La gestió d’uns nius de fredeluga a l’estany d’aigües temporals, a voltes treballat com un arrossar

La gestió d’uns nius de fredeluga a l’estany d’aigües temporals, a voltes treballat com un arrossar

L’abril del 2017 fèiem una entrada relativa a l’esforç que podia suposar la preservació dels nius de fredeluga (Vanellus vanellus) que nidifiquen al Baix Ter, espècie que recordem és molt escassa com a reproductora a Catalunya. Tot plegat venia a tomb de que havíem fet el seguiment de dos nius d’aquest limícola al bell mig d’un arrossar, i de que just quan els ous eren a punt d’eclosionar el pagès va llaurar el camp i les postes es varen malmetre.

Aquesta primavera del 2021 hem pogut comprovar nosaltres mateixos la logística que s’escau quan les fredelugues trien un teu camp per bastir els seus nius, atès que d’ençà l’any 2020 intentem compatibilitzar la preservació dels valors ambientals i el cultiu de l’arròs en el sector de l’estany de Boada recuperat i que anomenem d'”aigües temporals”. I és precisament en aquest espai on quatre parelles de fredeluga aquest any hi han fet el niu.

Tot va començar el 30 d’abril quan detectem tres fredelugues covant al mig de l’estany. Ja feia dies que les veiem voleiar i fer els característics rituals reproductors, per la qual cosa era de preveure que allà o en un camp de a la vora s’hi acabarien establint. En aquells moments hi havia una mica d’aigua entre els terrossos i el terreny encara no s’havia començat a treballar per plantar-hi l’arròs. Com que la incubació són al voltant dels 27 dies, nosaltres anàvem comptant cada jornada que passava per així veure si l’Albert, que és qui havia de fer-hi l’arròs, no ens deia res i les petites fredelugues tenien temps de sortir de l’ou –recordem que en tractar-se d’ocells nidífugs, a les poques hores d’haver nascut ja es poden desplaçar.

 

Un dels tres nius de fredeluga (Vanellus vanellus) que trobàrem, el darrer dia del mes d’abril del 2021, a la zona d’aigües temporals del sector de l’estany de Boada recuperat.

 

El dia 18 de maig vàrem comprovar com un dels tres nius s’havia perdut. La femella no covava, i en anar-hi veiérem com els ous ja no hi eren. Segons els nostres càlculs, faltaven menys de 10 dies perquè els polls naixessin i ens quedaven dos nius. Però l’Albert ens va trucar …

Què, com ho tenim per començar a preparar el camp per fer-hi l’arròs?

Ostres … Ara hi ha dues fredelugues covant. Els hi falten pocs dies per que neixin els polls. Pots esperar-te una mica?

Si, no hi ha problema. Ja tinc altres camps per anar fent mentrestant.

Era només qüestió de deixar passar alguns dies tot guanyant temps al temps. No fèiem anar malament a l’Albert i les fredelugues podien seguir covant a l’espera que els polls naixessin. Però el 21 de maig observàvem una nova fredeluga ajocada al mig del camp. Ara tornaven a haver-hi tres nius, però també posàvem altre cop el comptador dels 27 dies a zero. Podíem fer-li entendre a l’Albert que s’esperés una setmana, però no sé si un mes ja seria massa. L’arròs té el seu cicle, i tot i que es varen plantejar algunes alternatives com sembrar amb aigua a finals de juny, no volíem fer massa experiments que posessin en risc el tenir una collita acceptable.

Després de donar-hi moltes voltes vàrem decidir esperar que els polls dels dos primers nius naixessin, i tanmateix treballar el camp i sembrar l’arròs mentre la femella del darrer dels nius encara covava. Això ens podia servir també per comprovar, de cares a altres anys, si era compatible l’activitat agrícola amb la continuïtat del procés d’incubació de les fredelugues.

Així doncs, tal i com havíem previst, el 27 de maig varen sortir de l’ou les petites fredelugues de les postes trobades el dia 30 d’abril. En un dels nius els pollets s’havien desplaçat amb prou feines un parell de metres, mentre que en l’altre just acabaven de sortir de l’ou i encara eren dins la rudimentària tassa.

 

Pollets de fredeluga acabats de sortir de l’ou el 27 de maig, en un dels dos nius que localitzarem el dia 30 d’abril. La cosa és tan recent que malgrat ser nidífugs, encara romanen dins la tassa. Observi’s que hi ha un dels ous que no ha tingut temps d’eclosionar.

 

El diumenge 30 de maig vàrem comprovar com les dues pollades nascudes tres dies abans ja s’havien desplaçat a un arrossar del costat on hi havia aigua i aliment suficient. En total eren 7 petites fredelugues que no paraven d’alimentar-se entre el fang i els terrossos. Havien abandonat definitivament el nostre camp i per tant l’Albert ja hi podia entrar a treballar sense el risc d’esclafar-les amb el tractor.

Amb tot, recordeu que al nostre estany encara hi restava una fredeluga covant, i es tractava de poder fer les tasques de preparació del terreny i de sembrat sense que la posta es perdés. Però de quines feines estem parlant i de quina durada? L’Albert ens ho va explicar …

Mira … un dia hi hauria d’anar amb els discs per arrencar totes les herbes que hi han crescut, un altre caldria passar-hi els estripadors per granular bé la terra, i un tercer dia ja es pot sembrar i passar-hi el capolador amb el corró tot darrera, que ens serveix per enterrar el gra i allisar el terreny.

A veure si ho entenc … has d’entrar al camp tres dies … Però han de ser seguits? I quan de temps cadascun d’aquests dies?

Ja us ho podeu imaginar … nosaltres només patíem per cada cop que el tractor havia d’entrar al camp i molestar a la fredeluga que covava. I l’Albert, que es dedica això ja de jove, ens ho va aclarir a nosaltres que no en teníem massa idea de tot plegat …

Si, poden ser tres dies seguits, un darrere l’altre. Però si vols també els podem espaiar per tal de no estressar massa a l’ocell. I pel que fa al temps, aviam … per passar els discs pots comptar un màxim de dues hores, pels estripadors anirem més ràpid i amb una hora en farem prou, i per sembrar i enterrar el gra, posa-hi una hora d’escampar les llavors i una altra per enterrar-les. Com ho veuries?

La nostra preocupació només era el temps que la fredeluga deixaria de covar per la presència del tractor, i que això no pogués afectar la viabilitat de la posta. Ja sabeu … allò que sempre s’ha dit de que no avorreixin els ous o de que no es refredin. Home! el sentit comú ens deia que quan l’Albert entrés dins del camp a feinejar, com més via en fes millor, i si espaiàvem una mica les molèsties, potser també millor.

Així que ens hi vàrem posar. Tampoc teníem massa alternativa, i de fet, calia fer la prova d’una cosa de la qual ningú ens en podia dir massa res ni tampoc havíem trobat cap experiència navegant per internet. D’aquesta manera vàrem acordar amb l’Albert que el 31 de maig –el dia 10 del procés d’incubació– entraria al camp a passar els discs.

 

El dia 31 de maig, quan feia 10 dies que la fredeluga covava, vàrem decidir passar els discs per arrencar les herbes del camp, primer pas abans de la sembra de l’arròs. Foren prop de dues hores que l’ocell deixà de covar per la presència del tractor anant amunt i avall.

 

Aquí podem veure ja tot el camp treballat amb un petit sector senyalitzat amb dues canyes que és on hi havia el niu de la fredeluga, la qual no va gosar ajocar-s’hi en tota l’estona que hi hagué el tractor feinejant.

 

Així que en el dia i l’hora prevista, vàrem entrar per primer cop al camp amb el tractor. Nosaltres, al peu del canó, ja vàrem orientar a l’Albert sobre el tros que calia deixar sense treballar tot al voltant del niu. Un cop passats els discs, el següent pas del procés era esmicolar els terrossos amb els estripadors. Abans de continuar amb aquesta feina, però, vàrem creure oportú deixar a la fredeluga covant tranquil·la uns tres dies, de manera que entraríem de nou al camp el dijous 3 de juny ben dinat, en una hora que fes un bon sol. Com el dia anterior, també en aquest cas la fredeluga es va aixecar tan bon punt va arribar el tractor al camp, i malgrat que sobrevolava sovint el niu i s’hi mig acostava, no s’hi va ajocar fins que la màquina no fou fóra.

 

L’Albert passant els estripadors al camp el 3 de juny, procés que va durar aproximadament una hora. Era el dia 13 del procés d’incubació, de manera que encara faltarien dues setmanes per que naixessin els polls.

 

Fins a aquest moment, tot semblava que anava be, i que la fredeluga suportava sense massa problemes les entrades del tractor dins de l’estany. Ara només faltava destorbar-la un darrer dia, que era quan havíem d’escampar la llavor –primer– i capolar-la –després. Fet i fotut era qüestió de ser-hi un parell d’hores, que faríem separadament abans i després de dinar per que l’ocell tingués temps de covar entremig. Per fer-ho, vàrem decidir esperar un parell de dies, de manera que el dissabte 5 de juny al migdia l’Albert va entrar amb el tractor a sembrar l’arròs. Era ja el dia 15 d’incubació, i en faltaven només 12 per que naixessin les petites fredelugues.

 

Procés d’escampat o sembra del gra de l’arròs. Observi’s al mig del camp –just darrera el dipòsit groc del tractor– un tros de camp que verdeja i que és on hi havia el niu de la fredeluga.

 

Aquell mateix dissabte, dues hores després d’haver sembrat, l’Albert va tornar ara per enterrar el gra i allisar el camp amb el corró. En aquesta ocasió hi va estar una mica més d’una hora, i el que ens va sorprendre és que per primera vegada la fredeluga s’ajocava de nou al niu quan el tractor es trobava a una certa distància. S’havia acostumat prou a la seva presència, de tal manera que podia covar la posta tot i tenir el sorollós vehicle treballant a ben pocs metres.

 

En aquesta imatge observem com la fredeluga cova en primer terme, mentre al darrere i a escassos metres passa el tractor amb els voltejadors per enterrar el gra de l’arròs i el corró per allisar el terreny. Això ho fèiem el dijous 5 de juny a la tarda, en el 15è dia del procés d’incubació. En faltaven uns 12 per tal que naixessin els polls.

 

Però el dissabte 12 de juny vàrem anar de nou al camp i observàrem que la fredeluga ja no covava. No la veiérem enlloc i el niu restava buit, sense cap ou ni restes de res. Malgrat els esforços d’uns i altres, tot havia anat a mal borràs. A mitjans de la setmana entrant, al cap d’uns 5 dies, les petites fredelugues haurien d’haver nascut.

Desconeixem què podia haver passat. La mare hauria desistit de seguir covant? Un predador s’hauria menjat els ous? Algun desaprensiu hauria malmès el niu? … No ho sabem i tota hipòtesi és possible. En qualsevol cas, algunes reflexions en podem fer de tot plegat. La primera és que allò que sembla més raonable –si es pot– és deixar que neixin els polls abans de treballar el camp. Recordem que decidirem fer temps i esperar que dues de les llocades sortissin de l’ou, i tots aquests polls acabaren reeixint. A més, també vàrem comprovar com les petites fredelugues, en 2 o 3 dies, ja marxen del camp on han nascut, per la qual cosa el tractor pot anar a treballar sense risc que les esclafi. Tinguem però també present que un niu es va perdre per causes desconegudes sense que no haguéssim entrat a fer res dins de l’estany; o sigui que de manera natural algunes postes també es malmeten.

I una altra consideració és que sembla que si s’actua amb consciència que hi ha fredelugues covant, es respecten els nius tot deixant un petit rodal al seu voltant i es minimitzen tant com sigui possible els temps d’estada de la maquinària, els ocells retornen amb aparent normalitat al procés d’incubació –i fins i tot acaben acceptant el pas del tractor a una distància prou curta. Una altra cosa és que el període d’absència –recordem que en el nostre cas no va superar mai les dues hores– sigui excessiu i que els ous es refredin o sobreescalfin fins al punt de fer-los inviables, o que l’estat final del camp un cop treballat i sembrat l’arròs sigui tan uniforme que faci molt evident als predadors la presència d’un niu al seu bell mig.

25 juny 2021 sense comentaris

Entra un comentari

Avís cookies

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies