L’ocell de Sant Martí, a qui els llibres anomenen abellerol

Ha estat a començaments d’aquest estiu de 2016 i a partir de la coneixença d’una important població d’abellerols (Merops apiaster) a la comarca de l’Alt Empordà, que ens hem atansat diverses vegades a la colònia on aquests virolats ocells excaven en galeries els seus nius aprofitant la tovor dels substrats sorrencs.

Ajudant-nos d’un petit amagatall dins del qual en aquesta època de l’any s’agafen temperatures gairebé saharianes, hem pogut copsar tots els colors del plomatge d’aquesta au, sovint aturada o arribant a les talaies arbustives on acuden amb tota mena d’invertebrats que capturen pels sequerals.

L’abellerol, a qui si per nosaltres fos hauríem batejat com l’ocell de Sant Martí, és de ben segur l’au més exòtica de totes aquelles que es poden veure a les nostres contrades. Conseqüentment, després de visitar-nos per nidificar, s’aplega en sorollosos estols per emprendre el viatge de retorn cap als seus quarters d’hivernada de l’Àfrica tropical i de l’Índia.

 

Deixa el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies