Període 2021-2025

Any 2021

Parelles nidificants i èxit reproductor

La temporada 2021 ha conclòs amb la localització de fins a 6 parelles d’esparver cendrós en conreus agrícoles i 1 en hàbitat natural a la garriga d’Empordà –on no se’n tenia constància de la reproducció d’ençà l’any 2012. Respecte a les parelles nidificants en espais agrícoles, en 3 s’han pogut envolar els joves, 2 s’han perdut en l’etapa de polls tot i haver ja instal·lat els tancaments amb les alces corresponents –en un cas es comprovà com una feristela havia fet una excavació molt evident per sota la tanca–, i en 1 el procés fracassà ja en la fase d’incubació. Respecte a la parella en garriga, aquesta ha envolat un total de 4 polls. Respecte a les 2 parelles en garriga, una també es perdé quan els polls ja deurien ser molt crescuts i a punt de volar (desconeixem també el motiu de la pèrdua, tot i que podria tractar-se de la predació per una guineu).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2021.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 1
P2 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 4 3 3
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 5 1 mínim 0
P4 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat 5 5 5
P5 Plans entre Vila-sacra i Fortià Camp d’ordi 4 4 0
P6 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 3 0 0

Total plana agrícola i marjalenca

    9
G1 Garriga d’Empordà Garriga 4 mínim 4

Total terraprims i aspres

    4

TOTAL EMPORDÀ

    13

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Enguany a la zona de la plana agrícola s’hi han localitat un total de 6 parelles, les mateixes que en l’exercici anterior. Respecte a la gestió dels nius, s’ha intentat actuar tal  i com es va concloure al final de la temporada passada i per raó de l’experiència adquirida. Això vol dir no esperar per posar les tanques a que el sembrat se segui, posar doble tanca als nius per tenir un major perímetre i facilitar el retorn dels adults, així com instal·lar alces per evitar l’entrada de predadors per la part de dalt.

 

Aquest any 2021 i per raó de l’experiència adquirida, hem posat a tots els nius dues tanques enganxades, amb la qual cosa el perímetre de la zona protegida al voltant de la posta o llocada és molt més gran. Això facilita enormement el retorn de les femelles en conformar tot plegat una estructura molt menys invasiva.

 

Amb tot i malgrat aquestes actuacions preventives, 2 nius s’han acabat perdent en la fase de polls i 1 en l’etapa d’incubació. El fet més evident en allò que ha estat el motiu de pèrdua l’hem tingut en un niu al municipi de Vila-sacra –P5– en el qual, quan els polls ja deurien tenir unes tres setmanes d’edat, una feristela (guineu, fagina …) ha fet una excavació per sota la tanca i ha pogut accedir dins del tancat.

 

En un niu al municipi de Vila-sacra, una feristela va fer una excavació per sota la tanca, predant els 4 joves esparvers quan aquests deurien tenir ja unes 3 setmanes d’edat.

 

Un segon niu –P3– també amb tanques i alces es va perdre quan els polls tenien pocs dies, però en aquest cas no em sabem el motiu. Be és cert que aquest niu es va perdre abans que no pas aquell en el que hem constatat l’excavació de forma prou evident d’un mamífer, de manera que en aquell moment no vàrem tenir la pensada de revisar si hi havia algun forat sota la tanca. Òbviament a partir d’ara i quan un niu amb protecció es perdi, comprovarem tot el perímetre per veure si alguna feristela hi ha accedit per sota, ara que ja sabem que la casuística es dona.

Ja per últim un tercer niu –P6– es va perdre en la fase d’ous i després d’un procés prou accidentat. S’hi varen posar les tanques i les alces, passades dues hores i veient que la femella no baixava es va tornar a entrar per retirar-les, i finalment va acabar baixant però després de 5 hores d’haver deixat el niu. El cas es que dies més tard comprovàrem com la posta s’havia malmès –també es cert que era una posta molt tardana i que el sembrat estava molt ajagut.

Pel que fa a la garriga d’Empordà, és importat destacar que hi ha nidificat amb èxit una parella –G1– després de que el darrer registre en aquesta zona fos de l’any 2012, quan precisament un gran incendi arrasà la garriga i bona part del sector nord de l’Alt Empordà. Tot i que a partir de l’any 2017 hem anat observant exemplars i parelles al sector, no havíem documentat de nou encara la reproducció en un espai on recordem que en les seves millors èpoques arribà a acollir fins a 4 parelles. En aquest ocasió, però, la reproducció ha estat en un sector de la garriga totalment nou fins ara, al límit entre els municipis de Llers i Avinyonet de Puigventós.

Així doncs, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2021 és de 7 parelles establertes, 6 de les quals en conreus de cereals i 1 en hàbitat de garriga. La que ha nidificat en garriga ha envolat 4 joves, mentre que de les 6 que han criat en cultius, només 3 han tirant endavant la llocada, amb un total de 9 polls envolats (1 + 3 + 5).

 

Joves ja voladors en un dels nius de la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat.

 

Any 2022

Parelles nidificants i èxit reproductor

La temporada 2022 ha acabat amb la localització de fins a 4 parelles d’esparver cendrós en conreus agrícoles i 2 en hàbitat natural a la garriga d’Empordà –una d’elles al sector d’Avinyonet-Vilanant, d’on no se’n tenia constància de la reproducció d’ençà l’any 2012. Respecte a les parelles nidificants en espais agrícoles, en dos s’han pogut envolar els joves –3 + 2–, una s’han perdut en l’etapa de polls just abans d’anar-hi a posar les tanques, i una altra ha fracassat quan acabàvem de trobar el sector i la parella –aquests dos nius perduts ha estat amb gran probabilitat per l’acció dels senglars, molt abundants a la plana i dels quals en trobem continuats passos i jaços al bell mig dels cultius. Respecte a les parelles en garriga, aquestes han envolat 2 + 1 polls.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2022.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 3 3
P2 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat 0
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp de blat 3 2 2
P4 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 0

Total plana agrícola i marjalenca

    5
G1 Garriga d’Empordà Garriga 2 mínim 2
G2 Garriga d’Empordà Garriga 2 mínim 1

Total terraprims i aspres

    3

TOTAL EMPORDÀ

    8

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Enguany a la zona de la plana agrícola s’hi han localitat un total de 4 parelles, una de les quals –P4– hagué de perdre el niu just abans de poder ser localitzada. Respecte a la seva gestió, no s’ha esperat a posar les tanques el dia de la sega, sinó quan es preveia que els polls ja tenien alguns dies de vida, independentment de quan el sembrat s’hagués de segar.

Per l’experiència adquirida en anys anteriors, s’ha posat doble tanca –únicament ha estat possible als nius P1 i P3– per tenir un major perímetre i facilitar el retorn dels adults, així com instal·lar alces per evitar l’entrada de predadors per la part de dalt. Tal vegada amb aquesta doble tanca de dotze peces les femelles han retornat d’immediat, aturant-se directament damunt la tanca.

És de destacar la cada cop més abundat presència de senglars als conreus de la plana, fet que enguany ha tingut com a conseqüència que es perdessin dos nius, un just quan es localitzà la parella i encara no s’havia identificat el niu, i l’altra –P2– quan ja se sabia on era el niu i s’hi entrà a posar les tanques. Val a dir de la nostra experiència i de la visió privilegiada d’anar damunt les segadores, que són molt evidents els passos deixats per aquests grans mamífers enmig dels sembrats, de manera que sovint hom pensa que esdevé més fàcil que no ensopeguin amb un niu que no pas que hi passin de llarg.

 

Passos de senglar el dia de la sega en un dels camps on s’hi havia instal·lat el cendrós (el niu amb les tanques es pot observar a l’extrem superior esquerra de la imatge).

 

Pel que fa a la garriga d’Empordà, el més important a destacar és la nidificació amb èxit d’una parella –G2– al sector d’Avinyonet-Vilanant, on l’espècie no hi criava d’ençà l’any 2012 quan la zona fou devastada pel gran incendi de l’Empordà. Recordem que en aquesta garriga hi arribaren a criar en les millors èpoques fins a 4 parelles de cendrosos.

A banda d’això, també ha criat amb fortuna una parella –G1– al mateix lloc on ja ho feu l’any passat, i que és ben a prop de les antenes de telecomunicacions existents al municipi de Llers, just al costat d’una pista molt freqüentada per vehicles de gran tonatge que porten material de la pedrera que hi ha al sector.

Així, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2022 és de 6 parelles establertes (una amb niu fracassat abans no es localitzà), 4 de les quals en conreus de cereals i 2 en hàbitat de garriga. Les que han nidificat en garriga ha envolat 3 joves (2 + 1), mentre que de les 2 que han prosperat en cultius han aixecat 5 polls (3+2). En total, doncs, han arribat a volar fins a 8 joves esparvers, tots a la comarca de l‘Alt Empordà.

 

Polls del niu P1 en un conreu d’ordi de la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat, i que afortunadament han arribat a volar aquest any 2022.

 

Any 2023

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquest any 2023 s’han localitzat un total de 8 parelles d’esparver cendrós en terres empordaneses, de les quals 5 s’han establert en conreus de cereal al bell mig de la plana, 2 en hàbitat de garriga, i 1 en bardisses a la zona dels terraprims, al peu de l’Albera. En el seu conjunt han envolat entre 9 i 11 joves, repartits amb 5-6 a la plana cerealista, 2 a la garriga d’Empordà, i 2-3 als aspres. Dir també que de les 5 parelles en conreus, 3 s’han perdut en la fase d’ous, 2 quan encara no havíem ni entrat al niu, possiblement per l’acció dels senglars, i l’altre quan tenia ous i ja hi havíem posat les tanques de protecció (desconeixem en aquest cas què hi pot haver passat).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2023.

Niu Zona Hàbitat Mida de posta Nascuts Envolats
P1 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 5 4/5
P2 Plans entre Albons i Viladamat Camp d’ordi 0 0
P3 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 0 0
P4 Plans entre l’Armentera i Viladamat Camp d’ordi 5 0
P5 Plans de Fortià-Riumors-la Gallinera Camp de blat 4 3 1

Total plana agrícola i marjalenca

    5/6
G1 Garriga d’Empordà Garriga 0
G2 Garriga d’Empordà Garriga 2 mínim 2

Total garriga d’Empordà

    2
T1 Paisatge en mosaic a Vilarnadal Bardisses 4 mínim 3 2/3

Total terraprims i aspres

    2/3

TOTAL EMPORDÀ

    9/11

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Un primer aspecte que s’observa aquesta temporada és que si be s’han trobat un bon nombre de parelles reproductores, la xifra de polls finalment envolats es pot considerar relativament baixa. Recordem que d’ençà l’any 1984 que fem el seguiment de l’espècie, aquest és el tercer any amb un nombre més elevat de parelles localitzades (el rècord el tenim el 2001, amb 11 parelles, seguit del 2009, amb 9).

 

Evolució del nombre de parelles localitzades en terres de l’Empordà d’ençà el 1984.

 

No debades dels 5 nius en conreus de cereal, 3 s’han perdut abans de que nasquessin els polls, de la mateixa manera que també ha fracassat un dels nius en hàbitat de garriga, cosa que acostuma a ser relativament inusual. Insistim altre cop en la necessitat de posar tanques encara que sigui en la fase d’ous, aprofitant que nosaltres hi posem dues unitats (sumen un total de 12 peces), cosa que facilita el retorn de la femella en ser això molt menys invasiu que no pas si hi posem únicament un grup de tanques (en aquest cas són 6 peces), tal i com es fa per exemple a les terres de Lleida. També és cert que malgrat aquesta voluntat, sovint no s’hi arriba a temps ja que els senglars actuen quan fa ben poc que detectem que la parella s’ha establert i encara no es tenen prou garanties que la posta estigui complerta (entrar-hi abans significaria l’abandonament del niu).

Més enllà d’aquest baix nombre de joves envolats tot i la xifra prou important de parelles localitzades, hem de destacar la troballa d’una posta en cereal a la plana de la comarca del Baix Empordà, i concretament al municipi d’Albons. Aquest fet és important si tenim en compte que la darrera parella localitzada en aquest sector fou l’any 2010, i que es tracta tal vegada d’uns ambients molt idonis per a la reproducció del cendrós en tant que és la continuació cap al sud del sector on en aquests darrers anys s’ha concentrat la població, i que és al nord dels nuclis de Viladamat i de Cinc Claus.

Igualment significatiu ha estat la reproducció amb èxit d’una parella en unes bardisses prop del nucli de Vilarnadal (t.m. de Masarac), cosa que segurament explica l’observació d’exemplars a la zona en anys anteriors i dels quals no havíem trobat mai el niu. Recordem que la nidificació del cendrós en bardisses ja va ser documentada per primer cop l’any 2014 al terme de Sant Climent Sescebes, no massa lluny del lloc on enguany s’ha constatat la nidificació.

 

Imatge presa amb dron per Albert Burgas -de fet fou ell qui trobà la parella- del niu en bardisses al terme de Masarac. S’hi observen clarament 3 polls ja ben refets i un ou sense eclosionar.

 

Però el fet més remarcable que hem vist aquesta temporada i que no ens hi havíem trobat mai després de 40 anys de seguiment de l’espècie, ha estat el succeït a P5, a llevant del terme municipal de Riumors. En aquest niu, després de que tot evolucionés amb aparent normalitat –4 ous, d’on en sortiren 3 polls–, es constatà la pèrdua primer d’un poll i pocs dies després també d’un altre, de manera que només restà un jove ja força crescut d’entre 20 i 22 dies. Aquest fet anà lligat en el temps amb la desaparició del mascle, que es deixà de veure. Dels dos polls morts n’aparegueren restes al bell mig de la tassa, sense evidències que ningú ni cap predador hi hagués entrat. Tot plegat ens portà a la conclusió que ens trobàvem davant d’un cas de canibalisme, i que per raó de l’escassa aportació de preses per part de la femella –el mascle es deixà de veure força dies abans–, els joves s’anaren menjant entre ells fins que només restà l’exemplar més valent. Val a dir que davant el risc que aquest únic polls acabés també mort per la manca d’aliment, s’optà per retirar l’exemplar i traslladar-lo al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet, on efectivament se’l diagnosticà amb manca de pes i debilitat. Un cop al Centre i després que evolucionés de manera favorable i es constatés que caçava correctament, el jove esparver fou alliberat al mateix Parc Natural dels Aiguamolls.

 

L’únic jove que quedà al niu P5, el mateix dia que fou portat al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet després de comprovar-se fefaentment que ens trobàvem davant d’un cas de canibalisme. Es poden veure al terra les restes dels seus dos germans.

 

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies