La salamandra en el lloc que cal i quan toca

Si sou dels catalans que habiten i es mouen per la meitat nord-oriental del país i no heu vist mai a la bonica salamandra (Salamandra salamandra), és de ben segur perquè no l’heu anat a buscar el dia i a l’hora que toca. I ja em perdonareu l’atreviment, però m’hi jugaria mitja arengada que si us lleveu a l’hora dels senyors i només aneu a bosc quan peta la soleia, vosaltres en sereu un més d’aquesta colla. 

I és que esdevé ben fàcil topar-se amb aquest llampant animaló si agafeu el cotxe de nit i recorreu ben a poc a poc una carretera escassament transitada i que passc per un sector emboscat, mirant que sigui un dia de primavera on aquella tarda hagi plogut o que caigui un xim-xim d’aquells que va fent. Aquestes nits de primavera plujoses són molt idònies per trobar tota mena d’amfibis, i de fet la seva presència es fa molt evident en veure’ls travessar allà enmig de l’asfalt. Dissortadament força individus moren esclafats, encara no sabem per quin motiu si amb les llums de nit se’ls veu d’una hora lluny i costa ben poc esquivar-los si és que no anem massa de pressa i som conscients de que ens els podem trobar.

Per fer-los una fotografia i atès que serà de nit quan els localitzem, una opció és posar l’individu dins d’una capsa amb fullaraca per mantenir la humitat, i l’endemà ja de dia anar al mateix lloc on amb bones condicions el podrem retratar i deixar-lo altra vegada al punt on poques hores abans l’havíem recollit.