La refeta dels marges de la meitat nord
D’ençà fa uns quants anys que l’arròs ha tornat a ser un cultiu omnipresent a la zona i que el blat de moro té també una gran predominança, els recs que sempre s’assecaven a l’estiu ara van ben plens per portar aigua als cultius. Es tracta de l’aigua del riu Ter, que es deriva per una complexa xarxa de recs que acaben arribant a tots els racons de la plana agrícola.
Sovint els nivells d’aigua són tan elevats, que a ple estiu el rec perimetral a l’estany acabava desbordant i omplint el sector d’aigües temporals en contra de la nostra voluntat –atès que ens interessava mantenir aquí els cicles naturals que es donen al llarg de l’any. És per això que a les darreries de l’estiu del 2012 vàrem refer els seus marges –tal vegada molt malmesos–, fent-los més homogenis i elevant la rasant per evitar l’entrada d’aigües quan no ens interessava en temps de secada. A la vegada, vàrem aprofitar la presència de la maquinària per anivellar el camp i eixamplar una mica l’era així com donar-li una forma més regular.