Cronologia de 30 anys de lluita

Dels primers crits d’alerta fins a la preservació dels aiguamolls altempordanesos (període 1976-1983)

L

a batalla jurídico-mediàtica per la preservació dels aiguamolls empordanesos s’inicia l’any 1976, i se centra bàsicament a la comarca de l’Alt Empordà. Això és així, a banda del lògic arrelament territorial d’alguns dels seus propulsors, per la imminent amenaça que en aquell moment requeia sobre les llacunes costaneres de la badia de Roses, entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, on l’empresa Port Llevant pretenia fer-hi una urbanització amb canals navegables sobre una superfície de 525 ha i amb capacitat per a 64.000 persones. Els aiguamolls del Baix Empordà, a redós dels rius Ter i Daró, malgrat que tothora són presents en la reclama conservacionista, ocupen un paper menys destacat als noticiaris i en la opinió pública. Amb tot, podem significar algunes etapes i documents de marcat valor que fan referència exclusiva a les zones humides del Baix Ter. Fem-ne ara un petit repàs:

1 de febrer de 1977

Al ja desaparegut diari “El Correo Catalán”, Josep Català i Jaume Reixac publiquen un contundent escrit de plana sencera on s’explica allò succeït fa 3 dies –el dissabte 29 de gener– a Pals, amb motiu d’una jornada que s’hi celebra del Congrés de Cultura Catalana i en el marc de la Campanya per la Salvaguarda del Patrimoni Natural.

“Caciquisme”, “esperit feudal” o “Sicília de la Costa Brava” són alguns dels qualificatius que els autors utilitzen per descriure la situació que es viu en aquesta població baixempordanesa, a l’hora que denuncien amb noms i cognoms la classe oligàrquica dominant, els mètodes utilitzats així com els greus atemptats que ja s’han comès i que al mateix temps es planifiquen sobre el patrimoni natural de la zona.

Es tracta d’un document d’excepcional valor periodístic, més si tenim en compte l’època en què fou escrit. La seva lectura –gairebé obligada– ens ajudarà a comprendre moltes de les coses que d’ara endavant anirem veient en relació al municipi i a la polèmica a l’entorn dels seus aiguamolls.

El Correo Catalan, 1-2-1977

23-24 de setembre de 1977

El diari “Avui” es fa ressò que la promotora de la urbanització de la platja de Pals ha renunciat a urbanitzar la zona dels aiguamolls. Així ho ha informat la família Parera Coll, que preveia una inversió al sector de 2.500 milions de pessetes. El motiu és la situació econòmica del moment, que ha portat a que l’empresa de les obres hagi decidit retirar-se. En tot cas, com veurem, serà una retirada únicament temporal.

L’endemà i al mateix diari, Xavier Garcia escriu una columna d’opinió sota el títol “Primera victòria”, on esmenta que després de la ocupació de cinc setmanes que s’ha fet dels aiguamolls entre Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador, aquest és el primer triomf del que espera sigui la salvaguarda del conjunt de les zones humides empordaneses. L’articulista atribueix la reculada de la promotora a les incerteses amb que les empreses constructores contemplen la futura activitat política, possiblement en mans de forces d’esquerra, així com també a la pressió dels grups conservacionistes –esmentem, entre d’altres, que la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) havia impugnat el pla d’ordenació de la platja de Pals.

Avui, 23-9-1977
Avui, 24-9-1977

Juny-octubre de 1982

El dia 1 de juny de 1982, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica la Proposició de Llei sobre declaració com a paratges naturals d’interès nacional i reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà. En aquest document s’hi inclouen 462 ha corresponents al municipi de Pals, i que tenen el seu punt neuràlgic a la zona de les basses d’en Coll.

Davant el perill que aquests terrenys puguin quedar preservats i es tanqui definitivament la porta als seculars projectes constructius de l’oligarquia del municipi de construir una marina residencial a la desembocadura del Daró, es llança una important campanya mediàtica sota el lema “Pals no té aiguamolls”.

La campanya recull centenars de signatures i compta fins i tot amb la complicitat del periodista Carles Sentís, el qual davant de les basses d’en Coll arriba a dir: “volen declarar aiguamolls a la ratlla de cinc-centes hectàrees i tota l’aigua que hi ha és l’hectàrea d’aquesta bassa. Per regar l’han de treure amb motor”.

Amb gran foto a portada i un reportatge a doble plana, el dia 25 d’agost de 1982 el “Punt-Diari” il·lustra de quina manera la ignorància i la demagògia es pot arribar a projectar per altaveus mediàtics de prou relleu i sense cap mena de pudor. “A Pals no existeixen aiguamolls per protegir”, “Situar aiguamolls a Pals només es pot fer des d’un despatx”, “em van ensenyar una llista on hi havia més de dues-centes espècies d’aus que viuen als aiguamolls. Jo, a aquesta terra hi he viscut, i molts de dies m’hi han tocat les cinc del matí quan venia a cacera; i de totes aquestes aus que diuen que són als aiguamolls no n’he vist ni una”, “si volen fer una llei de protecció dels aiguamolls que la facin, però que protegeixin aiguamolls allà on n’hi ha, i si vénen i s’ho miren sobre el terreny veuran que a Pals no n’hi ha pas”, “els pretesos aiguamolls de Pals no figuren a cap mapa, ni tan sols als de l’exèrcit”, o “en nom dels drets humans sigui anul·lat totalment l’esmentat projecte de llei pel que fa al Polígon IV, ja que aquestes terres no reuneixen les característiques pròpies d’una zona d’aiguamolls”, són algunes de les frases per a la història que polítics locals sentencien desacomplexadament en l’esmentat article.

Davant aquesta reacció tan contrària de l’Ajuntament de Pals, les entitats conservacionistes –Centre d’Estudis del Baix Empordà Pere Vè, IAEDEN i DEPANA–  fan públic un comunicat on diuen que negar l’existència d’aiguamolls de Pals significa negar l’evidència, a la vegada que insisteixen que en cap cas protegir la zona ha d’afectar la normal activitat del sector agrícola. Conscients del rerefons especulatiu que hi ha en la negativa a acceptar la preservació de la zona i negar l’existència d’aiguamolls a Pals, acaben dient que “suposen que en aquest cas els pagesos, com en molts d’altres, són demagògicament utilitzats, i els veritables interessos són els especulatius. És evident que per aquells interessats en un port esportiu, que no són precisament els pagesos de Pals, els seria molt molest que aquesta zona fos declarada reserva integral”.

Com veurem, tàctiques similars i igualment barroeres serien utilitzades, pràcticament trenta anys més tard, en la campanya dels sectors contraris a la declaració de l‘actual Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Punt-Diari, 25-8-1982
El Correo Catalán, 2-10-1982

9 de desembre de 1982

Un article al diari “La Vanguardia” posa de manifest la continua degradació de la platja de Pals d’ençà ja fa quatre anys, quan es començà a edificar ran de dunes, s’obriren vials i es construí el càmping “Playa Brava” al costat mateix de les basses d’en Coll. En concret es denuncia que s’estan destruint les dunes –les més altes de Catalunya– amb totes les seves comunitats vegetals, de manera que amb una excavadora es desmantellen i amb camions es transporta la sorra fins al càmping per encoixinar el terreny.

La Vanguardia, 9-12-1982

La llei de protecció dels Aiguamolls de l’Empordà i l’inici d’un greuge històric (període 1983-1996)

L’octubre de l’any 1983 culminava en part un procés començat set anys enrere per a la salvaguarda dels aiguamolls empordanesos. La victòria tenia un gust agredolç, doncs del projecte de llei inicial i després de la seva tramitació parlamentària, en quedaven al marge el conjunt de zones humides baixempordaneses. Aquest és el motiu pel qual l’actual Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà comprèn únicament paratges de la comarca de l’Alt Empordà. Ses senyories varen modificar l’àmbit de protecció però tanmateix no tingueren prou cura per renomenar el títol considerat inicialment.

Val a dir que si bé en tots el documents i textos de la campanya de defensa es donava un tractament unitari al conjunt dels aiguamolls empordanesos i s’exigia la seva total i íntegra protecció, l’aprovació de la Llei marcà un punt d’inflexió de cabdal importància pel que fa al replantejament final del sostre reivindicatiu. Acomodaments polítics, instal·lacions burocràtiques i desmobilització d’entitats convertiren allò que podria haver estat una de les pàgines més completes dels moviments de defensa de l’entorn en una absurda història de renúncies, desercions i vanitats. El discurs sempre hegemoni i ortodoxe de la lluita per la defensa dels aiguamolls empordanesos, i que ens presenta la declaració de l’actual Parc Natural com el punt i final d’un combat amb tota la seva èpica, té un altre punt de vista volgudament silenciat i que suposà el menysteniment de llavors ençà de les zones humides de la comarca del Baix Empordà, en bona part colgades anys més tard sota la més gran de les indiferències.

Aquest altre combat per a la protecció dels aiguamolls baixempordanesos, i que s’allargà doncs del 1983 fins a l’any 2010 amb la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, és el que volem detallar en tant que hi dedicàrem –com deia aquell– els millors anys de la nostra vida. Vegem tot seguit com va anar repassant-ne els fets més destacats.

13 d’octubre de 1983

Després de set anys de lluites i controvèrsies, el Parlament de Catalunya aprova la Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració com a Paratges Naturals d’Interès Nacional i Reserves Integrals Zoològiques i Botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà. Per raons clarament especulatives, en queden excloses la totalitat de les zones humides de la comarca del Baix Empordà.

Tardor-hivern del 1983

Interessant i clarificador article d’opinió al diari “Avui” de Pius Pujades, escrit amb posterioritat a l’aprovació de la Llei que protegeix els aiguamolls altempordanesos. L’articulista palesa l’estat de decepció que tenen els membres del Centre d’Estudis del Baix Empordà Pere Vè després de veure que de la proposta final en queden excloses la totalitat de les zones humides baixempordaneses. Pius Pujades escriu: “El que més sorprèn els membres del centre bisbalenc és que entitats i persones que havien fet pinya amb ells per salvar totes aquestes zones humides de la Catalunya Vella, ara es mostrin plenament satisfets per l’abast de la llei i no semblin recordar-se del que s’ha quedat pel camí”. I ho remata dient: “m’agradaria que els polítics, les entitats i les persones que són al·ludides pels ecologistes baixempordanesos s’expliquessin”.

Potser cercant resposta a aquests interrogants desmuntaríem tant de cofoisme sota el qual, al llarg d’aquestes darreres dècades, ens han volgut amagar una realitat molt menys gloriosa, segurament farcida de vanitats i matussers posicionaments personals.

Avui, 1983

27 de desembre de 1984

El Ministeri de Cultura guardona amb un accèssit al Premi Internacional “Príncipe de Astúrias” per a joves investigadors de la natura, el treball presentat pel biòleg Ramon Fortià a l’entorn d’un projecte de conservació i recuperació dels aiguamolls del Baix Empordà, al terme municipal de Pals. Aquest fet és només significatiu en tant que posa el focus mediàtic damunt les zones humides de la comarca del Baix Empordà, les quals havien esdevingut la torna en la negociació per a la declaració de l’actual Parc Natural dels Aiguamolls.

El Correo Catalán, 22-12-1984
Punt-Diari, 28-12-1984

Juliol-agost de 1985

El Pla General d’Ordenació del Municipi de Pals es posa a exposició pública, causant un gran rebombori mediàtic. El document preveu la construcció d’una marina residencial a la zona dels aiguamolls, amb una capacitat per a 6.000 persones. Un gran nombre d’entitats conservacionistes, científiques, cíviques i culturals presenten al·legacions al projecte. També veïns de Pals i algunes formacions polítiques s’oposen a aquest planejament urbanístic.

Los Sitios, 19-7-1985
Punt-Diari, 20-7-1985
Los Sitios, 20-7-1985
La Vanguardia, 23-7-1985
Punt-Diari, 23-7-1985
Avui, 24-7-1985
El Periódico, 27-7-1985
Punt-Diari, 28-7-1985
Punt-Diari, 30-7-1985
Punt-Diari, 16-8-1985
Punt-Diari, 23-8-1985

7 de setembre de 1985

En un debat organitzat al mateix poble de Pals, es dóna a conèixer una enquesta realitzada pel Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà (GDABE) en què es rebel·la que un 65% de la gent del municipi està a favor de la preservació dels seus aiguamolls.

Punt-Diari, 10-9-1985

17 de setembre de 1985

Diferents entitats conservacionistes denuncien davant dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia i Pesca el colgament d’una part de les basses d’en Coll –concretament, un dels ramals a la zona de rereduna– així com també de l’ampliació de l’embarcador que el càmping té al costat mateix de les basses d’en Coll. Els responsables de l’activitat responen amb evasives i fent-se l’orni, mentre que el representat de la Generalitat –Salvador Alemany, traspassat directament de l’antic ICONA–, diu que el possible delicte ja ha prescrit. Les entitats denunciants afirmen que el càmping “Playa Brava” té com a única finalitat contribuir de manera efectiva a la degradació de la zona, seguint una política de fets consumats i a fi i efecte d’assolir la total urbanització dels aiguamolls de Pals.

Punt-Diari, 6-12-1985

Setembre de 1985

El Partit dels Socialistes de Catalunya presenta una proposició no de llei en la qual insta al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que protegeixi un bon nombre d’espais naturals gironins, entre els quals hi ha els aiguamolls de Pals. Aquesta proposta no acabaria prosperant per la oposició del grup de Convergència i Unió, que al·legà que el futur Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) era el que havia de garantir aquesta protecció.

Punt-Diari, 8-10-1985
Punt-Diari, 9-11-1985

17 d’octubre de 1985

Es fa pública una carta tramesa pel Director General de Política Territorial al recentment constituït Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà (GDABE), en què aquest manifesta el convenciment que els aiguamolls de Pals seran protegits en virtut de la recentment aprovada Llei d’Espais Naturals.

Punt-Diari, 17-10-1985

Novembre de 1985

Igualment, la premsa publica el contingut d’una carta tramesa pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Miró i Ardèvol, en la qual es manifesta contrari a la urbanització dels aiguamolls de Pals.

Los Sitios, 22-11-1985
Punt-Diari, 22-11-1985
La Vanguardia, 23-11-1985

10 de desembre de 1985

Publiquem al “Punt-Diari” un article d’opinió on es vol explicar l’evidència de que a Pals hi ha aiguamolls, bàsicament fonamentant-nos en criteris científico-tècnics i en allò escrit al llarg dels anys pels més il·lustres geògrafs i escriptors del país.

Punt-Diari, 10-12-1985

11 de desembre de 1985

Esquerra Republicana de Catalunya presenta al Parlament català una proposició no de llei en la qual demana al Govern de la Generalitat iniciar de manera immediata tots els tràmits legals necessaris per tal d’incloure en el Pla d’Espais Naturals els aiguamolls de Pals, així com dictar les disposicions preventives previstes per la Llei d’Espais Naturals. Val a dir que aquesta proposició seria desestimada mesos més tard pels vots en contra de la majoria parlamentària de CiU.

Los Sitios, 13-12-1985

12 de desembre de 1985

El GDABE fa pública la seva ofensiva jurídica per tal d’aconseguir la total protecció dels aiguamolls de Pals. En destaca l’anunci d’una querella pels tribunals ordinaris contra l’aleshores titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà. La revista “El Llamp” denuncia amb gran duresa la conxorxa d’obscurs interessos i el predomini del caciquisme en tot aquest afer.

Punt-Diari, 13-12-1985
El Llamp, núm. 38 (1985)
El Periódico, 21-1-1986
Revista de Girona, núm. 112 (1985)

20 de febrer de 1986

L’Ajuntament de Pals, desatenent totes les al·legacions presentades, aprova el Pla General del Municipi, que qualifica l’àrea de les basses d’en Coll com a zona urbanitzable. Pere Servià, alcalde de la població, declara a la premsa: “A Pals no tenim aiguamolls. El que hi ha són basses d’aigua”. Tot queda ara pendent de la decisió que adopti la Comissió Provincial d’Urbanisme, qui haurà de donar el vist-i-plau o desestimar el planejament fet pel Consistori.

Los Sitios, 21-2-1986
Punt-Diari, 21-2-1986
Avui, 21-2-1986
El Periódico, 22-2-1986

22 de febrer de 1986

La premsa publica una filtració provinent de la Comissió Provincial d’Urbanisme segons la qual el Pla General d’Ordenació de Pals serà aprovat per aquest organisme, donat que ja ha estat prèviament consensuat des de la mateixa Direcció General. Aquest dia també té lloc una cimera a Torroella de Montgrí de presons i entitats, on es planifica l’estratègia pel que es preveu serà una feixuga batalla mediàtica i administrativa per salvaguardar aquestes zones humides.

Punt-Diari, 22-2-1986
Punt-Diari, 23-2-1986

25 de febrer de 1986

Un grup de veïns, enmig de trompades i d’un ambient fortament crispat, interromp un ple de l’Ajuntament de Pals. Es despleguen pancartes i, custodiat per la policia municipal, un portaveu llegeix un manifest en defensa dels aiguamolls de la població. “Per un pla més just”, “Salvem els aiguamolls”, o “A Pals hi ha aiguamolls” són algunes dels eslògans i crits que es deixen sentir. L’alcalde de Pals no ha contestat cap de les sol·licituds d’entrevista que els veïns li han fet arribar en els darrers mesos. Les dramàtiques imatges són captades pels diferents mitjans de comunicació i donen la volta a tot l’Estat.

Los Sitios, 26-2-1986
Punt-Diari, 26-2-1986
La Vanguardia, 26-2-1986
El Periódico, 27-2-1986

Febrer de 1986

L’oposició política al Parlament de Catalunya (PSC, PSUC i ERC) anuncia la presentació de sengles proposicions no de llei per tal de que les zones humides del Baix Empordà siguin incloses en l’àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del qual no n’haurien d’haver estat mai excloses. Paral·lelament l’alcalde de Pals, Pere Servià –que rep el suport del seu partit (CDC)–, manifesta que la idea clara és fer una marina residencial a la zona dels aiguamolls.

Punt-Diari, 27-2-1986
Avui, 27-2-1986
Catalunya Municipal, núm. 13-14 (1986)

28 de febrer de 1986

La premsa rebel·la una informe de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, en el qual aquest organisme manifesta el seu suport a la iniciativa de l’Ajuntament de Pals de construir una marina residencial d’alt estànding a la zona dels aiguamolls. La Cambra de Comerç qualifica d’adequat l’emplaçament d’aquesta instal·lació nàutico-esportiva.

Los Sitios, 28-2-1986

Febrer de 1986

Un grup d’onze professors del Col·legi Universitari de Girona signen un document on posen de relleu la importància científica dels aiguamolls del Baix Empordà, i s’ofereixen per tal d’elaborar un estudi que aporti criteris per determinar el futur de la zona. A la vegada, davant la greu amenaça que recau sobre els aiguamolls de Pals, el GDABE demana al Síndic de Greuges, Frederic Rahola, que intervingui de manera urgent en l’afer.

Punt-Diari, 1-3-1986

1 de març de 1986

Es fa conèixer un informe del gremi de promotors i constructors de les comarques gironines, on aquests donen el seu total suport a la construcció d’una marina residencial als aiguamolls de Pals.

Los Sitios, 1-3-1986

Març de 1986

Amb tàctiques de guerra bruta, es crea confusió entre els pagesos de Pals fent-los arribar un plànol sobre la zona que es vol preservar que no coincideix –en ser força més àmplia– amb la que es reclama a la proposta presentada al Parlament per la oposició.

Los Sitios, 4-3-1986
Punt-Diari, 4-3-1986

4 de març de 1986

El Síndic de Greuges, interessat per l’afer dels aiguamolls, declara que pensa demanar un informe a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques sobre el Pla General de Pals. “La defensa ecològica del país és important”, afirma Frederic Rahola.

Punt-Diari, 5-3-1986

5 de març de 1986

Pagesos de Pals signen un document favorable a la construcció d’una marina residencial a la zona dels aiguamolls, i es manifesten contraris a qualsevol intent de preservació de l’indret. Entre allò que argumenten hi ha que “els ecologistes volen fer uns aiguamolls artificials”. Membres del GDABE acusen els promotors de la marina de manipular la pagesia, donat que són ells qui han redactat la nota, empenyent els pagesos a avalar-la amb mètodes caciquils. Paral·lelament, professors del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona signen un nou document demanant la protecció dels aiguamolls de Pals.

Los Sitios, 6-3-1986
Punt-Diari, 6-3-1986

6 de març de 1986

En un acte informatiu celebrat a la ciutat de Girona, Lluís Medir, alcalde de Palafrugell i diputat al Parlament català a l’anterior legislatura, manifesta que la llei dels aiguamolls exclogué la zona de Pals per qüestions estrictament polítiques: “O s’aprova sense aquell sector, ens digueren, o no s’aprova cap protecció per als aiguamolls”, afirmà l’ex-parlamentari.

Punt-Diari, 7-3-1986

7 de març de 1986

El Conseller d’Agricultura, Josep Miró i Ardèvol, que dies enrere s’havia manifestat per carta contrari a la urbanització dels aiguamolls de Pals, en una visita al Parc Natural dels Aiguamolls, a l’Alt Empordà, matisa la seva opinió dient que “potser després d’analitzar el tema dels aiguamolls conjuntament amb altres departaments de la Generalitat s’arribarà a la conclusió que l’opció de l’Ajuntament de Pals, per una sèrie de raons de caràcter econòmic, és la més raonable. Això podria passar tranquil·lament”. I en efecte, ho deia així de tranquil el màxim responsable de la preservació de la natura a Catalunya, i del qual depenien la totalitat dels espais naturals protegits!

Punt-Diari, 8-3-1986

8 de març de 1986

Cinc-centes persones es manifesten en defensa dels aiguamolls a la zona dels masos de Pals. La concentració hagué de canviar sobtadament de lloc per tal d’evitar incidents, ja que pocs dies abans l’Ajuntament havia donat permís per fer una ballada de sardanes a pocs metres del punt previst inicialment. Aquest acte, al qual hi assistí l’alcalde Pere Servià i en el que es demanava la urbanització dels aiguamolls, era suposadament organitzat per un grup de pagesos.

Punt-Diari, 9-3-1986
Los Sitios, 9-3-1986
El Periódico, 9-3-1986
Avui, 9-3-1986

10 de març de 1986

L’Institut d’Estudis Catalans acorda donar suport a la protecció dels aiguamolls de Pals. La declaració, signada per l’il·lustre botànic Oriol de Bolós, considera que “l’alteració d’aquest espai seria una gran pèrdua per a Catalunya”. Paral·lelament l’alcalde de Pals, Pere Servià, s’adreça al president del Parlament de Catalunya, Miquel Coll i Alentorn, per seguir insistint en la “inexistència d’aiguamolls a Pals”. Per sostenir aquest argumentari es recolza en el fet que el Parlament de Catalunya no els va incloure en la Llei de protecció dels aiguamolls empordanesos l’any 1983.

Punt-Diari, 11-3-1986
Los Sitios, 11-3-1986

12-14 de març de 1986

La premsa avança que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà, ha donat el seu vist-i-plau a que la Comissió d’Urbanisme de Girona mantingui la qualificació de sòl urbanitzable dels aiguamolls, amb un 30% de terreny edificable i el 70% restant com a zona verda. Des del GDABE es continua insistint en que cal la preservació total dels aiguamolls de Pals.

El País, 12-3-1986
Punt-Diari, 12-3-1986
Los Sitios, 13-3-1986
Punt-Diari, 13-3-1986
El Periódico, 13-3-1986
El País, 14-3-1986
Los Sitios, 14-3-1986
Punt-Diari, 14-3-1986
Avui, 14-3-1986
El Món, núm. 203 (1986)

14 de març de 1986

La Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona fa l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació de Pals, segons les directrius marcades ja uns dies abans per la pròpia Direcció General, alts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya –partit en el Govern– i l’Ajuntament de Pals. Segons Urbanisme, la zona dels aiguamolls passa a ser en la seva totalitat zona urbanitzable no programada, amb un 30% de sòl edificable –amb capacitat per acollir-hi 400 habitatges– i el 70% restant com a sòl de lliure cessió. Mentre la Direcció General d’Urbanisme de Girona considera definitivament resolt el tema, el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà declara que presentarà recurs per tal d’aconseguir una protecció total i efectiva dels aiguamolls.

Los Sitios, 15-3-1986
Punt-Diari, 15-3-1986
Avui, 15-3-1986
La Vanguardia, 15-3-1986
Punt-Diari, 16-3-1986
Punt-Diari, 30-3-1986

16 de març de 1986

El GDABE fa saber la seva disconformitat amb la decisió presa per la Comissió d’Urbanisme de Girona i anuncia que presentarà recurs d’alçada davant del Conseller. També, atès que es té escassa confiança en el titular del Departament atès que és qui va pactar l’acord finalment adoptat, s’afirma que s’anirà amb tota seguretat al contenciós administratiu i, si cal, fins al Tribunal Suprem. En dies successius diversos científics alerten que la urbanització de qualsevol part dels aiguamolls, ni que sigui mínima, afectarà la seva funcionalitat global.

El País, 17-3-1986
Los Sitios, 19-3-1986
Punt-Diari, 21-3-1986
Los Sitios, 21-3-1986
Avui, 1-4-1986

Abril/maig de 1986

El GDABE i Alternativa Verda anuncien que mitjançant un diputat való portaran l’afer dels aiguamolls de Pals al Parlament Europeu. Durant aquest mes i el vinent, apareixen diversos escrits a la premsa on es critica durament la posició del partit en el Govern de Catalunya –CiU– en tot aquest afer.

Los Sitios, 11-4-1986
Avui, 11-4-1986
Punt-Diari, abril-maig-1986
Los Sitios, abril-maig-1986

16 de maig de 1986

La premsa avança que les entitats que defensen la protecció íntegra dels aiguamolls de Pals estan ja treballant en l’elaboració del recurs d’alçada davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

La Vanguardia, 16-5-1986

20 de maig de 1986

Membres del GDABE i representants de diferents opcions polítiques es reuneixen amb el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà. El Conseller no vol rebre als conservacionistes, els quals finalment participen a la trobada mercès a la intercessió dels representants dels partits. La reunió és tensa i acaba sense cap acord.

Los Sitios, 20-5-1986
Avui, 20-5-1986

22 de maig de 1986

La premsa es fa ressò que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Xavier Bigatà, no té cap intenció de modificar la resolució de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona sobre el planejament urbanístic de Pals, ja que considera que el tractament que fa de la zona dels aiguamolls és correcte.

Diari de Girona, 22-5-1986
Avui, 22-5-1986

23 de maig de 1986

La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya desestima les proposicions no de llei presentades pels grups d’ERC, PSC i PSUC. Paral·lelament i per primera vegada davant les fortes crítiques rebudes en els darrers mesos, CiU es desmarca del Consistori i admet l’existència de zones humides a Pals. Dies més tard, en el marc d’actuacions a tots nivells que s’estan portant a terme per salvaguardar els aiguamolls de Pals, es dóna a conèixer una iniciativa que per la via del parlament europeu proposarà annexionar els aiguamolls baixempordanesos als de la comarca veïna de l’Alt Empordà, on d’ençà l’any 1983 les seves zones humides ja han estat preservades sota la figura de Parc Natural.

Punt-Diari, 24-5-1986
Diari de Girona, 24-5-1986
Avui, 24-5-1986
La Vanguardia, 24-5-1986
El País, 24-5-1986
Avui, 1986

15 de juny de 1986

Es celebra una concentració a la platja de Pals per reivindicar la total salvaguarda dels aiguamolls del Baix Empordà. A l’acte, en què es fa una monumental arrossada, hi assisteix l’eurodiputada Vera Squarcialupi, qui es compromet a portar l’afer a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu. De forma prèvia, el GDABE i les entitats i grups polítics que li donen suport, conviden a alts dirigents de CiU –Jordi Pujol, Miquel Roca, Xavier Bigatà– així com als caps de llista gironins.

Punt-Diari, juny-1986
Diari de Girona, juny-1986
Avui, 15-6-1986
El Periódico, juny-1986
El País, 16-6-1986

25 de juny de 1986

Marc-Aureli Vila, advocat i geògraf –en aquells moments diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya–, fill del també il·lustre geògraf Pau Vila, publica al diari “Avui” un interessant article sobre la necessitat de preservar els aiguamolls catalans. I ho fa amb el pretext dels aiguamolls de Pals, després d’una visita compartida amb Heribert Barrera, Francesc Vicens i Marçal Casanovas.

Avui, 25-6-1986

26 de juny de 1986

El Parlament de Catalunya rebutja les proposicions de llei que pretenien declarar Parc Natural els aiguamolls del Baix Empordà. Aquestes iniciatives parlamentàries, talment com altres d’anteriors, havien estat presentades per ERC, PSC i PSUC. La majoria de CiU evità en tots els casos que prosperessin.

La Vanguardia, 26-6-1986

8 de juliol de 1986

Membres del GDABE i dels partits polítics es reuneixen amb el Síndic de Greuges, Frederic Rahola, qui endegarà diverses actuacions davant l’administració catalana a fi i efecte d’aconseguir la protecció dels aiguamolls baixempordanesos. Entre d’altres, el Síndic es compromet a intentar comparèixer al tràmit de recurs d’alçada contra l‘aprovació del Pla General del municipi de Pals.

Diari de Girona, 9-7-1986
La Vanguardia, 11-7-1986

28 de juliol de 1986

La Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) fa públic un dur comunicat en el qual denuncia que la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona està al servei de l’especulació en lloc de procurar per una ordenació racional del territori. De fet la postura mantinguda pels organismes del Govern i la totalitat dels membres de la coalició de CiU és tan incongruent i fora de tota lògica, que en dies successius ja apareixen acudits  a la premsa sobre aital posicionament.

Punt-Diari, 29-7-1986
Punt-Diari, juliol-agost-1986

23 d’agost de 1986

Dos artefactes de diferent potència exploten de matinada a les instal·lacions que l’empresa de l’alcalde de Pals, Pere Servià, té prop de la població. L’acció, que causà danys per valor de tres milions de pessetes, és reivindicada per l’organització terrorista Terra Lliure.

Punt-Diari, 24-8-1986
El País, 24-8-1986
Punt-Diari, 26-8-1986

Setembre de 1986

L’eurodiputada Dolors Renau presenta al Parlament Europeu una proposició de resolució en què sol·licita, a la Comissió del Medi Ambient, que en l’elaboració del mapa ecològic de la Comunitat sigui inclosa com a zona de protecció d’interès comunitari la totalitat de les zones humides del Baix Empordà.

Avui, 13-9-1986
Diari de Girona, 1-10-1986
Punt-Diari, 1-10-1986

30 d’octubre de 1986

Es presenten a la delegació d’Urbanisme de Girona un total de 12 recursos d’alçada dirigits al Conseller de Política Territorial, al qual se l’hi demana l’anul·lació del Pla General d’Ordenació de Pals, aprovat el proppassat 14 de març. Aquests recursos es fonamenten bàsicament en el que es considera una clara vulneració de la Llei d’Espais Naturals (Llei 12/1985, de 13 de juny).

Diari de Girona, 23-10-1986
Avui, 23-10-1986
Punt-Diari, 31-10-1986
La Vanguardia, 31-10-1986
Diari de Girona, 2-11-1986

Novembre de 1986

Frederic Rahola, Síndic de Greuges, davant la impossibilitat de la seva institució de comparèixer al tràmit del recurs d’alçada, fa una recomanació a la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques on suggereix que deixi sense efectes el Pla General de Pals.

Diari de Girona, 11-11-1986

26 de novembre de 1986

La Fundació Roca Galès atorga el Premi Jaume Salvador Pedrol sobre treballs d’estudi i defensa de la natura, a l’obra Els aiguamolls del Baix Empordà; un recorregut per la història, el paisatge i les essències d’una comarca, de Ramon Fortià i Joaquim Franch. El treball, de caire eminentment didàctic, és publicat poc després per la Diputació de Girona com a primer volum de la seva col·lecció Els Espais Naturals de les Comarques Gironines.

Punt-Diari, 4-12-1986

30 de novembre de 1986

El Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà presenta a les formacions polítiques que els recolzen en la campanya de defensa dels aiguamolls de Pals –PSC, ERC i PSUC– la proposta que per via del parlament europeu demana annexionar les zones humides baixempordaneses a les de la comarca veïna de l’Alt Empordà, protegides d’ençà l’any 1983 sota la figura de Parc Natural. El mes de febrer de l’any vinent el parlament europeu ja haurà rebut l’esmentada proposta.

Diari de Girona, 3-12-1986
Diari de Girona, 27-2-1987

22 de desembre de 1986

El representant de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, en resposta a una pregunta de l’eurodiputada italiana Vera Squarcialupi, manifesta que la CEE, a través del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), no donarà cap ajut econòmic per a la construcció d’habitatges o equipaments que afectin les zones humides del Baix Empordà.

Punt-Diari, 23-12-1986

Desembre de 1986

El GDABE denuncia davant el Ministeri d’Obres Públiques la possible afectació del Pla General de Pals a la zona marítimo-terrestre. Per això se suposa que algunes fites haurien estat mogudes i es permetria d’aquesta manera ocupar com a zona d’aparcament una sector de la rereduna annexa als aiguamolls.

Diari de Girona, 23-12-1986
Avui, 23-12-1986

Març de 1987

Exhaurit el termini per presentar al·legacions al Pla d’Ordenació Urbana de Pals, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques té ara fins a tres mesos per donar-hi resposta. Amb tot, les entitats conservacionistes i els partits polítics que han comparegut a aquest tràmit tenen poques esperances de que es rebi cap mena de resposta i ja compten haver d’anar a la via judicial mitjançant l’interposició d’un recurs contenciós-administratiu.

Diari de Girona, 2-4-1987

Maig de 1987

El Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà i partits polítics que els donen suport –ERC i PSUC– presenten recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del planejament urbanístic de Pals que declara zona urbanitzable el sector dels seus aiguamolls, a les basses d’en Coll. Això és així davant la pràctica certesa que els recursos d’alçada ja formulats de forma prèvia no seran atesos.

Punt-Diari, 1-5-1987
Diari de Girona, 5-5-1987
La Vanguardia, 6-5-1987

Novembre de 1987

L’Audiència de Barcelona admet a tràmit el recurs contenciós-administratiu presentat per sis membres del Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà i els partits polítics ERC i PSUC. Esgotada ja definitivament la via administrativa, s’inicien ara els tràmits judicials.

Diari de Girona, 17-11-1987

1 de març de 1988

Membres del GDABE denuncien abocaments il·legals de terres als aiguamolls de Pals. La zona afectada abasta una superfície d’uns 2.000 m2.

Punt-Diari, 2-3-1988

2 de març de 1988

S’inicia una ocupació dels aiguamolls per tal d’evitar nous colgaments. Per això es planta una tenda i pancartes al lloc on s’han fet els abocaments. Membres del GDABE passen la nit allà.

Punt-Diari, 3-3-1988
Diari de Girona, 3-3-1988

3 de març de 1988

Com a protesta simbòlica, un grup de 30 persones porten terra dels abocaments davant l’entrada de la casa de la vila de Pals, alhora que es presenten denúncies contra l’Ajuntament per permetre aquestes accions.

Diari de Girona, 4-3-1988
Punt-Diari, 4-3-1988

4 de març de 1988

L’alcalde de Pals, a instàncies de la Conselleria de Política Territorial, ordena suspendre els abocaments als aiguamolls, i requereix a la propietària dels terrenys i titular d’una de les empreses que pretén urbanitzar els aiguamolls, per tal de que manifesti els motius pels quals s’han fet aquests moviments de terres. Finalment, la versió argumentada pels autors de l’abocament –i oficialment acceptada– és que es tractava de fer camps d’arròs (?).

Punt-Diari, 5-3-1988
Diari de Girona, 5-3-1988

Abril de 1989

Des de la recentment creada Direcció General del Medi Ambient (Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques) es dóna a conèixer el projecte de Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). En roda de premsa s’informa de la inclusió dels anomenats “Aiguamolls del Baix Empordà” en el projecte, encara que no es fa saber què inclou ni quina és la seva delimitació exacta.

Punt-Diari, 12-4-1989

3 de maig de 1989

Es coneix definitivament que en el projecte de PEIN presentat a consulta als ajuntaments afectats no s’inclouen els aiguamolls de Pals dins l’epígraf “Aiguamolls del Baix Empordà”. Membres del Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà tenen accés a un off de record de la pròpia Direcció General segons el qual el mateix conseller Joaquim Molins va ordenar la retirada dels marjals de Pals dos dies abans d’ésser fer públic el document. Els mitjans de comunicació recullen aquest fet i critiquen durament la postura de la Conselleria.

Diari de Barcelona, 4-5-1989
Punt-Diari, 5-5-1989
Diari de Girona, 5-5-1989
El Periódico, 6-5-1989

5 de maig de 1989

Joaquim Molins, Conseller de Política Territorial, tot desconcertat, desmenteix l’intervencionisme de la direcció del seu Departament en les apreciacions dels tècnics, i diu que encara no hi ha cap postura en ferm en relació a l’afer.

Diari de Girona, 6-5-1989
Punt-Diari, 6-5-1989

12 de maig de 1989

L’Ajuntament de Pals, a proposta d’un regidor de l’oposició i membre del GDABE –Joan Hontangas–, debat la no inclusió dels aiguamolls de la població en el PEIN. El batlle, Pere Servià, diu que el PEIN ja li està bé doncs no protegeix res del terme de Pals. De manera paral·lela, l’Associació Espanyola de Limnologia, en un manifest fet públic al Vè. Congrés Espanyol de Limnologia que se celebra en aquelles dates a Banyoles, fa saber el seu total recolzament a qualsevol proposta de protecció dels aiguamolls de Pals, i lamenta la seva exclusió inicial del PEIN.

El Periódico, 12-5-1989
Diari de Girona, 13-5-1989
Punt-Diari, 13-5-1989
Diari de Barcelona, 22-5-1989
El Periódico, 23-5-1989

16 de maig de 1989

El grup d’Unitat i Progrés Municipal (UPM) a l’Ajuntament de Pals presenta al Consell Comarcal del Baix Empordà una al·legació demanant que els aiguamolls de la població siguin inclosos dins del PEIN. Paral·lelament, el grup del PSC a la Diputació de Girona també té previst demanar –en l’al·legació que ha de fer aquesta institució– que s’incloguin els aiguamolls de Pals dins del PEIN.

Diari de Girona, 17-5-1989
La Vanguardia, 17-5-1989

2 de juny de 1989

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, declara a la Bisbal que ell no ha fet cap mena actuació per tal que es treguin els aiguamolls del PEIN. Afirma igualment que si aquestes zones humides no hi són és perquè es vol analitzar a fons les implicacions del planejament vigent amb els drets contrets pels propietaris.

Punt-Diari, 4-6-1989

5 de juny de 1989

El grup de Convergència i Unió del Baix Empordà presenta una proposa al ple de Consell Comarcal segons la qual no creu que els aiguamolls s’hagin de protegir. Finalment el text queda pendent d’aprovació, atès que el seu president, Albert Vancells, diu voler conèixer el parer de cadascun dels municipis de la comarca. D’aquesta manera ja es comença a veure la temença de determinats càrrecs de CiU per posicionar-se en relació a aquest tema, davant el caire d’autèntic escàndol que comencen a prendre els esdeveniments.

El dia següent, el regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Pals, Joan Hontangas, es manté en les seves declaracions quan va dir en una sessió plenària que l’equip de govern era corrupte i s’havia prostituït.

Paral·lelament, l’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) i la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), demanen per carta als consellers d’Agricultura i Política Territorial, Josep Miró i Ardèvol i Joaquim Molins, de fer una reunió per aclarir el motiu pel qual no s’han inclòs els aiguamolls de Pals en el PEIN.

Punt-Diari, 7-6-1989
Diari de Girona, 7-6-1989
Punt-Diari, 13-6-1989
Diari de Girona, 14-6-1989

18 de juny de 1989

Una carta filtrada al periòdic gironí “Punt-Diari”, en què el Director General del Medi Ambient –Jacint Mateu– convoca a l’alcalde de Pals a una reunió amb motiu de la inclusió al PEIN de sectors del terme municipal, bé a demostrar de manera pública que inicialment els aiguamolls de la població estaven inclosos en el PEIN, i que a darrera hora varen ésser trets. La crítica del mitjà de comunicació esdevé a partir d’aquells moments més dura i punyent que mai davant d’un Conseller –Joaquim Molins– que es comprova clarament que ha mentit quan assegurava que no s’havia exclòs cap zona de Pals del Pla d’Espais.

Punt-Diari, 18-6-1989

19 de juny de 1989

La premsa informa que conclòs el període d’informació a les administracions locals del Pla d’Espais d’Interès Natural, aquest ha rebut més d’un centenar d’al·legacions. El futur dels aiguamolls de Pals és a hores d’ara un dels grans interrogants d’aquest pla territorial sectorial.

La Vanguardia, 19-6-1989

20 de juny de 1989

El periòdic “Punt-Diari” publica un extens escrit de la biòloga i educadora del Museu del Montgrí i del Baix Ter, Elena Padró, on exposa el gran valor dels aiguamolls de Pals en tant que eina pedagògica i de formació dels joves.

Punt-Diari, 20-6-1989

20 de juny de 1989

La Diputació de Girona aprova una tímida i ambigua –però també històrica– moció (és la primera vegada en set anys de reivindicacions que un organisme en mans de la coalició que governa Catalunya pren una postura favorable en relació a aquest afer) en que es demana a la Generalitat la “protecció integral dels aiguamolls del Baix Empordà”.

Diari de Girona, 21-6-1989
Punt-Diari, 21-6-1989

Juliol de 1989

Tot l’enrenou polític al voltant dels aiguamolls de Pals és motiu de permanent befa per parts d’uns i altres, precisament pel negacionisme en el que ha caigut CiU del que és una clara evidència. La premsa no és aliena a aquest fet.

Punt-Diari, juliol-1989
Presència, núm. 928 (1989)

7 de juliol de 1989

El conseller de Política Territorial, Joaquim Molins, aprofitant una visita a les comarques gironines i davant el caire que han près els esdeveniments, visita les dependències del  “Punt-Diari” per tal de fer marxa enrere i clarificar la seva postura en relació a l’afer dels aiguamolls de Pals. En declaracions al seu director i als redactors del rotatiu (es publiquen el dimarts 11 de juliol), manifesta que “a Pals hi ha aiguamolls i s’han de protegir”.

El Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà qualifica les declaracions del Conseller com d’una gran transcendència, atès que és la primera vegada en set anys que un representant del Govern de la Generalitat expressa públicament una postura clarament proteccionista envers els aiguamolls de Pals.

Punt-Diari, 11-7-1989
Punt-Diari, 12-7-1989
Diari de Barcelona, 12-7-1989
Punt-Diari, 2-8-1989

Agost de 1989

En un acte de cinisme difícilment qualificable, l’Ajuntament de Pals al·lega contra el port que Begur vol fer al seu terme adduint raons paisatgístiques. La premsa compara la negació que el Consistori ha fet sempre del valor del paisatge dels seus aiguamolls amb l’interès que li desperta ara el del municipi veí.

Punt-Diari, 15-8-1989

Setembre de 1989

En una nova revisió al projecte de PEIN s’inclou el 70% dels aiguamolls de Pals (allò que el Pla General defineix com espais de cessió municipal), mentre que continua exclosa, i per tant sense protecció, el 30% restant de la superfície dels aiguamolls i que ve qualificat al Pla General com d’àrea edificable. Davant aquesta nova proposta del PEIN, l’Ajuntament mostra la seva total oposició. És per això que, amb els vots favorables de l’equip de govern, el ple de data 15 de setembre de 1989 acorda al·legar contra el Pla d’Espais d’Interès Natural perquè aquest contempla ara com a zona protegida part dels aiguamolls de Pals o basses d’en Coll.

Tanmateix el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà, tot i que veu positiva la intenció de protegir una part dels aiguamolls, manifesta la seva voluntat de lluitar fins arribar a assolir la total salvaguarda de les zones humides de Pals.

Diari de Girona, 16-9-1989
Punt-Diari, 16-9-1989

23 de setembre de 1989

El conseller Joaquim Molins manifesta la impossibilitat de construir qualsevol marina residencial a la zona dels aiguamolls de Pals, donades les característiques hidrològiques del sector.

Punt-Diari, 24-9-1989

Octubre de 1989

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, manifesta en un entrevista al “Punt-Diari” que el seu govern aplicarà la llei en allò que fa referència al tema dels aiguamolls de Pals.

Punt-Diari, 10-10-1989

1 de febrer de 1990

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta sentència en relació al recurs contenciós administratiu interposat per membres del GDABE i dos partits polítics contra l’aprovació del Pla General d’Ordenació de Pals feta per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat. La sentència, fonamentada en la mateixa Llei d’Espais Naturals del Parlament de Catalunya, dictamina que les zones humides de Pals han d’ésser classificades com a sòl no urbanitzable subjecte a protecció especial. La notícia no transcendeix als interessats i a la pròpia premsa fins al cap d’un mes.

Val a dir que es traca d’una sentència històrica, bàsicament per dues raons: és la primera resolució judicial que es fonamenta en la Llei d’Espais d’Interès Natural, i a la vegada estableix jurisprudència en relació a les zones humides atès que es resol que tota àrea d’aquestes característiques ja gaudeix de protecció pel sol fet de ser-ho i sense necessitat que hi hagi una declaració explícita.

Punt-Diari, 3-3-1990
Diari de Girona, 3-3-1990
La Vanguardia, 3-3-1990
El País, 3-3-1990
Avui, 4-3-1990
El Periódico, 4-3-1990

7 de març de 1990

Malgrat que la premsa anuncia que els serveis jurídics de la Generalitat recorreran la sentència que obliga a protegir els aiguamolls de Pals, dos dies més tard el propi Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, declara que la Generalitat accepta la sentència i no recorrerà davant el Tribunal Suprem la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sí que ho fa en canvi Baltasar Parera Coll, en representació de la societat “Playa Brava, S.A.”, propietària del càmping que ocupa la zona i promotora del projecte urbanístic que pretén colgar els aiguamolls de Pals.

Punt-Diari, 7-3-1990
Diari de Girona, 7-3-1990
Punt-Diari, 10-3-1990
Diari de Girona, 10-3-1990
El País, 10-3-1990
Punt-Diari, 14-3-1990

Juliol de 1991

Baltasar Parera, president del consell d’administració de la societat “Marina Brava de Golf, S.A.” –de la mateixa propietat que “Playa Brava, S.A.”–, presenta a la Direcció General de Ports i Costes de la Generalitat un projecte faraònic de construcció d’un port esportiu de més de 1.000 amarraments al bell mig de la platja de Pals, enfront mateix dels aiguamolls. La proposta té el total suport de l’Ajuntament, segons paraules del seu alcalde, Pere Servià. Val a dir que aquest port es trobaria a dos km del que també es vol fer a Begur. Amb tot, el Conseller Joaquim Molins declara que no creu encertat fer dos ports esportius a la platja de Pals.

Diari de Girona, 31-7-1991
El Punt, 31-7-1991
El Punt, 1-8-1991
El Punt, 3-8-1991

27 de febrer de 1992

La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Pals i els titulars de les empreses “Arenals de Mar, S.A.” i “Playa Brava, S.A.”, signen un protocol pel qual s’acorda que mentre un 70% aproximat de la zona dels aiguamolls passarà a mans del Departament de Medi Ambient perquè en faci la gestió, l’altra 30% restant podrà ser urbanitzat –amb uns 400 habitatges– d’acord amb les limitacions que en suggereixi la mateixa Conselleria.

Tanmateix, i com a punt més important, la Conselleria de Medi Ambient assegurarà la viabilitat de construcció d’un port esportiu enfront mateix de la zona dels aiguamolls, vetllant però, en la mesura que sigui possible, per la correcció de l’impacte ambiental que aquest equipament origini. Òbviament el protocol no tindrà cap efecte en el cas que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència del TSJC.

El sector conservacionista, davant el secretisme amb què s’han portat les negociacions, reacciona amb contundència i denúncia la marginalització de què ha estat objecte. Accepta un cert consens, exigeix intervenir-hi de manera directa i demana una revisió del protocol que rebaixi les superfícies urbanitzables, ofereixi bones contrapartides i restituí en l’espai i limiti les dimensions del port esportiu.

El Punt, 5-3-1992
Diari de Girona, 5-3-1992
El País, 6-3-1992
La Vanguardia, 6-3-1992
El Punt, 6-3-1992
Diari de Girona, 6-3-1992

Març de 1992

El protocol entre les empreses promotores, l’Ajuntament de Pals i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya és durament criticat per partits polítics i l’opinió pública. L’empresa promotora declara que treballa per completar els tràmits que li permetin obtenir el permís per poder fer el desitjat port esportiu a la zona dels aiguamolls.

El Punt, 7-3-1992
El Punt, 10-3-1992
El Punt, 18-3-1992
El Punt, març-1992

Abril de 1992

El grup d’Unitat i Progrés Municipal a l’Ajuntament de Pals i el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà són convidats a participar del protocol entre la Conselleria de Medi Ambient, l’Ajuntament de Pals i els titulars de les empreses promotores del port esportiu.

Per la seva part, el Partit dels Socialistes de Catalunya insisteix en la necessitat de preservar els aiguamolls baixempordanesos i s’oposa a qualsevol intent de construir un port esportiu a la platja de Pals.

El Punt, 3-4-1992
Diari de Girona, 3-4-1992

23 d’abril de 1992

El ple de l’Ajuntament de Pals aprova tirar endavant una modificació puntual del Pla General que incorpora el conveni al que s’ha arribat amb la Conselleria de Medi Ambient i els promotors del port esportiu. Això implica que de les 56 hectàrees del polèmic polígon de les basses d’en Coll, 19 ha es podran urbanitzar i les 37 ha restants seran cedides a la Conselleria. Atès que no hi ha entesa, el grup d’Unitat i Progrés Municipal, a l’oposició, es desmarca d’aquest acord i amenaça amb accions penals si s’urbanitzen els aiguamolls. Els grups polítics a l’oposició al Parlament i el municipi veí de Torroella també declaren que denunciaran el conveni pels mitjans que els sigui possible.

El Punt, 24-4-1992
Diari de Girona, 24-4-1992
El Punt, 25-4-1992
Diari de Girona, 25-4-1992
El Punt, 1-5-1992

5 de juny de 1992

La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya aprova una proposició no de llei presentada pel grup d’Iniciativa per Catalunya, en la que s’insta al Consell Executiu de la Generalitat a protegir la zona de les basses d’en Coll –aiguamolls de Pals– així com a incloure-la dins del PEIN. En qualsevol cas la resolució és prou ambigua com per no deixar clar si es refereix al conjunt de la zona on se centra la polèmica o bé es circumscriu només a l’àmbit que segons el conveni signat entre les parts seria cedit a la Conselleria de Medi Ambient per a la seva gestió.

El Punt, 6-6-1992

16 d’octubre de 1992

En una reunió mantinguda a Barcelona a la Conselleria de Medi Ambient, l’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) –provinent del que havia estat el GDABE– accepta inicialment formar part del conveni ja subscrit entre la Conselleria, l’Ajuntament i els promotors a la zona. En qualsevol cas el conveni s’haurà de reformular en els següents termes: (a) concentrar el fet edificatori a tocar la carretera d’accés a la platja i en els terrenys ja ocupats pel càmping “Playa Brava”, (b) recuperar com a hàbitat d’aiguamolls una part de la superfície de l’esmentat càmping “Playa Brava”, (c) ampliar la zona PEIN per la part interior de les basses d’en Coll, duplicant així la superfície actual, i (d) acceptar la possibilitat que es pugui construir un port esportiu al sector, tot i que aquest haurà de ser a l’espai lliure que queda entre el polígon de “les Illes” i els primers edificis de la platja de Pals.

En tot cas això només serà així si el Tribunal Suprem revoca la sentència del TSJC i si finalment els organismes competents autoritzen construir un port a la zona –tal i com declara a la premsa Baltasar Parera, màxim responsable del grup promotor.

El Punt, 18-10-1992
El Punt, 20-10-1992

Agost de 1993

El conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, declara a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prades de Conflent, que la Generalitat podria adquirir part dels aiguamolls de Pals abans d’acabar l’any. Paral·lelament l’Ajuntament de Pals es lamenta que no s’ha avançat en la redacció del nou protocol, mentre que membres de l’Associació Cipsela endureixen la seva posició i afirmen que no acceptaran cap acord que inclogui la construcció d’un port esportiu a la zona.

Diari de Girona, 20-8-1993

16 d’octubre de 1993

L’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) refusa en assemblea general la signatura de cap pacte amb el govern català, els promotors del port esportiu i l’Ajuntament de Pals, ja que creu que un possible acord no ha d’estar supeditat a construir un port esportiu a la zona, en raó de la no existència de cap dret adquirit, així com de l’impacte que un equipament d’aquest tipus tindria sobre els aiguamolls de Pals i tota la badia del Ter. L’entitat també esmenta com a clau per no adherir-se al protocol, el fet que se’ls obligava a renunciar a emprendre qualsevol tipus d’acció en cas que finalment s’autoritzés una instal·lació nàutica a la platja de Pals.

Diari de Girona, 4-11-1993
El Punt, 4-11-1993
Diari de Girona, 5-11-1993
El Punt, 5-11-1993

30 de maig de 1994

La premsa avança que la Direcció General de Ports i Costes estudia la denegació dels dos projectes de ports esportius que s’estan tramitant a la platja de Pals, un per part de Marina Brava de Golf, S.A., al municipi de Pals, i l’altre per part de Port de Begur, S.A., una mica més al sud i al terme de Begur. Dies més tard aquesta possibilitat es veu més refermada amb les declaracions del titular de la Direcció General, Ramon Pous.

El Punt, 30-5-1994
El Punt, 5-6-1994

20 d’octubre de 1994

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Mª Cullell, d’acord amb la proposta desfavorable de la Direcció General de Ports i Costes, resol desestimar els projectes de construcció de ports esportius a Pals i Begur. La decisió es basa en el greu impacte ambiental d’ambdues instal·lacions així com en la forta contestació social que han tingut els projectes.

El Punt, 22-10-1994

23 d’abril de 1996

En un dia per a la història, el Tribunal Suprem ratifica la sentència del TSJC i desestima en tots els seus termes els recursos d’apel·lació interposats per l’empresa Playa Brava, S.A. i l’Ajuntament de Pals. En conseqüència, els aiguamolls de Pals seran ja definitivament zona no urbanitzable sotmesa a protecció especial.

Mentre el Tribunal Suprem escriu que els aiguamolls situats entre el diu Daró i les urbanitzacions de la platja de Pals “constitueixen una zona humida d’excepcional importància, amb uns valors ecològics molts elevats”, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, declara –força dies més tard quan es fa pública la sentència i transcendeix la notícia–, que “si s’havés pogut fer una marina es generarien molts llocs de treball. Em sembla bé que es protegeixi la natura, però amb mesura. No crec que hàgim d’avantposar els interessos dels animals als dels homes”.

El Punt, 29-6-1996
Diari de Girona, 29-6-1996
La Vanguardia, 29-6-1996

De la sentència del Tribunal Suprem a la declaració del Parc Natural (període 1996-2010)

Malgrat la sentència del Tribunal Suprem de l’abril de 1996 ratificant aquella altra del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de l’any 1991, la qual declarava els aiguamolls de Pals zona no urbanitzable sotmesa a protecció especial, el cert és que el sector de les basses d’en Coll va continuar essent punt de permanent conflicte, i el camí cap a l’establiment d’una figura de protecció específica es presentava encara costerut. Caldria esperar 13 anys més, fins el maig del 2010 –27 anys després de la preservació dels aiguamolls de la badia de Roses–, perquè els aiguamolls del Daró i el conjunt de les zones humides del Baix Empordà fossin declarades Parc Natural.

En aquesta darrera etapa, però, ja perduda la batalla del port esportiu a la platja de Pals i de la urbanització de les basses d’en Coll, el focus mediàtic se centraria molt especialment en la plana agrícola de la dreta del Ter, en bona part lliurada al conreu de l’arròs. Vegem-ne doncs la cronologia de com va anar tot plegat.

15 d’abril de 1997

La Comissió d’Urbanisme de Girona fa efectiu el compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que preveia la requalificació en sòl no urbanitzable i de protecció especial de la zona de les basses d’en Coll, coneguda també com els aiguamolls de Pals. Això era així després de la ratificació que de la sentència n’havia fet el Tribunal Suprem feia un any. Paral·lelament, es dóna a conèixer que els propietaris de les basses d’en Coll i del càmping que hi ha al seu costat –“Playa Brava”–, vol aprofitar la presència de la zona humida per valoritzar l’equipament turístic.

Diari de Girona, 16-4-1997
El Punt, 16-4-1997

Abril de 1998

Es denuncien obres d’ampliació il·legal del càmping “Playa Brava” dins l’àrea dels aiguamolls de Pals, fet que comporta una permanent regressió de la zona humida. Això succeeix malgrat que el sector es troba inclós dins del PEIN i que existeix una sentència del Tribunal Suprem que declara la zona com a no urbanitzable sotmesa a protecció especial. Tant el Servei d’Urbanisme de Girona com l’Ajuntament de Pals diuen que investigaran els fets.

Diari de Girona, abril-1998

29 de maig de 1998

L’Associació per a la Conservació i l’Estudi de la Natura i el Paisatge del Baix Empordà (Cipsela) presenta una denúncia davant la Fiscalía de l’Audiència Provincial de Girona per les obres d’ampliació del càmping “Playa Brava”, les quals comporten una substancial regressió dels aiguamolls de Pals, suposadament preservats pel govern català –mitjançant el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)– i sentència del Tribunal Suprem.

Anys 1998-99

Malgrat la sentència que obliga a preservar els aiguamolls de Pals o de les basses d’en Coll, el cert és que les zones humides de la comarca segueixen en un estat general d’indefenció atès que no disposen de cap figura jurídica que en garanteixi la seva continuïtat. La reculada de la seva superfície al conjunt de la zona del Baix Ter és ben evident en aquests darrers anys.

La Vanguardia, 10-8-1998
Diari de Girona, 7-2-1999

Abril del 2000

La Generalitat de Catalunya anuncia que cedirà mitjançant conveni la gestió dels aiguamolls de Pals a l’empresa Arenales de Mar, S.A. Cal recordar que aquesta empresa és la propietària del càmping que hi ha a la zona –“Playa Brava”– i que fins l’any 1996, quan va haver-hi la sentència del Tribunal Suprem que definitivament preservava el sector, va maldar per la seva urbanització.

El mateix dia que es dóna a conèixer la notícia, l’Associació de Naturalistes de Girona exposa els seus temors, i en el cas concret dels aiguamolls de Pals qüestiona que en faci la gestió l’empresa que fins fa ben poc havia impulsat un projecte de construcció a la zona de 400 habitatges i un port esportiu. El “Diari de Girona” tracta la notícia com un autèntic escàndol i afegeix que Arenales de Mar, S.A., va ser sancionada fa dos anys per urbanisme per ampliar il·legalment el càmping en detriment dels aiguamolls que ara gestionarà.

Tanmateix el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, se’n mostra ben satisfet el dia –8 d’abril– de la signatura del conveni mitjançant el qual la immobiliària gestionarà la zona dels aiguamolls, i es retrata ben cofoi al mateix embarcador que el càmping ha construït de forma il·legal junt a les basses d’en Coll i a partir del qual es promou la navegació en barca i surf de vent pels seus usuaris. Entitats conservacionistes i agrupacions polítiques també critiquen durament aquesta signatura.

El Punt, 6-4-2000
El Punt, 7-4-2000
Diari de Girona, 8-4-2000
El Punt, 9-4-2000

5 de març de 2004

En l’obertura del III Debat Costa Brava que se celebra a Roses, el Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, anuncia que es crearà un gran Parc Natural que inclogui els aiguamolls dels Baix Empordà (Pals, Pletera i Ter Vell), el massís del Montgrí i les illes Medes, tots aquests espais a la comarca del Baix Empordà.

El Punt, 6-3-2004
La Vanguardia, 14-3-2004

24 de novembre de 2005

La Generalitat de Catalunya presenta l’avantprojecte del Parc Natural, en el que s’hi inclouen sectors dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i l’Escala, amb una superfície total de 7.378 ha.

Setembre de 2006

Sembla que hi ha un cert consens entre administracions per tal que la seu del futur Parc Natural sigui a l’antiga depuradora de l’Estartit. La Generalitat avança també per tal de contentar als diferents municipis implicats que hi haurà seus a Can Quintana –Torroella de Montgrí– i als edififcis de l’antiga Radio Liberty –Pals.

El Punt, 24-9-2006

Març de 2008

L’Ajuntament de Pals, en boca del seu alcalde Joan Silvestre, declara que al·legaran en el període d’exposició pública del Parc Natural en el sentit que es redueixi el seu àmbit al municipi. L’alcalde ja ha fet saber als representats de la Generalitat que vol que els arrossaires puguin seguir treballant i que no es posin d’esquenes al turisme.

L’endemà mateix la premsa publica que el Centre de tecnificació d’esquí nàutic que es volia fer temps enrera a Torroella de Montgrí i que va rebutjar l’Ajuntament, ara es planteja situar-lo dins del municipi de Pals. Concretament s’emplaçaria en terrenys del Mas Carles –propietat de Baltasar Parera Coll– dedicats al conreu de l’arròs, al bell mig de la plana i dins l’àmbit del que ha de ser el futur Parc Natural. L’alcalde de Pals diu que no veu pas malament que es faci aquesta instal·lació. Tanmateix l’Ajuntament de Torroella s’oposa a aquest llac artificial doncs afectarà terrenys de la futura zona protegida i posa en risc el desenvolupament sostenible de la zona del Baix Ter.

Del Departament de Medi Ambient surten unes sorprenents declaracions segons les quals no es pot barrejar el projecte de construcció d’un llac artificial d’esquí nàutic a Pals amb la creació del Parc Natural. Argumenten que encara que els límits del futur espai protegit entren dins la finca on es preveu l’equipament esportiu, aquests límits són ara per ara teòrics i no estan definits. L’oposició a l’Ajuntament de Pals rebutja també aquestes instal·lacions i se sorprèn de l’ambigüitat en aquest afer de la Conselleria que precisament promou el Parc Natural.

Curiosament, el diari “El Punt” es fa ressò que l’any 1997 el mateix alcalde de Pals, Joan Silvestre, va aprovar en Comissió de Govern del seu Ajuntament una proposta en la que s’oposava a la recuperació de l’antic estany de Boada, al municipi veí de Palau-sator, i que es feia excavant aproximadament 1 m del terreny sobre una superfície de poc més d’1 hectàrea. La restauració d’aquesta zona humida, amb criteris i finalitats estrictament ambientals, mereixia llavors frases com ara “la creació artificial d’aquest ambient aquàtic representa una alteració d’aquesta zona tradicionalment de conreu, i desequilibra la relació home-natura actual”, o “una àrea permanentment inundada a la zona constitueix un impacte al medi existent i no assegura les condicions d’ús ni la preservació dels interessos agrícoles, que són especialment protegits al municipi de Pals”. Ja veieu, a l’alcalde li semblava molt desaconsellable la recuperació d’una zona humida sobre una hectàrea de superfície al municipi veí de Palau-sator, i tanmateix es mostrava encantat amb que s’excavessin fins a 8 hectàrees a 3 m de fondària –com veurem més endavant– per a fer-hi esquí nàutic al seu propi poble. Quina barra!

Diari de Girona, 26-3-2008
El Punt, 27-3-2008
El Punt, 28-3-2008
El Punt, 29-3-2008
Acord Comissió de Govern de Pals, 24-3-1997

9 d’abril de 2008

El president de la Federació Catalana d’esquí nàutic, Albert Camprobí, presenta les característiques constructives del centre d’esquí nàutic que es vol fer en terrenys del Mas Carles de Pals. Es tracta de construir dos estanys paral·lels un de l’altre i excavats en el terreny a una fondària de 3 m. Un d’ells tindria 600 m de llargada i 90 m d’amplada, i l’altre 495 m de cap a cap i 55 m d’ample (en total les noves làmines d’aigua on es practicaria l’esquí ocuparien prop de 8 hectàrees). A banda, hi hauria una àrea de serveis i una residència-hotel. Camprobí es permetia la frivolitat encara de dir que “no és un bolet, sinó un equipament integrat al territori”, “no es toca el medi ambient” o “volem deixar clar que és d’interès públic”, com per fer-nos creure que val la pena prostituir un grapat d’hectàrees d’aquesta fèrtil planura per tal que, encara no sabem quí, hi anés a lliscar arrapat darrera d’unes potents motores. Absolutament delirant!

Diari de Girona, 10-4-2008
El Punt, 10-4-2008

19 d’abril de 2008

El delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, declara que no veu bé el projecte d’un centre d’esquí nàutic als terrenys del Mas Carles, a Pals, atès que és incompatible amb l’àmbit del futur Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, així com també amb el Pla Territorial de l’Empordà que qualifica els terrenys d’alt valor agrícola.

El Punt, 20-5-2008

20 d’abril de 2008

A Ca la Pruna de Pals es presenta en roda de premsa la Plataforma contra l’equipament esportiu d’esquí nàutic al Mas Carles, la qual està integrada per una trentena d’entitats i col·lectius.

Diari de Girona, 21-5-2008
El Punt, 21-5-2008

Maig de 2008

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya anuncia que un cop fets els tràmits consultius amb tots els ajuntament afectats i els diferents sectors relacionats amb l’àmbit de Parc, és ja imminent la publicació de l’avantprojecte de Llei del nou espai protegit a fi i efecte d’iniciar un període d’exposició pública. La superfície total serà de 8.061 ha, de les quals 6.090 ha seran terrestres i la resta marines. La part emergida de les illes Medes serà reserva natural integral, mentre que l’àmbit marí del seu entorn, les basses de Ter Vell, la Pletera, la bassa del Fra Ramon així com les basses d’en Coll, seran reserves naturals parcials.

En un altre ordre, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, malgrat que el seu equip de govern no s’ha manifestat encara en relació als llacs d’esquí nàutic, anuncia a la premsa un “sí rotund” a favor d’aquest equipament. Parlant en nom dels pagesos, esmenta que ells tampoc veuen malament que es faci aquesta instal·lació, a diferència del perjudici que suposaria la inclusió d’aquestes terres dins del Parc Natural.

També aquest mes l’Associació Turística de Pals es manifesta a favor del centre d’esquí nàutic al Mas Carles i demana el suport de les institucions per tal que es faci realitat. Esmentem que aquesta associació és presidida pel fill de Baltasar Parera Coll, propietari del Mas Carles on es vol fer l’equipament, i alhora també del càmping “Playa Brava” així com de bona part dels terrenys de les basses d’en Coll, on durant tants i tants anys s’ha intentar fer-hi una marina residencial i un port esportiu.

El Punt, 28-5-2008
Diari de Girona, 23-5-2008
El Punt, 29-5-2008

Maig-juny de 2008

Conegudes les intencions del Departament de Medi Ambient pel que fa a la delimitació de l’àmbit del futur Parc Natural, col·lectius vinculats al món agrari (Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs de Pals i Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals) expressen la seva disconformitat amb que els conreus d’arròs formin part de la zona protegida. També es manifesten contraris al Parc Natural els alcaldes dels municipis de Pals, Palau-sator i Fontanilles, així com l’Associació Turística de Pals –aquesta última exigeix que s’exclogui el municipi del Parc Natural atès que es pot “provocar la pèrdua de centenars de llocs de treball i el tancament d’indústries i empreses”.

Diari de Girona, 31-5-2008
El Punt, 3-6-2008
El Punt, 14-6-2008
Diari de Girona, 17-6-2008
El Punt, 17-6-2008

4 de juny de 2008

La Generalitat de Catalunya, a través del delegat del Govern a Girona –Josep Martinoy–, defensa que els conreus d’arròs formin part del futur Parc Natural. Això ho fa en una visita a la zona de les basses d’en Coll i acompanyat de gent del sector agrari i del mateix alcalde de Pals. El delegat del Govern argumenta que la inclusió dels arrossars en la zona protegida garantirà la disponibilitat d’aigua i la projecció de l’activitat en els mercats.

El Punt, 5-6-2008
Diari de Girona, 5-6-2008

5 de juny de 2008

El Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà denuncia públicament que darrere el projecte dels llacs per a la pràctica de l’esquí nàutic de Pals hi ha els interessos empresarials de la familia Parera Coll. Es fa saber que la finca del Mas Carles va ser adquirida per Baltasar Parera Coll l’estiu del 2007, i casualment ara resulta que diversos estudis presenten aquesta zona com la millor per construir-hi l’equipament.

Dies més tard el “Diari de Girona” explica explica altre cop la vergonyosa contradicció de l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, quan onze anys enrere s’oposava a la recuperació de dues hectàrees de l’estany de Boada al municipi veí, al·legant motius ambientals i d’afectació a l’espai agrícola, i tanmateix ara ha esdevingut un destacat entusiasta de les basses d’esquí nàutic sobre més de 8 hectàrees d’arrossars al seu propi municipi.

Mentrestant, el govern a l’Ajuntament de Pals segueix sense posicionar-se en relació a les basses d’esquí nàutic, atès que no existeix una unanimitat de criteris.

Diari de Girona, 6-6-2008
Diari de Girona, 10-6-2008
Diari de Girona, 12-6-2008

9 de juliol del 2008

Publiquem al diari El Punt un article titolat “Aiguamolls de Pals: la veritat” en el qual, davant les veus contràries al municipi de Pals a la inclusió d’importants parts del seu terme en el futur Parc Natural, es fa un repàs històric als poderosos interessos especulatius i urbanístics que d’ençà la tramitació del primer projecte de llei de protecció dels aiguamolls empordanesos, a inicis dels anys 80 del segle passat, han maldat de forma constant i barroera contra qualsevol forma de preservació d’aquest territori.

El Punt, 17-6-2008

11 de juliol de 2008

Baltasar Parera Coll, principat al·ludit en l’article publicat dos dies abans al diari El Punt, escriu a la mateixa publicació la seva carta de rèplica, certament sense massa suc ni bruc. En dies successius aquest escrit i el seu autor rebran el recolzament incondicional en sengles cartes publicades al mateix diari de Lluís Torrent –entre d’altres càrrecs, president de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics– i de Martí Sabrià –Gerent de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre.

Aquest mateix dia el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya posa a exposició pública per un període de dos mesos l’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

El Punt, 11-7-2008
El Punt, 12-7-2008

19 de juliol de 2008

La premsa es fa ressò d’un comunicat del grup del PSC a l’Ajuntament de Pals en que aquests també es mostren contraris a la inclusió de la plana agrícola dins del Parc Natural, i defensen que únicament s’hi inclogui pel que fa al seu municipi el sector de les basses d’en Coll i de l’antiga Radio Liberty. Aquest posicionament és defensat pel cap del PSC a Pals, Joan Trias, en un article d’opinió al “Diari de Girona”.

El Punt, 19-7-2008
Diari de Girona, 19-7-2008

24 de juliol de 2008

El Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà diu haver recollit més d’un miler de signatures en contra del projecte de l’equipament d’esquí nàutic a Pals, en bona part de gent del mateix municipi. Aquest mateix col·lectiu també reclama al Departament de Medi Ambient que faci públic el seu posicionament sobre l’afer, atès que s’ha evidenciat fins al moment una actitud poc o molt pusil·lànime.

El Punt, 25-7-2008
Diari de Girona, 26-7-2008

31 de juliol de 2008

Té lloc a Pals una xerrada informativa a càrrec de representants del Departament de Medi Ambient en relació al futur Parc Natural, on els sectors agrícola i turístic que s’oposen a la inclusió dins l’àmbit de protecció d’àmplies zones del municipi de Pals –els arrossars, la platja, terrenys de l’antiga Radio Liberty– es fan sentir.

El Punt, 9-7-2008 (bis)
El Punt, 1-8-2008

Agost de 2008

Unió de Pagesos demana que es tregui tota la zona agrícola de l’àmbit del Parc Natural i que se li apliqui la figura de protecció de parc agrari. Aquest mateix mes el Museu de la Mediterrània i el Patronat Montgrí-Medes fan saber que han elaborat un pla de gestió del patrimoni cultural en l’àmbit del futur Parc Natural, el qual serà tramès al Departament de Medi Ambient per tal que l’inclogui en el document a aprovar. Aquest pla sostè que la declaració de Parc Natural pot suposar una bona oportunitat perquè el patrimoni cultural esdevingui una eina per a la potenciació del territori i els seus valors.

El Punt, 2-8-2008
Diari de Girona, 7-8-2008

5 d’agost de 2008

La premsa publica que el Departament de Medi Ambient i la Federació Catalana d’Esquí estan buscant un espai alternatiu per emplaçar-hi el centre d’esquí nàutic que es volia fer al Mas Carles de Pals, atès que ja és clar que en l’àmbit del que ha de ser el futur Parc Natural aquesta activitat hi és incompatible.

El Punt, 5-8-2008

13 d’agost de 2008

Els alcaldes de Pals –Joan Silvestre–, Palau-sator –Joan Sabrià– i Fontanilles –Salvador Coll– signen un manifest sota el lema “Parc Natural, així no!” demanant que s’excloguin del projecte les zones agrícoles –bàsicament arrossars– dels seus municipis. Això suposaria que Palau-sator i Fontanilles quedarien fora de l’àmbit del Parc i que Pals passi de les 562 ha aportades actualment a només 78 ha –les corresponents únicament a les basses d’en Coll i als terrenys de l’antiga Ràdio Liberty. Signen també el manifest altres entitats com ara la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, l’ADV de l’Arròs del Molí de Pals, l’Associació de Turisme de Pals o les comunitats de propietaris Golf Mar I i Golf Mar II i Villa de Golf.

Aquest manifest és criticat per ERC de Pals, atès que diu que és un posicionament en negatiu i que no aporta idees constructives al projecte de Parc Natural. Val a dir també que el dia abans, el ple de l’Ajuntament de Pals, amb els vots a favor de CiU i del PSC, havia aprovat una proposta on es demanava que s’excloguin de la zona protegida tant els espais agrícoles com la platja de Pals.

El Punt, 12-8-2008
Diari de Girona, 12-8-2008
El Punt, 13-8-2008
Diari de Girona, 13-8-2008
El Punt, 14-8-2008
Diari de Girona, 14-8-2008

Agost-setembre de 2008

Durant aquests dos mesos i per raó del període d’al·legacions que hi ha obert per la presentació de l’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, els contraris a la consideració de les zones agrícoles es mobilitzen amb tots els seus mitjans i la més gran demagògia possible.

A banda dels Ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles així com diferents sectors agrícoles i empresarials de Pals, també s’hi posicionen en contra el sindicat Unió de Pagesos i l’Institut Agrícola de Sant Isidre. El director d’aquest darrer, Baldiri Ros, declara en una reunió amb arrossaires a Pals que ”el Parc Natural té per objectiu afavorir la flora i la fauna, i això deixa de banda qualsevol criteri econòmic”.

L’Ajuntament de Pals, en el seu escrit d’al·legacions preparat per l’exdiputat de CiU Josep López de Lerma –i que pertany al bufet de Miquel Roca–, arriba a dir que amb l’aprovació del Parc el municipi deixarà de tenir les competències respecte a la gestió del medi ambient, l’ordenació i la gestió del territori (com si aquest fos el primer parc natural que es fa al país i Pals el primer municipi que es veurà afectat per un Parc Natural arreu del món).

Diari de Girona, 4-9-2008
Diari de Girona, 5-9-2008
Diari de Girona, 7-9-2008
Diari de Girona, 12-9-2008
Diari de Girona, 30-9-2008
Diari de Girona, 2-10-2008

19 de setembre de 2008

Iniciativa per Catalunya-Verds, en tant que és qui porta les regnes del Departament de Medi Ambient, per boca del seu diputat Lluís Postigo declara que el Parc Natural persegueix compatibilitzar la protecció i la conservació amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants. Insisteix també en dir que la declaració comportarà una dinamització turística del territori i un increment dels recursos públics, consolidarà les ajudes agroambientals i garantirà la disponibilitat d’aigua –tot al contrari del que argumenten els opositors al Parc.

Diari de Girona, 20-9-2008
El Punt, 23-9-2008

Octubre de 2008

La premsa recull que les entitats ecologistes gironines troben insuficient –i així ho han fet saber en les seves respectives al·legacions– el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en ser aquesta només una proposta de mínims en un territori abastament fragmentat i amenaçat pel fet constructiu i urbanístic.

Sorprenentment s’hi detalla l’al·legació feta per un grup d’empresaris turístics de Pals, en la qual aquests afirmen que el Parc Natural farà reduir les condicions higièniques i de salubritat tant de la sorra com de l’aigua de la platja. Argumenten que les activitats lúdiques de la platja quedaran subjectes a la protecció de l’entorn i que quedarà prohibida la construcció d’instal·lacions nàutiques i marítimes en un indret que es considera idoni per posar-hi amarradors.

L’alcalde de Pals, Joan Silvestre, declara un dia més tard que li semblaria bé la possibilitat d’una marina seca o fins i tot un port esportiu a la zona de la platja que ara s’inclou dins de l’àmbit del futur Parc Natural. Al llarg de tot aquest mes va trascendint el posicionament dels diferents agents implicats respecte a la proposta de Parc Natural.

El Punt, 2-10-2008
El Punt, 3-10-2008
Diari de Girona, 7-10-2008 (bis)
Diari de Girona, 8-10-2008
El Punt, 10-10-2008
Diari de Girona, 15-10-2008
El Punt, 16-10-2008
Diari de Girona, 28-10-2008

3 d’octubre de 2008

Manel Nadal, president de Ports de Catalunya, tanca qualsevol possibilitat a que es construeixi cap mena de marina, port o amarrador a la platja de Pals. Literalment els hi diu que “se n’oblidin”. L’endemà mateix, el grup del PSC de Pals, que governa al municipi juntament amb CiU, es manifesta també contrari a la possibilitat que es faci un port esportiu a la platja. ERC, sempre contrària al port, critica l‘actitud ambigua dels socialistes.

El Punt, 4-10-2008
El Punt, 5-10-2008
El Punt, 7-10-2008
Diari de Girona, 7-10-2008

18 d’octubre de 2008

Reunides a Torroella de Montgrí en un acte reivindicatiu, un total de 18 entitats –que finalment acaben essent 32– de defensa i estudi de la natura i el patrimoni signen un manifest demanant celeritat en la declaració del Parc Natural, així com que no es retalli ni una hectàrea de la proposta presentada en l’avantprojecte. Entre les entitats signatàries hi ha l’Associació de Naturalistes de Girona, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN), el Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà, el Grup de Defensa del Montgrí i Baix Ter o Salvem l’Empordà.

Manifest Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, sense retallades
Diari de Girona, 9-10-2008
El Punt, 19-10-2008
Diari de Girona, 19-10-2008
Diari de Girona, 19-11-2008

25 d’octubre de 2008

La premsa fa saber que fins al moment s’han rebut unes 1.500 al·legacions a l’avantprojecte de Parc Natural, la meitat de les quals corresponen a sectors contrartis dels municipis de Pals, Palau-sator i Fontanilles.

El Punt, 25-10-2008

29 d’octubre de 2008

El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, declara en comissió al Parlament que els ajuntaments tindran un pes molt important en la Junta Rectora del Parc Natural. Respecte a la demanda que la zona arrossaire quedi exclosa de l’espai protegit, el Conseller comenta els aspectes beneficiosos que la seva inclusió té en una altra zona protegida com és el Delta de l’Ebre.

Diari de Girona, 30-10-2008

Novembre de 2008

Els Ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles, amb el suport d’altres entitats que fins ara s’han mostrat contràries al Parc Natural, convoquen pel dissabte 15 de novembre un acte a la carretera de Torroella a Pals per demanar que el conjunt de zones agrícoles d’aquests municipis –i fins i tot també de la platja de Pals– restin al marge de l’espai protegit. A primers de mes, l’alcalde de Pals, en una àmplia entrevista a la premsa, deixa anar frases com ara “crec que han de fer més cas –dirigint-se a la Conselleria de Medi Ambient– a la gent del territori  i no pas a uns quants personatges”, o “Pals és un exemple del creixement urbanístic, i no els castiguem ara amb un Parc Natural”. En preguntar-li per les instal·lacions d’esquí nàutic que es volíen fer en terrenys d’arrossars del Mas Carles, respón que “crec que era una oportunitat per a Pals”.

El Punt, 3-11-2008
El Punt, 11-11-2008

14 de novembre de 2008

Aprofitant la cloenda d’una jornada tècnica a Torroella de Montgrí, la Directora General de Medi Natural, Núria Buenaventura, rep a representants de les entitats conservacionistes que li demanen que la Generalitat es mantingui ferma en el que són els límits de la proposta de Parc Natural. La Directora General afirma que sense arrossars no cal declarar el Parc i que el compromís és clar, doncs no mouran la seva posició inicial respecte als límits. Fins i tot arriba a dir que no es descarta que s’ampliï l’àmbit.

El Punt, 15-11-2008

15 de novembre de 2008

A peu de la carretera de Torroella a Pals, al terme de Fontanilles, té lloc la concentració dels contraris al Parc Natural i que demanen que l’ampli sector d’arrossars i la mateixa platja de Pals en quedi exclosa. Segons la premsa, s’hi apleguen 200 o 300 persones entre les quals, a banda dels alcaldes de Pals, Palau-sator i Fontanilles així com també de representants dels arrossaires i col·lectius agrícoles de la zona, hi ha el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball.

Diari de Girona, 16-11-2008
El Punt, 16-11-2008

17 de novembre de 2008

L’executiva de la Federació de Girona del PSC aprova donar suport als pagesos afectats pel projecte de Parc Natural, i que demanen que no s’hi incloguin dins l’àmbit els conreus i arrossars. Aquest posicionament enfronta clarament els socialistes catalans amb el grup d’ICV, ambdós integrants del Govern tripartit a la Generalitat.

El Punt, 18-11-2008
El Punt, 19-11-2008

20 de novembre de 2008

Les 32 entitats naturalistes i de defensa del terriotori que dies enrera havien signat el manifest en defensa del manteniment íntegre dels límits del Parc Natural en l’acte a Torroella de Montgrí, fan una nota en la qual qualifiquen d’inexplicable la posició del PSC, que ha donat suport a l’exclusió de les zones d’arrossar de l’àmbit a protegir. El comunicat acaba demanant al conseller de Política Territorial, Joaquin Nadal, que reconsideri la seva posició davant el que es qualifica de clara i inexplicable deserció dels idearis progressistes.

El Punt, 21-11-2008
Diari de Girona, 21-11-2008

12 de desembre de 2008

El diari “La Vanguardia” publica un ampli reportatge sobre els diferents punts de vista que es tenen en relació al futur Parc Natural.

La Vanguardia, 12-12-2008

Març de 2009

El Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà presenta al·legacions al Pla Especial que està tramitant el càmping “Playa Brava”, i que se situa al sector dels aiguamolls de Pals. Això és així en gran part perquè amb aquest document el càmping pretén que se li reconeguin les zones ampliades il·legalment amb el pas dels anys, i que ja han estat abastament denunciades. Dies més tard, aquesta mateixa associació trasllada les denuncies d’ampliacions irregulars al Síndic de Greuges, qui es compromet a estudiar el cas.

Diari de Girona, 15-3-2009
El Punt, 17-5-2009

21 de març de 2009

Els grups polítics del PSC, CiU i Escalens Independents a l’Ajuntament de l’Escala, juntament amb altres entitats i associacions del municipi, presenten un manifest en el qual s’oposen a que terrenys del sector de les Corts i Vilanera –on temps enrera s’hi pretengué fer un camp de golf– formin part de l’àmbit del Parc Natural.

Val a dir que aquesta zona té una especial importància en tant que espai de connexió biològica entre el PN dels Aiguamolls –al nord– i el futur PN del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter –al sud. Vuit municipis més de l’Alt i el Baix Empordà –Roses, l’Armentera, Albons, la Tallada, Figueres, Ventalló, Viladamat i Sant Pere Pescador– se sumen també a aquest manifest per evitar protegir Vilanera.

El Punt, 18-3-2009
Diari de Girona, 20-3-2009
El Punt, 22-3-2009
Diari de Girona, 22-3-2009

20 d’agost de 2009

A l’Escala es fa la sessió constitutiva de l’associació de propietaris i pagesos que, entre d’altres qüestions, s’oposen a la creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter així com també a l’aprovació del Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Allà s’hi senten expressions tan reaccionaries –però a la vegada àmpliament compartides per la major part dels assistents– com que “els terrenys inclosos dins d’un espai protegit perden valor”, que “suposa a la pràctica una expropiació encoberta i gratuïta”, que “amb un parc natural s’apoderen de casa teva sense comprar”, o que “es gestiona el territori amb criteris urbanites, no es respecta la gent del territori ni els seus costums i es desvaloritza el patrimoni”. Val a dir que aquesta associació s’acaba finalment anomenant “Plataforma Defensem Catalunya” i formant part de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Punt, 21-8-2009

5 de gener de 2010

El Govern aprova el projecte de Llei per a la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el qual haurà d’iniciar a partir d’aquest moment la seva tramitació parlamentària. El Parc Natural tindrà una superfície de 8.192 ha, 6.155 ha de les qual són terrestes i la resta en l’àmbit marí. En el seu conjunt s’abasten els municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire, l’Escala, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta. Després del període d’al·legacions la zona protegida no només no s’ha reduït, sinó que s’ha ampliat en 131 ha.

Mentre l’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, se’n felicita i diu que això refà un greuge històric amb el Baix Ter i blinda el territori pel futur, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, qui veu com finalment no se n’exclouen les zones agrícoles del municipi per les qual havia maldat sense treva en els darrers mesos, parla dient que el Govern ha actuat amb mala fe. Unió de Pagesos manifesta que mobilitzarà al sector si no s’exclouen els espais agraris en el tràmit parlamentari, i el grup de CiU diu que el Parc ja neix mort.

Tres dies més tard, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, amb tó conciliador diu que s’han fet moltes reunions amb Ajuntaments i afectats i que s’han donat moltes explicacions, afirmant també que el Parc serà un dinamitzador econòmic i social del territori. Afegeix que la Generalitat aportarà al Parc un total de 22 milions en els propers cinc anys. El secretari general d’UDC, Josep Maria Pelegrí, i el diputat baixempordanès de CiU, Xavier Dilmé, posen com a exemple de mala gestió la tramitació del nou Parc Natural i questionen d’on sortiran els recursos promesos pel Conseller.

3cat24.cat, 5-1-2010
El Punt, 6-1-2010
El Punt, 8-1-2010
Diari de Girona, 9-1-2010
El Punt, 9-1-2010
El Punt, 12-1-2010

16 de febrer de 2010

El diari “El Punt” publica a portada que Urbanisme obligarà al càmping “Playa Brava”, que se situa als aiguamolls de Pals, a desfer una ampliació il·legal atès que ocupa 50.000 m2 més dels permesos. Val a dir que aquests terrenys es troben en bona part dins d’una futura Reserva Natural Parcial del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que s’està tramitant al Parlament. Val a dir que la major superfície d’ocupació d’aquesta instal·lació ha estat un fet reiteradament denunciad per les entitats conservacionistes davant de les administracions, sense que per ara hagi tingut mai cap resposta positiva.

L’anunci el fa el mateix Director General d’Urbanisme, Pere Solà, qui declara que s’obligarà als propietars o a l’Ajuntament a restaurar la part ocupada il·legalment. Ara, tothom sembla veure allò que era una evidència i que fins avui tots se n’havien fet l’orni, i el mateix regidor d’urbanisme de Pals, Joan Trias, afirma que això és conseqüencia de la permissivitat d’altres èpoques. Paral·lelament, el Grup de Defensa dels Patrimoni del Baix Empordà asegura que seguirà l’evolució de l’expedient per tal que la restauració de la zona ocupada de manera irregular es faci realment efectiva.

El Punt, 16-2-2010
El Punt, 17-2-2010
El Punt, 18-2-2010

3 de març de 2010

En el tràmit parlamentari, la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya acorda que la ponència del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter tindrà fins a 19 compareixents, els quals defensaran postures i visions ben diverses en relació al futur espai protegit. A la vista que el procés de tramitació segueix endavant sense dilacions, el grup de CiU i sectors afins es mostren clarament contrariats.

Diari de Girona, 4-3-2010
El Punt, 5-3-2010

5 de març de 2010

El diari “La Vanguardia” treu un nou reportatge sobre el futur Parc Natural, on es dóna un especial protagonisme als seus detractors i no ressalta cap dels aspectes positius que aquestes figures de protecció tenen arreu del món. Els seus titolars, “Temor al parc”, “Desconfiats del parc” i “Moltes exigències i cap compensació”, són ben significatius.

La Vanguardia, 5-3-2010

16 de març de 2010

La ponència de la Comissió de Medi Ambient del Parc Natural escolta als 19 participants convocats. Els contraris a que el conjunt de la plana arrossaire del Baix Ter s’inclogui dins de l’àmbit –amb l’alcalde de Pals al capdavant i el propi grup parlamentari de CiU– plantegen una darrera fórmula per salvar una situació que, pels esforços que hi esmercen, sembla que consideren dramàtica: que el Parc es faci en dues etapes, tot deixant per més endavant la incorporació dels espais d’arrossars.

L’estratègia és tan clara com enganyosa, doncs únicament es pretén guanyar temps atès que passat l’estiu hi ha d’haver convocatòria d’eleccions al Parlament català, on les enquestes pronostiquen una victòria del CiU que així recuperaria el Govern. Esmentem que en no sortir-se’n amb la seva, l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, en una grotesca reacció de despit, qualifica de “xarlotada” les compareixences en Comissió al Parlament.

El Punt, 17-3-2010
Diari de Girona, 17-3-2010

5 de maig de 2010

La Comissió de Medi Ambient del Parlament català aprova la incorporació de diverses esmenes a la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, resultat de les al·legacions i de les converses amb els diferents grups i sectors afectats pel futur parc.

El Punt, 6-5-2010

13 de maig de 2010

El Parlament de Catalunya, amb 70 vots a favor, 59 en contra i 3 abstencions, aprova la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. D’aquesta manera es posa fi a un greuge històric que s’ha allargat 27 anys d’ençà la declaració del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, l’any 1983, i que tingué com a torna l’exclusió de la totalitat de les zones humides baixempordaneses. Aquest és, sense cap mena de dubte, un dia per la història.

El Punt, 14-5-2010
Diari de Girona, 14-5-2010

3 de juny de 2010

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el seu número 5.642, publica la Llei 15/2010, de 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de dues reserves naturals parcials i d’una reserva natural integral.

Llei de declaració del PN del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies