

Any 2007

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2007 un balanç de fins a 4 parelles: 1 als conreus de la plana agrícola, 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 2 a la garriga de Llers.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2007.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 1 mínim

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

1 mínim 1 mínim 1
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 3 2
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos

Total garriga de Llers

3 mínim 3 mínim 2
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de blat 2 2 2

Total plana agrícola i marjalenca

2 2 2

TOTAL EMPORDÀ

6 mínim 6 mínim 5 mínim

 
6486Niu L2, a la garriga de Llers, en el qual finalment només s’acabaren envolant 2 joves.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Com ja ha estat habitual aquests darrers anys, els esforços de prospecció més importants s’han centrat en la plana agrícola, atès l’extensió de l’àmbit territorial així com la no afinitat dels cendrosos per uns espais concrets i que obliga a visitar el conjunt de l’àmbit. Així doncs, aquest 2007 ha estat localitzada una parella –P1– en aquests ambients agrícoles, i en un indret on fins ara mai se n’hi havia trobat cap –als plans entre l’Armentera i Viladamat. Tanmateix podem afirmar que als llocs emprats altres anys com a punts de cria, durant la present temporada no s’hi ha establert cap parella. Esmentem també que malgrat haver localitzat una niarada en aquests ambients agrícoles, no descartem la presència d’una segona parella atès les observacions d’individus mascles que s’han fet.
 
Circus pygargus 6433

Niu P1 en conreu d’ordi, als plans d’entre l’Armentera i Viladamat. La foto és feta el mateix dia de la sega del camp.
 
Ja a les bosquines, assenyalem la presència de fins a 2 parelles a la garriga de Llers, entre la carretera N-II i les obres ja gairebé finalitzades del Tren de Gran Velocitat (TGV). Val a dir que és sorprenent la nidificació d’aquestes parelles en aquest indret, doncs els nius se situen en una matriu territorial altament transformada per les infraestructures i els processos d’urbanització. En qualsevol cas, recordem que si bé una de les parelles ha reixit –L1–, de l’altra –L2– no en tenim pas la certesa atès que en les darreres fases s’hi han deixat de veure els adults així com tampoc s’hi han vist els joves voladors.
 
4075

Zona de nidificació del cendrós a Llers. Observi’s el polígon industrial “Can Pedrosa” a la part de sota –llevant. A ponent el sector es troba totalment fragmentat pel pas del TGV.
 
Igualment a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, enguany s’hi ha establert una parella –A1–, la qual s’ha reproduït amb èxit. Tot i això hem de destacar la potencialitat d’aquest lloc com a punt de nidificació de l’espècie, per la qual cosa fóra desitjable l’increment de nidificants en un futur –recordem que a la dècada dels 90, abans de que es construís al sector de Vilanant un habitatge en un dels indrets més cobejats pel cendrós de tota aquesta garriga, s’arribà al nombre de 4 parelles establertes.

Pel que fa al massís del Montgrí, aquest és el tercer any consecutiu d’ençà el 1990 que no s’estableix cap parella a la zona. Recordem també aquí que l’àrea havia arribat a acollir fins a 4 parelles, i que les condicions ambientals i d’estructuració d’hàbitat són poc o molt similars a les existents en les èpoques de més presència del cendrós al massís.

Resultat de l’experiència acumulada d’edicions anteriors i tal i com ja es fa des del 2004, s’opta també per no entrar als nials llevat que sigui estrictament necessari –és el cas per exemple dels nius que es localitzen en conreus–, raó per la qual no es disposen de dades relatives al nombre d’ous per posta i polls nascuts.

 

Any 2008

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà ofereixen durant la temporada de l’any 2008 un balanç de fins a 7 parelles: 5 als conreus de la plana agrícola, 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 1 a la garriga de Llers.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2008.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

1 mínim 1 mínim
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 4

Total garriga de Llers

4 mínim 4 mínim 4
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat 5 4 4+1(1)
P2 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de Cereal 4 3 3+1(2)
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de Cereal 5 3 0
P4 Plans entre Bellcaire i Tor Conreu de blat 5 0(3)
P5 Cabanes Camp de cereal 3 0(4)

Total plana agrícola i marjalenca

22 mínim 18 9(5)

TOTAL EMPORDÀ

27 mínim 23 mínim 13 mínim

(1) Un dels polls prové del niu P4, esclafat per la màquina.
(2) Un dels polls prové del niu P5, esclafat per la màquina.
(3) D’aquest niu, esclafat per la màquina, se salven 3 polls. Un és portat a P1 i els altres dos al centre de Vallcalent depenent del Dept. de Medi Ambient i Habitatge.
(4) L’únic poll que sobreviu al pas de la màquina és portat a P2.
(5) Es consideren només els polls envolats a la zona. Cal considerar doncs a part 2 polls de P4, que són portats a Vallcalent.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Durant la temporada 2008 els treballs prospectius en els ambients de plana agrícola s’han intensificat especialment, per raó de les observacions que s’hi anaven fent i el nombre de nius que s’hi han localitzat respecte als espais de garriga. Així, tres nierades s’han trobat al terme de l’Armentera –P1, P2 i P3– i a pocs metres l’un de l’altre –al sector on ja hi nidificà una parella el 2007–, un a la Tallada –P4– i un darrer a Cabanes –P5. Val a dir que d’aquest últim se’n ha conegut l’existència per un agricultor que alertà als Agents Rurals un cop la màquina havia esclafat el niu. Això evidencia la possibilitat d’altres situacions similars que de ben segur es deuen donar, de postes que són destruides sense que ni se’n tingui coneixement. Dissortadament la manca de recursos, que reculen i es fan més migrats amb el pas dels anys, no permeten majors intensitats de prospecció.
 
4450

Niu P1, a l’Armentera, amb 5 polls en diferent estat de creixement.
 
4683

Polls ja emplomats al niu P2, a l’Armentera.
 
4398

2 polls acabats de sortir de l’ou i 2 més encara per eclosionar al niu P3, a l’Armentera.
 
Com a fet més lamentable aquesta temporada tenim l’esclafament d’un niu a la Tallada d’Empordà –P4–, tot i que el pagès havia estat avisat de la situació. Val a dir que d’aquest fet se’n derivaran causes penals per raó de les denuncies fetes pel cos d’Agents Rurals (anys més tard el propietari seria condemnat a una multa de 6.000 €, després d’un judici al qual hi intervinguerem com a testimonis). Esmentar a més que la presència en aquest indret d’una niarada obre un nou front de recerca en ser la primera vegada que apareix un niu de cendrós en un conreu de cereal al sud del nucli d’Albons, ja de ple dins de la plana del Baix Empordà i a la zona d’influència del riu Ter.
 
4435

La segadora al fons segueix treballant un cop el niu P4 –en primer terme– ja ha estat esclafat.
 
4432

Dramàtica imatge del niu P4, a la Tallada, un cop la segadora havia esclafat el niu. S’hi veuen 2 polls encara vius i uns altres 2 ja morts.
 
Pel que fa als ambients de bosquines, assenyalem la presència d’una parella –L1– a la garriga de Llers, entre la carretera N-II i les obres ja gairebé finalitzades del Tren de Gran Velocitat (TGV). Igualment a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, enguany s’hi ha establert una parella –A1–, de la qual en desconeixem l’èxit reproductor ja que només s’ha efectuat una visita a la zona.

 

Any 2009

Parelles nidificants i èxit reproductor

Les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten durant la temporada de l’any 2009 un balanç de fins a 9 parelles: 1 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, 3 a la garriga de Llers, 1 a la garriga de Sant Climent Sescebes i 4 als conreus de la plana agrícola i marjalenca.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2009.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos 2 mínim

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

2 mínim 2 mínim 2 mínim
L1 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 0 0
L2 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 2 mínim 2 mínim 1 mínim
L3 Garriga de Llers Garriga amb pins dispersos 2 mínim 2 mínim 3 mínim

Total garriga de Llers

4 mínim 4 mínim 3 mínim
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de cereal 2 1 1
P2 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 4 0 0
P3 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 2 0 3(1)
P4 Plans entre l’Armentera i Viladamat Conreu de cereal 4 4(2) 0

Total plana agrícola i marjalenca

12 5 4
T1 Garriga de Sant Climent Sescebes Garriga amb pins dispersos 4 3 1 mínim

Total terraprims i aspres

4 3 1 mínim

TOTAL EMPORDÀ

22 mínim 14 mínim 10 mínim

(1) Aquí s’hi trasloquen 2 ous i 1 poll procedents del niu P4, atès que els 2 ous originaris no arriben a eclosionar.
(2) Niu segat tot i que se salva la posta. Els 4 ous són portats a Torreferrussa. 2 ous i 1 poll es porten posteriorment al niu P3. Un quart poll acaba essent sacrificat per malformacions.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

En relació a les àrees de garriga on l’espècie nidifica, s’han vigilat tots els sectors existents, alguns d’ells no prospectats mai de forma exhaustiva. És així com s’ha localitzat un nou sector de cria a la serra de l’Albera, i de manera concreta al municipi de Sant Climent Sescebes –T1. Tanmateix al massís del Montgrí, lloc on el cendrós hi nidificà anys enrera, podem gairebé assegurar que continua sense acollir nierades de l’espècie malgrat la idoneïtat de l’hàbitat. Per altra banda es mantenen dues localitats ja clàssiques en aquestes darreres temporades i que són les garrigues d’Avinyonet-Vilanant i de Llers. A la primera, malgrat la disponibilitat d’habitat, s’hi ha establert una única parella –A1–(recordem que anys enrera el sector acollí fins a 4 parelles). A Llers, sorprenentment, tot i la degradació de la zona per la presència de nombrosos tallafocs, infraestructures –TGV, N-II, estesa elèctrica … – o activitats industrials diverses –polígon “Pedrosa”–, s’hi han establert fins a 3 parelles –L1, L2 i L3–, amb una distància entre nius que en cap cas ha superat els 150 m.

