El temporal Harry anega el Baix Ter

El temporal Harry, que ha passat per Catalunya els dies 19 i 20 de gener d’aquest 2026, ha inundat grans extensions de les planes de la Muga i el Fluvià, a l’Alt Empordà, així com de la zona del Baix Ter, al Baix Empordà. No debades es tracta de terres guanyades a antics estanys i maresmes, que l’home amb les seves actuacions al llarg dels segles ha anat eixugant i drenant mitjançant terraplenats, rebliments i una complexa xarxa de recs i canals que han servit per evacuar les aigües.

Les imatges que us presentem han estat preses el divendres 23 de gener a cavall dels termes municipals de Palau-sator i de Pals (Baix Empordà), i aquí hi podreu veure els antics estanys de Boada i de Pals així com les zones properes totalment inundades.

Però ull! allò que ha quedat embassat en aquesta llevantada –i com en tantes altres que han passat i que passaran– són les terres guanyades als aiguamoixos, on el mateix Josep Pla escrigué que “calgué edificar els pobles sobre els pujols esventats que es consideraven més nets de miasmes i adequats perquè la gent no visqués permanentment en el fang“. No són pas els pobles primigenis com Pals, Palau-sator o Sant Julià de Boada que resten encimbellats, o fins i tot els masos d’aquesta gran planura com ara el de la Barraca, el Mas Carles o el del Puig Ventós, que amb saviesa foren construïts sobre petits relleixos que amb prou feines s’enlairen pocs metres per damunt de la plana, els suficients per tal que l’aigua no t’entri a casa. Tanmateix s’han anegat fruiterars, userdes, arrossos i fins i tot cereals d’hivern que per l’acció humana han suplantat uns paratges palustres que fins fa algunes centúries tothom havia vist que l’aigua hi senyorejava.

El sector de l’estany de Boada completament inundat i sobrepassat fins i tot en el que deurien ser els seus límits al s. XVIII, quan es dessecà. Observi’s la carretera GI-651 de Peratallada a la carretera de Torroella a Pals, totalment colgada per les aigües a partir del trencant de Fontclara.

Carretera GI-651 de Peratallada a la carretera de Torroella a Pals –C-31–, interrompuda per les aigües a l’alçada del trencant de Fontclara. No debades aquesta via es feu tot travessant pel seu bell mig l’estany de Boada, del qual encara avui en queden vestigis al costat sud.

Visió més encarada cap a llevant del sector de l’estany de Boada, on s’hi poden veure tot darrera les terres del Mas Saulot, del Mas Carles així com del Mas Pla. Aquesta imatge pot  tenir una certa semblança a la que podríem fer al llarg dels mesos de maig i juny quan s’inunden els arrossars, però en aquest cas la superfície de terreny anegada és molt major i l’aigua hi ha arribat de forma natural.

Fotografia de l’estany de Boada –al centre s’hi mig intueix la part recuperada que gestionem– des del seu costat de llevant, amb el petit nucli de Sant Julià tot darrera i el poble de Palau-sator al fons a la dreta.

Al centre de la imatge s’hi veuen els masos de Can Bach, la Bomba i la Barraca, dalt d’un petit turó que separa clarament el que foren ens antics estanys de Boada –a l’esquerra– i de Pals –a la dreta. És per mig d’aquesta lloma on s’hi excavà el rec Riell i que tributa al rec Traient, el qual a la vegada s’utilitzà –juntament amb la riera Grossa– per drenar l’estany de Pals. Al fons en segon terme s’hi veuen les terres –avui en dia bàsicament arrossars– dels Mas Saulot, el Mas Carles i el Mas Pla, aquest últim ja al terme de Torroella de Montgrí.

Imatge ben clara del que fou l’estany de Pals, altrament conegut com estany Marisc, dessecat a la segona meitat del s. XVIII. També en aquest cas la percepció pot ser poc o molt similar a la que obtindríem el mesos de maig i de juny quan s’omplen els arrossars al qual es lliuren en l’actualitat totes aquestes terres. Ben al fons, les illes Medes, enfront de l’Estartit.