Qui va pintar els coloms de les estepes?

La xurra (Pterocles orientalis) i la ganga (P. alchata) són dues aus molt escasses a Catalunya, que habiten els ambients estèpics i els guarets del sector més occidental del país, a la comarca del Segrià. En són tant d’escasses que es calcula que de xurres no en queden pas més d’una vintena d’exemplars i de la ganga tan sols algunes desenes. Les transformacions del territori per regar i posar en cultiu les zones més àrides han portat a una progressiva reducció del seu hàbitat i a una alarmant davallada de les seves poblacions. Tal vegada la pervivència d’aquestes espècies a Catalunya pels propers anys es considera seriosament compromesa, de ben segur abocades a l’extinció en el curt termini.

Terra enllà, a l’Aragó, a Castella-la Manxa o a Extremadura, aquests bonics ocells estretament emparentats amb els coloms mantenen però encara poblacions prou reeixides. És per això que aquest estiu ens hem desplaçat fins a un d’aquests secarrals de la depressió de l’Ebre, a la comarca del Campo de Belchite, on els hem esperat ajocats prop d’un bassal on sabíem que hi anaven a veure.

I és allà on n’hem pogut prendre imatges –us en hi adjuntem també d’altres que vàrem fer en una primera ocasió que visitàrem el lloc– d’ambdues espècies i d’ambdós sexes, atents a no fer soroll per tal que s’atansessin com més millor a les lents del nostre teleobjectiu. Observant-los en aquells moments d’emoció continguda i encara més ara que en veiem les fotografies amb detall, no podem fer altra cosa que meravellar-nos pels dibuixos i els colors del seu plomatge, plens de matisos, detalls minimalistes i combinacions dignes del millor dels retratistes.

Perquè … algú sap quin Déu excels va pintar els coloms de les estepes?