Intentant atraure els ardeids com a nidificants
Al sector d’aigües permanents de l’estany recuperat s’hi dissenyaren dues illes. A la de ponent, d’uns 475 m2 de superfície, s’hi varen plantar exemplars de tamarius amb la intenció que en fer-se grossos poguessin acollir una colònia d’ardeids. Parlem de l’esplugabous (Bubulcus ibis), el martinet blanc (Egretta garzetta) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax). Aquestes tres espècies ja crien en l’àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, malgrat que ho fan a les Illes Medes i no pas a terra ferma. Aconseguir que s’establissin a l’estany de Boada seria doncs una gran fita.
És amb aquest objectiu doncs que els anys 2012 i 2013 es va portar a la pràctica un experiment que consistí en situar a l’illa de ponent fins a nou rèpliques d’aquests ocells (tres per cadascuna de les espècies), amb la intenció que poguessin atraure els individus salvatges que hi volten i s’hi acabessin establint. Aquestes simulacions es varen posar damunt una mena de niu, tot plegat entre mig de la brancada. També s’hi varen construir alguns nius per facilitar la nidificació en cas que els ardeids s’hi sentissin atrets.
Malauradament l’experiment no va reeixir, malgrat que en diverses ocasions si que poguérem observar exemplars d’aquestes espècies aturades damunt dels tamarius. A veure si amb el temps uns i altres acaben escollint el nostre estany per tirar-hi endavant la llocada. No us podeu pas imaginar la il·lusió que ens faria …