La prohibició de la caça

L’any 2005, després d’un intent de negociació –que dissortadament no arribà a bon port–amb el responsable de l’àrea privada de caça G-10220 de Palau-sator, vàrem demanar la segregació de la part de l’estany restaurada i de la qual en aquell moment n’érem propietaris, i que es corresponia amb les parcel.les 29 i 30 del polígon 4 del cadastre de rústica del municipi de Palau-sator. Més tard, l’octubre del 2012, una vegada teníem també la gestió de la parcel.la 4 annexa del mateix polígon –corresponent a les 1,4 ha de la part de l’estany amb caràcter de zona d’inundació temporal (meitat nord)– se’ns va autoritzar igualment la seva segregació.

El resultat és doncs que, a data d’avui, al conjunt de l’espai sota la nostra gestió la cacera hi és prohibida. Amb tot, ha estat força habitual d’ençà que això es així que hi trobem cartutxos aquí i allà, a la vegada que signes evidents d’haver-s’hi ajocat tot esperant l’arribada dels ànecs. En aquest sentit, any rere any recollim algun ànec ferit a trets, encara que el fet més greu succeí el 2009 quan localitzàrem un bitó (Botaurus stellaris) abatut al mig del canyissar –exemplar que havíem vist repetides vegades durant aquell hivern.

Encara que en situacions com aquesta de segregació d’un determinat espai en el si d’una reserva privada de caça és la mateixa organització cinegètica la responsable de senyalitzar els límits de la zona exclosa, d’ençà l’any 2012, en arribar la temporada de caça, som nosaltres qui marquem amb senyalització vertical els principals punts per on es pot accedir a l’interior de l‘espai.