El blauet a l’estany de Boada
El blauet (Alcedo atthis), malgrat que sigui una espècie que acostumem a veure passar a gran velocitat i sense cap possibilitat de prendre’n una sola imatge, és tanmateix de les que menys ens ha costat fotografiar, fent-nos nosaltres mateixos l’escenari del que serà una sessió amb un èxit gairebé garantit. Així doncs, la gran majoria de les fotografies que podeu a la web d’aquest acolorit ocell estan fetes de la mateixa manera. Vegem-ho …
La tàctica és tan fàcil com clavar una estaca prop del marge de l’aigua, a la que llavors hi lligarem amb una cinta adhesiva el tronc o pal damunt del qual volem que s’aturi el blauet (mireu la imatge del dessota). Òbviament això ho hem de fer en un lloc on ja sapiguem que hi volta el blauet, i l’estany de Boada –especialment entre finals d’agost i fins els mes de novembre– és un espai ideal. Si hi penseu una mica, no estem fent altra cosa que posar a l’abast del blauet una magnífica talaia des de la qual es pugui llençar damunt dels peixos que són la base de la seva alimentació. Un cop fet el muntatge, serà oportú deixar passar uns quants dies a l’espera que el blauet s’acostumi a aturar damunt el pal que li hem preparat.
Observi’s l’estaca clavada prop del marge de l’estany, on en aquest cas li hem afegit una segona estaca supletòria per assolir major alçada. Ja al capdamunt i paral·lela a l’aigua, hi hem lligat la branca on voldrem que s’aturi el blauet per fer les fotos.
Dit tot això, alguns consells que poden ser de sentit comú …
1.- Mirar que a la nostra talaia hi toqui el sol en les hores que vulguem anar a fer les fotos (els colors del blauet ressalten molt més amb una bona llum).
2.- Deixar que el pal on volem que s’aturi el blauet estigui a una certa alçada –amb 1 metre n’hi ha prou– de la làmina d’aigua.
3.- Mirar que el fons de la imatge sigui prou atractiu, tot i que en fer les fotos ens quedarà desenfocat.
4.- Pensar be on haurem de muntar el hide el dia que anem a fer la sessió. En el cas de l’estany de Boada, sempre desbrossem abans un tros de canyissar per fer-hi lloc.
5.- Tenir en compte que la distància entre nosaltres i el punt on es posarà el blauet no sigui massa gran ni massa poca, tot i que això també dependrà de l’objectiu que utilitzem. En tot cas dir-vos que el blauet és força refiat en aturar-se, i en el nostre cas ha estat sempre suficient deixar uns 5-6 m.
Quan nosaltres hem fet sessions per intentar fotografiar el blauet i havent preparat prèviament el muntatge que ja us hem dit, l’ocell acostuma a venir de tant en tant al punt que li hem condicionat. Ell volta amunt i avall, i quan li sembla be apareix de sobte i se’ns pal-planta al davant. A vegades s’hi està uns segons i torna a marxar, en d’altres fa una capbussada i s’hi torna a enfilar però ja amb un peix a la boca. Ara si que ja és qüestió de tenir més o menys fortuna i sobretot, un xic de paciència. Vaja, que no espereu arribar i en 5 minuts haver fet la feina, sinó que és bo programar estades de 3 o 4 hores per intentar que el blauet ens doni prou oportunitats de fer la foto que buscàvem.
Imatge en “brut” del blauet, feta a l’estany de Boada i utilitzant l’estratègia que us hem comentat. Ara només caldrà fer els necessaris retocs d’edició i buscar l’enquadrament final.