Tres parelles d’arpella han fet el niu aquest 2017 a l’estany de Boada
El diumenge 26 de març d’aquest 2017, en atansar-nos a l’estany de Boada (t.m. de Palau-sator) i tot fent una primera ullada dels ocells que hi poguessin haver, ens va sorprendre feliçment observar 3 femelles d’arpella (Circus aeruginosus) que no paraven de portar material per fer el niu enmig dels canyissars de la zona. L’escena era d’allò més espectacular, ja que el ritme amb que aquests exemplars anaven a cercar restes vegetals al camp del costat i tornaven al punt on bastien el nial –amb les branques i tiges al bec– era veritablement trepidant.
Malgrat que durant els dies i setmanes subsegüents observàrem evolucionar ara una, ara l’altra de les parelles, no ens veiem capaços de fer un balanç final de quin ha estat el seu èxit reproductiu, tot i que si que podem afirmar que el dia de Sant Joan hi havia un mínim de tres exemplars joves volant per la zona. Amb tot, en aquests darrers anys ja hem manifestat en diverses ocasions la nostra preocupació pels efectes negatius que els senglars que trafeguen pels canyissars tenen damunt força espècies que nidifiquen enmig de la vegetació palustre, i molt especialment sobre les arpelles.
Imatge aèria d’una part de l’antic estany de Boada, on aquesta primavera de 2017 hi han nidificat les tres parelles d’arpella.
Recordem que l’estany de Boada és l’única zona de la comarca del Baix Empordà on de manera ininterrompuda des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat –quan vàrem començar a visitar el sector–, l’arpella s’hi ha establert com a reproductora. D’ençà el 2003, quan es va recuperar per iniciativa privada una part d’aquest antic estany, han estat diversos els anys que el nombre de parelles nidificants ha arribat a ser de 2, però encara mai s’havia assolit aquesta xifra rècord de 3 parelles establertes –2 de les quals han construït el niu en l’àmbit de l’estany que es gestiona amb criteris estrictament ambientals i de recuperació de la seva flora i fauna.
Si tenim en compte que l’hàbitat de canyissar ocupa unes 3 ha en aquest antic estany baix-empordanès, això vol dir que la densitat s’ha enfilat enguany a l’espectacular xifra d’una parella nidificant per hectàrea, dada no coneguda arreu ni tampoc documentada en la bibliografia que hem pogut consultar.