Campanya esparver cendrós 2025, o salveu al soldat Ryan

La temporada 2025 de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà s’ha tancat amb un balanç final de 12 parelles establertes, de les quals 2 han nidificat en garriga, 7 en conreus de cereals –a 5 de les quals s’hi han posat tanques i alces–, 2 en fonollar i 1 en brolla d’estepes. Malgrat aquest elevat nombre de nius que iguala el màxim històric ja assolit l’any passat, únicament han aixecat el vol 8 joves esparvers. Així doncs, les parelles que han nidificat en garriga no han envolat cap poll, les que ho han fet en cereal únicament 2 joves –1 d’un niu i 1 també com a mínim d’un altre niu no localitzat–, mentre que les dues del fonollar han aixecat 3 joves d’un sol niu, i la parella en brolla d’estepa també ha reeixit amb altres 3 joves.

En conjunt podem dir que ha estat un bon any en quant a parelles nidificants, però tanmateix amb molts mals resultats pel que fa al nombre de joves envolats ja que només han estat 8 (taxa d’envol de 0,7 polls/parella). En aquest sentit, de les 12 parelles, 8 han fracassat per una o altra raó.

En allò que fa als hàbitats de nidificació, sense cap mena de dubte els resultats més anòmals i desconcertants els hem trobat a la plana agrícola, on en tres dels sis nius localitzats i oportunament protegits amb tanques i alces metàl·liques, la llocada s’ha anat perdent de manera incomprensible, a vegades fins i tot de forma progressiva –avui manca un poll, demà un altre. En aquest sentit, en dos d’aquests nius els joves desaparegueren de cop i volta quan teníem pocs dies d’edat, i en un altre niu –a Viladamat–, es passà de tres joves de pocs dies controlats el 14 de juny, a dos el 28 de juny, un de sol l’11 de juliol i que ja era a punt de volar, i cap jove dos dies més tard. Val a dir que en cap d’aquests tres casos i després d’inspeccionar els nius, no es trobà cap mena de senyal ni d’evidència del que hi podia haver succeït.

Alertats doncs pel que estava passant, a mitjans de juliol vàrem posar una càmera de foto-trampeig en el darrer niu que restava a la plana cerealista, i en el que de dos ous havia nascut un sol poll que en aquelles dates ja era a punt de volar. Desapareixeria també sobtadament i sense deixar ni rastre com ja havia passat feia ben poc al niu de Viladamat? Conjuntament amb la Marga Esparch, una ocellaire de l’Escala que vàrem conèixer allà mateix observant aquesta parella, iniciàrem un seguiment gairebé a diari d’aquest únic jove de cendrós que restava, tot a l’espera de que emprengués el vol i el poguéssim donar definitivament per salvat.

Com en aquella genial pel·lícula de Steven Spielberg en el marc del desembarcament de Normandia de la Segona Guerra Mundial, es tractava ara i aquí de vetllar per la integritat del darrer dels supervivents dels joves d’esparver cendrós nascuts a la plana empordanesa aquest estiu del 2025. Finalment en Ryan –així el vàrem batejar– va sortir del tancat per emprendre el vol i el poguérem seguir encara durant alguns dies a la zona mentre era alimentat pels seus progenitors i aprenia a caçar per si sol.

El jove cendrós Ryan, fotografiat dins del tancat on havia nascut i que el protegia, dos o tres dies abans de que sortosament en sortís volant i el poguéssim donar definitivament per salvat. Aquest seria l’únic esparver en niu de cereal dels que teníem controlats i que arribaria a reeixir aquest any 2025.

Analitzada la situació i amb els coneixements de què es disposen, s’albira la possibilitat de que fos algun predador aeri qui hagués pogut accedir als nius, fins i tot associant la presència dels tancats metàl·lics a l’existència d’aliment. De forma més concreta, hom apunta a que sigués un dels ducs (Bubo bubo) que tenen la seva àrea territorial en aquesta plana i a no massa distància de les llocades del cendrós. Es tracta òbviament d’una hipòtesis per intentar trobar explicacions a fets tan sorprenents com aquests, amb la conveniència de cares a properes temporades de que s’instal·lin càmeres de foto-trampeig en tots i cadascun dels nius que es localitzin a la plana cerealista.