Com fer un jau-aguait

C

omencem per dir que al mercat hom pot trobar aquesta mena d’amagatalls. No pas massa models, però alguns si. Només cal posar en qualsevol cercador la paraula “Tumbihide”. Nosaltres, ja ens ho permetran els filòlegs, ho hem rebatejat com jau-aguait. Com també hem elaborat un disseny propi i una manera de fer les coses a partir d’allò que hem pescat aquí i allà, l’experiència acumulada i algunes dosis d’imaginació. Perquè no em direu pas que no té el seu encant fer-se un mateix aquesta mena d’andròmines. Potser no fotografiarem cap plumífer, però les hores que estarem barrinant i feinejant ja hauran valgut la pena.

Dit això, us passem amb tant detall com hem sabut el procediment per construir el nostre jau-aguait. A partir d’aquí, feu-ne una rèplica poc o molt semblant, o prenent de referència aquest model, adapteu-lo a les vostres necessitats tot millorant-lo. Vinga. Comencem?

Primer de tot haurem de construir la carcassa, i per això un bon material ens han semblat els tubs de PVC que s’utilitzen en fontaneria. D’aquests tubs n’hi ha de diversos diàmetres, i nosaltres us aconsellem els de 20 mm: són suficientment lleugers per no acabar tinguent un gran volum i pes i a la vegada tenen una rigidesa prou bona per tal que no quedi tot massa de nyigui-nyogui. Vegeu a la imatge següent una mostra d’aquesta estructura i les mides generals, i ja llavors anirem veient amb detall cadascun dels elements que la composen.

 

 

Observareu que la llargada és de 225 cm, l’amplada de 70 cm i l’alçada és de 45 cm al davant i de 35 cm al darrera. Jo que faig 177 cm d’alçada hi quebo bé, però penseu que estirats dins de l’estructura ens cal força més espai –per això amida 225 cm de llarg– ja que hi haurem d’enquibir la càmera amb el corresponent teleobjectiu al davant.

Observant la imatge i fent els càlculs pertinents, veureu que us caldran aproximadament uns 16 metres de tub. En funció de la llargada que tinguin aquests tubs a l’hora de comprar-los us quedaran més o menys retalls i no tot es podrà aprofitar, de manera que us aconsellem que tireu amunt per no fer curt, més si tenim en compte que es tracta d’un material relativament barat. A tot això, hi haureu d’afegir 20 “T’s” i 8 colzes de 90º. Quan ho aneu a buscar a algun d’aquests llocs especialitzats en aquesta mena de material de fontaneria, penseu en comprar també un tub de cola per enganxar les diferents peces.

 

 

Quan hàgiu d’unir un tros de tub amb una “T” o un colze, la cosa no té cap problema. Poseu una mica d’adhesiu a l’extrem del tub i introduïu-lo dins la peça petita. Tanmateix quan es tracti d’enganxar dues “T’s”, o un colze i una “T”, llavors haureu de tallar un tros de tub de 3,4 cm que servirà per posar-ne la meitat dins de cadascuna de les peces i així ens quedin enllaçades. Vegeu-ho …

 

 

Ara que ja hem après la tècnica per enganxar els trossos de tub i les peces petites, anem a veure de quines parts es composa l’estructura del nostre jau-aguait i quines són les seves mesures.

Comencem per les peces del cap i els peus, tant de dalt com de baix, que veureu que són totes 4 iguals. Per cada una d’elles enganxarem una “T” i un colze a cadascun dels extrems i els unirem amb un tros de tub de 64,7 cm (en aquesta llargada s’hi inclouen ja els 1,7 cm de cada costat i que van encaixats dins del colze).

 

 

Fet això, anem ara a preparar les peces del primer terç inferior de cada costat (1/3 inf. dret i 1/3 inf. esquerre). En aquest cas és molt senzill, ja que són dos tubs de 74 cm de llargada (en aquesta mida ja hi ha inclosos els cm que entren dins de les altres peces on s’encaixen).

 

 

Les peces que van a continuació són les del segon terç inferior (2/3 inf. dret i 2/3 inf. esquerre). En aquest cas es tracta d’un tros de tub de 69 cm (aquí ja hi ha inclòs també la part que encaixa dins de la “T” de l’altra peça), al qual hi haurem d’enganxar una “T” en un dels extrems.

 

 

El darrer dels terços de la part inferior (3/3 inf. dret i 3/3 inf. esquerre) també el farem amb un tros de tub de 62,1 cm (aquí ja hi incloem la part que encaixa dins de la “T” de l’altra peça) i una “T” en un dels extrems.

 

 

Ja a la part de dalt de l’estructura, el primer dels terços el farem amb un tros de tub de 68,5 cm de llargada al qual hi afegirem dues “T’s” en un dels extrems, formant 90º entre elles.

 

 

En aquest cas, però, segons si es tracti d’un costat o de l’altre, la primera de les “T’s” –la que s’enganxa al tub– mirarà cap a la dreta o cap a l’esquerra. Així doncs, la peça del costat esquerra tindrà aquesta primera “T” mirant cap a la dreta, i tanmateix la peça del costat dret tindrà aquesta “T” mirant cap a l’esquerra.

 

 

Si continuem amb l’estructura del nostre jau-aguait, arribem ara al segon terç de la seva part superior (2/3 sup. dret i 2/3 sup. esquerra). En aquest cas la configuració és la mateixa que ja hem vist en les peces anteriors del primer terç superior, de manera que ara només varia la llargada del tub, i que en aquest cas és de 63,2 cm –es mantenen doncs les dues “T’s” i la diferent disposició entre elles segons si es tracta del costat dret o esquerre.

 

 

I ja anem acabant amb les peces del tercer terç superior (3/3 sup. dret i 3/3 sup. esquerre), on ens trobem amb dos simples tubs de 62,2 cm de llargada (en aquesta mida ja hi ha inclosos els cm que entren dins de les altres peces on s’encaixen).

 

 

Per últim, només ens faltarà per completar l’estructura els dos travessers de dalt així com els tubs en disposició vertical que uneixen la part de dalt amb la de baix. Pel que fa als dos travessers, es tracta de sengles tubs de 64,8 cm de llargada (aquí ja s’hi inclouen els 1,7 cm + 1,7 cm que encaixen dins de les “T’s” laterals).

 

 

I pel que respecta als tubs que uneixen la part de dalt amb la de baix de l’estructura, es tracta de 4 parells de tubs que, dels de davant als de darrera, amiden 40 cm, 36 cm, 33,1 cm i 29,9 cm (també aquí s’hi inclouen els cm que encaixen dins de les “T’s” tant de dalt com de baix on s’insereixen).

 

 

I finalment ja tindrem completada l’estructura del nostre jau-aguait. Ah! i un parell de consells … El primer és que donat que el nombre total de peces és força nombrós i per tal de no passar-nos més estona del compte fent provatures a l’hora d’anar a muntar l’amagatall, us recomanem posar una petita etiqueta indicativa sobre a quin terç correspon la peça, si és de dalt o de baix i si va a la dreta o a l’esquerra.

 

 

La segona recomanació és que, per tal de que les diferents peces encaixin totes les unes amb les altres i el jau-aguait no se us desmunti fàcilment, poseu a tots els extrems de tubs un tros de cinta adhesiva –la típica d’embalar– a fi i efecte de guanyar gruix. N’hi haurà prou amb una volta, i un cop posada, doblegueu la part sobrant cap endins del tub per tal que al posar i treure la peça en el seu encaix –les “T’s” –, la cinta no s’arranqui.

 

 

Enhorabona! Ja tenim feta l’estructura i ara en cal posar-li pell. Aquí si que ens caldrà recórrer a una modista que en faci una roba a mida que folri aquesta carcassa. Abans però, pensem que allà dins ens hi podem passar unes quantes hores estirats, i per tant és oportú estar-hi còmodes. Amb aital objectiu, us recomanem un primer aïllant amb el sòl, i que pot ser un tros de plàstic o una estora de goma. Al damunt, hi posarem un encoixinat que faci el terra tou, i per això en tindrem prou amb un petit matalàs auto-inflable. Busqueu-lo allà on vulgueu, però a la cadena Decathlon en trobareu un que estirat fa 180 cm x 52 cm i plegat cap en una petita bosseta, que val menys de 20 €, i que fa el fet pel que volem.

 

 

I la roba … compreu-ne una d’aquestes de camuflatge, tot i que també pot servir qualsevol de verdosa o marró i si és xispejada o té aigües millor. Pel que fa a les mides, ha de tenir les mateixes que l’estructura que hem fet de PVC, és a dir, 225 cm de llarg i 70 cm d’ample, tot i que d’alt millor que en pengi 5 cm més per així acabar de tapar-ho tot bé (recordeu que l’estructura tenia 45 cm d’alt al davant i anava baixant mica en mica fins arribar als 35 cm a la part dels peus).

Penseu també a dir a la modista que us faci una mena de “porta” a la roba en un dels laterals, i que pot tenir uns 130 cm de llargada. Es tracta de fer un parell de talls a la roba de manera que una part es pugui aixecar, i que quan baixi es fixi a la resta de la coberta amb trossos de “velcro” que haurem cosit als costats. Quan entrem i sortim, veureu que a part d’aixecar aquest tros de roba ens caldrà també desmuntar i tornar a posar un dels tubs de PVC que de dalt a baix aguanta l’esquelet del nostre aguait.

 

 

Una part de la roba on s’hi haurà de parar molta atenció és el frontal, doncs per allà ens caldrà treure el teleobjectiu i també estar atents a tot el que passa a l’exterior. Per l’objectiu, hi farem un forat rodó a mitja alçada –nosaltres l’hem fet amb el centre a 21 cm del costat de dalt– d’uns 18 cm de diàmetre, amb una mena de mànega voltada per un cordill o fil gruixut i un escanyador que ens permeti ajustar-la un cop a dins.

Als costats d’aquest forat rodó hi farem també a mitja alçada dos forats-espia que folrarem amb una tela mosquitera. Nosaltres els hem fet de 12 cm d’ample i 15 cm d’alt, però la mida pot anar a gust de cadascú. També en aquest cas i per anar per feina, us recomanem una tela de camuflatge que venen a la cadena Decathlon –secció de Caça–, que la peça sencera amida 145 cm x 220 cm, i que va molt bé per aquesta mena de finestres on cal veure i no ser vist.

 

 

Un darrer consell pel que fa a la funda de camuflatge és que hi cosiu unes betes en tot el seu perímetre i cap a la part de baix, a fi i efecte poder lligar bé la roba a l’estructura i d’evitar que pugui voleiar amb el vent. Això ja va a gust de cadascú, però nosaltres n’hem posat 2 a la part del davant, 2 a la part del darrera, 3 al lateral esquerra i 2 al lateral dret on hi ha la “porta” d’entrada a l’aguait.

 

 

Per acabar de mimetitzar el jau-aguait en el seu entorn, és bo que ho rematem tot plegat posant-hi per damunt una xarxa de camuflatge 3D. Per internet trobareu diverses alternatives, però l’opció més fàcil i econòmica és anar a la cadena Decathlon –secció de Caça– i comprar la que allà venen, de 3,0 m x 2,4 m, que a més s’ajusta poc o molt a les mides de l’amagatall que hem construït.

 

 

Si bé ja hem acabat de fer el nostre jau-aguait, és oportú que dediquem ara algunes imatges i comentaris al suport de l’aparell fotogràfic, atès que les condicions d’arran de terra en les que treballarem pot plantejar alguns interrogants. Per començar, és obvi que no podrem utilitzar el característic tres-peus doncs ens situaríem a massa alçada. Si busqueu, veureu tanmateix que al mercat hi ha alguns tres-peus de molt reduïdes dimensions, però la veritat és que són força cars i ningú no ens garanteix que podran resistir el pes sovint per damunt dels 5 kg que fa el conjunt format per la càmera i el teleobjectiu.

L’alternativa és doncs fer-nos el nostre propi suport de forma econòmica i que sapiguem del cert que no se’ns aixonarà amb el pes que hi recaurà al damunt. El més senzill és tallar una fusta massissa i no massa gruixuda en forma triangular –nosaltres n’hem fet una de 30 cm de costat i 1,8 cm de gruix–, i posar-hi al seu bell mig un cargol del mateix pas de la rosca de la ròtula que utilitzarem. Per fer-ho tot més estable i que el suport s’adapti a les irregularitats del terreny, podem cargolar a cadascun dels extrems un peu de goma –com els que s’utilitzen per fer els topalls de les portes.

 

 

Així doncs, en el nostre cas hem aconseguit tenir una base prou estable i resistent a una alçada de només 3,6 cm, que d’això es tracta si el que pretenem és prendre imatges arran de terra.

 

 

Aquí teniu una imatge de com queda tot plegat, amb l’aguait perfectament dissimulat en l’entorn i la càmera dalt del seu suport traient el teleobjectiu per la mànega del frontal, amatents a tot allò que se’ns pugui posar al davant.

 

 

I acabem no pas sense recordar-vos que quan munteu el vostre jau-aguait i abans de posar-vos-hi a dins, penseu primer en estassar totes les herbes que pugueu tenir al davant –que treballant ajaguts, poden ser moltes– i que dificultarien prendre imatges prou nítides. Més d’una vegada ens ha passat que després de l’enrenou d’instal·lar-ho tot i d’encabir-nos dins l’amagatall, hem hagut de tornar a sortir per treure les plantes diverses que creixien entre la nostra òptica i els ocells que preteníem immortalitzar. En fi … coses que passen …