A muntanya a buscar la mallerenga d’aigua

La mallerenga d’aigua (Poecile palustris), entre que no és pas un ocell massa habitual a Catalunya i que quan la veiem no para de moure’s entre la brancada, es fa de molt difícil fotografiar –i ja ni us parlo de la seva petita mida. Ens podem arribar a desesperar tot perseguint-la amunt i avall, buscant primer enquadrar-la en el fotograma i ja com acte més sublim, poder-la enfocar.

És per això que vàrem aprofitar que al poble de Crémenes, a tocar els Picos de Europa, hi ha qui hi té instal·lats diversos aguaits per a tota mena d’aus de muntanya, per anar a buscar allà aquest petit ocell. Així doncs, en una pastura a tocar les cases, en Bernardo ens portà a un aguait tot ell voltat per filat metàl·lic per impedir que els ramats hi entressin, i on quatre branques i el menjar que s’hi posa servien per que els ocells de la zona hi anessin a alimentar-se i s’ens posessin així a l’abast dels nostres teleobjectius.

Aguait en una pastura a tocar el poble de Crémenes (León), protegit per un filat metàl·lic i evitar així que els ramats i els gossos hi entrin.

En aquella freda sessió matinal de finals de desembre, no només s’atensà fins al petit escenari la mallerenga d’aigua, sinó que també hi poguérem fotografiar altres espècies com la verderola (Emberiza citrinella), el pinsà mec (Fringilla montifringilla) o fins i tot l’escàs picot garser mitjà (Dendrocoptes medius), a Catalunya únicament present a la Vall d’Aran.

Aquí es veu perfectament la posició de l’observatori i el petit escenari de brancades, muntat just a escassos metres per poder prendre bones imatges dels ocells que hi venien a buscar el menjar que primer hi havíem posat.