Pel que fa a les zones cerealistes, a banda dels espais més habituals d’aquests darrers anys i que se situen a la plana agrícola entre Castelló d’Empúries i Verges, enguany s’han pogut també prospectar força altres indrets, entre els que destaquem els sectors d’Ordis i Navata on s’hi localitzaren les primeres parelles a principis de la dècada dels 80 del segle passat, així com també els plans d’entre Peralada i Masarac, on l’any 2008 s’hi troba una parella al municipi de Cabanes. El resultat en aquests hàbitats de cultiu ha estat de 4 nials, 2 a l’Armentera –P1 i P4–, 1 a la Tallada –P2– així com 1 darrer a Bellcaire –P3. Val a dir que en aquests sectors els resultats no han estat massa bons atès que la parella P1 només envolà un poll sobre una posta de 2 ous, la parella P2 perdé la posta possiblement per predació, la parella P3 feu una posta de només 2 ous que no arribaren a eclosionar, i la parella P4 es perdé ja que el niu es trobà un cop el camp fou segat –sortosament es pogueren traslocar 3 dels ous que arribaren a envolar-se a P3.

 

Any 2010

Parelles nidificants i èxit reproductor

Per l’any 2010, les dades globals relatives a la nidificació de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà presenten un balanç de 5 parelles: 2 a la garriga d’Avinyonet-Vilanant i 3 als conreus de la plana agrícola i marjalenca.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2010.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
A1 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos
A2 Garriga d’Avinyonet-Vilanant Garriga amb pins dispersos

Total garriga d’Avinyonet-Vilanant

2 mínim 2 mínim 2 mínim
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de cereal 2 1 1
P2 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 4 4
P3 Plans entre Bellcaire i la Tallada Camp de cereal 4 (1)

Total plana agrícola i marjalenca

9 5

TOTAL EMPORDÀ

9 mínim 5 mínim

(1) Un cop segat el camp, es perd la pista dels joves. No se sap si és que s’envolen lluny del sector o és que han estat predats o el niu espoliat.

 
7179

Niu P1 a l’Armentera on els pares hi aixecaren un sol poll, cas aquest relativament rar.
 

Consideracions generals i aspectes a destacar

D’entre les àrees de garriga on l’espècie nidifica, s’han vigilat els sectors de Llers, Avinyonet-Vilanant, així com també de Sant Climent Sescebes, tots amb presència de cendrosos les darreres temporades. Així, dues visites a la garriga d’Avinyonet-Vilanant han estat suficients per constatar l’existència de dues parelles –A1 i A2–, tot i que no s’ha fet cap seguiment en relació al seu èxit reproductor. A la garriga de Llers, on recordem que l’any 2009 hi nidificaren tres parelles, s’hi ha fet també dues visites, pensem que suficients com per afirmar que cap cendrós no s’hi ha establert. Val a dir que aquestes esperes al sector han tingut lloc la segona quinzena de juny, época en la que els cendrosos presenten ja una gran activitat per coincidir amb l’etapa de creixement dels joves. Respecte a Sant Climent Sescebes, també podem afirmar amb seguretat que no ha nidificat al vessant junt a la carretera de Capmany on ja s’establí l’any 2009, malgrat que és probable que si que ho fés en algun indret proper atès que s’ha anat observant algun exemplar per la zona.

Pel que fa a les zones cerealistes de la plana agrícola entre els municipis de Castelló d’Empúries i Verges, s’han localitzat 2 parelles al terme de l’Armentera –P1 i P2–, així com 1 parella ben a la vora del poble de Tor (t.m. de la Tallada d’Empordà). Si bé les dues parelles de l’Armentera han prosperat amb total normalitat, la de Tor –P3– ha esdevingut una autèntica incògnita ja que una vegada el camp fou segat –amb 4 polls que tenien al voltant de 20 dies–, la propera visita feta passats 8 dies ja no ens portà a cap observació dels joves –ni al mateix camp ni als sectors del voltant. En aquest sentit, desconeixem si els polls varen ser predats o el niu espoliat, o bé si es desaplaçaren cap a altres zones on s’iniciaren en l’envolament. Cal tenir en compte que el cereal d’aquest camp estava del tot aixafat, i que des de l’exterior del sembrat es podien veure els joves sense cap mena de problema.
 
7131

Niu P3 a la Tallada d’Empordà, el dia que el camp fou segat i amb els polls ja molt crescuts.
 
Respecte als sectors de terraprims i aspres, i que esdevenen ambients bàsicament de secà entre els municipis de Cabanes i Sant Climent Sescebes, tampoc s’hi ha localitzat cap parella tot i que s’han prospectat amb una relativa intensitat. Només destacar la presència d’una parella amb comportament de festeig a inicis de temporada a la zona de Delfià, però que desaparegué en ser tallat el camp de cereal al voltant del qual evolucionaven.

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR