Plantant arbres aquí i allà

D’ençà que l’any 1991 vàrem adquirir els primers terrenys de l’antic estany, hem anat plantant arbres en diferents punts i allà on ens semblava que hi feien falta. L’objectiu era crear zones d’ombra i afavorir la presència d’aus característiques dels ambients arbrats. Tal vegada hem compensat amb la mesura de les nostres possibilitats les seculars actuacions dels humans que amb criteris estrictes de rendiment agrícola han anat desforestant la plana.

Val a dir que s’ha tractat sempre de planta autòctona i que els plançons –sempre que ha estat possible– els hem produït nosaltres mateixos amb l’objectiu de garantir la seva procedència. Així doncs, els tamarius (Tamarix sp.) s’han obtingut a partir d’esqueixos d’arbres de zones humides de la plana empordanesa, ja sigui de la zona del mateix estany, ja sigui dels aiguamolls de la comarca veïna de l’Alt Empordà. Les vimeteres (Salix fragilis) també s’han fet amb esqueixos, sempre d’arbres de les vores de l’estany. Els freixes (Fraxinus angustifolia), tanmateix, s’han obtingut recollint i fent germinar llavors, també d’arbres de l’estany o de zones properes. Ja per últim esmentem els àlbers (Populus alba), dels quals darrerament n’hem plantat tres peus que obtinguérem a partir de transplantaments de la zona de la Mugueta, a Castelló d’Empúries.

Val a dir que força d’aquestes actuacions de plantada d’arbres els hem fet amb amics i mainada, precisament per compartir l’experiència i establir vincles afectius entre les persones i l’estany.