Bona temporada 2026 per l’esparver cendrós en terres empordaneses
Bon any aquest 2026 en allò que fa a la nidificació de l’esparver cendrós (Circus pygargus) a l’Empordà, no tant pel nombre de parelles establertes i que no ha assolit el màxim de 12 dels dos exercicis anteriors, sinó per la quantitat de joves que han acabat volant, que ha estat de 16 –d’un total de 10 nius– (taxa d’envol d’1,6 polls/parella).
Així doncs, d’aquestes 10 parelles, 2 han nidificat en garriga, 4 en conreus de cereals –a totes s’hi han posat tanques i alces–, 1 en canyissar, 1 en jonquera i 2 en bardisses. Les que han nidificat en garriga han envolat 4 polls, les que ho han fet en cereal n’han envolat 8, la del canyissar i la de la jonquera s’han perdut en la fase d’ous molt probablement per predació, i les 2 parelles en bardisses han envolat fins a 4 joves.
Pel que fa a la garriga d’Empordà, s’han establert dues parelles, totes a la zona a ponent de la carretera GIV-5105 d’Avinyonet de Puigventós a Llers. Tal i com ja hem fet en exercicis anteriors, volem advertir que aquesta magnífica garriga d’Avinyonet-Vilanant està patint una progressiva alteració de les condicions d’hàbitat pel creixement dels pins, i que precisament les parelles que s’hi han establert ho han fet en un sector on ja fa dos hiverns que la fundació “Pioners del nostre temps” hi porta a terme intervencions de retirada de coníferes. Alertem però que de no actuar-hi de forma ràpida i amb contundència, bona part de l’espai pot deixar de ser idoni per a la nidificació del cendrós, que precisament requereix d’espais oberts i esventats.
Tanmateix a la plana agrícola s’hi han mantingut com l’any passat un bon nombre de parelles, 5 d’elles al sud del terme municipal de l’Armentera. D’aquestes parelles, 4 han nidificat en cereal i 1 s’ha localitzat en un canyissar, hàbitat aquest nou en el que és la reproducció de l’esparver en terres empordaneses. Val a dir que aquesta parella en ambient palustre dissortadament ha fracassat en la fase d’incubació.
Imatge a vol de dron d’un dels nius en cereal amb les tanques i les alces de protecció metàl·liques ja instal·lades. Observi’s al centre el niu amb 3 ous.
Per fortuna enguany no s’ha repetit la problemàtica del 2025 en el qual els polls anaren desapareixent de forma progressiva i misteriosa una vegada els nius ja havien estat delimitats amb tanca. Recordem que la hipòtesis més plausible que trobàrem a aitals successos fou la possible actuació d’un duc (Bubo bubo) dels que tenen la seva àrea territorial en aquesta plana, i que hagués assimilat la presència de tanques a la disponibilitat de preses –recordem que el 2025 únicament arribà a volar un jove dels 6 nius localitzats.
Un fet també a destacar d’aquests nius de la plana agrícola aquest 2026 ha estat que en 3 del total de 4 nius en conreus de cereal, la sega es feu en data molt primerenca, tot just al mes de maig, ja que s’hi plantà civada per farratge. Això vol dir que els nius, d’haver-se volgut localitzar només alguns dies més tard, ja s’haurien perdut en la fase d’ous. També ens indica òbviament la necessitat de cares a futurs exercicis de començar les tasques de prospecció a les darreries d’abril, a fi i efecte de trobar les parelles en les seves etapes inicials i ser a temps d’advertir a l’agricultor.
Esmentem que un quart niu en conreu de cereal –en aquest cas, ordi– es localitzà i s’hi posaren tanques i alces, però que la femella acabà abandonant segurament per tractar-se d’una posta molt tardana feta a finals de maig.
Respecte a la sisena parella en plana agrícola, aquesta es trobà al Baix Empordà, al nord del petit nucli de Sobrestany i al terme municipal de Bellcaire d’Empordà. En aquest cas la posta es perdé molt probablement per la presència de guineus a la zona. En relació a l’hàbitat, dir que es tractava d’una jonquera, comunitat també utilitzada per primera vegada per l’espècie en terres empordaneses, almenys que nosaltres en tinguem coneixement.
Ja per últim, al sector que coneixem com a terraprims i aspres, a cavall entre la plana i el massís de l’Albera, hi hem localitzat aquest 2026 un total de 2 parelles, ambdues en bardisses. D’aquestes parelles, en un cas identificarem clarament la presència de 3 joves voladors, mentre que en l’altre únicament hi poguérem saber veure 1 exemplar en vol.