Li deien l’ànec lleig … només perquè era rar

L’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) és una espècie la qual a la dècada dels 70’ del segle passat va arribar als seus nivells poblacionals més baixos, amb poc més d’una vintena d’exemplars refugiats a les llacunes de Zoñar i Rincón, a la província de Córdoba. Tal vegada es creia que l’espècie, a la Península ibèrica, era inevitablement abocada a l’extinció.

Unes estrictes mesures de protecció dels hàbitats, programes de recuperació de l’espècie i de ben segur factors no previstos que afortunadament varen jugar a favor, han fet que avui en dia l’ànec capblanc pugui ser vist amb relativa facilitat a força zones humides de la meitat sud de la Península, i en especial a les de Castella-la Manxa on manté poblacions prou importants a llocs com Daimiel, Pedro Muñoz o Miguel Esteban.

És precisament a Ciudad Real on hem anat a fotografiar aquest bonic ànec que es caracteritza per presentar un bec extremadament gruixut i arrodonit a la seva base, i que en els mascles és d’un cridaner color blau cel a l’època de reproducció –és també en aquesta etapa que els mascles tenen el cap d’un blanc immaculat, cosa que dóna nom a l’espècie.

Encara no sabem per quins set sous algú es va entestar a qualificar aquest ocell com l’aneguet lleig, quan ja una somera observació ens descobreix una bellesa en les formes i els colors realment notable, encara més cridaneres si parem atenció a les seves simpàtiques actituds i comportaments tot xipollejant a l’aigua així com als posats geomètrics que adopten els mascles quan neden.

Espectacular l’ànec capblanc, a qui com en tantes coses a la vida en diem lleig perquè ignorem l’atractiu pel sol fet de ser rar.

 

Deixa el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies