
El paradís dels picots a l’entorn de Riaño
La primavera d’aquest 2025 hem anat a la zona del Parc Regional de la Muntanya de Riaño i Mampodre, al nord de Castella i Lleó, on hem tingut l’ocasió de fer diverses sessions de fotografia en aguaits de l’empresa Wild Watching Spain, on allò més destacable ha estat la recurrent presència de diverses espècies de picots. Tal vegada aquest territori és eminentment forestat, amb totes les condicions per tal que aquests ocells hi campin a plaer. Així doncs, hem pogut captar amb tot detall fins a cinc integrants d’aquesta família, i que han estat l’escàs i fugisser picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot garser mitjà (Dendrocoptes medius), així com el picot verd (Picus viridis) i el colltort (Jynx torquilla), aquests dos últims amb més dificultat per què fessin acte de presència.
El picot negre, per estrany que ens pugui semblar, aparegué de seguida i tantes vegades com feu falta –mascle i femella– al davant de l’aguait, el qual se situava a un centenar de metres del lloc on tenia el niu, i que també curiosament era en un arbre al peu d’una carretera local i ben a prop d’unes cases. El picot garser gros, aquest si que apareixia a tot arreu i de manera gairebé constant per agafar el greix o altres aliments que se li havia deixat, mentre que el picot garser mitjà –ocell molt localitzat a Catalunya– esdevenia més car de veure. Tanmateix el picot verd –tan habitual a casa nostra– i el colltort els poguérem fotografiar junts i en un únic aguait, quan gairebé ja havíem perdut tota esperança.

Esplendorós mascle de picot negre, un ocell que a Catalunya és força esquerp però que tanmateix a la zona del nord de la Península l’hem vist fer el niu a tocar les cases d’un nucli rural.

El picot garser gros és sense cap dubte el membre de la família més estès tant territorialment com atenent la diversitat d’hàbitats que ocupa.

Mentre a Catalunya del picot garser mitjà no en trobem pas més d’una cinquantena de parelles a la Vall d’Aran, a la zona de Riaño i dels Pics d’Europa esdevé força més abundant.

El picot verd, malgrat ser una espècie habitual arreu de Catalunya i de la Península, fou un dels que amb més dificultat poguérem fotografiar a la zona de Riaño.

L’enigmàtic colltort, tot i no ser pas un ocell escàs –a Catalunya hi ha al voltant de 10.000 parelles nidificants–, si que es fa difícil de veure i encara més de prendre’n una bona fotografia.
