Per un instant, el rascló

Rallus aquaticus 0140

Varem començar a fer les primeres fotografies d’animals el 1981, d’això ja fa 35 anys. De llavors ençà hem voltat força i són unes quantes les hores que hem passat dins d’aguaits de tota mena esperant el pas d’algun ocell. L’antic estany de Boada, una part del qual és sota la nostra gestió, és una zona humida en la qual si algun ocell s’hi fa palès pel seu crit estrident és el rascló (Rallus aquaticus). De fet no coneixem cap altra espai on hi hagi una densitat tan alta de rasclons com la que hi ha en aquest estany baix-empordanès. Amb tot, malgrat aquests condicionants que ens haurien de ser favorables, no havíem tingut mai ocasió de prendre una imatge nítida i d’una mínima qualitat d’aquest simpàtic ocell. No debades camina esverat i rarament surt d’entremig de la vegetació palustre. Pocs ocells s’escolten tant però alhora es veuen tan poc.

Aquest primer dia d’octubre, fent una espera dins el nostre amagatall ran d’aigua a l’estany de Boada, un exemplar de rascló ha tret el bec per uns moments en l’espai obert. Un tancar i obrir d’ulls per prendre una única imatge. Només ha estat un segon, que val per 35 anys. Perquè … quantes coses hi ha a la vida que succeeixen en un instant?

Deixa el teu comentari

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR