Any 2021

Parelles nidificants i èxit reproductor

La temporada 2021 ha conclòs amb la localització de fins a 6 parelles d’esparver cendrós en conreus agrícoles i 1 en hàbitat natural a la garriga d’Empordà –on no se’n tenia constància de la reproducció d’ençà l’any 2012. Respecte a les parelles nidificants en espais agrícoles, en 3 s’han pogut envolar els joves, 2 s’han perdut en l’etapa de polls tot i haver ja instal·lat els tancaments amb les alces corresponents –en un cas es comprovà com una feristela havia fet una excavació molt evident per sota la tanca–, i en 1 el procés fracassà ja en la fase d’incubació. Respecte a la parella en garriga, aquesta ha envolat un total de 4 polls.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2021.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	–	1
P2	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	4	3	3
P3	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	5	1 mínim	0
P4	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	5	5	5
P5	Plans entre Vila-sacra i Fortià	Camp d’ordi	4	4	0
P6	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	3	0	0
Total plana agrícola i marjalenca					9
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	–	4 mínim	4
Total terraprims i aspres					4
TOTAL EMPORDÀ					13

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Enguany a la zona de la plana agrícola s’hi han localitat un total de 6 parelles, les mateixes que en l’exercici anterior. Respecte a la gestió dels nius, s’ha intentat actuar tal  i com es va concloure al final de la temporada passada i per raó de l’experiència adquirida. Això vol dir no esperar per posar les tanques a que el sembrat se segui, posar doble tanca als nius per tenir un major perímetre i facilitar el retorn dels adults, així com instal·lar alces per evitar l’entrada de predadors per la part de dalt.

 

Aquest any 2021 i per raó de l’experiència adquirida, hem posat a tots els nius dues tanques enganxades, amb la qual cosa el perímetre de la zona protegida al voltant de la posta o llocada és molt més gran. Això facilita enormement el retorn de les femelles en conformar tot plegat una estructura molt menys invasiva.

 

Amb tot i malgrat aquestes actuacions preventives, 2 nius s’han acabat perdent en la fase de polls i 1 en l’etapa d’incubació. El fet més evident en allò que ha estat el motiu de pèrdua l’hem tingut en un niu al municipi de Vila-sacra –P5– en el qual, quan els polls ja deurien tenir unes tres setmanes d’edat, una feristela (guineu, fagina …) ha fet una excavació per sota la tanca i ha pogut accedir dins del tancat.

 

En un niu al municipi de Vila-sacra, una feristela va fer una excavació per sota la tanca, predant els 4 joves esparvers quan aquests deurien tenir ja unes 3 setmanes d’edat.

 

Un segon niu –P3– també amb tanques i alces es va perdre quan els polls tenien pocs dies, però en aquest cas no em sabem el motiu. Be és cert que aquest niu es va perdre abans que no pas aquell en el que hem constatat l’excavació de forma prou evident d’un mamífer, de manera que en aquell moment no vàrem tenir la pensada de revisar si hi havia algun forat sota la tanca. Òbviament a partir d’ara i quan un niu amb protecció es perdi, comprovarem tot el perímetre per veure si alguna feristela hi ha accedit per sota, ara que ja sabem que la casuística es dona.

Ja per últim un tercer niu –P6– es va perdre en la fase d’ous i després d’un procés prou accidentat. S’hi varen posar les tanques i les alces, passades dues hores i veient que la femella no baixava es va tornar a entrar per retirar-les, i finalment va acabar baixant però després de 5 hores d’haver deixat el niu. El cas es que dies més tard comprovàrem com la posta s’havia malmès –també es cert que era una posta molt tardana i que el sembrat estava molt ajagut.

Pel que fa a la garriga d’Empordà, és importat destacar que hi ha nidificat amb èxit una parella –G1– després de que el darrer registre en aquesta zona fos de l’any 2012, quan precisament un gran incendi arrasà la garriga i bona part del sector nord de l’Alt Empordà. Tot i que a partir de l’any 2017 hem anat observant exemplars i parelles al sector, no havíem documentat de nou encara la reproducció en un espai on recordem que en les seves millors èpoques arribà a acollir fins a 4 parelles. En aquest ocasió, però, la reproducció ha estat en un sector de la garriga totalment nou fins ara, al límit entre els municipis de Llers i Avinyonet de Puigventós.

Així doncs, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2021 és de 7 parelles establertes, 6 de les quals en conreus de cereals i 1 en hàbitat de garriga. La que ha nidificat en garriga ha envolat 4 joves, mentre que de les 6 que han criat en cultius, només 3 han tirant endavant la llocada, amb un total de 9 polls envolats (1 + 3 + 5).

 

Joves ja voladors en un dels nius de la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat.

 

Any 2022

Parelles nidificants i èxit reproductor

La temporada 2022 ha acabat amb la localització de fins a 4 parelles d’esparver cendrós en conreus agrícoles i 2 en hàbitat natural a la garriga d’Empordà –una d’elles al sector d’Avinyonet-Vilanant, d’on no se’n tenia constància de la reproducció d’ençà l’any 2012. Respecte a les parelles nidificants en espais agrícoles, en dos s’han pogut envolar els joves –3 + 2–, una s’han perdut en l’etapa de polls just abans d’anar-hi a posar les tanques, i una altra ha fracassat quan acabàvem de trobar el sector i la parella –aquests dos nius perduts ha estat amb gran probabilitat per l’acció dels senglars, molt abundants a la plana i dels quals en trobem continuats passos i jaços al bell mig dels cultius. Respecte a les parelles en garriga, aquestes han envolat 2 + 1 polls.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2022.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	3	3
P2	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	–	–	0
P3	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	3	2	2
P4	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	–	0
Total plana agrícola i marjalenca					5
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	–	2 mínim	2
G2	Garriga d’Empordà	Garriga	–	2 mínim	1
Total terraprims i aspres					3
TOTAL EMPORDÀ					8

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Enguany a la zona de la plana agrícola s’hi han localitat un total de 4 parelles, una de les quals –P4– hagué de perdre el niu just abans de poder ser localitzada. Respecte a la seva gestió, no s’ha esperat a posar les tanques el dia de la sega, sinó quan es preveia que els polls ja tenien alguns dies de vida, independentment de quan el sembrat s’hagués de segar.

Per l’experiència adquirida en anys anteriors, s’ha posat doble tanca –únicament ha estat possible als nius P1 i P3– per tenir un major perímetre i facilitar el retorn dels adults, així com instal·lar alces per evitar l’entrada de predadors per la part de dalt. Tal vegada amb aquesta doble tanca de dotze peces les femelles han retornat d’immediat, aturant-se directament damunt la tanca.

És de destacar la cada cop més abundat presència de senglars als conreus de la plana, fet que enguany ha tingut com a conseqüència que es perdessin dos nius, un just quan es localitzà la parella i encara no s’havia identificat el niu, i l’altra –P2– quan ja se sabia on era el niu i s’hi entrà a posar les tanques. Val a dir de la nostra experiència i de la visó privilegiada d’anar damunt les segadores, que són molt evidents els passos deixats per aquests grans mamífers enmig dels sembrats, de manera que sovint hom pensa que esdevé més fàcil que no ensopeguin amb un niu que no pas que hi passin de llarg.

 

Passos de senglar el dia de la sega en un dels camps on s’hi havia instal·lat el cendrós (el niu amb les tanques es pot observar a l’extrem superior esquerra de la imatge).

 

Pel que fa a la garriga d’Empordà, el més important a destacar és la nidificació amb èxit d’una parella –G2– al sector d’Avinyonet-Vilanant, on l’espècie no hi criava d’ençà l’any 2012 quan la zona fou devastada pel gran incendi de l’Empordà. Recordem que en aquesta garriga hi arribaren a criar en les millors èpoques fins a 4 parelles de cendrosos.

A banda d’això, també ha criat amb fortuna una parella –G1– al mateix lloc on ja ho feu l’any passat, i que és ben a prop de les antenes de telecomunicacions existents al municipi de Llers, just al costat d’una pista molt freqüentada per vehicles de gran tonatge que porten material de la pedrera que hi ha al sector.

Així, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2022 és de 6 parelles establertes (una amb niu fracassat abans no es localitzà), 4 de les quals en conreus de cereals i 2 en hàbitat de garriga. Les que han nidificat en garriga ha envolat 3 joves (2 + 1), mentre que de les 2 que han prosperat en cultius han aixecat 5 polls (3+2). En total, doncs, han arribat a volar fins a 8 joves esparvers, tots a la comarca de l‘Alt Empordà.

 

Polls del niu P1 en un conreu d’ordi de la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat, i que afortunadament han arribat a volar aquest any 2022.