L’equip

E

n l’actualitat utilitzem equip Canon amb cossos 5D Mark III –22,3 Mp, en format complet– i 7D Mark II –20,2 Mp, i factor de retall 1,6. En relació als objectius, disposem d’unitats originals EF 100 mm 1:2,8 L IS USM -macro-, EF 24-105 mm 1:4 L IS USM, EF 70-300 mm 1:4-5,6 L IS USM, així com EF 500 mm 1:4 L IS USM.

Quan es tracta de fotografia d’ocells, recorrem sovint al multiplicador EF 1,4x II. En allò que fa al suport, fem servir tres peus Manfrotto 055V i ròtula tipus gimbal Benro GH2.

Val a dir que durant uns anys vàrem treballar la tècnica del digiscoping per a la fotografia d’aus, raó per la qual algunes de les imatges que hi ha al catàleg foren preses amb l’ajut d’un telescopi Carl Zeiss Diascope 85 T FL i el corresponent adaptador. Ja fa temps, però, que hem abandonat aquesta pràctica per retornar altra volta a la fotografia amb objectius convencionals.

Respecte a la mecànica per prendre les imatges, es tracta bàsicament de voltar força per anar a buscar allò que es vol. Si bé al començament sortíem i fotografiàvem tot el que potser sense esperar-ho se’ns posava al davant, d’uns anys ençà pensem més en el que concretament ens interessa captar –un determinat animal, una planta en el seu estat de floració …– i planifiquem l’estratègia de com poder-ne fer les fotografies. De manera específica i pel cas dels ocells, la utilització d’amagatalls és gairebé imprescindible, dins dels quals –potser fa gràcia que ho digui– a vegades ens hi hem passat jornades senceres de sol a sol i havent de fer el riu dins d’una ampolla.

En aquest sentit, en altres pàgines que trobareu en aquesta mateixa entrada hi podreu veure uns tutorials de com fer de la millor manera possible un aguait, un aigua-aguait (per prendre imatges dins d’un estany, embassament o en qualsevol lloc on hi hagi aigua, sempre i quan la corrent no se us endugui i toqueu fons), així com un jau-aguait (per fer fotografies a nivell del terra i sense aquella sensació que els hi esteu retratant el clatell a les bestioles).