El torlit, tan bonic, tan en risc

El torlit (Burhinus oedicnemus) és un atractiu ocell de prop de dos pams d’alçada que a casa nostra viu bàsicament als secarrals de la plana de Lleida, l’Empordà i el Camp de Tarragona. Camina més que no pas vola, i pel que fa a l’aspecte es caracteritza per la seva coloració terrosa i uns ulls espectaculars de color groc. Sempre ens ha fascinat, com tot allò que tant ens poden definir de ser lleig de collons com que altrament traspua una bellesa indescriptible. Quan alguna cosa es mou entre relats tan aparentment distants en funció de qui ens ho expliqui, feu-hi atenció … la cosa segur que paga la pena.

En un poble de la plana alt-empordanesa, aquest estiu hi anàvem fent el seguiment d’una parella que covava els ous –ara tu, ara jo– enmig d’un cultiu en guaret. Tot just encetat el juliol, segurament amb els polls a punt de néixer, el pagès va decidir que era el moment de llaurar el camp. El drama de força espècies … manllevats els ecosistemes primigenis en bé de l’activitat agrícola, no tenen altre remei que construir els nials aprofitant aquells conreus que més s’assemblen als seus hàbitats naturals. I conseqüentment molts se’n van en orris per les activitats de la pagesia, que desconeix el que allà s’hi ha posat i tampoc no en vol saber gaire res. Però clar, la culpa sempre és de la bestiola, per anar a fer el niu allà on “tota la vida” hi ha hagut camps.

Un debat interessant aquest … Amb tot, si cauen garrotades, ja us ho avanço, soc músic i toco la flauta.