El 2024, el millor any en nombre de parelles de cendrós d’ençà que tenim registres

El 2024, el millor any en nombre de parelles de cendrós d’ençà que tenim registres

Publicat per Ramon Fortià a L'esparver cendrós

Aquest 2024 ha estat el millor exercici en quant a parelles nidificants d’esparver cendrós (Circus pygargus) d’ençà l’any 1984 que en fem el seguiment en terres empordaneses, amb un total de 12. Tanmateix els polls envolats han sigut 23 com a mínim, per sota dels 25 també mínims enregistrats el 2001. De les parelles localitzades enguany, 5 s’han establert en conreus de cereal –3 a la plana i 2 a la zona de transició ja amb l’Albera–, 5 en hàbitat de garriga al sector d’Avinyonet, Vilanant i Llers, i 2 en bardisses als terraprims del peu de l’Albera.

 

Un dels nius localitzats aquest 2024 des d’un dron, en aquest cas dirigit per l’Albert Burgas. Enguany hem començat a utilitzar aquesta tècnica de manera puntual, a l’espera que el proper 2025 ja estigui totalment normalitzada en les nostres tasques de control de les nierades d’esparver cendrós.

 

Un dels fets més destacats d’aquesta temporada ha estat segurament el fort increment de la població establerta al que es coneix com a garriga d’Empordà, on s’ha passat de 2 parelles nidificants a un total de 5, amb una ufanosa concentració a l’espai a ponent de la carretera GIV-5105 que s’enfila des d’Avinyonet de Puigventós i va cap a Llers.

 

La garriga a cavall entre els municipis d’Avinyonet de Puigventós i Vilanant s’ha convertit en un lloc realment espectacular on veure evolucionar els cendrosos, amb un total de 4 parelles establertes aquest any 2024. Al fons de la imatge s’hi pot veure la muntanya de la Mare de Déu del Mont.

 

El sector dels aspres i terraprims al peu de l’Albera també ha destacat especialment, amb un total de 4 parelles –el 2023 fou només una. D’aquestes, 2 han nidificat en un camp de cereal i 2 més en bardisses, hàbitat aquest que ja comença a ser normal per a aquesta espècie a les nostres contrades, després de que el 2014 trobéssim la primera parella en aquesta mena d’indrets i que ens semblés aleshores un fet noticiable.

Ja per últim esmentem que als nius que es localitzen en conreus se segueix amb l’estratègia de col·locar-hi una doble tanca de protecció amb un total de 12 peces, si pot ser de seguida que es localitza i així evitar l’entrada dels senglars i altres predadors que els puguin malmetre. Amb tot, constatem que el mètode no és en absolut innocu, ja que força femelles mostren una gran desconfiança en tornar-s’hi a ajocar, fins al punt que enguany i en un mateix niu es varen fer dues temptatives –en fases d’ous i de polls– no reeixides de posar-hi les estructures metàl·liques, que es varen acabar traient en observar que passaven les hores i la femella no gosava entrar.

 

En aquest niu en un cultiu de cereal del terme de Riumors ja molt aixafat per les pluges, haguérem de posar i treure dues vegades -en les fases d’ous i de polls- les tanques de protecció pel fet que la femella no gosava entrar dins l’encerclat. Finalment el niu anà a mal borràs.

02 set. 2024 2 comentaris
  • Dimas 3 de setembre de 2024 at 7:40 / Respon

    Que bé! Felicitats per la feina!

    • Ramon Fortià 3 de setembre de 2024 at 18:34 / Respon

      Gràcies company!

Entra un comentari

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies