Campanya esparver cendrós 2023: força parelles i pocs joves envolats
Aquest 2023 s’han localitzat un total de 8 parelles d’esparver cendrós en terres empordaneses, de les quals 5 s’han establert en conreus de cereal a la plana, 2 en garriga, i 1 en bardisses a la zona dels terraprims, al peu de l’Albera. En el seu conjunt han envolat entre 9 i 11 joves, repartits en 5-6 a la plana cerealista, 2 a la garriga d’Empordà, i 2-3 als aspres. Dir també que de les 5 parelles en conreus, 3 s’han perdut en la fase d’ous, 2 quan encara no havíem ni entrat al niu, possiblement per l’acció dels senglars, i l’altre quan tenia ous i ja hi havíem posat les tanques de protecció (desconeixem en aquest cas què hi pot haver passat). Un primer aspecte a destacar aquesta temporada ha estat doncs que si be s’han trobat un bon nombre de parelles reproductores, la xifra de polls finalment envolats es pot considerar relativament baixa (d’ençà l’any 1984 que fem el seguiment de l’espècie, aquest és el tercer any amb un nombre més elevat de parelles localitzades).
Un dels nius que acabaren reeixint aquest any 2023 en un conreu de cereal als plans entre Viladamat i l’Armentera, amb els 5 polls que hi trobàrem el dia que s’hi anà a posar les tanques de protecció.
Entre els fets més destacables aquesta temporada, esmentem la nidificació d’una parella a la plana baix-empordanesa, després d’haver-ho fet per darrera vegada l’any 2010. Lamentablement, però, el niu es perdé en la fase d’ous segurament per l’acció dels senglars. Un altre aspecte rellevant és també la troballa d’una parella establerta en unes bardisses al peu de la serra de l’Albera, la qual aconseguí envolar entre 2 i 3 polls. Recordem que la nidificació del cendrós en bardisses ja va ser documentada per primer cop el 2014 al terme de Sant Climent Sescebes, no massa lluny del lloc on enguany s’ha constatat la nidificació.
Però la cosa més sorprenent amb la que ens hem trobat i que no havíem vist en quatre dècades de seguiment de l’espècie, ha estat la constatació en un dels nius de la plana cerealista d’un cas de canibalisme, en el qual davant la manca d’aportació d’aliment –el mascle desaparegué i la femella no deuria donar l’abast–, els dos joves més crescuts es menjaren el petit, i finalment el més valent dels dos acabà depredant l’altre. Val a dir que davant el risc que aquest únic polls també morís per la manca d’aliment, s’optà per retirar l’exemplar i traslladar-lo al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet, on al cap de pocs dies fou alliberat una vegada es constatà que ja era prou crescut i que caçava perfectament.
Restes de les ales del poll més petit en el niu on es constatà el cas de canibalisme, després de ser depredat pels seus dos germans. Dies més tard el poll més valent acabaria també menjant-se a l’altre.