La xivita al descobert

Les aus limícoles són d’aquells ocells que pels no experts semblen tots iguals. Camallargs, bec afilat i que no paren de xipollejar enmig del llot. Fins que no arribaren els ocellaires i els varen classificar i posar nom, la gent del país no en diferenciava la mena. Mira que n’hem parlat amb pagesos i arrossaires i cap ens en ha sabut donar noms poc o molt concrets. I això que suposem que se’ls deurien aixecar de tan a prop com se’ns aixequen a nosaltres.

Avui us presentem a la xivita (Tringa ochropus), una de les espècies d’aquest grup que a l’Empordà sovinteja en les migracions de primavera i tardor, i que tanmateix escadusseja durant l’hivern. De criar ja ni en parlem, doncs ho fa al nord d’Europa i del continent asiàtic.

Una jornada sencera en un aguait ens ha permès copsar aquest eixerit ocell en una de les closes del municipi de Castelló d’Empúries. Prop de 2.000 instantànies concentrades ara en gairebé 40 imatges. La xivita doncs, davant vostre i amb tot detall. Si al camp esdevé fugissera i de mal veure, aquí la teniu al descobert. Ara ja no teniu excusa per dir allò tan habitual de “no sé de què em sona …”.