El manteniment anual del sector d’aigües temporals
La meitat nord de l’estany recuperat –amb una superfície aproximada de 14.000 m2– i que tenim sota la nostra gestió d’ençà el 2010, anualment es treballa a començaments de tardor aprofitant que llavors el terreny és relativament eixut. L’objectiu és eliminar la vegetació que hi ha crescut, per la qual cosa es dalla i llaura el camp de manera que quan arribi el bon temps aparegui com un espai diàfan. Així les aus limícoles i els grans camallargs –encara que també ànecs i fotges– hi troben un hàbitat idoni.
Entre els mesos de novembre i desembre aquest sector de l’antic estany es torna a omplir per l’efecte de les pluges. La primera vegetació que hi apareix de forma dominant són els ranuncles, que al mes d’abril formen una espectacular catifa damunt les aigües. El mes de maig, atès que la nova vegetació encara té una cobertura més aviat escassa, els cames-llargues (Himantopus himantopus) hi acostumen a bastir els seus nius mig surant, generalment en una colònia que sol ser d’entre 10 i 15 parelles. Les fredelugues (Vanellus vanellus) també hi han nidificat, tot i que aquestes aus necessiten menys aigua per raó que han de construir el seu niu en sec –generalment damunt dels terrossos que sobresurten de l’aigua.
Quan arriba l’estiu la vegetació té una densitat i una alçada ja considerable, i el sòl esdevé pràcticament sec llevat d’algun bassiol. A l’agost, amb les fortes calors, el terra queda ben eixut i s’esquartera, fet que aprofitem a les darreries d’estiu o a començaments de tardor per altre cop treballar el camp.