L’ocell petit més bonic
La cotxa blava (Luscinia svecica) és un ocell realment menut de règim insectívor, que amb un comportament inquiet no para de voltar amunt i avall tot cercant els petits invertebrats dels quals s’alimenta. A Catalunya no és pas massa habitual poder-lo veure, i les observacions es concentren bàsicament a les zones d’aiguamoll de la terra baixa, generalment en temps de pas migratori.
Aquest mes de maig de 2015, però, hem tingut la oportunitat d’acostar-nos a un dels pocs llocs de la Península on la cotxa blava hi nidifica. Es tracta d’una serra de Castella-Lleó, a una alçada de 1.700 m i on els mascles delimiten els seus territoris tot cantant al capdamunt dels arbusts que els fan de talaia.
I és així com l’hem pogut copsar, pit blau-taronja inflat, refilet al vent i posat altiu tot repassant els seus dominis. Sense cap mena de dubte, és l’ocell petit més bonic.
