Galls al bosc de la gran muntanya
Un dia a mitja tarda a les acaballes d’aquest mes de maig arribàvem al principat d’Andorra i poc després ja enfilàvem muntanya amunt. Una hora de pujada carregats amb tots els estris que s’escauen per dormir dins d’un aguait per sobre de la cota dels 2.000 m i alhora fer alguna fotografia a trenc d’alba. L’objectiu … el gall de bosc (Tetrao urogallus), un impressionant ocell d’alta muntanya que molts coneixen però que ben pocs han vist. Anàvem disposats a passar tota la nit al seu territori, allà on durant pocs dies l’any s’hi apleguen per festejar i iniciar les tasques de la reproducció.
Diuen aquells que més hi entenen que al petit país dels Pirineus hi ha una cinquantena d’aquests santuaris on els galls de bosc s’hi retroben secularment en aquests jorns de primavera. L’experiència de dormir al bell mig d’aquell espai de cants i gresca i esperar les primeres clarors per observar-los no seria pas possible sense l’ajuda d’en Marc i l’Edgar, dos companys al capdavant de l’empresa Pirenalia que fan que l’experiència sigui possible, tal vegada única i irrepetible.
Cau la tarda i ja tothom és al seu aguait esperant que amb les penombres els ocells arribin a lloc. Molt de matinada, encara de fosc, els primers mascles ja gallegen amb la cua en ventall cap aquí i cap allà. Les gallines, discretes tant en comportament com en plomatge, es fan més difícils de veure. Ben segur que d’això en depèn la seva supervivència i la dels pollets, enmig d’unes forests farcides de predadors.
Quan el matí avança i el sol ja llueix de valent, els grans ocells es fan invisibles i el sotabosc emmudeix. L’espectacle es dóna per acabat. Hem passat la nit del gall en la immensitat de l’alta muntanya i amb el convenciment d’haver estat uns autèntics privilegiats. Nosaltres sols, els galls i el món al dessota, que tot just es comença a despertar …