Període 2016-2020
Any 2016
Parelles nidificants i èxit reproductor
Durant aquest any 2016 el nombre de parelles de les que s’ha tingut notícia ha estat de 5, de les quals 1 era en hàbitats naturals –en uns esbarzers– i 4 en cultius de cereal d’hivern. D’aquestes 4 últimes, una se suposa que ha nidificat en conreu atès que se n’ha tingut constància per un jove de poc més de 3 setmanes localitzat en un camí en un context cerealista –el niu deuria ser esclafat en els treballs de sega. Pel que fa als joves que han arribat a volar, enguany han estat només 2.
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2016.
Niu | Zona | Hàbitat | Mida de posta | Nascuts | Envolats |
P1 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp d’ordi | 4 | 3 | 1 |
P2 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 4 | 0 | 0 |
P3 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp d’ordi | 3 | 2 mínim | 0 |
P4 | Plans entre Avinyonet i Borrassà | Context agrícola | ? | ? | 1(1) |
Total plana agrícola i marjalenca |
2 | ||||
T1 | Aspres de Sant Climent Sescebes | Bardisses en antiga vinya | 4 | 2 mínim | 0 |
Total terraprims i aspres |
0 | ||||
TOTAL EMPORDÀ |
2 |
(1) Jove localitzat en un camí de la zona, per la qual cosa se suposa que prové d’un niu que ha estat esclafat per la segadora.
Consideracions generals i aspectes a destacar
La present temporada 2016 s’ha caracteritzat per l’escàs nombre de joves que han volat –únicament 2–, un dels quals a més era d’un nial no localitzat i que suposadament havia estat esclafat per la segadora. Si bé el nombre de parelles controlades i de postes ha estat prou raonable –5–, podem ara afirmar que totes les nierades, llevat d’una, han fracassat per una o altra raó.
Així doncs, la parella que es coneix d’ençà l’any 2009 al sector de terraprims i aspres –i concretament als vessants de la serra de l’Albera, al terme de Sant Climent Sescebes– no ha prosperat per raons que es desconeixen –malgrat que segurament fou depredat. El niu, al bell mig d’unes bardisses, es trobà sobtadament buit quan els polls ja havien nascut i no podien de tenir pas més de 15 dies.
Respecte a la plana agrícola i marjalenca, si bé han estat tres les parelles localitzades, dos no han acabat reeixint. A la que si que ha tirat endavant, dels tres polls nascuts, només un s’ha pogut envolar. Dels altres dos nius localitzats en conreus de cereals i que no han reeixit, un era en civada i la posta ha esdevingut inviable després de més de 30 dies d’incubació. Un altra niu, tanmateix, ha desaparegut –possiblement per predació– després de que els polls ja haguessin nascut.
A més, un quart niu en zona agrícola no s’ha localitzat en ser en un sector mai prospectat, prop de la urbanització Mas Pau, al municipi d’Avinyonet de Puigventós. És d’aquesta parella que en tenim constància per un jove gairebé volador trobat en un camí rural de la zona, i que suposem que haurà evitat el ser esclafat per la segadora. Més enllà d’aquest jove escapat del setge de les ganivetes, hom considera aquesta parella igualment fracassada.
Per altra banda, no s’ha localitzat cap parella ni a la garriga de Llers ni tampoc a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, on sempre en aquesta última s’hi havien establert alguns cendrosos fins que a mitjans d’estiu del 2012 es rostí aquest sector de la comarca. Val a dir que ambdues zones de garriga, cremades el mateix any 2012, presenten ja una vegetació arbustiva amb prou condicions –tant d’alçada com de cobertura– per a la nidificació dels esparvers.
Niu P1, amb els polls mitjanament crescuts. Dels dos joves de la imatge, finalment només un s’arribaria a envolar, i l’altre segurament seria depredat, talment com la nierada sencera del niu P3 situat en aquest mateix sembrat i a uns escassos 100 m. No debades la presència de grans mamífers -senglars, bàsicament- es feia ben evident mitjançant rastres i passants perfectament dibuixats en la vegetació del cultiu.
Així doncs, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà la temporada 2016 és de 5 parelles nidificants: 1 en zones de vegetació de creixement espontani i 4 en conreus de cereals. D’aquestes parelles, 4 han fracassat –una per ser els ous infèrtils, una altra en ser esclafat el niu (malgrat que un jove se salva i és localitzat posteriorment), i dues suposadament per predació–, per la qual cosa un únic niu ha arribat fins al final amb el resultat d’un sol jove envolat –tot i que en aquest niu foren 3 els polls nascuts.
El fet que dues de les llocades hagin desaparegut –una en bardisses i l’altra en camp d’ordi– una vegada els joves ja havien nascut, ens fa pensar en els efectes de la predació per mamífers (senglars, guineus). Tal vegada en el cas del conreu, per exemple, eren molt evidents els rastres i els passants d’aquests animals arreu del sembrat. És per això que de cares a altres temporades caldria plantejar-se molt seriosament la protecció amb filats elèctrics o altres sistemes de l’entorn immediat del niu.
Any 2017
Parelles nidificants i èxit reproductor
Aquest any 2017 s’han localitzat fins a 6 parelles d’esparver cendrós, totes a la plana agrícola de l’Alt Empordà i ocupant en tots els casos camps de cereals. No obstant aquesta xifra prou elevada de parelles establertes, 1 no ha arribat a fer la posta –malgrat haver construït un esbós de tassa i adoptar actituds territorials– i 3 més han fet postes tardanes que han acabat tenint ous nials. Finalment, doncs, dels dos nius que han prosperat s’hi han envolat un global de 8 joves esparvers.
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2017.
Niu | Zona | Hàbitat | Mida de posta | Nascuts | Envolats |
P1 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 3(1) | 0 | 0 |
P2 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 2(1) | 0 | 0 |
P3 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | – | 4 | 4 |
P4 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 4(1) | 0 | 0 |
P5 | Plans de Riumors i Fortià | Camp d’ordi | 0(2) | 0 | 0 |
P6 | Plans de Riumors i Fortià | Camp de blat | 5 | 4 | 4 |
Total plana agrícola i marjalenca |
8 | ||||
TOTAL EMPORDÀ |
8 |
(1) Postes tardanes, efectuades al llarg del mes de juny, i que acaben tenint ous infèrtils.
(2) Parella que mig construeix un niu, manté actituds territorials però que no acaba fent posta.
Consideracions generals i aspectes a destacar
La principal novetat d’aquesta temporada la trobem en el protocol a seguir una vegada s’ha localitzat un niu i s’ha fet la sega, i que ha consistit en posar un tancat metàl·lic tot al voltant de la nierada per evitar l’entrada de predadors. Recordem que als darrers anys ha estat un autèntic malson l’acció de senglars i guineus que acabaven devorant la llocada una vegada ja s’havia fet tot l’esforç de protegir el rodal on era el niu. Aquestes tanques, fetes amb peces de reixa d’aproximadament 1,20 m de costat formant en el seu conjunt una estructura hexagonal que envolta el niu, han estat amablement cedides per l’empresa Birding Natura –qui ha comptat alhora amb el suport financer d’Endesa–, entitat que ja porta dos anys experimentant aquesta estratègia a les terres de Lleida i en d’altres indrets de la Península amb un notable èxit.
Primera tanca instal.lada -amb l’ajut del cos d’Agents Rurals- a l’Empordà, el 10 de juny de 2017, al niu P3. L’efectivitat del sistema es constataria setmanes més tard amb l’envolat dels 4 polls existents.
Un altre aspecte a destacar és que de les 6 parelles localitzades als ambients de plana agrícola, només 2 han acabat envolant polls –4 cadascuna–, malgrat que en cap cas la raó ha estat l’acció dels predadors, les intervencions antròpiques ni tampoc una mala gestió. Ans al contrari, en un cas s’ha tractat d’una parella al terme de Riumors que va començar a bastir el niu però que per raons que desconeixem no el va completar, i en els altres 3 casos han esdevingut postes extremadament tardanes fetes al mes de juny -si bé ja ens havíem trobat altres exercicis amb aquesta mena de postes, mai era en més d’un niu per any, de manera que la dada del 50% de postes tardanes resulta un fet del tot extraordinari.
També és rellevant la no localització de cap cendrós nidificant al sector de terraprims i aspres –i concretament als vessants de la serra de l’Albera, al terme de Sant Climent Sescebes–, on recordem que d’ençà l’any 2009 s’hi establia una parella en ambients de vegetació natural i de creixement espontani, ja fos en comunitat de garric o bé al bell mig d’unes bardisses. Per contra, hem vist una significativa presència d’exemplars a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, malgrat que no semblaria haver-hi nidificat cap parella. Recordem que la darrera vegada que el cendrós s’establí en aquest lloc fou l’any 2012, quan a finals de juliol un incendi arrasà tota la zona i milers d’hectàrees de la comarca ja al llindar amb la Catalunya Nord.
Per contra, els dos nius on els ous han eclosionat i s’hi han pogut posar tanques per preservar la llocada han evolucionat correctament, de manera que han acabat envolant-s’hi els 4 polls que hi havia en cadascun d’ells. L’adaptació d’adults i joves a aquesta mena d’estructura aliena ha estat sorprenent, de tal forma que en cap cas ha afectat a l’evolució de la llocada més enllà de l’adient protecció que els hi ha atorgat enfront de possibles depredadors.
Niu P6 el dia de la sega del camp, quan també s’hi instal.là la tanca protectora. Els 4 polls acabararien volant sense problemes al cap d’unes setmanes.
Any 2018
Parelles nidificants i èxit reproductor
Fins a 6 parelles d’esparver cendrós s’han localitzat aquest 2018 a la comarca de l’Alt Empordà –i per extensió, al conjunt de les comarques de Girona–, de les quals 5 eren en sectors de plana agrícola i 1 en hàbitat de garriga. Malgrat aquesta xifra prou òptima, només 1 parella ha aconseguit envolar 4 polls, ja que la resta de les parelles o bé no han arribat a fer niu (és el cas de la parella establerta en garriga) o bé la posta ha estat inviable, s’ha perdut o ja ni s’ha fet malgrat haver construït niu.
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2018.
Niu | Zona | Hàbitat | Mida de posta | Nascuts | Envolats |
P1 | Plans de Riumors i Fortià | Camp de blat | – | 0 | 0 |
P2 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp d’ordi | – | 4 | 4 |
P3 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 4 | 0 | 0 |
P4 | Plans de Riumors i Fortià | Camp de blat | 0(1) | 0 | 0 |
P5 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp d’ordi | 4 | 0 | 0 |
Total plana agrícola |
4 | ||||
TOTAL EMPORDÀ |
4 |
(1) Parella que mig construeix un niu, manté actituds territorials, però que no acaba fent posta.
Consideracions generals i aspectes a destacar
L’aspecte més significatiu aquest 2018 ha estat el fet que de les 5 parelles localitzades als ambients de plana agrícola, només 1 ha envolant els polls –4 individus–, malgrat que en cap de les altres 4 parelles la raó del fracàs el puguem atribuir a l’actuació humana ni a la presència de predadors. Així doncs, en dos casos la posta ha estat feta amb tota normalitat al llarg del mes de maig, i tot i això la posta ha esdevingut finalment inviable (podem trobar l’explicació d’aquest fet a les nombroses tempestes de tarda que aquesta primavera hi ha hagut a la comarca?). Tanmateix en els altres dos casos el motiu del fracàs sembla que es pot assignar a nidificacions tardanes –mes de juny–, tot i que les parelles ja es trobaven territorialment establertes al mes de maig. Fins i tot en una parella, aquesta arribà a construir el niu però no pas a fer-hi la posta.
També és rellevant la localització d’una parella amb actituds territorials i de clara nidificació a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, malgrat que semblaria que finalment no s’hi ha reproduït. En aquest sentit la femella no es movia de la zona, el mascle li aportava presa, cridaven en atansar-nos al sector … però en cap moment hem observat la femella portar cap presa a un possible niu ni tampoc hem vist joves volant a mitjans de juliol, quan aquests ja haurien de ser ben visibles. Recordem que l’any 2017 ens succeí una situació semblant en veure voltar per la zona una parella, malgrat que tampoc arribàrem a veure signes evidents de nidificació. Esmentem que la darrera vegada que el cendrós s’establí de manera fefaent en aquest lloc fou l’any 2012, quan a finals de juliol un incendi arrasà tota la zona i milers d’hectàrees de la comarca.
Esmentem ja per últim que un altre fet destacable ha estat la no localització de cap cendrós nidificant al sector de terraprims i aspres –i concretament als vessants de la serra de l’Albera, al t.m. de Sant Climent Sescebes–, on recordem que d’ençà l’any 2009 i fins el 2016 s’hi establia una parella en ambients de vegetació de creixement espontani, ja fos en comunitat de garric o bé al bell mig de bardisses.
Niu P2 -al municipi de Ventalló- el dia de la sega, quan s’hi posà la tanca protectora tot volt. Els 4 polls que hi havia dins són els únics joves d’esparver cendrós que aquest 2018 s’han envolat a la comarca.
Any 2019
Parelles nidificants i èxit reproductor
L’any 2019 s’han localitzat un total de 5 parelles d’esparver cendrós a la zona de l’Empordà, totes en espais agrícoles i aprofitant els cultius de cereals d’hivern (blat i civada). Amb tot, el nombre de llocades que finalment han reeixit ha estat de només dues, amb una xifra final de 6 polls envolats. A les zones de garriga, i concretament a la garriga d’Avinyonet-Vilanant, creiem que cap parella s’hi ha arribat a establir com a nidificant malgrat que són diversos els exemplars que hi voltaven en plena època reproductora.
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2019.
Niu | Zona | Hàbitat | Mida de posta | Nascuts | Envolats |
P1 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 4 | 0 | 0 |
P2 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 5 | 0 | 0 |
P3 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de blat | – | 5 | 4 |
P4 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de blat | 3 | 3 | 0 |
P5 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de civada | 4 | 2 | 2 |
Total plana agrícola |
6 | ||||
TOTAL EMPORDÀ |
6 |
Consideracions generals i aspectes a destacar
Un dels aspectes més significatius d’aquest 2019 als ambients de plana agrícola ha estat la gran variabilitat fenològica. Així, mentre la primera de les postes –P1– es localitzà ja el dia 5 de maig, en el darrer dels nius –P5– joves no naixeren fins a primers de juliol –en conseqüència la posta es feu a primers de juny. Esmentem també que 4 dels 5 nius es trobaren en dos camps –2 nius en cadascun dels sembrats–, i que la distància entre els dos nius més extrems d’aquests 4 fou de només 600 m, fet que suposa una gran concentració i proximitat de les parelles.
Pel que fa a la fi d’aquests nierades, en un cas –P1, el més primerenc– el niu es perdé per raons desconegudes un cop ja s’havia segat el camp i salvaguardat el niu –no s’hi varen posar tanques protectores en haver-hi encara ous. En un altre cas –P2– la posta acabà essent infèrtil, fet aquest cada vegada més habitual en els darrers anys. El tercer dels nius –P4– que no han reeixit mereix un comentari a part: aquest niu, amb 3 polls de no pas més de 5 dies d’edat, fou preservat amb tanques protectores abans que se’n fes la sega del camp i com a mesura preventiva enfront de possibles predadors. Els adults, de ben segur pel caràcter invasiu de l’estructura, no baixaren al niu i els polls acabaren morint per inanició o per insolació. Això comportarà que els protocols per la instal·lació de tanques metàl·liques protectores siguin revisats, de manera que en properes temporades (1) no es posaran tanques si els polls no tenen un mínim d’una setmana d’edat i (2) aquestes tanques es retiraran d’immediat si els adults no retornen al niu en un temps màxim de 2 hores.
Camp de blat on s’hi observa clarament el tros de sembrat que s’ha mantingut al voltant de la zona del niu, així com el tancat metàl·lic de protecció enfront de possibles depredadors (senglars, guineus …) i que envolta la nierada.
Respecte als dos nius que si que han tirat endavant, a P3, amb 5 polls nascuts, quatre han acabat volant i un cinquè jove es trobà mort per raons que desconeixem a l’interior del tancat, ja molt emplomat i a punt de volar. En el darrer dels nius –P5–, la posta fou de 4 ous, d’on en naixeren dos polls que també acabaren envolant-se.
Niu P3 amb 5 polls d’entre 10 i 15 dies d’edat. Finalment quatre joves acabaren envolant-se i un cinquè aparegué mort i pràcticament emplomat a l’interior del tancat protector.
Any 2020
Parelles nidificants i èxit reproductor
L’any 2020 han estat 6 les parelles d’esparver cendrós que han fet niu a les comarques gironines, totes a la plana agrícola de l’Alt Empordà i ocupant sempre camps de blat. Malgrat que podem considerar aquesta una bona xifra, únicament 2 parelles han pogut tirar endavant la llocada, amb el resultat final de 4 joves envolats (2+2). No debades 2 nius s’han perdut en la fase d’incubació o amb els polls acabats de néixer quan ni tan sols havíem entrat a marcar-lo, un altre niu s’ha perdut quan anaven a segar i ja tenia polls de més d’una setmana, i un quart niu ha anat també a mal borràs quan, un cop ja el camp era segat i al niu s’hi havien posat les tanques, de cop i volta s’ha malmès. Val a dir que en tots els casos podem atribuir la pèrdua gairebé amb tota seguretat a la presència de predadors (senglar, guineu …).
Afegim també, com ja ha passat en anys anteriors, que a la garriga d’Avinyonet-Vilanant s’hi ha detectat la presència d’una parella amb actituds territorials i de reproducció, però que malgrat això podem gairebé assegurar que no hi ha arribat a fer niu.
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2020.
Niu | Zona | Hàbitat | Mida de posta | Nascuts | Envolats |
P1 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de blat | – | 4 | 2 |
P2 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de blat | – | 4 | 0 |
P3 | Plans entre Vila-sacra i Fortià | Camp de blat | – | – | 0 |
P4 | Plans de Fortià-Riumors-la Gallinera | Camp de blat | – | – | 0 |
P5 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de blat | 3 | 1 mínim | 0 |
P6 | Plans entre l’Armentera i Viladamat | Camp de blat | 3 | 3 | 2 |
Total plana agrícola i marjalenca |
4 | ||||
TOTAL EMPORDÀ |
4 |
Consideracions generals i aspectes a destacar
Un dels aspectes d’aquest 2020 que creiem més destacable és el fer d’haver començat a instal.lar doble tanca en algun dels nius, cosa que s’ha mostrat molt efectiva quan hem de posar la protecció en nierades que encara tenen ous. Tal vegada havíem comprovat la recança de moltes femelles a tornar a entrar al niu un cop les tanques havien estat posades, fet que fins i tot va portar l’any passat a que una parella deixés morir els polls –de pocs dies d’edat– precisament per la temença que els provocava un element prou invasiu com és tota aquella ferramenta al voltant del nial. En aquest sentit, enguany en dos dels nius amb ous o polls just acabats de néixer hem posat doble tanca, i hem constatat com la femella retorna a lloc sense cap mena de dilació. Val a dir que cada tanca té 6 peces, de manera que si en posem dues d’enganxades el nombre és de 12, cosa que fa que el perímetre de la zona protegida on hi ha el niu sigui molt més gran.
Tanca doble instal.lada en un dels nius –P5–, on s’observa el major perímetre al voltant de la posta. Això fa que el retorn de la femella sigui gairebé immediat. Finalment aquest niu, amb polls acabats de néixer, seria predat segurament per una guineu que va aprendre a saltar la tanca.
Un fet també alliçonador el trobem en un dels nius en el qual, malgrat haver-s’hi ja posat les proteccions, va acabar essent depredat. En aquest sentit volem recordar les experiències que ens han fet arribar companys de Lleida i d’altres punts de la Península, on s’ha comprovat com algunes guineus han après a saltar per damunt dels ferros. En aquests llocs això s’ha intentat evitar mitjançant la col·locació d’una mena d’alces que tomben cap enfora, i que sembla que si que eviten de forma efectiva l’entrada dels predadors.
La pèrdua de dos nius en la fase d’incubació i quan ni tan sols havíem entrat al niu per marcar-lo, constata també la vulnerabilitat de les postes i llocades del cendrós en un territori en el qual els senglars hi són cada cop més abundants. En alguns conreus és realment sorprenent el gran nombre de passos que hi trobem quan entrem a buscar els nius, fet que ens indica que la probabilitat que un porc ensopegui amb una posta o llocada davant dels morros és realment elevada.
Per tot això suara esmentat, de cares a properes campanyes de recerca de nierades de cendrós proposem el següent:
1r.- Posar tanques tan bon punt es troba el niu, encara que hi hagi ous.
2n.- Posar tanca doble als nius ja que és molt menys invasiva que una tanca simple, i sembla que no afecta el retorn de la femella (especialment reticents quan tenen ous).
3r.- Posar a les tanques alces supletòries per evitar l’entrada de les guineus.
Ja per últim comentem un fet sorprenent i que no ens havia passat encara mai, i que ha estat la presència de 3 nius en un mateix conreu, amb una separació entre ells de no pas més de 80 m. És precisament en aquest camp on han prosperat els dos nius que han reeixit aquest 2020 a l’Empordà, amb 2 joves envolats a cadascun.
Niu P1 el dia que s’entrà per marcar-lo. Una setmana més tard, el jorn de la sega, només hi trobàrem 3 polls. Finalment quan aquests ja havien de volar, es localitzà un jove mort al bell mig del camp segat. Del total de 4 esparvers nascuts, doncs, només 2 s’acabaren envolant.