Riu de rèptils en un racó de la pell de brau

Mauremys leprosa 3625

Era un matí esplèndid de primavera en un paratge inhòspit a ponent de la Península. Costava resistir la temptació d’acostar-se a l’aigua d’aquell riu encaixat entre penyes. Cap construcció, cap persona … només un ramat d’ovelles als pendents de la vall. Quines sorpreses et pot regalar un escenari amb tanta magnificència com aquell? El cos ens deia … provem-ho? i el cap va donar el seu vist-i-plau.

És així com varem treure del maleter del cotxe el nostre aigua-aguait i ens disposàvem a passar a ran d’aigua un matí d’entre setmana escutiant tots els racons d’aquell riu. Buscàvem ocells, però no en veiérem pas massa. De cop un cap de no sabem pas què ben a prop. La penya que sortia damunt la superfície ens desllorigà el misteri. Una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) començava a enfilar el pendent de la roca tot cercant els primers raigs de sol. En pocs minuts allò que ens semblava una troballa acabà essent la normalitat escènica de tot el nostre entorn. Desenes d’aquells rèptils d’aspecte antediluvià vagaven al nostre entorn. Només calia desplaçar-se amb mudesa i total discreció per tenir-los gairebé a l’abast de la mà.

Hitchcock segurament hi hauria desenvolupat una trama i realitzat un llargmetratge. Nosaltres, amb molta més modèstia, en vàrem fer el reportatge que ara us presentem. Rèptils … molts rèptils que no sabem d’on sortien, arrapant-se a les penyes fosques i tallants d’un riu de pel.lícula allà on la pell de brau adquireix la seva màxima expressió.

 

Deixa el teu comentari

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR